Relat de la III Jornada PFL Prat 2011

III Jornada de Foment de la Lectura al Prat Idees i experiències lectores La jornada comença amb la lectura d'un fragment de la novel·la de Sam Savage, Firmin, on el gust gastronòmic i literari d'un ratolí ens recorda el plaer pels llibres i les lletres, posteriorment Marga Garcia, regidora d'Educació del Prat de Llobregat, presenta la III Jornada de Foment de la Lectura del Prat. La regidora atreu l'atenció dels assistents al fet que, des de la I Jornada al 2009 fins avui, s'ha produït un canvi substancial al Prat evidenciat pel nou espai, el Cèntric, amb més de 100.000 visites des de la seva inauguració al febrer, entre les quals es compten molts joves. Marga Garcia esmenta, sense fer una llista exhaustiva, algunes activitats que es duen a terme al Cèntric, tals com les hores del conte, els tallers per a infants, les xerrades amb autors o els clubs de lectura.

Plantejant-se com a objectius, entre d'altres, la promoció d'autors/es locals i la col·laboració constant amb les associacions de la ciutat, Marga Garcia expressa la convicció del consistori de la necessitat de créixer, de manera que “totes les persones puguin accedir a respostes per a les seves necessitats”.

Bloc del matí: Descobrim altres experiències de foment de la lectura en l'àmbit educatiu i cultural La directora de l'Àrea de Cultura, Educació i Promoció Cívica, Fina Rifà, introdueix la primera sessió del bloc del matí remarcant la novetat de la III Jornada en relació a les anteriors: així com anteriorment la Jornada havia servit de lloc de trobada per fomentar la cohesió del pla i, per tant, dels implicats, enguany inclou una nova mirada per abastar altres entorns, iniciatives i realitats, tot ampliant i contrastant el pla. El bloc del matí presenta una mirada enfora, amb experiències vingudes de Salamanca (Fundación Germán Sánchez Ruipérez), L'Hospitalet de Llobregat (Servei de Biblioteques de l'Ajuntament i escoles), i Palafrugell (biblioteca municipal); mentre que el bloc de la tarda roman fidel a la mirada introspectiva i fa d'altaveu de les iniciatives que s'estan duent a terme al Prat. Tot plegat amanit amb, a més, la mirada d'expert de Sebastià Alzamora, coordinador del Pla de Foment de la Lectura del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de 2007 a 2010.

Abans de donar la paraula al primer ponent, Fina Rifà explica el bon estat de salut del Pla de Foment de la Lectura del Prat (PFL), confirmant que es tracta d'un pla consolidat, viu i en moviment, fundat en les aliances i les complicitats amb les entitats i els actors de la ciutat. La xarxa, si bé consolidada, està en constant construcció, amb ple coneixement de la direcció que es vol seguir.

El Pla s'articula en tres grans blocs: 1. El Prat, ciutat de clubs de lectura Actualment, el Prat oferta 22 clubs de lectura als seus habitants, erigint-se així com potser l'únic municipi a Espanya d'aquestes característiques que pugui defensar aquesta xifra. Per només citar-ne alguns, existeix un club infantil, un club de zen i lletres, un d'història i un parell vinculats a l'EOI de la ciutat.

2. Lectura, família i centre educatiu Elogiant la feina realitzada per les activitats emmarcades en aquest segon bloc, Fina Rifà destaca el valor extraordinari del grup BEP (Biblioteques Escolars del Prat), la tasca de les quals és acostar la lectura als joves, als infants i a les seves famílies.

3. Lectura i ciutat: accents, espai públic i autors locals Aquest tercer bloc es divideix en diverses àrees d'acció, entre les quals es troben, per una banda, les intervencions en l'espai públic i els equipaments i, per l'altra, El PFL fora del Prat. En primer lloc, i com diria Francisco Manuel Lorenzo Gallardo, Tinent d’Alcalde de l'àrea d'Educació, Cultura i Promoció Cívica, és el “cor que batega” per a la cultura i la lectura del Prat. Es tracta d'un lloc de trobada que aglutina l'espai cultural i la biblioteca. En només tres mesos, s'han emès 3.200 carnets de biblioteca, element que ens serveix d'indicador de la realitat cultural ciutadana. El Cèntric s'inscriu en aquest bloc del PFL, que neix anteriorment i va més enllà de les parets d'aquest nou edifici i dels límits municipals.

Aquesta nova voluntat de sortir enfora respon, en segon lloc, a la necessitat i a l'enriquiment que signifiquen mostrar i aprendre en relació a altres institucions i administracions, així com a la recerca d'altres finançaments i aliats.

Iniciatives i tendències en les accions de foment de la lectura, Sebastià Alzamora Dit això, Fina Rifà passa la paraula a Sebastià Alzamora, escriptor de poesia i assaig, crític i gestor cultural, havent exercit de coordinador del Pla de Foment de Lectura del departament de Cultura de la Generalitat1. Aquest Pla es va emmirallar, particularment, en les experiències ben consolidades que havien tingut lloc al Regne Unit des de 1998. Al 2007 es comença a dissenyar i s'estableix el marc temporal d'actuació de 2008 a 2011, anant intencionadament més enllà del límit de la legislatura en què es va impulsar.

Arran del “National Year of Reading” (1998-1999), es va crear la “National Reading Campaign” (NRC, 1999-2009), gestionada per l'entitat “National Literacy Trust”2, una entitat sense afany de lucre, privada però amb ajuts del govern. Entre moltes altres iniciatives, es publicava un butlletí de novetats que portava per títol Read On3. Alguns dels programes creats per a la NRC encara són vigents avui en dia, però n'ha assumit la gestió el Govern. El nou projecte, “National Reading Network” (NRN) ha implantat diverses activitats adreçades a diverses franges d'edat: “Reading Connects”, “Early Reading Connects” o “Reading Champions”. Sebastià Alzamora especifica l'objectiu d'aquesta última acció, que consistia en anivellar els nivells d'hàbit de lectura entre homes i dones.

L'experiència del Regne Unit resulta útil per definir el model que es planteja per al Pla al 2007. Per a dur-ho a terme, Sebastià Alzamora presenta set característiques que el NRC i el Pla de la Generalitat comparteixen, per haver-se aquest darrer emmirallat al primer.

Literacy: es tracta d'un concepte anglòfon que aglutinaria totes les aptituds que una persona pot desenvolupar en relació a la paraula escrita i oral: lecto-escriptura, capacitat de parlar i escoltar, comprensió de textos, capacitat de desxifrar i emetre enunciats complexos en una llengua. El Pla es marcava com a fita l'assoliment i la generalització d'aquestes aptituds, fet que superava amb escreix les bones intencions dels PFL. “Llegir ens fa 1 Es pot consultar en línia a: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326561a075a2a63a7b0c0e1a0/?v gnextoid=e8ead6327d399110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e8ead6327d399110VgnVCM100 0008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default.

