Relat IV Jornada de Lectura

IV Jornada de Foment de la Lectura al Prat de Llobregat 28 de març de 2012 Espai Cultural Cèntric La IV Jornada de Foment de la Lectura del Prat de Llobregat es presenta amb un vídeo realitzat per Spike Jonze amb la tècnica d’animació stop motion que podeu reveure en el següent enllaç: http://www.openculture.com/2011/10/spike_jonze_presents_presents_a_stop_animation_fi lm_for_book_lovers.html

Inauguració de la Jornada S’encarreguen d’obrir la jornada pròpiament dita, el Regidor de Cultura, David Vicioso, i la directora de l'Area de Serveis a les Persones de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, Fina Rifà.

En la seva intervenció, David Vicioso, a banda de donar la benvinguda als assistents i agrair la participació de tots els agents involucrats en el Pla, i especialment a la Diputació de Barcelona pel suport en la organització de la Jornada, introdueix el tema central de la Jornada: l’ús de les noves tecnologies en les accions i activitats de foment de la lectura, tot presentant el programa del dia.

Per la seva banda, Fina Rifà, fa un ràpid balanç del funcionament del Pla de Foment de la Lectura del Prat i planteja els reptes de futur més importants que té la ciutat en el marc d’aquesta iniciativa.

Rifà recorda que la jornada de l’any passat va ser la primera que es va celebrar a l’Espai Cultural Cèntric i que, aleshores, es van plantejar una sèrie de reptes i expectatives que, avui pot anunciar, s’han complert en gran mesura. De totes maneres, cal recordar que el Pla de Foment de la Lectura del Prat funcionava molt bé sense disposar d’aquest gran equipament, s’havia fet molta feina prèvia. Disposar d’aquest equipament, puntualitza Rifà, ha suposat una millora molt important i un gran pas endavant no només pel Pla sinó per tota la ciutat. Per il lustrar-ho presenta algunes dades de funcionament de la Biblioteca Antonio Martín: • En un any els usos acumulats de la Biblioteca han estat més de 254.000 • Les visites a la web han sigut més de 48.000 • S’han fet 5.279 carnets nous, un augment del 235%, que situa la xifra total en 23.123, que representa un terç de la població de la ciutat • El préstec ha augmentat un 109% • S’ha posat en funcionament l’espai pràctic de formació de noves tecnologies que ha acollit a més de 3.600 persones • Els usuaris d’internet des de la Biblioteca han crescut en més d’un 300 % • El fons de la Biblioteca ha crescut en un 12% Aquestes dades no fan altra cosa que confirmar que l’Espai Cultural Cèntric ajuda a fer la feina en millors condicions i, a la vegada, permet plantejar-se nous reptes de futur.

Concretament, per aquest 2012, Fina Rifà avança els quatre eixos per on es desenvoluparà el Pla:

Suport als diferents agents de la ciutat en el desenvolupament d’activitats de foment de la lectura, procurant que se sentin partícips d’un projecte de ciutat.

Desenvolupar i dur a terme un pla de Comunicació de les propostes que es fan a la ciutat vinculades a la lectura, posant especial accent a les eines digitals.

Seguir incrementant el protagonisme de la Biblioteca com agent dinamitzador cultural de la ciutat.

1

Impulsar l’obertura cap enfora del programa, que ja s’ha començat a fer però queda camí a recórrer, sobretot pel que fa a la cooperació entre institucions.

Tot seguit, Fina Rifà presenta el primer ponent de la Jornada, Javier Celaya, manifestant la satisfacció que suposa pel Pla de Foment de la Lectura i per la ciutat comptar amb ell.

Xerrada: Internet: Llegir i escriure, a càrrec de Javier Celaya Javier Celaya és soci-fundador del portal cultural Dosdoce.com i, entre moltes altres coses, és membre de l'Observatori de la Lectura de la Junta d'Andalusia.

Javier Celaya comença la seva intervenció declarant que creu que estem vivint una època fascinant, una gran revolució digital, del nivell de la revolució francesa o la revolució industrial. Diu que, tal com suposa que succeïa amb els contemporanis d’aquests grans períodes històrics, no som del tot conscients de la magnitud del moment que estem vivint perquè estem al mig del huracà. És molt difícil saber cap a on anem i com acabarà aquesta revolució i, encara més, vista la velocitat com s’està produint. Aquesta incertesa inquieta a moltes persones i, algunes, actuant de manera humana, prefereixen aferrar-se a allò conegut. Celaya adverteix que aquesta postura no es pot assumir, diu que si com a gestors del món del llibre adoptem aquesta postura immobilista, vindrà altra gent i ens reemplaçarà.

De passada, assenyala a les Biblioteques com unes de les entitats més importants en la nova època digital perquè seran les que hauran de salvaguardar l’interès públic enfront dels interessos privats que representaran les tecnologies que dominaran el món.

A continuació, Javier Celaya vol compartir amb nosaltres 12 transformacions conseqüència de la revolució tecnològica relacionades amb les tres fases que caracteritzen el procés de lectura: el descobriment de l’obra, la lectura pròpiament dita i el boca – orella posterior que és el que converteix un llibre en un bestseller. Al tractar aquestes transformacions també presentarà tecnologies o aplicatius digitals que serveixen per a realitzar canvis significatius en l’hàbit lector. Totes les tecnologies que presentarà són gratuïtes.

1. Per començar parla de com ha canviat la manera de descobrir un llibre: fins ara, els canals més habituals per arribar a un nou llibre eren els mitjans de comunicació tradicionals, les biblioteques, i sobretot les persones del nostre entorn. Això continuarà existint però cada dia, internet anirà guanyant més importància en aquesta tasca.

