JORNADA: El foment de la lectura al Prat, un pla de ciutat a la recerca de complicitats Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa, 12 de febrer de 2009
Relat de la Jornada Obertura a càrrec de Francisco Lorenzo Tinent d’Alcalde de Cultura, Educació) Presentació en forma de set escenes: 1. Lectura: revisió de la definició del diccionari 2. Pla de Lectura del Prat: repàs de la declaració d’intencions en el moment de creació del pla. a. la lectura com a normalitat, no com a excepció b. la lectura com a eina per interpretar i ser crítics c. la lectura més enllà dels llibres: oralitat /escriptura / audició 3. Complicitats: especial esment d’aquesta paraula clau al títol de la Jornada 4. El Cèntric, nou espai cultural per la ciutat: la biblioteca haurà de ser un nou cor per la ciutat que batega irradiant cultura a tota la ciutat 5. Federico García Lorca: llicència poètica 6. Expectativa: s’espera de la jornada la crítica constructiva per a. millorar b. aprofitar millor els recursos disponibles 7. Agraïments: pel temps i la paciència dels assistents a la Jornada
Presentació del marc de referència del Pla a càrrec de Fina Rifà (directora de l’Àrea de Cultura, Educació i Promoció cívica) 1. Benvinguda i punt de partida: - apel la a les complicitats en sentit ampli, no només en el sí de l’administració - De com sorgeix la Jornada: treball conjunt dels tècnics d’educació i cultura per donar un nou impuls al pla. “Tenim una magnífica suma d’individualitats però falta molt per les interseccions” 2. D’on venim? què s’ha fet?
-1-
- més d’una dècada d’activitats i altres accions més enllà de les pròpies activitats, algunes de les quals a la biblioteca - treball de les biblioteques escolars - conveni amb Bertelsmann - pel Pla han passat diferents persones que han treballat amb diferents intensitats 3. El Pla: - està i estarà en permanent construcció i avaluació - facilita recursos - pla de ciutat / per tota la ciutadania: és bo que llegim tots i totes, grans i petits; sempre cal tenir especialment en compte els que no ho fan - transversalitat: hi han d’interactuar i ha d’incidir en administració / família / empresa, etc - inserit en la societat de la informació i la comunicació - ha de tenir capacitat de generar projectes detectant els buits - posar accents de lectura allà on no hi són -ha de tenir estructures (personal, administració, etc) perquè pugui avançar 4. Cap a on anem? 4.1. com legitimar el Pla, els objectius de la Jornada, que no són arribar a unes conclusions tancades, sinó: - donar a conèixer el que s’està fent i el que s’ha fet - aportar idees (a l’espai de cafè col loqui) - dir el que no ens sembla bé (a l’espai de “tenim la paraula”) -aprofitar l’apunt de l’expert extern (ponència Carles Capdevila) - que es coneguin i es trobin tots els agents implicats en el Pla 4.2. I després de la Jornada, què? - es publicarà un relat del que s’ha dit i es deixaran uns dies de suggeriments - per Sant Jordi es presentarà - programa d’iniciatives 2009-2010
Ponència sobre la lectura, a càrrec de Carles Capdevila Presenta 10 punts sobre el que per ell és llegir i, en definitiva, viure: 1. Optimisme: - “la lectura va bé”: llegir ja no és una qüestió d’elit i estem envoltats de lectura fins i tot a la quotidianitat - el més important del Pla és que existeixi: cal destacar-ne el que és positiu i no els punts dèbils, ja que ser massa autocrítics imposa discursos excessivament pessimistes que paralitzen. 2. El plaer de la lectura: - cal fugir de vendre la lectura com una cosa - necessària - feixuga - cal que la lectura sigui plaent i acabi bé la major part de vegades
-2-
- cal triar bé el llibre - cal recomanar bé el llibre - cal escriure bé el llibre 3. Llegir no és fàcil - en una societat on es fomenten molts plaers immediats i sense esforç, l’esforç val la pena, compensa: els llibres canvien el món 4. Identificar els rivals de la lectura (un cop assumit que llegir no és fàcil): no demonitzar-los, sinó identificar per plantar cara a la play, el mòbil, etc. 5. Fer autocrítica: essent conscients que no estem en un entorn on domini la lectura 6. Per captar lectors necessitem que la gent llegeixi el que sigui: hi ha llibres de tot i defensa que és bo llegir de tot sense demonitzar; és més important llegir alguna cosa que no llegir-la. No hem de ser elitistes i cal acceptar que hi ha tota mena de llibres. 7. La lectura no és un problema, és una oportunitat: per fer les coses cal unir esforços i cedir protagonisme 8. Passió: llegir és un acte personal però transferible. Els plaers, si són socials, són més valuosos. 9. Lectura dessacralitzada i transversal: es pot criticar, llençar llibres, subratllar un llibre amb bolígraf, etc: cal despullar el llibre com a tal de tot el que ens l’allunya. 10. El més important sobre un llibre és el relat que en fem: és bo que el relat del nostre dia a dia sigui divertit. Hem de ser conscients que aquest relat l’inventem nosaltres i en canvi és el que perdura. Fer un relat positiu o negatiu del mateix fet modifica el fet en sí.