2 Es pot consultar en línia a: http://www.literacytrust.org.uk/.

3 Se'n poden consultar alguns números en línia a: http://www.literacytrust.org.uk/resources/practical_resources_info/746_national_reading_campaignread_on_magazine.

millors persones i més feliços” seria la declaració de principis que rauria rere aquestes estratègies. Val a dir que aquest discurs bonista ha generat controvèrsia, ja que alguns autors i experts han recordat que una persona llegida no és forçosament una persona exemplar, podent aprofitar la cultura proporcionada per la lectura per a moltes finalitats.

En qualsevol cas, el Pla es plantejava treballar en el desenvolupament d'unes aptituds (llegir i escriure, parlar i escoltar, construir missatges i desxifrar-los) per assolir el ple desenvolupament cognitiu d'un individu en el context que vivim, on no llegir resta oportunitats.

Públic i privat conjugats: la combinació de la iniciativa pública i privada respon clarament al model anglosaxó, i es tradueix a casa nostra en un finançament eminentment públic, d'acord amb el model de l'Estat de Benestar. Aquesta tradició va fer que en trucar a la porta del finançament privat la resposta era generalment freda, enmig d'un context de crisi que no va ajudar. Si bé no financerament, l'àmbit privat (entitats i empreses vinculades al món del llibre i la lectura) va proposar iniciatives i programes per al Pla, assolint vora un 50% de les activitats del total.

Model paraigua (umbrella): al Regne Unit, la NRC i la NRN funcionaven com marques que aglutinaven seleccionaven i vertebraven iniciatives i expertesa en foment de la lectura al Regne Unit. El Pla va proposar-se assumir aquest paper selectiu, on s'escollirien les bones pràctiques sota una marca comuna.

Model inclusiu: com s'havia fet al Regne Unit amb l'experiència embrionària, el “National Year of Reading”, es va implicar tota la societat, des del món de l'empresa fins al de l'esport, passant pels mitjans de comunicació, l'educació, l'entreteniment i el món de la cultura. Per tal d’evidenciar que la lectura és una eina indispensable per al desenvolupament de qualsevol individu, es van realitzar campanyes i accions, tant especialitzades i focalitzades, com més massives, on hi intervenien jugadors de futbol o estrelles de cinema. A l'hora de transposar-ho a Catalunya, el Pla va traduir aquestes accions en campanyes com Tasta'm, en complicitat amb els transports públics de Barcelona on els usuaris podien trobar un fulletó amb el primer capítol d'una novetat editorial en llengua catalana, o com les subscripcions gratuïtes a premsa catalana i espanyola per a joves de 18.

Permanència i transversalitat: el Pla té vocació de política social, acostar la lectura als ciutadans i, com a tal, es va buscar la permanència en el temps, independentment de la conjuntura política, establint el marc temporal de 2008 a 2011, convidant així a la continuïtat.

Verificable: treballant de la mà amb diferents institucions, com l'Associació d'Editors en Llengua Catalana4 o el Baròmetre de Comunicació i Cultura5, es van buscar indicadors que permetessin verificar l'evolució del Pla. A Catalunya, per exemple, l'índex d'analfabets escolaritzats (persones que tenen problemes de comprensió i d'expressió tot i saber llegir i escriure) augmenta a marxes forçades. Tot i que s'havia identificat com una problemàtica afectant essencialment la població immigrada, s'ha detectat que no es tracta d'un fenomen exclusiu d'aquest grup de població. Per altra banda, una altra xifra alarmant i desbocada és l'índex de població que es declara no lectora a Catalunya, que en aquell moment, a l'inici del Pla, es trobava en un 43%.

4 5

http://www.editorsencatala.org/Editors_catalans/Estudis.asp http://www.fundacc.org/fundacc/ca.html

Nacional que no nacionalista. El Pla s'erigeix concebent la lectura com a eina de cohesió social. Mentre que al Regne Unit molts programes anaven adreçats a la integració de la població immigrada, a Catalunya es va incentivar la lectura, independentment de la llengua utilitzada, i com a segona prioritat la promoció del català com a llengua de cohesió.

Per concloure, Sebastià Alzamora va resumir les set característiques del model britànic que havia servit de mirall al Pla de la Generalitat: el paper central de la literacy, en tant que aptituds relacionades amb la paraula; la combinació del sector públic i privat; la funció de paraigües, amb el paper vertebrador i seleccionador; el fet d’incloure tota la societat, a nivell municipal i nacional; la permanència en el temps; l'ús de dades que permetin avaluar el progrés del Pla; i, per últim, la cohesió social.

Al torn de preguntes, una assistent va preguntar si l'índex de persones que es declaren no lectores es va reduir arran de les activitats. Sebastià Alzamora afirma que aquest indicador no es va reduir, essent una xifra que requereix temps per poder modificar. Tot i així, l'acció Tasta'm va ser molt ben acollida pels usuaris i va augmentar la venda de títols en català, tot i que sempre depenia del tipus de llibre. L'indicador de venda de llibres va mostrar una evolució abans i després de la campanya.

Una segona pregunta plantejada des de l'auditori va demanar quina nova iniciativa impulsaria a les biblioteques si estigués al seu abast. Elogiant la tasca de les biblioteques en el temps i en l'espai, l'escriptor va afirmar que les biblioteques són la pota fonamental del Pla de Foment de la Lectura.

Més que una acció molt massiva, la tasca que duria a terme seria augmentar la percepció de la biblioteca com a espai de coneixement. Actualment la biblioteca és un espai de sociabilització i oci, on les visites i els préstecs presenten xifres molt elevades. Si bé això és rellevant, Sebastià Alzamora reivindicaria la funció de la biblioteca en el seu origen, que consistia en la transmissió de coneixement.

La tercera pregunta arriba des de la taula presidencial: Fina Rifà introdueix l'impacte de les noves tecnologies en el món de la lectura. Sebastià Alzamora considera l'arribada de les noves tecnologies molt positivament. La lectura es consolida com una eina fonamental en la societat del coneixement i la comunicació globals, obrint-se a nous suports tecnològics. El Pla de Foment de la Lectura entén que lectura és tot allò que requereix llegir, independentment del suport. Una part considerable de la població no percep la lectura com a tal quan es troba a Internet. De fet, aquesta és una possible lectura de l'indicador de persones no lectores a Catalunya: potser no llegeixen en format paper, però sí en altres formats. L'efecte de les noves tecnologies no només és multiplicador, ja que la nova comunicació continua basant-se en la paraula escrita, sinó també imprevisible, perquè es troben en plena efervescència.

I de nou Fina Rifà transmet una qüestió a l'antic coordinador del Pla de la Generalitat: quins serien els elements de verificació idonis per a avaluar l'impacte de les campanyes? Sebastià Alzamora reconeix que és un tema difícil. Amb la col·laboració del Baròmetre de Comunicació i Cultura es van trobar uns indicadors minuciosos, però sempre existeixen variables que s'escapen. L'objectiu és canviar els hàbits de les persones, que els que comencen a llegir s'hi habituïn, etc. Però això no es fa d'un dia per l'altre. Es tracta de crear actuacions a mig i llarg termini (desesperants, i poc atractives per a l'esfera política, perquè no són immediates). I és justament per aquesta raó que cal posar l'accent en la permanència de la mesura i en la comprensió del foment de la lectura com a política social i qüestió de país. Reprenent la paraula, Fina Rifà agraeix que Sebastià Alzamora hagi compartit la seva experiència amb l'auditori del Prat.