Ens recorda que Internet cada dia és el mitjà per fer més coses: comprar discos, comprar roba, comprar el menjar al supermercat... quan es descobreix que internet és més amable del que ens pensàvem, i que és igual de segur que la compra amb targeta de crèdit, enganxa igual que una secta. Avui dia, després de la TV, és ja el principal mitjà de comunicació.

2. Google és la porta d’entrada a internet. A Espanya té una quota de mercat del 99%.

Per tant, és la manera més habitual de trobar un llibre electrònic a internet.

Amb l’arribada de noves tecnologies aquesta tasca es farà de manera compartida.

Per exemple, amb Rockmelt1 instal lem una barra de navegació que permet als nostres contactes de facebook o twitter acompanyar-nos i compartir el que fem, visitem, llegim o comprem.

Celaya diu que les Biblioteques i la resta d’institucions encarregades de la prescripció i el foment de la lectura han de conèixer aquest tipus de tecnologies perquè són els 1

http://www.rockmelt.com/ 2

usuaris els que decideixen utilitzar-les i les faran servir per parlar del nostre servei i la nostra feina encara que nosaltres no vulguem.

3. Una altra transformació que estem vivint és la manera com accedim a la informació.

Ja ens hem acostumat a veure gent parlant sola pel carrer; sabem que utilitzen accessoris de mans lliures pels mòbils. La següent transformació implicarà veure gent utilitzant el seu dispositiu mòbil (enfocant i descodificant) per extreure informació sobre llocs o objectes i compartir-ho a les xarxes socials.

Celaya recomana pensar que aquest tipus d’avenços tecnològics ens permetran oferir un millor servei als usuaris. En aquest cas, podem delegar molta part del nostre treball de prescripció i recomanació a aquest tipus de tecnologia ja que l’usuari podrà saber de què va el llibre, quins altres usuaris de la biblioteca l’han llegit i que n’han opinat només passant el mòbil per la coberta. Cal participar-hi.

4. També canviarà la manera de pagar o de formalitzar el servei de préstec a través dels dispositius mòbils. Google acaba de treure Google wallet (google cartera)2, un sistema que permetrà realitzar compres i pagaments per imports inferiors a 30€. Més enllà del model de negoci, aquest sistema pot ser molt important per la informació que generarà; el que es coneix com la metadata: el dia i l’hora de la compra, el recorregut anterior a la compra, altres llibres consultats abans de decidir-se a comprar...

Altre cop, cal considerar-ho com una ajuda per prestar un millor servei, ens servirà per conèixer millor el comportament dels nostres usuaris.

5. De la mateixa manera, també veurem canvis en la forma que es produeix la lectura en si mateixa. Ja és possible llegir de manera compartida. Fins ara totes aquestes activitats eren individuals i solitàries, però a partir d’ara, qui així ho vulgui, podrà compartir-les amb els seus contactes i això, segons el Javier Celaya, serà un dels aspectes que més ajudarà a recuperar gent jove per a la lectura perquè la farà més social.

La lectura compartida és molt més que les anotacions al costat d’un llibre, cosa que ja fèiem en el llibre de paper: és enriquir-la compartint experiències i coneixements.

6. Actualment, les plataformes de venda de llibres utilitzen els historials de compra per suggerir-te altres títols quan adquireixes un producte. Potser aquesta fórmula funciona i acabes comprant algun altre llibre però no significa que els llegeixis i si els llegeixes, que t’agradin. La variable compra no és del tot ajustada –com tampoc ho és el préstec-, perquè no necessàriament es tradueix en satisfacció de lectura.

Les tecnologies que estan i estaran a la nostra disposició permetran descobrir noves lectures de manera diferent. Per exemple, el booklamp3 és una aplicació que busca noves lectures a partir del que t’ha agradat en una lectura que ja has fet considerant variables com el número de personatges, la densitat de les paraules, el ritme narratiu ...

Una altra tecnologia interessant que pot ajudar és smalldemons4 un gadget literari que extreu informació sobre detalls significatius del llibre que estem llegint. A partir dels personatges, dels escenaris o de la música que apareixen en el relat es va creant com una ruta paral lela que inclou més enllà de l’imaginari que incorpora un llibre, i durant el trajecte és ben fàcil que es trobin noves lectures al gust del lector.

2 3 4

http://www.google.com/wallet/ http://booklamp.org/ https://www.smalldemons.com/ 3

7. Una característica de la lectura digital és que deixa una senyal que permet analitzar moltes de les característiques de com s’ha produït l’activitat lectora. Tota aquesta informació; com l’hora, el moment del dia i el temps que dediquem a llegir han de servir per confeccionar models de lectors a qui després se’ls ha d’oferir el millor servei en funció de les seves necessitats.

Celaya diu que cal parar especial atenció als lectors més àvids, els que llegeixen cada dia perquè són els que mantenen el sector editorial i, per tant, caldria donar-los un tracte diferencial i, sobretot, conèixer-los bé per oferir-los un molt bon servei.

8. Aprofundint sobre les transformacions que aportarà la lectura social, Celaya comenta l’aparició d’algunes xarxes socials al voltant de la lectura, comunitats on coneixerem gent per les coincidències en els gustos literaris. Un exemple és Entrelectores5, una xarxa social que consisteix bàsicament en presentar-se a través de les nostres biblioteques digitals.

A més, aquestes plataformes poden convertir-se en recurs per dotar de major continuïtat l’activitat de grups com els clubs de lectura o altres de similars més enllà de la seva trobada física setmanal.

