Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19
Dimecres, 15 de gener de 2014 A les 7 de la tarda Sala d’actes de la Biblioteca
Xerrada amb
EMILI ROSALES autor de
La ciutat invisible
EMILI ROSALES (Sant Carles de la Ràpita, 12 de febrer de 1968)
--------------------------------- BIOGRAFIA
Emili Rosales, narrador, poeta i editor, es reconeix com a escriptor de les terres de l’Ebre, fet que li confereix una identitat, ”un sentiment de pertinença molt potent” en paraules de l’autor. Passa la infància a Sant Carles de la Ràpita. Després, va a Barcelona per estudiar filologia. En un primer moment, escriu poesia i el 1989 publica Ciutats i mar. Posteriorment, comença a escriure novel·la. El 1995, publica La casa de la platja. Va ser professor de secundària de literatura. També es dedica a la traducció del castellà i de l'anglès. Ha estat editor per a Columna i per a la revista Tresmall i actualment ho és de la col·lecció Ramon Llull de l'editorial Planeta. Col·labora amb La Vanguardia i l'Avui.
----------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Poesia: Ciutats i mar, 1989. Els dies i tu, 1991. Las palabras perdidas,1992. Novel·la: La casa de la platja, 1995. Els amos del món,1997. Mentre Barcelona dorm, 1998. La ciutat invisible, 2004. Altres: Capri, t’estimem, 1998, en col·laboració amb David Escamilla. Sebastià Juan Arbó : centenari : 1902-2002, 2002, director del projecte.
-----------------------------------------LA CIUTAT INVISIBLE (2004)
Emili Rosales va estar uns anys documentant-se per escriure aquesta novel·la, guanyadora del premi Sant Jordi del 2004. Estructurada a partir de dues històries paral·leles, una situada a l’actualitat i l’altra al segle XVIII. El títol fa referència a la ciutat que Carles III va decidir fundar al Delta de l’Ebre. La destrucció del paisatge del Delta lligada a l’especulació urbanística i a la corrupció política formen part del rerefons de la novel·la, que situa els seus protagonistes entre Sant Carles de la Ràpita, Barcelona, Arezzo, Roma, Nàpols, Venècia, Madrid i Sant Petersburg. La novel·la s’ha traduït a una dotzena de llengües. “Si la història han de ser les ordres que algú et dicta des d'un punt o altre del passat, no em convé. M'atreu si constitueix una passió que m'agita i em projecta, si em nodreix i em tensa. Si em crea. Si em creo. Si no, representaria el mer acatament de la tragèdia".