Altres experiències i projectes de foment de la lectura en l'àmbit educatiu i cultural Després de la pausa cafè, Elisenda Figueras, del Pla de Foment de Lectura del Prat (Taleia), presenta la segona part del bloc del matí. Seguint en la línia introduïda per Fina Rifà, aquest segon bloc pretén establir un vincle i complicitat entre iniciatives internes i experiències foranes. D'acord amb les línies estratègiques que Fina Rifà recordava, les iniciatives han de ser fruit d'una doble reflexió prèvia. Per una banda, cal definir el que entenem per “llegir” per tal de conèixer els propis objectius. I per l'altra, cal tenir en compte una sèrie de conceptes que permeten arribar a la definició d'un pla: eines de prescripció, que serien els consells de lectura; sensibilització, projectes que faciliten les condicions per tal que tingui lloc; divulgació; i sociabilització i enriquiment individual, però també la política social o la cohesió social de què parlava Sebastià Alzamora.

Aquests aspectes estan presents en moltes de les experiències que ens expliquen al llarg de la III Jornada de Foment de la Lectura del Prat alguns dels implicats. Al bloc del matí, prenen la paraula Elisa Yuste (Salamanca), Rosa Tauste i Loli Castillo (L'Hospitalet de Llobregat), i Carme Fenoll (Palafrugell).

Coordinadora de l'Àrea de promoció de la lectura del “Centro Internacional del Libro Infantil y Juvenil” (CILIJ), Elisa Yuste ens visita des de Salamanca, on es troba aquesta seu de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, que compleix enguany 30 anys. La persona que dóna nom a la fundació, Germán Sánchez Ruipérez, és un empresari i mecenes de Peñaranda de Bracamonte, una localitat de la província de Salamanca. La fundació té tres centres més a part del CILIJ de Salamanca: el “Centro de Estudios, Análisis y Debate” a Madrid; el “Centro de Desarrollo Sociocultural” i el “Centro Internacional de Tecnologías Avanzadas”, tots dos amb seu a Peñaranda. En un futur, es crearà un nou centre a Madrid que tindrà per nom la “Casa del Lector”.

La Fundación és privada però ofereix un servei públic. Com a tal, els objectius del CILIJ consisteixen en detectar i respondre a les necessitats dels usuaris, avaluar i implementar millores en els serveis oferts, i motivar i implicar els usuaris per tal de convertir la lectura (de tot tipus de suports) en hàbit. I d'altra banda, el centre vol generar també eines destinades a professionals de l'àmbit educatiu, bibliotecari i cultural.

CILIJ està enfocat a l'usuari, tant a nivell dels seus espais com dels seus serveis. El públic és eminentment infantil i juvenil, tot i que també s'adreça a professionals dels àmbits vinculats a la lectura. S'articula en tres àrees: promoció de la lectura, formació i extensió cultural, i documentació i recerca.

Promoció de la lectura Adreçat especialment a nens i joves, així com a adults mediadors, l'objectiu d'aquesta àrea és fomentar i estimular una lectura crítica de tot tipus de suport. S'estructura en tres eixos: treball al centre, treball amb l'escola i extensió bibliotecària. Cadascun d'ells presenta una sèrie de programes que tenen projecció a llarg termini. Aquests projectes marc persegueixen els objectius marcats. Elisa Yuste procedeix a presentar les principals característiques d'aquests projectes marc: Des del centre, es realitza un programa, Ronda de libros, que consisteix en un punt de trobada per a nens d'entre 0 anys i l'edat d'entrada a l'escola. En aquest cas, el projecte pretén conscienciar els pares de la importància en la seva funció a l'hora de fomentar el plaer de la lectura en els seus fills.

Es tracta, a grans trets, de lectura en família, i actualment s'ofereixen tres sessions setmanals, a causa de l'alta demanda. Des de lectures fins a audicions de música, passant per tallers de com

explicar contes.

A los 5 és un programa adreçat a pre-lectors, i consisteix en unes sessions amb un alt component lúdic, on es forma els usuaris (5 anys) i se'ls dota d'autonomia per tal que puguin desplaçar-se per la biblioteca lliurement. Elisa Yuste remarca que el centre del CILIJ és un espai de trobada, en lloc d'un espai de silenci.

Amb Lectores de pantalla, es busca la formació dels nens en l'ús dels ordinadors, iPads i Tablets, tant a nivell de les parts que els conformen com pel que fa a la navegació per Internet. No és un taller d'informàtica, ja que es realitzen activitats com la gimnàstica de dits o cantar cançons populars. De cara als pares, que es demana que estiguin presents, també se'ls ofereix eines per tal de capacitar-los en el control de l'ús que els seus fills facin d’Internet.

Un altre programa, aquest cop per a nens d'entre 6 i 8 anys, és A toda vela, un club de creadors. Tot despertant la creativitat, es potencia l'oralitat i la imatge per tal de canalitzar les lectures, és a dir una lectura acompanyada.

Per tal de motivar la lectura en versió original i apropar la cultura anglosaxona als nens, s'ha implantat Welcome aboard, un club de lectura en anglès. Al club, no només hi participen els nens i el mediador, sinó també un invitat (anglòfon) amb qui es canten cançons, es conversa o es llegeix en veu alta; però sempre en anglès.

Expedientes secretos és en canvi un joc de pistes que estan amagades en diverses fonts disponibles a la biblioteca, amb les quals podran desvetllar el misteri que se'ls planteja.

Ja amb els joves, s'ha creat un grup de teatre, Telón, que va començar com un taller de teatre llegit (amb joves d'a partir de 12 anys) i que es va convertir en un taller de teatre, on aquells mateixos joves, ara ja de 16 anys, continuen treballant però amb novel·les, pel·lícules o còmics per tal de crear propostes teatrals. Actualment, estan preparant La Ola. Ja de més ampli abast, Versión original és un projecte amb 20 anys d'experiència. Consisteix en un mes cultural centrat en un país concret, pretenent trencar estereotips presents en la comunitat d'aquí. Cada mes, totes les activitats (narracions en veu alta, xerrades, audicions, tallers, projeccions, jocs, etc.) estan relacionades amb aquell país. Ha estat una manera de renovar i aprofitar el fons disponible al centre, a la vegada que ha permès establir vincles amb estrangers que resideixen a Salamanca.

Per a la família, s'han elaborat també una sèrie de projectes marc, mitjançant els quals es pretén acompanyar-los i conscienciar-los del seu paper, com per exemple, Leemos juntos: es tracta d'unes maletes preparades amb un lot de llibres, cada una diferent, que es poden sol·licitar per Internet, i agafar en préstec durant 20 dies, una invitació a llegir en família.