9. Un nou terreny que encara no ha explotat però que arribarà amb força és la tecnologia sensorial. Provinent del món de la medicina, explica que consisteix en la incorporació de sensors que detecten el nostre estat d’ànim i les coses que fem en relació aquest. Les tecnologies sensorials ens suggeriran activitats o consums relacionats directament amb el nostre estat d’ànim. Això també té o tindrà moltes aplicacions en el món de la cultura, en general, i el de la lectura, en particular.

10. Fins aquí, la xerrada s’ha centrat en les transformacions tecnològiques en relació a la lectura i com això influenciarà al seu foment, però Javier Celaya també vol fer notar el necessari esforç que s’ha de fer en el foment de l’escriptura perquè sense escriptura no hi ha lectura. En opinió seva, internet ha provocat certa recuperació de l’escriptura: al cap i a la fi, els textos escrits als murs de facebook, als missatges de mòbil o a twitter no deixen de ser escriptura, tot i la relaxació en el compliment de les normes d’ortografia.

En aquesta línia, celebra com a gran avenç l’aparició de plataformes de creació col lectiva i d’una gran quantitat d’eines que permeten compartir la composició de textos, tal i com ja passa a la wikipedia.

11. Això ens porta a parlar de la narrativa transmedia, la paraula de moda entre tots els experts en internet.

Transmedia significa explicar una mateixa història en diferents formats. És a dir, enriquir una història amb música, fotos, mapes i tot el que se’ns acudeixi.

Com a conseqüència de l’aparició d’aquesta narrativa, han aparegut un nou grup d’escriptors, que són 100% digitals, escriuen en pantalles per ser llegits en pantalles.

Tenen, diu Celaya, una altra manera d’explicar les coses: utilitzen menys text, ho fan de manera més visual, més interactiva i participativa. Celaya valora positivament aquesta tendència per l’atracció que tindrà per la generació més jove i diu que no ens hem de preocupar per si es tracta de literatura o no -ell ho anomena experiència de lectura en pantalla- perquè el més important és que s’escrigui i es llegeixi.

12. Per últim, després de tot el que ens ha explicat, Javier Celaya explica com la neurologia està començant a estudiar les conseqüències que té pel nostre cervell la 5

http://www.entrelectores.com 4

lectura digital.

Diu que s’està observant que estem perdent certes habilitats cognitives, com per exemple una part de la memòria. De fet, actualment, difícilment recordem el nostre propi número de telèfon, però també és cert que no ens fa falta perquè els nostres dispositius ho fan per nosaltres. També s’ha observat que estem perdent certa habilitat d’aprofundir, atenem d’una manera més superficial a la gran quantitat que ens arriba diàriament.

Però, per altra banda, s’ha observat que estem desenvolupant una sèrie d’habilitats que abans no teníem. Per exemple, la nostra capacitat visual (reconeixem ràpidament composicions gràfiques conegudes), o l’agilitat en la presa de decisions perquè tal i com està dissenyat internet, estem obligats a prendre decisions contínuament.

En definitiva, Celaya diu que estem en un moment en que el debat sobre els efectes que té internet sobre la cultura està molt viu. Per una banda, hi ha els que diuen que aquest hiperestímul cerebral és molt dolent per la cultura i el coneixement–ens avança que pròximament Vargas Llosa traurà un llibre en aquesta línia- i, per altra banda, hi ha els entusiastes tecnològics que només veuen aspectes positius del que aporta la tecnologia i voldrien pràcticament oblidar el temps anterior a internet. Celaya es declara en una posició intermèdia; diu que vol aprofitar tot el que és bo del que ens arriba a través d’internet però també aspira a no perdre tot el que havíem aconseguit fins ara. Creu que lo ideal seria traslladar totes les nostres capacitats i habilitats a la nova esfera digital. Però reconeix que perdrem coses pel camí, cosa que no el preocupa sempre i quan en guanyem moltes d’altres.

Sí que creu molt important que entre tots construïm una societat més crítica i participativa que la faci més democràtica i justa. Creu que els gestors culturals i responsables del foment de la lectura són clau per a construir aquest esperit crític, sobretot enfront dels interessos econòmics i tecnològics de les empreses que estan operant a internet. Creu que aquesta és l’època que ens ha tocat viure i no podem mirar cap un altre costat, les coses passen a internet i, entre tots, cal que vigilem que no hi hagi un abús dels qui tenen interès en això.

Cal ensenyar sobretot a la gent jove a utilitzar aquestes eines amb criteri i amb pensament crític per determinar fins a on poden arribar en el dia a dia.

Per tot això i ja per acabar la seva intervenció, ens trasllada un manifest - infografia dels drets essencials dels usuaris a internet6, basat en el treball d’un col lectiu de bibliotecaris d’Estats Units. Són els drets dels individus per sobre dels interessos de les empreses per evitar que, com està passant, s’estengui la percepció de que la privacitat és una idea arcaica.

Des del pati de butaques se li planteja a Celaya com han de fer la transformació digital les biblioteques donada la quantitat de tecnologies que ell ha presentat a la seva intervenció.

L’autor recomana començar la implementació d’aquestes tecnologies a poc a poc, escollint un tema i anar-ho estenent a partir d’aquí. De fet, conclou, una tecnologia et porta a una altra, i és una roda que ja no para.

Celaya ens diu que a la web de la seva empresa (www.dosdoce.com) hi trobarem tota la informació sobre la tecnologia que ha presentat i els enllaços pertinents. Demana, però, que respectem les tres úniques normes que posa per utilitzar els continguts de la seva pàgina: mencionar la font, no fer-ne un ús comercial, si se’n fa una obra derivada que també tingui una llicència copyleft7.