Taula d’iniciatives vinculades a la cultura Modera: Elisenda Figueras, de Taleia Cultura Presenten: Cristina Castells, tècnica de cultura, directora del Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa Anna Madueño, coordinadora del Pla de Lectura Xavier Giménez, tècnic de cultura de l’ajuntament Moderadora: Elisenda Figueras: - destaca que l’objectiu bàsic de la Jornada és - treballar plegats - conèixer-se entre ells tots els agents implicats - proposa fer els comentaris i les preguntes després de la taula d’educació, al final del matí Cristina Castells: El foment de l’hàbit lector als centres cívics - espais de lectura - centres cívics - La Capsa on hi ha - revistes especialitzades + viatgeteca - intercanvi de llibres
-3-
- sala de gent gran (es presenten estadístiques dels usos mensuals) - activitats de dinamització - públic infantil - contes a la fresca (4 a 8 anys) - concurs petits contes (6 a 11 anys) - la història inacabada (per escoles) - públic adult - clubs de lectura i equipaments - C.C. Jardins de la Pau: novel la negra - Equipament Cívic Delta: neo-lectors - C.C. Ribera Baixa: club de Frida Kalho - tallers d’escriptura - bookcrossing - wikitravel: impulsat per la Viatgeteca - contacontes per joves: pel 2009 - pressupost: 14.000 euros dels quals, 69% Jardins de la Pau / 16% xarxa Àtics / 16% CC Ribera Baixa / 4% La Capsa-El Lloro Anna Madueño: Els clubs de lectura al Prat - la lectura com a acte solitari versus acte social dels clubs de lectura, amb el que es donen tres elements claus pel foment de la lectura: - complicitat: es crea públic potencial - xarxa - de gestió i de participació - transversalitat: gent que es desplaça a la biblioteca pel club i la descobreix i viceversa. - què és un club: - espai de: trobada, diàleg, reflexió, diversió - activitat: gratuïta, mensual, necessitat poca infraestructura: moderador / lector/ espai còmode / fitxa informativa / berenar per fer-lo més agradable - xifres: - 9 clubs - 10 anys de clubs - uns 122 lectors - tipus: - novel la variada - novel la negra - novel la hispanoamericana - contes curts - novel la en català - novel la d’autores - hi ha previst, de cara al 2009, afegir-ne: - poesia - nous parlants catalans - gent jove - reptes d’ara i de sempre: - crear una societat de clubs - carnet “jo llegeixo” - trobada amb autors / club de lectura de ciutat - sortides culturals - moderadors: ideal que fossin voluntaris, gent del Prat, aficionats a la lectura als que es pogués fer una formació comuna - El Pla i els clubs: - gestió del préstec de llibres - repartir els clubs pel territori - vetllar pel seu bon funcionament
-4-
- es modera el club de novel la negra Xavier Gimenez: Ciutat i lectura: El festival de poesia de Torre Muntadas - l’activitat: durant el mes de juliol quatre sessions on poetes catalans amb obra publicada llegeixen els seus poemes - parts implicades: - organització: Teatre Kaddish, en col laboració amb - l’Ajuntament: recursos econòmics i infraestructura ( tarima, etc) - la Institució de les Lletres Catalanes: tot i que el procediment ha canviat: abans ells portaven el poeta que es demanava i el pagaven i ara, en canvi, s’ha de presentar projecte i quan s’aprova es dóna la subvenció, de manera que cal que el grup avanci uns diners: problema logístic. - públic: - activitat gratuïta, se’ls obsequia amb una copa de vi - cada sessió compta amb entre 70 i 100 pax. - poeta: - a més de cobrar se l’obsequia amb un producte pratenc (meló, carxofa, enciam...) - programació: cada any es convida a un programador reconegut del món poètic, algú implicat en el sector. Es fa una programació on hi ha poetes consagrats i joves, autors pratencs,. - pressupost: 4.000 euros per - pagament dels poetes - sonorització, etc - edició 2008: donades les premisses econòmiques i de procediment de la Institució de les Lletres Catalanes, es decideix - reduir programa - fer 2 produccions pròpies, 2 homenatges:Palau i Fabre i Agustí Bartra