Des de l'escola, es proposen unes activitats de foment de la lectura, com WebQuest (procés de recerca guiada), el projecte de Lectores de pantalla, o el de Dossier y cantar (adreçat a secundària i on es treballa l'ús i la identificació de fonts documentals, tot detectant un tema que interessi als usuaris per tal que posteriorment creïn un bloc). A més a més, també es preparen trobades amb autors, prèvia preparació de l'obra d'aquell autor a l'escola o als clubs de lectura.

Però la biblioteca també arriba als que no poden arribar a ella: l'extensió biblioteca és un mecanisme de facilitar l'accés als llibres d'aquells que, per un motiu o altre, no poden desplaçar-se fins al centre.

Libros de cabecera és un servei localitzat a la secció de pediatria de l'Hospital Universitari de Salamanca. Leyendo espero són llibres disponibles per als nens i joves que esperen abans de la

consulta als centres de salut: els metges afirmen que, amb aquest sistema, els nens entren més relaxats i tranquils. Aprofitant que els metges acostumen a ser còmplices d'aquest servei, se'ls ha demanat que en finalitzar una consulta els donin una recepta, però una recepta de lectura. Libros al sol és una iniciativa que té lloc a l'estiu, durant el mes en què el centre tanca, tot oferint el fons a centres que sí que estan oberts. Existeix també un programa, anomenat Recetas de lectura, que permet als nens i joves (de 0 a 20 anys), en convalescència o amb problemes que els impedeixen desplaçar-se al centre, continuar llegint: una persona els ofereix llibres que han sol·licitat en préstec i es queda (en cas que així ho vulguin) a compartir la lectura amb ells. Amb Leo para ti es fa arribar la lectura a aquells que per edat o per discapacitat no poden llegir per ells mateixos, tot desmitificant així el fet d'haver de ser un gran narrador de contes per poder motivar el públic.

Formació La formació és una altra àrea del CILIJ: s'ofereixen i es reben diversos cursos, des d'una oferta formativa (tant online com presencial), fins a programes de pràctiques, passant per trobades i debats.

Documentació i recerca El Centre de Documentació s'encarrega de la tercera àrea del CILIJ, la funció del qual és afavorir el coneixement i la recerca en matèries de l'àmbit d'especialització del CILIJ. A la pàgina web de la fundació (http://www.fundaciongsr.es) es poden consultar les publicacions realitzades per part del centre.

El CILIJ disposa d'altres branques sorgides arran de la necessitat de difondre i comunicar el material generat. És el cas del SOL i el PLEC. En primer lloc, el SOL (“Servicio de Orientación de Lectura”6) pretén esdevenir recomanador de lectura, és a dir, realitzar online la funció que el bibliotecari realitza des del mostrador de la seva biblioteca quan li demanen indicacions i consells de lectura. El SOL, doncs, és un aglutinador de continguts per a públics de tot tipus. Per a joves i nens, es fa suggeriments, es guia a les cerques i s'ofereix jocs. Les famílies poden trobar-hi consells per a qüestions que els puguin interessar, però també existeix una assessoria a la que es pot accedir enviant un correu electrònic. El PLEC (“Proyecto de Lectura para Centros escolares”7), d'altra banda, seria el germà petit de SOL, adreçat als interessats a realitzar un Pla de Foment de la Lectura.

Elisa Yuste aprofita l'oportunitat per presentar un estudi (al que el CILIJ participa des de no fa més d'un any), el Territorio e-Book. En relació a les implicacions en el lector i en la funció del bibliotecari de l'aparició dels nous suports, s'ha agafat una mostra de persones entre 10 i 65 anys a qui, per bloc d'edats, s'ha proposat una lectura. Als nens i joves, s'ha proposat el llibre de Daniel Monedero i Óscar T. Pérez, Artistas insólitos. S'ha proporcionat a tots els participants a l'estudi (40 nens en total) un iPad que els permet accedir a una lectura. Però mentre que, per a la meitat de la mostra, la lectura s'ha complementat amb jocs, activitats i concursos sobre el tema, la segona només té accés a aquesta lectura. Així, s'intenta contrastar fins a quin punt influeix l'acció d'acompanyament i de motivació dels bibliotecaris a l'hora de crear e-lectors.

I per concloure, Elista Yuste dóna als assistents quatre pinzellades d'algunes pàgines web concretes: muchamierda.net va sorgir de la preocupació del lloc del teatre en la nostra societat i amb l’objectiu de formar un públic crític sobre aquest gènere literari; i finalment, va esmentar el 6 Es pot consultar a: http://www.sol-e.com.

7 Es pot consultar a: http://www.plec.es.

web Contenedor de océanos8, creada i adreçada a joves d'entre 12 i 16 anys, sorgit d'un club de lectura, i el bloc Historias de Amadora9 (per a nens d'entre 8 i 12 anys), on una bruixa suggereix llibres i altres tipus de lectura.

La següent comunicació ens trasllada a L'Hospitalet. Rosa Tauste i Loli Castells ofereixen dues visions complementàries de la Lliga dels llibres10, una iniciativa que vincula les escoles de la ciutat i el Servei de Biblioteques de l'Ajuntament.

Com a representant del Servei de Biblioteques, Rosa Tauste indica quatre xifres sobre el projecte: a l'edició d'enguany s'hi han implicat la biblioteca central i 7 de municipals, i 31 grups escolars de cinquè curs, amb 750 alumnes en total (en comparació als 180 alumnes que van participar a la primera edició de 1996). Engrescar els joves a la lectura, reforçar els seus hàbits lectors i el treball cooperatiu, i donar a conèixer les biblioteques de la ciutat, tot afavorint els lligams entre les escoles, són algunes de les finalitats d'aquest projecte.

Cada grup-classe rep un lot de 15 llibres diferents, de gèneres i autors diversos. Els participants de cada classe han de llegir el màxim de llibres per tal de ser capaços de respondre, el dia del concurs, al màxim de preguntes possibles. Com que no s'ofereix un exemplar de cada llibre per a cada alumne, s'indica als alumnes que els poden trobar a les biblioteques. Tots els lots són proporcionats pels serveis centrals de les biblioteques.

Durant la fase de preparació de l'activitat, Jaume Centelles fa la selecció dels llibres, intentant que siguin novetats editorials, però sabent que al setembre les biblioteques han de disposar dels exemplars, tant per als seus espais com per als lots que s'adrecen a les escoles. El calendari de les visites a les escoles per part de la dinamitzadora de l'activitat, així com de les diverses eliminatòries, s'estableix en funció de les disponibilitats i els horaris de les escoles.