Una persona del públic de l’àmbit docent planteja el dubte de com fomentar l’actitud crítica 6 7

http://issuu.com/bibliotequesbcn/docs/infografia_drets_usuaris_nuvol http://ca.wikipedia.org/wiki/Copyleft 5

entre els alumnes que dominen molt més les eines que els propis docents i com se’ls adverteix contra la creença que tot és vàlid a internet. Celaya diu que, més enllà de les habilitats que tenen els nois per utilitzar aparells i navegar per internet, cal ensenyar-los a descodificar els interessos que hi ha al darrera de les pàgines que visiten. També han de ser conscients del rastre que van deixant del seu dia a dia a internet. De fet, ell convidaria als pares a participar d’aquesta educació, entrant almenys un cop al mes amb els seus fills per repassar els seus perfils i la seva activitat amb intenció educativa.

Una altra persona del públic explica que veu internet com l’espai públic per excel lència, com abans ho eren les places dels pobles. També creu que es pot convertir en un oportunitat per aquelles persones que tenen problemes en el sistema tradicional i analògic d’educació. Celaya coincideix amb les dues afirmacions i afegeix que l’ús d’aquestes noves formes de lectura i escriptura permetran personalitzar més els ritmes d’aprenentatge, adaptant-los a les necessitats de cada alumne.

6

Presentació del nou portal de la biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona Després de l’esmorzar tornem a l’auditori per assistir a la presentació de la Biblioteca Virtual8; un projecte de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. La presentació la fa Aurora Toboso.

L’Aurora explica que el projecte de la Biblioteca virtual està en fase inicial, que és online des del desembre passat i que neix per donar resposta a les necessitats de informació, aprenentatge i lleure que la xarxa de biblioteques ha detectat que hi ha entre els seus usuaris. Per tant, és una plataforma web que es dirigeix sobretot als usuaris habituals de les biblioteques de la Província, però també a qualsevol ciutadà de més de 12 anys.

L’Aurora Toboso ens detalla els objectius del projecte: • • • •

Difondre les activitats que organitzen les biblioteques Proporcionar informació sobre el fons de cada biblioteca o del conjunt de la xarxa Potenciar el foment de la lectura Promoure la comunicació i cooperació de tots els usuaris, creant una comunitat activa al voltant de la xarxa de Biblioteques de Barcelona.

A més, ens diu, es tracta d’un projecte col laboratiu, en el que cada biblioteca serà responsable i tindrà a la seva disposició l’espai i les eines per a poder incloure la informació que vulgui donar a conèixer en relació al seu equipament.

Es tracta d’un model de gestió descentralitzada: els continguts s’han anat construint a partir de diferents grups de treball, coordinats i dinamitzats des de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Un dels objectius d’aquests grups de treball és anar definint un mapa de biblioteques, on cada una estigui especialitzada segons el tipus de fons que disposa.

A mesura que va avançant la presentació, l’Aurora Toboso ens va mostrant a través del projector els diferents apartats que inclou la nova web. Un d’aquests apartats són els “prestatges virtuals”, un dels punts forts del projecte. Aquests prestatges estan classificats segons diferents tipus de lectura o gèneres literaris i en cada un d’ells ens selecciona una sèrie de recursos online per a poder adequar millor la lectura als nostres interessos.

Un altre dels apartats destacats de la Biblioteca virtual és la selecció de webs imprescindibles classificada temàticament. La selecció de les webs es fa en base a comissions de treball d’especialistes de les biblioteques.

Igualment destaca l’accés a un gran número de bases de dades amb informació rellevant sobre llibres, lectura, autors, editorials o edicions especialitzades de tot el món. A banda de fer una cerca sobre tota la informació pública emmagatzemada a internet, a la Biblioteca virtual podem accedir a 24 bases de dades d’accés restringit facilitades per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

A més, més enllà de poder accedir als fons de llibres digitalitzats de cada biblioteca, el portal presenta un enllaç a una plataforma externa per descarregar-se audiollibres, llibres narrats en veu alta i registrats en mp3.

L’Aurora també ens avança en primícia la pròxima publicació d’un portal infantil de les biblioteques de Barcelona, que apareixerà d’aquí a tres mesos.

8

http://bibliotecavirtual.diba.cat 7

Es tracta, doncs, d’un projecte molt ambiciós que serà molt important per anar fent de pont entre la feina que han anat desenvolupant històricament les biblioteques i la que hauran d’anar assumint a partir de l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació.

Per concloure, la ponent ens fa veure que es tracta d’un projecte que representa un model de cooperació en el que tothom hi surt guanyant: cada una de les biblioteques, la Diputació de Barcelona i, sobretot, l’usuari.

Des de les butaques de platea, l’Esperanza Paños de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, diu que donats els problemes que hi ha per defensar els drets d’autor dels llibres en préstec digital estem més a prop de que les pàgines virtuals de les biblioteques esdevinguin plataformes on només es puguin consultar el fons de llibres en préstec que no un punt on poder accedir il limitadament als llibres electrònics.

Taula rodona: Projectes i recursos d’institucions a la xarxa A continuació, comença la taula rodona en la que diferents institucions relacionades amb al lectura expliquen de quina manera i per a què utilitzen internet. Hi participen les següents persones: Carlota Torrents del “Que llegeixes?!”, Carme Torrents de “Espais escrits”, Segimon Borràs del “Servicio de Orientación de Lectura”, Glòria Casas i Cristina López de la “Xarxa de Biblioteques Escolars del Prat” i l’Esperanza Paños, de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona; modera l’Elisenda Figueras en representació del Pla de Foment de la Lectura del Prat.

L’Elisenda Figueras presenta als convidats i adverteix que representen dos tipus d’organitzacions diferents: les que basen la seva activitat en internet i les que l’utilitzen, com un recurs més, per la seva activitat. Seguidament, cada un dels convidats fa una breu presentació del seu projecte.