Taula d’iniciatives vinculades a l’àmbit educatiu Modera: Toni Clos, inspector d’educació Presenten: Pep Vallecillos, tècnic d’educació Elena Gisbert i Pietat Horta, responsables de biblioteques escolars (grup BEP) Jordi Domingo, ( Centre de Recursos Pedagògics) Moderador: Toni Clos: - identitat lectora construïda a l’àmbit educatiu, conformat per escoles: biblioteca escolar com ànima del centre - entorn – casa: especialment per als nadons - carrer: biblioteques (en proposa l’obertura els festius), Pep Vallecillos: El pla educatiu d’entorn (PEEP) - Què és: posat en marxa per la Generalitat el 2004-2005, és un marc de corresponsabilitat en matèria educativa en un territori - Objectius:- èxit escolar dels infants en el terreny - acadèmic - social i personal
-5-
- treballar per la cohesió social al territori - equitat - potenciació de la llengua catalana - qui hi treballa: - escoles - entitats - recursos i serveis - administració - què es fa: - àmbit escolar: reforç / escolarització equilibrada - àmbit familiar - àmbit extraescolar: lleure / vacances - àmbit social: responent a les necessitats del territori immediat amb creació de xarxa i polítiques de proximitat - quina és la situació al Prat - 2004-2005: es posa en marxa a Sant Cosme - 2007-2008: es posa en marxa a la resta de la ciutat - actualment: - es treballen 3 línies - ampliació i continuïtat del que s’ha posat en marxa ja - incorporar nous agents al pla d’entorn - associatius - professionals - potenciar la creació d’una xarxa de treball per tothom qui treballa en educació infantil - accions - 44 grups d’estudi assistit - obertura de biblioteques escolars - formació de famílies i AMPAS - activitats extra-escolars - programa “pati obert”: obertura dels patis de 8 centres escolars els caps de setmana i festius per al gaudi de tota la població - el Pla d’entorn i la lectura - es dedica el 47% de la partida de dotació oberta (es pot decidir en què s’inverteix a cada municipi) a la lectura - tret diferencial del Prat respecte d’altres plans d’entorn: la lectura i les biblioteques escolars - potenciar i possibilitar les dinàmiques que ja existeixen al territori Elena Gisbert i Pietat Horta: Biblioteques escolars - història del grup BEP: - forma part dels grups de renovació pedagògica de Barcelona però de manera sistemàtica comença a mitjans dels 90’. - tira endavant pel suport de l’Ajuntament i vinculat - al pla d’actuació de la zona - a la biblioteca pública
-6-
- condicions per als centres - horaris: reducció de jornada per als responsables - espais - formació de personal - 2004-2005: 2 fets importants: - celebració de les Jornades de biblioteques escolars al Prat - Punt EDU: projecte on es va donar preferència a zones del Baix Llobregat per la feina feta anteriorment - objectius i característiques del projecte d’innovació: - biblioteca - espai de reunió - servei i recurs per al professorat - element clau per a l’adquisició de tècniques d’accés a la informació i aprenentatge en format digital i imprès -espai tranquil, obert i comunicatiu on els alumnes creixen i fan créixer les seves aportacions -punt EDU impulsa: - formació d’usuaris - animació lectora - recerca - gust per llegir - condicions dels mestres de les BEPs: - dotació econòmica - reducció de jornada lectiva - ordinadors - formació - activitats: - visites autors - ensenyar als alumnes