Es realitza una primera trobada, en la qual es presenta als professors la selecció de llibres i s'aprova el calendari. A l'edició d'enguany, s'ha fet també una trobada amb els pares dels alumnes per tal d'implicar-los en el projecte i facilitar l'acompanyament en la lectura. Posteriorment, es realitza la primera visita de la dinamitzadora, que marca l'inici de les lectures per part dels participants. La segona visita serveix de control de l'evolució de les lectures, per tal d'evitar que hi hagi una gran distància entre escoles, tenint en compte que l'objectiu no és guanyar, sinó fer despertar el plaer de la lectura en els més joves. Els mateixos grups participants preparen les preguntes (cadascun 4) que serviran per a les sessions del concurs. Per tal de presentar preguntes que no responguin només a capacitats memorístiques sinó també a comprensió i capacitat lectora dels alumnes, la dinamitzadora les revisa i en fa una selecció. Rosa Tauste aprofita l'ocasió per elogiar la col·laboració dels mestres, que treballen les lectures i les preguntes amb els nens sense disposar de més temps escolar per a la tasca. “Són les locomotores de l'activitat”, afirma la Rosa.

Buscant transmetre el vincle entre el plaer de l'aprenentatge i la lectura, la participació a l'activitat és opcional, així que no s'han d'entendre com a deures. A les eliminatòries, que tenen lloc a les biblioteques (l'última tenint lloc a Tecla Sala), es nomena un portaveu per a cada equip i es disposa de 3 minuts i 3 oportunitats per respondre cada pregunta. La festa que clou l'activitat cada any i que és el premi per a tots els que hi han participat se celebra als jardins de Can Sumarro, i consisteix en un joc literari, un esmorzar i l'actuació d'un mag. S'hi citen 800 alumnes entre 8 Per a més informació: http://www.contenedordeoceanos.com.

9 Per a més informació: http://historiasdeamadora.blogspot.com.

10 Per a més informació, http://www.l-h.cat/biblioteques.

alumnes i professors, que s'enduen com a record una gorra vermella.

Les valoracions, transmeses a través de qüestionaris distribuïts en finalitzar la festa, són molt positives i indiquen la consolidació del projecte. Al llarg dels anys, s'ha convertit en una cita esperada ja des del curs anterior, i ha servit com a motor d'interacció entre alumnes (encara que puntual), així com motivació per a la lectura mitjançant l'entusiasme pel joc. També funciona com a aparador de la ciutat i de les biblioteques. El cost total del projecte és de 18.000€.

La Rosa passa la paraula a l'altra protagonista de la Lliga dels llibres que es troba avui al Prat. Loli Castells, professora de 5è de l'escola Pau Casals, ofereix la visió del professorat. Cal creure's el projecte i implicar-shi de valent ja que requereix molta feina suplementària: lectures a casa, motivació dels alumnes, seguiment de les preguntes i les lectures. A la primera visita de la dinamitzadora, es presenten els llibres sempre deixant un final obert per potenciar una intriga que motivi l'alumnat. La manera que Loli Castells ha trobat per guiar els seus alumnes ha estat la creació d'un gran pastís que simbolitza el concurs, per al que és necessari no només llibres i lectors sinó també un punt de sort. S'imprimeixen i es pengen les portades dels llibres que es llegiran tot construint una graella on els participants enganxen dibuixos amb els que indiquen el gust d'aquell llibre (un pastís de xocolata, un de vainilla, etc.). Al febrer es produeix la segona visita de la dinamitzadora, durant la qual es recorden les normes del joc i es realitza la primera prova. Tant a la fase de preparació com a la realització, la professora, molt implicada, destaca que aquesta activitat també li ha permès treballar altres competències com l'elaboració de preguntes, el treball en equip i el respecte a l'altre equip. I com a reflexió final, Loli Castells considera que aquesta activitat fomenta l'hàbit lector ja que nens que normalment no llegeixen, comencen llegint-ne algun.

L'última intervenció del matí és la de Carme Fenoll, directora de la biblioteca de Palafrugell. Amb una població d'uns 22.000 habitants, la biblioteca es troba en un nou equipament des de fa 2 anys. I des d'aleshores, sembla ser que un monstre s'hi ha endinsat i s'ha fet amo i senyor d'un dels carros sense cap intenció de marxar. La biblioteca ha desenvolupat diverses estratègies i projectes per tal de vèncer el monstre de la biblioteca, tot demanant la col·laboració de tots els palafrugellencs i palafrugellenques.

Per a això, es convida a tots els nens, nenes i joves a visitar la biblioteca, amb un format poc convencional: per una banda, s'organitzen gimcanes amb les escoles que visiten la biblioteca, tancada al públic, amb pirates en lloc de bibliotecaris i amb els nens com a protagonistes; i, per l'altra, s'han muntat roll-plays per als joves que, passant a fer de bibliotecaris, han de batallar amb usuaris impertinents (actors de l'aula de teatre) que els fan reaccionar.

Una altra estratègia per vèncer el monstre és la Ràdio Palafrugell que els joves de la localitat gestionen des de fa cinc anys, amb el suport de mediadors socials i altres professionals. Veient que això tampoc funcionava, també es fa un servei de biblioplatja (ja en la setena edició), als mesos d'estiu, juliol i agost, amb l'ajuda de patrocinadors externs.

Altres activitats han estat les bicicletades als bibliobarris, amb la col·laboració de les associacions de veïns dels nuclis dispersos. Quan la bicicletada coincideix amb altres iniciatives similars es conjuguen esforços: a l'abril ja existia la bicicletada de l'Oncolliga, així que es va proposar el lema “+ llibres, - càncer”, de manera que els llibres oferts per voluntaris es vendran entregant els beneficis a l'associació.

Amb l'ajuda d'avis i néts, s'ataca al monstre amb la creació d'un àlbum de vida, de l’estil dels

llibres de nadons. Hi participen els casals d'avis, l'arxiu i el projecte de memòria oral.

I com que al monstre no el volen “ni en pintura”, es crea Arteca11, un servei d'exposició i de préstec d'obres d'art, aprofitant el fet que l'Empordà és una terra rica en artistes. Es tracta d'un fons de 75 obres d'autors locals vinculats a la biblioteca.

Per intentar aprendre la llengua que parla el monstre, es promouen converses en llengües diverses, algunes gratuïtes, altres amb patrocini. Per al català i l'àrab els implicats són voluntaris, i per a l'anglès i el francès es contracten professors.

Fins i tot han intentat emborratxar el monstre amb un maridatge de vi i literatura, amb la col·laboració de Can Grau (casa de vins i licors), Olga Cercós (actriu) i Miquel Martín (escriptor de Begur).

En ocasió del desè aniversari de la biblioteca, s'intentarà caçar el monstre de nit: el proper 13 de maig, s'observarà la lluna i s'explicaran contes nocturns amb jocs de llums i ombres, amb un sopar d'excepció: sopa de lletres i llibrets de llom. Tot plegat, amb la col·laboració de l'associació d'astronomia de l'Empordà.

Com que a la biblioteca de Palafrugell encara no s'han pogut desfer del monstre, volen col·laborar amb l'associació de dones immigrants i amb mediadors i voluntaris. I d'altra banda, cerquen idees a congressos i jornades, com per exemple la del Prat.

Després de la darrera intervenció del matí, s'obre el torn de paraula.

El primer comentari és un agraïment a la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, ja que la bibliotecària es va basar en la seva presentació i les seves activitats per construir el seu projecte bibliotecari.