Carlota Torrents presenta Què llegeixes? (www.quellegeixes.cat), un fòrum al voltant dels llibres nascut el 2005. La principal característica del QL? és que el fan els usuaris. Per explicar l’activitat i el trànsit al seu web, diu que es confirma la regla d’or d’internet segons la qual de cada 9 visitants a una web, 4 llegeixen tota la informació i només 1 participa.

La Carlota explica que el QL? està dividit en tres intervals d’edat (fins a 11 anys, de 12 a 16 i a partir dels 17 anys). És un espai per compartir llibres i lectura, on hi estan inscrites 11.000 persones. Pràcticament tot ho fan virtualment a través del portal i la seva missió és fer més i millors lectors, cosa que creu que aconsegueixen.

A continuació Carme Torrents explica el projecte “Espais Escrits” (www.espaisescrits.cat). Es tracta d’una xarxa del patrimoni literari català formada per 54 socis d’arreu dels Països Catalans. Neix al 2005 amb voluntat d’ajudar-se mútuament entre els membres de la xarxa a preservar el patrimoni literari que gestionen i no tenen ànim de lucre. Cada membre representa un autor de literatura catalana patrimonialitzat (és a dir mort). És una xarxa molt territorialitzada, en el sentit que les seves iniciatives estan molt marcades per la capacitat i la voluntat d’abastar tot el territori. Per complir aquest objectiu, internet els ha estat de gran utilitat; els ha permès i facilitat la col laboració entre els diferents nodes.

Són del parer que si els autors catalans morts no passen el filtre de la digitalització, deixaran d’existir i per tant, busquen virtualitzar aquest patrimoni i crear comunitat al seu voltant. D’aquesta manera esperen motivar un retorn a l’espai físic, és a dir, estimular visites als centres de patrimoni literari, fomentant rutes literàries, la visita als centres on es custodia i es difon el patrimoni i organitzant seminaris i altres activitats de difusió.

Un dels seus projectes més ambiciós i de major èxit és el Mapa literari català 8

http://www.mapaliterari.cat, un recurs 2.0 on hi ha informació geolocalitzada de cada autor.

Tot seguit, és el torn de Segimon Borràs, en representació de la Federació de gremis d’editors d’Espanya. Presenta el projecte Servicio de Orientación de Lectura (http://sole.com/), posat en marxa el 2002 conjuntament amb la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

La intenció inicial del projecte era oferir una eina per fomentar la lectura entre la població infantil i juvenil, i alhora donar serveis i recursos als prescriptors (mestres, pares i biblioteques). Després de 10 anys de funcionament, la realitat és que el 85% dels usuaris són adults (mestres, pares i biblioteques) i, d’aquests, la meitat són pares. Així doncs, s’ha convertit en un centre de recursos per treballar pel foment de la lectura dels més menuts i els joves.

A banda de les seccions dirigides a la família o els mestres, la pàgina es divideix segons diferents trams d’edat (dels 0 als 5 anys, dels 6 als 8, dels 9 als 11, dels 12 als 14 i dels 15 als 18). Hi ha fitxes de més de 12.000 títols, dels quals 1.400 són en català i també es pot buscar recursos classificats per diferents temes.

Al seu torn, la Glòria Casas, presenta el projecte del blog de la Xarxa de biblioteques escolars del Prat del Llobregat (http://xarxabiblio.blogspot.com.es/). Es tracta d’una xarxa inclosa dins del servei educatiu de l’Ajuntament. És un projecte recent, doncs no fa més de 2 mesos que és en línia, es pot considerar que encara s’està construint.

Per posar-nos en antecedents, la Glòria ens recorda que el seu origen es remunta a 15 anys endarrere quan molts centres d’ensenyament de la ciutat no tenien ni un responsable de la biblioteca. En aquell moment es va crear un grup de foment de la lectura adscrit als centres d’ensenyament de la ciutat. Posteriorment, l’any 1999, l’Ajuntament va fer un pla d’adequació de les biblioteques escolars, en el qual va participar el grup. A partir d’aquell pla es va editar una guia d’activitats i altres materials de suport per a les biblioteques escolars.

Tot i les penúries econòmiques que estan patint, han pogut tirar endavant el blog i, així, posar a disposició del professorat una pàgina amb informació i recursos ordenats, classificats i organitzats. Tot i així, queda pendent molt contingut com el recull de bones pràctiques que es fan als centres.

Per la seva banda, la Cristina López també de la Xarxa de biblioteques escolars del Prat del Llobregat, planteja els principals reptes de futur que té la xarxa en aquests moments, com ara, donar continuïtat a les iniciatives de foment de la lectura a les escoles i fer del blog una eina més participativa.

Finalment la Esperança Paños, de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, planteja quines són les motivacions de la institució en relació a la presència i ús de la xarxa.

1. En primer lloc, ser presents i adaptar-se a les eines existents. Així, explica que ja s’està digitalitzant el fons local, s’està fent ús de les xarxes socials i els blogs i ja s’ha presentat la Biblioteca virtual.

2. La Diputació de Barcelona també vol crear espais virtuals pel foment de la lectura, com per exemple, pels Clubs de lectura, punts de recull de la opinió del usuari, espais especialitzats per nens...

3. També volen treballar amb nous mitjans digitals i amb els nous suports digitals per la lectura. En aquest sentit, explica la prova pilot que s’ha fet als bibliobusos, on s’han utilitzat 75 e-readers carregats amb lectures disponibles pel préstec.

9

4. També assenyala com un objectiu de la institució el compartir, intercanviar, interactuar i conviure amb els entorns en els quals van sent presents.

