Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19
Dijous, 21 de novembre 2013 A les 7 de la tarda Sala d’actes de la Biblioteca
FRANCESC SANTOLARIA presenta el llibre
Per mĂŠs temps que passi
FRANCESC SANTOLARIA (Barcelona, 1963) -------------------------------- BIOGRAFIA Francesc Santolaria Torres és llicenciat en Història Contemporània i en Geografia. Professor d’institut des de 1989, ha col·laborat amb diverses publicacions de l’àmbit de les Ciències Socials al Baix Llobregat, com ara Aportacions a la història de Molins de Rei i Molins de Rei, paisatge urbà i memòria. És l'autor d'obres com El Barri del Canal. 25 anys d'una història de 800 i de l'estudi monogràfic de la Fira de la Candelera de Molins de Rei, Fira de la Candelera. Una fira amb arrels. A més, és redactor de la revista El llaç. Ha estat coautor d’estudis d’història local i de Catalunya, i de llibres de text d’ESO i Batxillerat.
----------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Novel·la
•
Ombres d’estiu, 2004.
•
Per més temps que passi, 2013.
Assaig •
El barri del Canal, 25 anys d’una història de 800, 1991.
•
Fira de la Candelera, 2002.
•
El Banquet de la Victòria i els Fets de ¡Cu-Cut!, 2005.
-------------------------------PER MÉS TEMPS QUE PASSI (2013)
Nil Bordàs, empresari del món de la publicitat, viu obsessionat per una jove aspirant a actriu, Berta Delclòs, fins al punt de contractar un detectiu perquè n’esbrini possibles detalls sòrdids amb què poder-la manipular. El detectiu contractat per en Nil descobrirà en un poble de València uns successos relacionats amb els avantpassats de la Berta que ultrapassaran qualsevol sordidesa i entraran de ple en un terreny força enfangat: el dels crims oblidats.
*** “”Las samarreta morada era una de les seves preferides. Quan se la posava, la vora de la màniga frenava a dos o tres centímetres del canell i això li permetia treballar, com aquell dia li tocava fer, simplement arromangant-se i mostrant les mans. És clar que hi havia cops que es veia obligada a quedar-se en samarreta de tirants o encara amb menys roba.”