Una altra assistent planteja tres qüestions: en primer lloc, pregunta a l'Elisa Yuste quina és la fórmula màgica per a la impliciació dels joves. La primera ponent comenta que hi hauria quatre línies de treball a tenir en compte: que el tema els resulti interessant o atractiu; que siguin protagonistes i participants, donarlos llibertat per elegir lectures i dissenyar o gestionar activitats; potser una petita dosi de competició, com escollir un ranking de millors llibres, o cançons, etc.; i mantenir-s'hi propers. Carme Fenoll recolza la resposta donada exposant una experiència: van organitzar batalles de Hip Hop, tema que els resulta interessant i on els adolescents eren protagonistes actius del projecte, ja que escollien la música.

Després, demana a la Carme Fenoll si per a les activitats de la biblioteca de Palafrugell es disposava d'un pressupost específic o d'un recolzament de l'Ajuntament. La directora de la biblioteca afirma que els polítics reconeixen la funció social de la biblioteca (fins al punt que alguns hi arriben a fer la presentació de la seva candidatura) i estan molt satisfets de les activitats que s'hi fan, però això no es plasma al pressupost concedit a la biblioteca. El patrocini i mecenatge el busquen en fons no públics.

I finalment, s'interessa per l'àrea des d'on es treballa la Lliga dels llibres. La Loli Castells indica que tot sovint es dedica l'estona de biblioteca escolar a la lectura dels llibres del lot, aquells 30 minuts que, segons la LOE, han de llegir els alumnes.

11 Per a més informació: www.arteca.cat.

Per concloure el bloc del matí, Elisenda Figueras agraeix la presència de totes quatre ponents, i elogia la combinació de ganes, professió i coneixement que es troben presents en totes quatre.

També destaca les complicitats que s'estableixen entre tots els implicats (alumnat, professorat, usuaris/es, mecenatge, etc.) tot plegat per generar relat.

Bloc de la tarda: Experiències de foment de la lectura com a motor del canvi social en l'àmbit pratenc Oriol Borràs, del Pla de Foment de Lectura del Prat, presenta el bloc de la tarda d'aquesta III Jornada del Prat, on participaran Lourdes Reyes, bibliotecària i experta en Foment de la Lectura, i els protagonistes de cinc projectes en curs a la ciutat per tal de posar en comú les iniciatives.

Després d'elogiar el col·lectiu divers que al Prat han conjugat esforços per treballar sobre el mateix àmbit, Lourdes Reyes reivindica la seva doble vessant en tant que activista per al foment de la lectura: com a mare d'infants lectors i com a bibliotecària. Entenent la lectura com base de llibertat, per una banda, i com a font de plaers diversos, per l'altra, estructurarà la seva intervenció mitjançant aquests dos elements.

En implicar-se en el foment de la lectura, cal partir i tenir ben present diversos elements en estreta relació amb la llibertat: la diversitat, ja que existeixen materials, capacitats i modalitats diverses de lectura; la tria, que requereix unes habilitats comunes adquirides, que permetrien evitar transmetre prejudicis; la implicació, les raons per les quals s'escull una opció i no una altra, i que requereixen una activació, pensar, debatre, etc.; el criteri, marcat tant per gustos com per estils o autors, i en el qual el mediador/conductor ha d'intentar no intervenir; la crítica, és a dir, expressar una opinió de manera elaborada; la reconstrucció, entenent-la com la nova realitat de nosaltres mateixos a cada moment que passa, canviant opinions, gustos i sent creatius; la responsabilitat, tot tenint en compte el valor i el pes de la lectura; les ganes de compartir el que un ha llegit; i l'acció, ja que l'interès per un tema activa una persona.

Si, en lloc de llibertat, la lectura es viu com a obligació o cànon, és molt fàcil transmetre-ho, així que cal potenciar la llibertat individual i social, amb la combinació de lectura de ficció i de coneixements, que estan inevitablement vinculades i solapades.

Per transmetre la lectura com un plaer, les persones vinculades amb el foment de la lectura haurien d'oferir una actitud relaxada i oberta, fent entendre la lectura com una aventura. La decisió en positiu permet que comenci la màgia, on intervenen certs aspectes: el gaudi, la intimitat i el món intern, que tot i que és difícil de transmetre cal provar de ferho sentir; potenciar el respecte al procés íntim de la lectura;

la lectura com a activitat forçosament sensitiva i evocativa; desdramatitzar el foment de la lectura, desvinculant conceptes com la velocitat o l'habilitat lectora i el plaer per la lectura; marketing de la transmissió del plaer per la lectura, qui ha de vendre aquest plaer són els pares, pel model que constitueixen per als seus fills, per la constància en ser-hi cada dia, però evitant forçar la transmissió. Lourdes Reyes presenta com a comparació negativa les bledes: aquest aliment per la presentació, per l'olor i per la textura, no agrada a simple vista, de manera que cal treballar-ne la presentació.

Hauria d'entendre's el foment de la lectura com un procés de seducció, adaptant-se a les necessitats de l'altre, els seus interessos, la seva velocitat... No hi ha cap plaer que es pugui imposar, sinó que requereix suggestionar-lo, fer-lo néixer a l'interior d'algú. Si ha d'existir alguna planificació, hauria de ser des del plaer. I un cop floreix aquest plaer, cal regar-lo cada dia, evitant la rutina, reinventant i explorant noves possibilitats.

Després de la presentació de Lourdes Reyes, s'obre l'aparador de les diverses activitats que s'estan duent a terme al Prat. Oriol Borràs recorda la importància dels clubs de lectura al Pla de Foment de la Lectura del Prat, i en destaca especialment dues modalitats. La primera és la del club de lectura Bviendo letras, presentat per Olga Merino, una de les participants. La particularitat d'aquest club, comenta Olga Merino, és probablement que no disposa d'una planificació tan elaborada i concreta com la d'altres clubs de lectura, i sorgeix d'una voluntat lúdica. Un cop al mes, una colla de gent es reuneix i llegeix un mateix llibre. A l'hora de posar en comú l'experiència suscitada per la lectura del llibre, es mariden els comentaris amb el gaudi d'una beguda i un àpat del lloc d'origen de l'autor: des d'ouzo fins a gimlets, passant per porras con chinchón. El naixement d'aquesta iniciativa es troba en un grup de gent que congeniaven i que es reunien a l'Artesà, on compartien begudes i converses. Un bon dia, es van assabentar que existien clubs de lectura al Prat i van decidir llançar-s'hi. Segons Olga Merino, un club de lectura és una activitat molt senzilla de mantenir, molt lúdica, molt divertida, molt ràpida, sense obligació d'assistència.