Després de les presentacions i abans de començar el debat es cedeix la paraula al públic per si volen aportar alguna consideració. La primera intervenció és la de la María, una senyora que vol donar gràcies pels cursets de gent gran a la Biblioteca Antonio Martín perquè la lectura li proporciona molta felicitat i aprofita per reivindicar el paper de la gent gran davant d’un món que sempre es fixa amb la gent jove. Una intervenció premiada amb espontanis aplaudiments dels assistents.

Per introduir el debat i contextualitzar la conversa, l’Elisenda Figueras es pregunta si internet és realment útil pel foment i la divulgació de la lectura i proposa als convidats que expliquin les dificultats que tenen per fer d’internet una eina efectiva.

La Carme Torrents d’Espais Escrits es recolza en el que ha explicat el Javier Celaya anteriorment per dir que internet és una eina tecnològica que ajuda als nostres projectes com també ho era la impremta, però el que realment és important per projectes com el seu és fer-se visibles enmig de la immensitat de la xarxa, i més tenint en compte la poca veu que té la llengua catalana.

En la mateixa línia, Segimon Borràs, afirma que internet és un instrument que ofereix grans oportunitats però que s’ha de saber utilitzar. El perill ve per un desenvolupament extraordinari de la cultura del click enfront de la concentració i la reflexió.

La Glòria Casas posa de manifest la seva preocupació per la manca de formació dels docents per l’ús de la xarxa enfront de la capacitat dels alumnes, a la qual cosa l’Esperança Baños afegeix que el que li preocupa és que determinat públic jove no entén que existeix un món més enllà de la xarxa, la qual cosa pot provocar una divisió molt important entre públics.

Per tant, afegeix l’Elisenda Figueras, ens hem de començar a plantejar si caldria ampliar el concepte de foment de la lectura incorporant un component de qualitat, de recomanació amb consistència?.

La Carlota Torrents es declara molt més optimista amb aquesta convivència amb les noves tecnologies. Considera que la cultura es mou, que està viva i que, inevitablement, hi ha coses que es perden pel camí, però d’altres es queden i milloren, com ha passat en altres moments al llarg de la història. A la Carlota li agrada pensar que molts dels joves que veuen el món a través de la xarxa s’enganxaran a la lectura a partir de l’ús que fan de la xarxa ja que qualsevol d’aquestes noves eines proporciona més possibilitats d’escriure que mai.

Abans d’acabar, la moderadora vol conèixer l’opinió dels convidats respecte a la competència de comunitats a la xarxa, doncs comenta que cada un d’ells ha parlat de la seva pròpia xarxa i no d’una comunitat compartida.

La Carlota Torrents explica que a internet la gent es mou tal i com ho fa a la vida física: cada ú llegeix el seu diari o va al seu bar o al seu centre cívic: a internet cada ú té la seva comunitat, allà on es sents més còmode.

Per la seva banda, l’Esperança Paños reivindica el valor aglutinador de la biblioteca pública, des d’on es persegueix crear espais comuns i deixar als experts que facin de guies i prescriptors.

La Carme Torrents defensa la idea del món glocal, és a dir, a partir del món local intentar crear els màxims nodes possibles i construir una comunitat amb interessos semblants.

En Segimon Borràs creu que la xarxa reflecteix la societat en què vivim, que és culturalment diversa i té un punt de competitivitat, però en canvi, reconeix no haver vist a cap lloc 10

compartir material i informació com a internet. Probablement, afegeix, descobrirem altres maneres no excloents de difondre la lectura i la cultura.

Sessió de tarda Xerrada: Les eines digitals de lectura, Jordi Sellas La xerrada sobre Eines digitals de lectura, a càrrec de Jordi Sellas obre la segona part de la Jornada. En Jordi Sellas és periodista, director digital i de nous negocis de RBA, realitzador i presentador del programa Generació Digital al Canal 33 i Catalunya Ràdio. El seu blog és http://jordisellas.wordpress.com/ El Jordi ens explica que la xerrada es dividirà en tres parts: primer parlarà de tendències provinents del món de la tecnologia; en certa mesura, les que poden considerar-se rivals de la lectura; després parlarà dels formats i les característiques dels llibres digitals i, finalment, donarà idees per abordar el foment de la lectura des d’un punt de vista més actiu.

Per explicar el moment en que ens trobem en relació al sector digital, en Jordi Sellas fa servir un símil aclaridor. Diu que aquest sector, a dia d’avui, és com el farwest per a nens petits. Vol dir que és un territori sense llei i molt immadur i amb una grandíssima quantitat de participants.

A continuació, comença un repàs a les principals tendències de consum relacionades amb l’ús de la tecnologia: •

S’imposaran les TV amb connexió a internet a totes les cases i mòbils més funcionals per a ús personal.

•

Aquests aparells serviran per la màxima personalització dels continguts, adaptats als gustos de cada persona, sobretot en oci.

•

El mercat evolucionarà cap a una gran atomització; és a dir més gent consumint coses més petites.

•

El micropagaments -compres de petites aplicacions a preus molt reduïts- seran una pràctica habitual.

•

La majoria de continguts es podran gaudir per streaming (consum sense compra) o per descàrrega (compra).

•

Els jocs electrònics a través de mòbils o ordinadors seran utilitzats per tota la societat, no només per la gent jove.

•

Augmentaran de forma exponencial les eines interactives en l’ensenyament.

•

I finalment, les xarxes socials i els continguts generats pels usuaris seran, o ja ho estan sent, una pràctica molt habitual.

Per tant, ja veiem que a dia d’avui però sobretot en el futur la competència per a les biblioteques és i serà molt gran perquè hi ha una enorme facilitat d’accedir a tot tipus d’entreteniment i de manera molt econòmica.