l’organització de la biblioteca escolar i a ser bon usuari d’una biblioteca - lectures al pati - conta-contes - la maleta viatgera (amb les famílies) - situació actual i perspectives - treballar de manera transversal i amb la complicitat de l’Ajuntament i pla d’entorn, CRP, biblioteca pública, companys de feina i equips directius dels centres - alfabetització informacional: foment de la lectura + competència i comprensió lectora - formar alumnes autònoms, crítics i solidaris - revisió de la dedicació: la nova normativa ja no contempla la mitja jornada de què disposaven els responsables i demanen que es torni a regular i contemplar Jordi Domingo: Dinamització de la lectura (Centre de Recursos Pedagògics, CRP) - què és: el CRP forma part del “Servei Educatiu Baix Llobregat 4” (es poden veure funcions i qui l’integra al web) - tasca d’impuls a les BEPs - presenta antecedents i moment de consolidació de les BEPs (1998-1999)
-7-
- destaca la professionalitat dels responsables dels centres - el programa s’ha aplicat per zones i no per centres aïllats, el que ha fet que funcioni millor - tasques del CRP respecte de les BEPs - formació - assessorament i suport estable als centres - coordinar les BEPs i la biblioteca pública - conclusions: - situació difícil perquè s’han posat en marxa accions que ara, per manca de recursos i de l’eliminació de la mitja jornada per al personal dedicat no es poden dur a terme - caldria que les BEPs tinguessin més entitat amb - suport dels centres - col laboració de tots els agents implicats
Debat: Tenim la paraula Modera: Elisenda Figueras Planteja dues paraules claus:
- complicitats - accent de lectura
- Pla de lectura del Prat - paraigua que vol sumar interaccions - no és només una programació - cal sumar iniciatives d’educació i cultura, però també de carrer: cal anar més enllà i que tota la societat s’impliqui en el coneixement de la lectura - recollida de fitxes i opinions: - destaca que ara es dóna la paraula a tots els assistents, però que és important se segueixin lliurant fitxes amb suggeriments -De les fitxes rebudes destaquen tres models de comentaris: - preguntes sobre conceptes: què llegim? com apropem la lectura als pares/mares? Que es treballaran en altres jornades o debats - preguntes o opinions sobre el funcionament del Pla. Part que ara es tractarà - suggeriments / iniciatives / accions: aquesta part la moderadora planteja que es pugui treballar a l’espai de café-debat 1a pregunta: Pensem que coneixem el Pla? Coneixem la feina feta? Respon Rafa Milán (cap del Departament de Cultura) - el Pla ha procurat ser paraigua: no és un pla de despatx, sinó que es planteja construir des de la base - Paraules clau que han sortit durant el matí i que destaca: - optimisme - complexitat - “pla” com a conxorxa, objectiu comú - visibilitat: ha estat poca i cal potenciar-la - socialització - passió / plaer per la lectura - compartir - foment / construir - accent - xarxes
-8-
- 2 reptes: - generar activitats per al foment de la lectura - com cal organitzar-se perquè tothom es reconegui i es vegi implicat en una cosa col lectiva - Com tirar endavant els 2 reptes - cal que l’Ajuntament quantifiqui i revisi el que s’està fent i que mogui fitxa fent el paper de coordinació - l’Ajuntament ha de cedir protagonisme: l’ha de tenir el lector - organització neta, polida i transparent - el Pla és tothom, tots i cadascun Paraula del públic: Joan Amorós (director de la biblioteca pública) A arrel d’una petició que a la taula d’educació ha fet Toni Clos, ell aborda el tema de l’obertura de la biblioteca pública els festius. Ho troba positiu però destaca que estem lluny de models nòrdics on