Cap a finals de maig, s'inicia la selecció de la següent temporada, que es realitza per votació. La base de la proposta que fa cadascuna de les membres del grup (actualment és un club eminentment femení, però la porta no es tanca a l'altre gènere) és compartir la lectura amb l'altra gent. Quan se sumen 15 o 16 propostes de llibres, es vota: cadascú selecciona el llibre que més li agrada i els 9 llibres més votats seran els que es llegeixin aquella temporada. La persona que ha proposat el llibre seleccionat serà l'encarregada del llibre a tots els nivells: recollir el llibre a la biblioteca i repartirlo entre els membres del club a l'Artesà, presentar tant el llibre com l'autor/a i la raó de la selecció, i portar la beguda i el menjar del lloc d'on ve l'autor. Es pot donar el cas que una persona proposa més d'un llibre: en aquesta circumstància, si el d'una altra persona no ha estat seleccionat, aquesta persona comparteix la responsabilitat de coordinació. Trobem, doncs, 9 coordinadors per als llibres, ja que hi ha nou sessions regulars. I per acabar la temporada, la sessió al·licient: a la platja.

A l'estiu es fa una lectura suplementària d'un llibre més llarg per tal que duri els mesos de vacances, comprat o compartit. Els fonaments d'aquest club és el boca-orella, i la motivació ve suggestionada pels propis membres del club. El Pla de Foment de la Lectura del Prat proporciona els exemplars necessaris dels nou llibres, un per a cada membre del club. Olga Merino clou la seva intervenció afirmant que la lectura és molt divertida.

Presenta la següent càpsula Cristina López, directora de la Biblioteca Antonio Martín del Prat. La biblioteca gestiona dins el marc del Pla de Foment de la Lectura del Prat més d'una vintena de clubs de lectura, que es reuneixen un cop al mes. A la biblioteca, tres persones estan pràcticament completament dedicades a aquesta gestió dels préstecs per als clubs de lectura (tant propis com externs): una bibliotecària i dos auxiliars. Es poden classificar en tres modalitats: els directament gestionats per la biblioteca, els que es reuneixen a la biblioteca però tenen una gestió pròpia, i aquells que són externs a la biblioteca, tot i que se'ls gestiona el préstec.

Gestionats per la biblioteca: ◦ Cafè amb lletres, amb tretze anys d'experiència. ◦ Enjoy reading, club en anglès per a un primer nivell, coordinat amb l'EOI del Prat. ◦ Zen lletres, temes d'autoajuda i de psicologia. ◦ Club de lectura infantil Imaginació Infinita ◦ Al fil de la lectura: la biblioteca ofereix en préstec 15 o 20 exemplars, i s'espera dels lectors d'aquest llibre que es reuneixin autònomament per posar les seves opinions en comú. La iniciativa està costant que s'instauri, tot i que només porta tres mesos. ◦ Club Lectures.cat, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística. En preparació. Ús d'equipament de la biblioteca però gestió pròpia: ◦ 2 grups de club de lectura per a gent gran. ◦ 2 grups de Català Fàcil, coordinats pel CNL que es reuneixen aquesta mateixa tarda. ◦ Ink out, un club audiovisual i literari per a joves, que presentarà l'Óscar Solsona en la següent càpsula.

Externs a la biblioteca, préstec gestionat per la biblioteca: ◦ Bviendo letras, club que funciona de forma auto-gestionada. ◦ El Club de lectura de dones de Frida Kahlo ◦ El club de la Casa d'Andalusia ◦ El Pessics de lectura de la Sala Sant Jordi. ◦ 2 grups del club de lectura CFPA Terra Baixa del Centre de Formació de Persones Adultes Terra Baixa ◦ El club de lectura de la COV (Cooperativa Obrera de Vivendes). ◦ El nou club Sharing Words de l’Escola Oficial d’Idiomes que va començar al febrer. ◦ El club de lectura de nous lectors del Centre de Promoció Social Francesc Palau ◦

Club de Novel·la Negra

◦ Club de lectura Un mòn d’experiències ◦ Club de lectura i gastronomia Són iniciatives molt diferents, algunes neixen com a iniciatives privades i altres com a iniciatives del Pla de Foment de la Lectura del Prat, i tenen idiosincràsies diverses. Però la biblioteca els considera com a propis ja que gestiona el préstec dels llibres (fins a 2000 préstecs interbibliotecaris al 2010). Alguns clubs van a recollir els llibres i a d'altres se'ls pot enviar a través del correu municipal.

Actualment, hi ha un nou club de lectura en preparació de novel·la històrica que el promou, gestiona i coordina l'Arxiu Municipal (emplaçat al Cèntric) Per als clubs de lectura propis de la biblioteca, es creen guies de lectura. Cristina López fa una invitació a tots els clubs de lectura, en funcionament o en preparació, per sol·licitar d'altres serveis a la biblioteca, com per exemple ajuda per a les guies de lectura.

Es realitzen una sèrie d'activitats conjuntes entorn als clubs de lectura per tal de donar cohesió a tots els grups que estan funcionant. Una de les iniciatives són les trobades de Clubs de Lectura.

Recentment se n'ha fet la primera edició, arran de l'obra de teatre Coses que dèiem avui, al Teatre Modern, que va consistir en un col·loqui sobre la relació entre literatura i teatre. També s'organitzen sortides literàries, com per exemple la sortida per visitar Santa Maria del Mar, arran de la Catedral del mar. A més a més, a l'inici de temporada, es fa una activitat de benvinguda als clubs, convidant un autor i fent una obertura del curs. Paral·lelament, s'està realitzant una base de dades de dinamitzadors o conductors de clubs de lectura, per evitar que quedin places buides.

Es promocionen els clubs de lectura a través d'una caràtula penjada en un plafó a l'entrada de la biblioteca. D'aquesta manera es pot saber què estan llegint tots els clubs de lectura cada mes. Es reparteix també un tríptic informatiu i se'n fa difusió al web de la biblioteca, al bloc del Pla de Foment de la Lectura del Prat i al facebook.

Tot seguit, Óscar Solsona presenta Ink Out, un club audiovisual i literari que s'ha endegat al PFL. Compara irònicament la manera d'accedir i entendre els adolescents amb la manera d'estudiar els micos per part dels científics. Òscar critica el punt de vista des del qual es parteix per arribar als joves, tot tenint en compte una vessant racional i quasi científica, sense realment preocupar-nos i apropar-nos al que els importa i interessa. En lloc d'això, proposa ser un jove més, apropar-s'hi, imitar-los, adaptar-s'hi fins que ens acceptin, partint sempre d'una base d'humilitat i utilitzant les noves tecnologies, més properes a ells (blocs, ús del facebook, ús d'emoticones...).

La primera temporada d'Ink out té sis capítols, en els quals han anat a buscar-los al seu entorn: a la ciberesfera. Després de diversos intents per atansar-s'hi, han constituït un gran banc d'errors. Però la iniciativa continua. Òscar no explicita més enllà, i dona l'opció d'entrar al blog per informar-se i fer-se una idea de què i com està funcionant Ink Out. Núria Sanahuja, del Servei Educatiu de la Generalitat de Catalunya, presenta Blanca Pàmpols i Pietat Horta, que explicaran el Projecte Escena, el teatre a l'aula. Aquesta experiència neix al marc del Pla Educatiu d'Entorn de la ciutat del Prat i s'ofereix als centres de primària i secundària.

