Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19
Febrer 2013
CLUB DE LECTURA
CAFÈ AMB LLETRES NAGUIB MAHFUZ El carreró dels miracles
NAGUIB MAHFUZ (El Caire, 1911 - 2006)
-------------------------------- BIOGRAFIA Poeta, novel·lista i articulista, Mahfuz és considerat el narrador àrab modern més important i el millor cronista de l’Egipte actual. És l’únic guanyador en llengua àrab del premi Nobel. Setè fill d’una família mitjana, de nen llegia molt i anava sovint amb la mare a visitar museus d’història. De jove es va interessar per la filosofia i les llengües. Més tard, per la literatura medieval i aràbiga. Durant els anys d’universitat va publicar més de quaranta articles a revistes i diaris, i el 1932 va començar a traduir de l’anglès. Llicenciat en filosofia, militant del Wafd, el gran partit nacionalista antibritànic, de 1939 a 1954, va ser funcionari en diversos organismes (director de l’Institut de les Arts, president de l’Institut de Cinema...). El 1954, va demanar de ser transferit a una biblioteca de barri, on va fer un projecte de préstec per als més desafavorits. Al mateix temps, escrivia novel·les, sobretot de tema històric. En una segona etapa, es dedica sobretot a la literatura de caire social i escriu guions cinematogràfics. Entre els anys 40 i 80, treballa en uns 40 guions de cinema. En l’època de canvis socials i polítics, arran de la caiguda de la monarquia a Egipte (1952), les seves novel·les comencen a tenir força èxit. El 1959, la novel·la Els nois del carreró, va ser prohibida perquè “ofenia Mahoma”, i un líder islamista el va condemnar a mort. El 1994, va ser atacat per uns extremistes islàmics. Com a conseqüència, la seva salut se’n va ressentir: li van quedar seqüeles en la vista, l’oïda i una paràlisi del braç dret que li va impedir escriure amb normalitat. El 1996, els radicals islàmics el van tornar a sentenciar a mort per blasfem. Des d’aleshores, es va quedar a casa, i només sortia de tant en tant i amb protecció policial. Tot i així, va continuar una activa vida literària i la publicació setmanal d’un article. El 1988, rep el Premi Nobel. A partir d’aquest moment, se’l coneix arreu del món. S’han fet més de 600 edicions de la seva obra, en més de 40 llengües. Va morir als noranta-quatre anys, arran d’una caiguda.
----------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
La maledicció de Ra (1939) Radubis, una cortesana a l’Egipte dels faraons (1943) La batalla de Tebes (1944) El carreró dels miracles (1947) Principi i fi (1950) Trilogia del Caire. formada per: o Entre dos palaus, (1956) o El palau del desig, (1957) o El carrer del sucre, (1957) Els nois del carreró (1959) El lladre i els gossos (1961) Les perdius i la tardor (1962) Converses al Nil (1966) La taverna del gat negre (1967) Miramar (1967) Akhenaton, el rei heretge (1985)
----------------------EL CARRERÓ DELS MIRACLES (1947) D’entre la gran producció de Mahfuz, aquesta novel·la és una de les més populars. Ambientada als darrers anys de la Segona Guerra Mundial, l’acció se situa en un barri pobre del Caire, al carreró Midaq. Aquí, hi viuen o malviuen una sèrie de personatges de les classes populars i de la petita burgesia. Tots busquen la felicitat, ja sigui al barri o marxant-ne lluny. De fons, els problemes socials i econòmics, una societat que canvia i la presència de l’exèrcit britànic. *** “Les escletxes de claror que es veien a través de les persianes havien anat apagant-se, l’una darrere de l’altra i, al cafè, els parroquians jugaven al dominó o a les cartes, llevat del xeic Darvix, que continuava immers en el seu sopor habitual, i l’oncle Kamil, que s’havia adormit i somiava la seva mortalla. Sanqar, el cambrer, era l’únic que no parava: servia consumicions i tornava, amb els diners, a la caixa. Kirxa, el propietari del cafè, seguia els seus moviments amb els ulls inflats i rogencs, mentre l’haixix que havia fumat corria pel seu interior i li proporcionava una deliciosa sensació de benestar”.