això ja es dóna. Paraula del públic: Víctor Sánchez (participant al club de lectura de novel la negra) Ell considera que a la biblioteca hi ha pocs llibres Resposta Rafa Milán (taula): observa que hi ha prestatgeries buides pel trasllat a la nova biblioteca i pel procés d’esporga, no perquè hi hagi pocs llibres. Se l’anima a demanar els llibres a altres biblioteques Resposta Elisenda Figueras (taula): tant de bo hi hagués molta gent a qui faltessin llibres per llegir Paraula del públic: Olga Merino (participant al club de lectura de novel la negra) S’ha quedat sorpresa de la quantitat d’iniciatives que hi ha en marxa i es pregunta on es pot trobar tota aquesta informació si ella, per exemple, arriba de nou al Prat. Resposta Xavi Giménez (taula): reconeix que cal millorar la comunicació i apunta que per ara la informació es recull a l’agenda cultural. Destaca el paper que en aquesta difusió es pretén que tinguin els personatges del pla que alhora són la imatge del pla, imatges creades per Puri Hernàndez. A més hi ha noves iniciatives que cal acabar de posar en marxa: - web del pla (fins ara es posava tot al web municipal) que possiblement esdevindrà un blog Resposta Fina Rifà (taula): reconeix la feblesa de la comunicació malgrat els esforços de l’agenda, del CRP... Cal que el web arrenqui i dóna importància al paper que la Jornada com a primer pas per engegar aquesta visualització. Paraula del públic: professora del CEIP Nostra Senyora del Mar L’agenda cultural és atapeïda, costa veure les coses. Planteja que des de les AMPAs es podrien fer clubs de lectura.
-9-
Resposta Anna Madueño (taula): hi ha una AMPA que ja ho fa intermitentment i treballen també narracions per nens/es. Al Pla ja es contemplen les AMPAs com un espai on cercar complicitats. Als IES, en canvi, se’ls oferia un club de lectura virtual a través de la guia de recursos i no hi ha hagut cap demanda Paraula del públic: Montse Morillas (tècnica de cultura) La relació dels clubs de lectura de les AMPAs i les biblioteques escolars podria ser una via per potenciar interaccions. Resposta Pietat Horta (taula): a l’IES Ribera Baixa es té això en marxa i es plantegen 2 clubs des de la seva biblioteca escolar, tot a nivell voluntari per part del professorat Paraula del públic: Vicenç Tierra (autor pratenc) Pregunta si des de les biblioteques escolars s’ofereixen lectures en veu alta per als alumnes i en destaca els aspectes positius. També pregunta si s’anima als alumnes a escriure. Resposta Pietat Horta (taula): A primària i secundària hi ha jocs literaris, concursos i es potencia l’oralitat, en el cas del seu centre, amb mitja hora de lectura en veu alta a tot el centre. Resposta Elena Gisbert (taula): a la biblioteca es fan activitats relacionades amb l’oralitat com les lectures en veu alta, la visita de webs de poesia, audició de contes, visites d’autors, etc. També a l’aula, és clar, es potencien aquest tipus d’activitats. Paraula del públic: Carmen Puerto (mestre jubilada) Proposa que es pogués trobar l’agenda cultural a llocs de molt trànsit de gent com l’ambulatori i si en llocs com aquests no es podria posar un dinamitzador o una tauleta amb colors i fulls per als nens/es mentre esperen. Proposa que es porti l’agenda cultural als restaurants Paraula del públic: Mercè Agulló (mestra): apunta que no s’ha parlat del paper del lleure i el voluntariat Paraula del públic: Míriam Ballesi (conductora de club de lectura neolector) Apunta el tema de la gent gran que té problemes per trobar materials que s’adaptin al seu nivell lector en un debat que ha estat centrat, bàsicament, en públic escolar i en foment de la lectura per a infants.