En relació a la lectura, la tendència més important és, lògicament, la consolidació del llibre digital i, en conseqüència, de la Biblioteca digital, la qual cosa no vol dir que desapareguin les biblioteques tradicionals.

11

En Jordi ens recorda els nous actors que han entrat en joc i que hem de tenir en compte en quan al consum d’entreteniment i cultura: itunes, google TV, spotify, apple TV....Diu que Spotify, per exemple, ha canviat la manera de com entenem el consum de continguts, perquè permet l’accés a qualsevol cosa que ens vingui de gust d’escoltar de forma ubiqua.

També explica el cas de World of Warcraft9, una comunitat de jugadors amb 14 milions de persones que paguen prop de 15 euros al mes per jugar-hi, com a exemple de nou tipus d’entreteniment massiu.

El Jordi es pregunta, davant de tota aquesta oferta, de quina manera es pot fer més atractiva la lectura? Per fer-hi front, primer cal saber amb quina tecnologia comptem: En primer lloc, cal entendre les diferències entre l’e-book i l’e-reader: Un (e-book) és un llibre digital i l’altre (l’e-reader) és un lector. L’un és un document i l’altre un aparell. El més important d’aquesta anologia és que amb la tecnologia digital s’està separant el suport del contingut: un llibre ja no és l’objecte, és el text que hi ha a dintre.

L’essència dels e-readers és la tinta electrònica, que ha evolucionat tant que a dia d’avui reprodueix perfectament l’efecte del text imprès, és còmode i amable de llegir. Produeixen una sensació quasi física. A més, aniran evolucionant més i incorporant noves prestacions, no serà estrany, doncs, veure e-readers flexibles com una pàgina de paper.

Un altre discussió tecnològica és la comparació entre l’e-reader i la tablet. Com a continent de productes culturals una tablet és molt més potent que un llibre electrònic, per les prestacions que ofereix, però s’ha de tenir en compte que, segurament, el seu preu es mantindrà estable perquè contínuament anirà incorporant millores, mentre, el preu dels ereader baixarà fins a fer-los, potser, gratuïts.

Això és lògic, segons el Jordi, si seguim amb el supòsit que els continguts seran més importants que el suport que utilitzem per llegir-los. Les empreses que venguin continguts voldran que l’aparell que serveix per llegir-los sigui el màxim econòmic possible perquè el seu negoci són i seran els continguts.

Un altre tema a comentar són els formats amb els que ens arriba el contingut; és a dir: el tipus d’arxius. Segons el Jordi, l’actual dispersió en aquest aspecte és un desastre i no sembla que hagi de canviar gaire.

Així, ens parla del ePUB que és el format més popular, que permet canviar la lletra, respectant els paràgrafs i la forma del llibre. També ens mostra el pdf, que el considera el més “punky” perquè no és modificable i no respecte el format del text.

També ens presenta el format PRC i els més nous KF8 i iBA, aquest últim el format propi d’Apple. Però ens explica que els e-readers poden llegir formats més tradicionals com els .doc (de Microsoft Word), els .txt (text sense format) o els html (Hipertext).

Un altre tema complicat que hem de conèixer són els DRM (Digital Rights Management): la gestió dels drets digitals. El Jordi es pregunta com es poden gestionar els drets d’ús i propietat d’aquest valor intel lectual si ja no tenim objecte, sinó un arxiu descarregat per internet? La resposta que han donat els distribuïdors és diferent en cada cas. Per exemple, Amazon, el principal distribuïdor de llibres digitals, permet compartir-los només amb tres aparells diferents.

El Jordi creu que aquesta i totes les altres solucions que existeixen actualment són arbitràries, un intent de controlar el producte amb por pel que ha passat a la música i el cinema anteriorment. Tot això provoca perplexitat i desconcert en la gent que vol ser legal i no li importi comprar els productes culturals. D’alguna manera, s’està penalitzant a la gent 9

http://eu.battle.net/wow/es/ 12

que vol fer les coses ben fetes.

A continuació, el Jordi ens vol fer cinc cèntims sobre els actors que estan protagonitzant alguns dels canvis dels que hem parlat fins ara.

En primer lloc, Amazon, el més important i més gran distribuïdor de llibres del món. Seguit per Apple, amb el seu ibooks store, la botiga de llibres instal lada als seus aparells.

A nivell espanyol, el Circulo de Lectores ha llençat fa un mes Booquo; un projecte que intenta fer pagar una tarifa plana (9,9€ al mes) per accedir a tots els seus llibres.

Una altra és Libranda, una plataforma de llibres digitals de la que participen pràcticament totes les grans editorials de l’Estat espanyol.

I entremig de tot aquest ball de propostes i iniciatives, ens movem nosaltres, els usuaris o, també diu que ens podríem considerar, els pirates.

Perquè una de les claus de l’evolució d’aquest sector serà el preu. El Jordi explica que a dia d’avui no hi ha una diferència tant gran entre el preu d’un llibre digital i un llibre en paper i aquesta és una de les grans queixes dels consumidors de llibres digitals.

En quan a quota de mercat, actualment (amb dades del 2010) el llibre digital suposa només el 2,3% del volum de negoci del llibre a nivell mundial. Són 70 milions d’euros, però el que és més important és el ritme de creixement, del 40-50% anual.

Però el fet que, a dia d’avui, el llibre digital suposi encara una petita part del negoci editorial i la incertesa que provoca un sector immadur i inestable com aquest, fa que els editors no apostin decididament per distribuir llibres digitals a bon preu. Tothom està a l’expectativa.