Parteix de la idea que el teatre és una bona eina per estimular el desenvolupament emocional i

l'expressió corporal. Tot i que l'objectiu plantejat des del Pla d'Entorn era potenciar la llengua oral, el projecte va anar incorporant també la llengua escrita. Es demana que hi hagi sempre un professor present, ja que això els obre noves perspectives en les relacions amb els alumnes i noves tècniques de veu.

El projecte no es plantejava marcar com a cloenda la representació d'una obra, sinó que s'oferia una certa llibertat d'acció i de dinàmica a cada grup. Nascut el curs passat (2009-2010) i continuant enguany, participen al projecte cinc centres de primària i cinc de secundària, i les valoracions de professors i alumnes (especialment els de secundària) són sempre molt positives.

Pren la paraula Blanca Pàmpols, per presentar el punt de vista dels actors i monitors que han realitzat aquest projecte escola per escola. Es tracta del grup Kaddish, format per Albert Riballo, Arnau Puig, Bruna Cusí i ella mateixa. Es planteja com una actuació dins l'aula i dins l'horari lectiu, participant-hi fins a 26 grups, que comporten més de 400 alumnes. És interessant també la presència dels professors perquè aquesta activitat els ofereix un context diferent on interactuar amb l'alumnat. És un projecte purament vivencial i pràctic, ja que el teatre és eminentment acció. Es pretén incidir en el procés de creativitat individual i del grup i compartir criteris i crítiques. El teatre és el resultat d'un esforç comú, però també es juga amb el doble significat que en anglès o francès té el fet d'actuar: el verb anglès play o el francès jouer incorpren tant el valor lúdic com el component d'actuar o representar un paper. Es realitzen activitats transversals vinculades amb l'escenografia, el vestuari, la interpretació i l'expressió oral, però també la composició de música, exercicis de respiració i capacitat expressiva o anàlisi del llenguatge. S'intenta que l'alumnat es familiaritzi amb textos teatrals i poètics i a la vegada se'ls dóna un context de l'autor i l'obra.

Sovint es produeix un procés d'identificació entre el text (sovint d'una altra època) i els propis participants. Es treballa amb textos de poesia i teatre, com per exemple Fi i principi de Wislawa Szymborska, sempre des d'una perspectiva lúdica.

La valoració del projecte és molt positiva i encoratjadora, ja que s'observen evolucions en la llengua catalana, els alumnes desenvolupen eines per a la gestió del treball emocional i s'estimula la creativitat i la consciència crítica i literària.

Pel que fa a Pietat Horta, professora de 1er i 2n d'ESO (és a dir, joves entre 12 i 14 anys), considera que aquest projecte ensenya l'alumnat a viure en lloc de només sobreviure. Elogia el projecte perquè s'hi treballen també les competències que es requereixen als currículums de l'alumnat des d'Ensenyament, com el treball en grup, la tolerància i el respecte, tot fomentant el diàleg i l'escolta, la disciplina i l'assimilació d'unes normes, parlar en públic, l'auto-coneixement i l'acceptació de les pròpies limitacions, etc. Però sobretot, han gaudit aprenent, com demostrava la manera que tenien de recitar textos de Shakespeare, Tot esperant Godot o la Fageda d'en Jordà. El centre en el qual Pietat Horta treballa disposa d'una hora de lectura setmanal a la biblioteca, i s'aprofita aquest temps per a aquest projecte. A causa de l'afluència i l'interès dels alumnes, les activitats s'han desdoblat i els actors han acabat fent dotze sessions per setmana.

Professorat i alumnat, valoren molt positivament el projecte. L'alumnat considera que els ha estat especialment útils les improvisacions, el treball en grup, els ha permès conèixer-se millor i els ha donat eines per expressar sentiments i millorar la dicció. A la vegada, el professorat s'ha enfrontat als seus propis prejudicis, especialment en els casos d'alumnes que consideraven conflictius o poc atrets per la lectura, però que han mostrat tota una altra faceta a l'hora d'abordar l'aprenentatge i la lectura des d'una altra perspectiva. Ha estat, doncs, un gran aprenentatge d'humilitat i un gran

descobriment per part del professorat.

I com a última intervenció de la III Jornada del Prat, intervé Cristina Castells, tècnica de cultura, per presentar el paper del nou equipament al Pla de Foment de la Lectura del Prat. Al Cèntric s'hi acull la Biblioteca Municipal, que ja realitzava moltes activitats de foment de la lectura, com propostes per a les escoles, activitats permanents infantils, clubs de lectura i per Sant Jordi un book crossing, alliberament massiu de llibres. Amb el nou equipament, s'han endegat sis cicles, la majoria dels quals són presentacions de llibres: Conèixer món, presentacions de les obres d'autors populars i coneguts, com Màrius Serra, Martí Gironell, Vicenç Villatoro o Empar Moliner.

Jo recomano, on personatges reconeguts del món de la cultura (com Roger de Gràcia o Xavier Theros), però d'altres àmbits no literaris, recomanen obres que els són especialment preuades.

Veus robades, recitals de poesia i música, com el de Mercè Sampietro.

Lectures psicotròniques, que consisteixen en presentacions de llibres per a gent jove, amb la presència de figures com Mike Ibáñez i Francesc Miralles.

Paraula poètica, que compta amb la col·laboració d'entitats de la ciutat, com Sopa de Poetes, Teatre Kaddish i Tintablava, que presenten recitals de poesia d'autors com Dolors Miquel i Enric Casasses.

I finalment el cicle Pratilletres que serien les presentacions de llibres d'autors locals, com Rosa Ribes o Vicenç Tierra.

Cada mes es presenta al Cèntric un parell d'activitats pertanyents a aquests cicles.

Per concloure la Jornada, s'obre el torn de preguntes i comentaris. La primera intervenció presenta un club de lectura de l'Illa dels Banyols. En un centre de Formació Professional (on s'imparteix electricitat i mecànica automàtica i d'aviació), la biblioteca escolar posa en funcionament un club de lectura arran de la proposta d'un alumne. S'han creat cartells de difusió i punts de lectura. Els membres del club es reuneixen cada quinze dies a la pausa d'esbarjo. Com a principis, la bibliotecària s'ha marcat que cada vegada que surtin de la biblioteca, els usuaris marxin amb un record, i a més ha creat una bústia de suggeriments. A la trobada del club es fa una primera explicació del context de l'obra i de l'autor i s'entrega als membres del club el material de lectura per a la propera trobada.

Un altre assistent demana a l'organització com s'ha aconseguit generar tants Clubs de Lectura diferents a la mateixa biblioteca. L'Oriol Borràs explica que cadascun té la seva pròpia història: alguns sorgeixen d'iniciatives personals, d'altres d'alumnes interessats de l'EOI, i també n'hi ha que són fruit de propostes del Pla de Foment de la Lectura del Prat. Elisenda Figueras afegeix que un Pla de Foment de la Lectura és a més un paraigües que permet sumar iniciatives i esforços, una base que ofereix interlocutors i permet una comunicació conjunta.