[DINAR]
- 10 -
Cafè col loqui: què faig i què voldria fer per a fomentar la lectura Modera: Òscar Sánchez Planteja alguns punts de partida i fa una llista de les iniciatives i suggeriment que han arribat a través de les fitxes “Tenim la paraula”: - cal donar a conèixer el pla: jocs florals, gimcanes, etc - equips de voluntariat pels qui tenen un accés més difícil a la lectura - implicar llibreries i altres agents - fer carnets de lector - més vincle i visibilitat amb els instituts - noves tecnologies - com casar l’àmbit públic i privat de la lectura - és important què llegeixen els infants o és més important simplement que llegeixin? - la lectura més enllà dels llibres Paraula del públic: David Escrig (associació Amics del Còmic) En situació de crisi el primer que es retalla és el pressupost de cultura i en canvi és el que caldria potenciar. Al Prat, per exemple, es fa una nit de l’esport amb premis per als participants. Per què no fer alguna iniciativa així en lectura potser implicant-hi els centres educatius? Paraula del públic: Rosa (IES Baldiri) Al seu centre fan un programa d’anglès per la ràdio i proposa fer per la ràdio també un programa on els escolars recomanin lectures Apunt del moderador: Al Prat ràdio hi ha dos programes de literatura i assenyala que a alguna fitxa de suggeriments també s’anava en aquesta direcció. Paraula del públic: Noemí Morales (dinamitzadora d’estudiants de Joventut) Proposa fer una revista intercentres com a una bona manera d’implementar el Pla de lectura Apunt moderador: A les fitxes es plantejava crear sinèrgies amb altres disciplines artístiques, per exemple amb “Amics de l’Art” i pregunta si algú té idees en aquest sentit. Paraula del públic: voluntària SAÓ Prat (1) Presenta l’associació com una de les pioneres en el cafè i lletres i diu que cal impulsar més iniciatives com aquesta. Planteja que les persones de més de 50 anys i que estan en atur són vàlides per fer voluntariat en tasques com aquestes i que el més enriquidor seria el contacte amb altra gent i també les sortides culturals. Aprofita la paraula per dir que amb les retallades no tenen ni cafè.
- 11 -
Comentari Francisco Lorenzo (tinent d’alcalde): demana que la gent, a més de noves propostes, s’animi a fer crítiques del Pla per poder millorar Paraula del públic: Glòria Casas Proposa afegir informació en altres llengües a l’agenda cultural, especialment per gent marroquina, que vegin que poden participar en aquestes activitats. Recorda iniciativa Parc Fondo del Peixo on als 60s s’obria un quiosc on es podien agafar llibres en préstec per llegir i planteja que es pugui tornar a fer això amb voluntariat a piscines i altres espais públics També suggereix fer arribar informació a ambulatoris i altres espais de trànsit de gent Paraula del públic: voluntària SAÓ Prat (2) Demana que es donin més llibres per l’Associació per donar als nens/es que ho necessiten Apunt moderador: a les fitxes es parla de voluntaris per llegir en veu alta a certs col lectius Apunt del Rafa Milán (Cap de Departament de Cultura) Demana que tothom que fa alguna cosa en lectura pensi si ho pot fer amb algú altre i així incrementar la capacitat de fer xarxa. Cal que certes propostes siguin ciutadanes i no només de l’administració. Apunt moderador: per visualitzar el fet de sumar esforços planteja si un dia es podrien trobar tots els participants a la Jornada en un lloc públic i posar-se a llegir i fer fotos d’aquest fet. Quin impacte causaria? Paraula del públic: Marta Ripoll (Sala de Lectura Sant Jordi) Proposa recollir anualment el que es fa a cada centre relacionat amb la lectura Més voluntariat per gent amb dificultats lectores Fer reunions dos cops l’any amb tots els implicats Proposa la “setmana de la lectura del Prat” on es facin activitats en aquest sentit Paraula del públic: Fèlix (llibreria Atenea) Constata que en aquests moments de crisi es venen més llibres que mai i proposa fer clubs de lectura que vinculin llibreries i no només biblioteca com és habitual: planteja club de lectura virtual, en un blog, amb llibres de novetats editorials. Fins i tot es podria veure quanta gent llegeix aquell llibre i es connecta. Paraula del públic: Pep Vallecillos (educació) Exposa el cas de “La lliga dels llibres” (de L’Hospitalet) com un possible projecte a tenir en compte per fomentar la lectura entre infants. Consisteix en què els nens/es llegeixen i preparen preguntes per altres grups de nens/es que
- 12 -
han llegit el mateix llibre. Als nens/es els motiva la competició i de pas també es fa una feina de foment amb les famílies ja que els llibres es porten a casa. Apunt moderador: Sempre es diu que els pares/mares quan llegeixen donen exemple als nens/es però cal tenir present el contrari: quan els nens/es llegeixen també donen exemple als pares/mares. Apunt Fina Rifà (cultura, educació i promoció cívica) El Pla vol donar recursos a qui tingui iniciatives, com per exemple a les escoles bressol. Les anima a anar al Pla a demanar recursos. En el cas del Prat, un dels llocs on més es llegeix és el tren: pensa que es podria fer alguna cosa a l’estació i fins i tot parlar del tema amb RENFE. Apunt moderador: Els presents poden tenir clar que el Pla els pot donar suport a les iniciatives, però hi ha molta gent que ho desconeix i ell anima a què entre tots en fem difusió. Paraula del públic: voluntària SAÓ Prat (3) Defensa del paper socialitzador que tenen els clubs de lectura per gent sola de certa edat, per exemple vídues Apunt Elisenda Figueras: (Taleia Cultura) Exposa projecte “recetas de lectura” que es duu a terme a Extremadura, on la gent a la farmàcia pot recollir uns prospectes on es recullen recomanacions de lectura. Cal entendre que hi ha espais que tenen la confiança del públic potencial però els hi falta el criteri o coneixements sobre lectura. Els que volem fomentar la lectura hem de trobar aquestes possibilitats d’aliança que permetran arribar a nous públics, a vegades mitjançant propostes originals. Paraula del públic: Marta Ripoll (Sala de lectura Sant Jordi) Comunicació com assignatura pendent: com arribem a les persones i com arriben les persones a nosaltres? Proposa crear una taula de treball perquè qualsevol iniciativa que pugui sorgir on sigui es pugui processar de manera que es doni peu a fer l’activitat. Tots ens hem de sentir protagonistes, no sempre ha de ser l’administració qui porti més les iniciatives. Recorda que inicialment ja hi havia una taula de treball com aquesta i creu que s’hauria de tornar a fer tot i la dificultat ja que ara és molta més gent. Apunt Toni Clos (educació) Anima a què els objectius i pressupost del Pla estiguin especialment destinats a infants de 0-3 anys. Critica sistema massa paternalista que es preocupa massa de la gent que no té hàbit i ell en canvi pensa que qui no té hàbit no el canviarem. Els pares/mares llegiran si els nens/es llegeixen.
- 13 -
Apunt moderador: es planteja, tenint en compte el tema 0-3, com interactuen els fluxos migratoris i la lectura Paraula del públic: Xavier Valls (tècnic de participació Aj. Prat) Proposa vincular teatre i literatura: llegir una obra que es fa al teatre, representar una obra llegida a un institut, etc. També es podria vincular amb cinema i música. Apunt Elisenda Figueras (Taleia Cultura) Tornant a la proposta de Toni Clos de fer llegir als nens/es i així llegiran els pares/mares. Potser no s’ha de plantejar la lectura per segments d’edat sinó per moments. Hi ha franges que es perden a la biblioteca pública: pares/mares amb nens/es petits i adolescents, en canvi a partir de certa edat hi ha gent s’hi torna a incorporar i donen elements als seus fills i néts. Es planteja, doncs, tancar el cercle i veure la lectura com lectura que genera opinió, no només lectura com desxifrar codis. Per als més petits tenir en compte que hi ha programes com Nascuts per llegir però també tenir en compte referents com la lectura fàcil o similar. Paraula del públic: Vicenç Tierra (autor pratenc) Parla, com a autor, i diu que hi ha una biblioteca escolar que li ha proposat d’anar-hi i ell planteja algunes maneres que ell creu convenients per treballar en una activitat com la seva: triar fragments dels seus llibres, llegir fragments en veu alta i posar-los en comú, reflexionar sobre alguns paràgrafs concrets, etc. Animar als alumnes d’instituts a escriure. Escriure com una manera de realitzar-se i somniar. Apunt moderador: a les fitxes en aquest sentit es planteja fer més activitats amb escriptors, especialment locals Amb aquesta paraula es dona per finalitzada la Jornada i es recorda que qui vulgui pot seguir enviant suggeriments via correu electrònic.
El Prat de Llobregat, 18 de febrer de 2009
- 14 -