En canvi, si que és una realitat la transformació que la digitalització ha portat a la creació i publicació de textos, és a dir, a l’autoaedició. Actualment hi ha vàries plataformes que ofereixen eines molt senzilles per editar i distribuir llibres, aprofitant que el mateix escriptor es converteix en prescriptor i venedor de l’obra. Per exemple, el Kindle direct publishing, iBooks author, Vook o Bubok.

El Jordi conclou la seva intervenció dient que ell pensa que la substitució del llibre de paper no serà mai completa i que la convivència amb el llibre electrònic serà llarga. Tot i així, quan des del públic li pregunten si realment creu que no serà així, matisa que en alguns sectors pot passar, com en el cas dels llibres tècnics (que tenen una obsolescència molt curta, un preu molt alt i l’objecte no té cap valor i, en canvi, el contingut el té tot), o els usuaris de biblioteques, que també valoren per damunt de tot el contingut i potser aposten decididament pel llibre electrònic. En canvi, però, creu que el llibre editat en paper perdurarà en quan a objecte, tenint en compte que per Sant Jordi es venen el 50% dels llibres de cada any i hi ha tota una indústria basada en ell.

Responent a altres preguntes del públic, el Jordi no sap ben bé quin criteri segueixen els editors per col locar els seus llibres en una plataforma o altra, creu que ho fan més com una tècnica d’investigació a temps real que no pas responen a una estratègia planificada.

A peu d’una altra intervenció que li demana que expliqui el que està fent RBA al respecte de tots aquests canvis, en Jordi explica que, a dia d’avui, el gran repte que té qualsevol editor és aconseguir els drets digitals de tots els autors del seu catàleg perquè quan van firmar el contracte original no existia la possibilitat d’una edició que no fos en paper. Pel que fa els títols nous, hi ha una negociació diferent, es negocia sense saber quins ingressos poden generar i, fins i tot, alguns autors veuen la possibilitat d’estalviar-se a una part de la cadena i volen vendre directament des de la seva pàgina web. Així que també hi ha incertesa en aquest aspecte.

13

Pel que fa a les revistes, RBA ha creat una plataforma de distribució integrada de revistes i diaris juntament amb el Grupo Vocento i el Grupo Prisa, que és diu Kiosko y más10, on distribueixen més de 100 publicacions i ja té més de 20.000 subscriptors.

Abans de despedir-se, en Jordi ens explica que a la velocitat que estan passant les coses potser que el que ha explicat avui no tingui validesa ni d’aquí un any. Per il lustrar-ho ens parla del projecte googleglass 11 que es basa en incorporar un dispositiu en unes ulleres amb tota la informació digital i de comunicació, cosa que, si triomfa, pot suposar una nova revolució.

Taula rodona: Bloggers de lectura: Agents de foment de la lectura?

Tot seguit pugen a l’escenari de l’auditori els bloggers Pepe Maiques, Antonio Rodríguez i Jordi Ojeda, acompanyats de la Laia Lòpez, moderadora de clubs de lectura del Prat i blogger12; que exercirà de moderadora de la sessió.

La Laia López, com a conductora d’aquesta última part de la Jornada pren la paraula i presenta els ponents convidats i fa una petita introducció, aportant algunes idees sobre els blogs com a eines de foment i difusió de lectura. Diu la Laia que els blogs s’han convertit en eines de comunicació que complementen les eines tradicionals, tot i que el seu model qüestiona, en certa mesura, el dels tradicionals, doncs posa en primer pla la necessitat del diàleg. Com a conseqüència d’aquesta característica i pel seu caràcter actiu, generen una comunitat, cosa molt apreciada per qualsevol iniciativa cultural. A nivell escolar, diu la Laia, els blogs són una eina molt valorada per compartir continguts i fomentar el diàleg entre professors i alumnes.

La seva experiència com a bloggera neix arran d’uns tallers d’escriptura organitzats al Centre Cívic Jardins de la Pau i li ha ensenyat que el blog s’identifica molt amb la persona que l’escriu, la qual cosa proporciona una experiència de lectura més propera i viscuda.

Aquest component, creu ella, hauria de convertir-se en un dels eixos principals de qualsevol programa de foment a la lectura.

Centrant-se en els blogs literaris, la Laia López diu que aporten la parcialitat i la subjectivitat com a valors explícits, reconeguts i buscats, enfront d’una suposada objectivitat amb la que s’han basat els mitjans tradicionals.

Un cop feta la introducció, comencen les presentacions dels bloggers convidats: En primer lloc, en Jordi Ojeda13 que és professor de matemàtiques a la Facultat d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya, explica com mitjançant diferents blogs intenta divulgar la ciència i la tecnologia utilitzant els còmics o historietes. El seu objectiu és augmentar les vocacions científiques i tecnològiques entre el jovent.

La seva vocació de compartir aquests interessos no només no li ha fet guanyar diners sinó que n’ha perdut i també li ha costat fer-se entendre entre els seus companys professionals.

De fet, diu que li ha costat molt temps elaborar un discurs entorn del que fa; ha hagut de superar les suspicàcies que provoca la historieta com a gènere literari, però ell creu que les possibilitats pedagògiques de les historietes són infinites. Tant és així que, explica en Jordi, a finals dels anys 50, el govern dels Estats Units va demanar a les editorials de còmics que incorporessin conceptes científics en les històries dels superherois per fomentar les carreres tecnològiques entre els joves pensant en lluitar contra la URSS. I aquest és el motiu pel 10 11 12 13

http://www.kioskoymas.com/ http://www.youtube.com/watch?v=9c6W4CCU9M4&feature=youtu.be http://palidofuego.wordpress.com/ http://comiccienciatecnologia.blogspot.com 14

qual Superman és periodista, l’Spiderman és estudiant de química o el Hulk és científic.

Per emfatitzar el valor educatiu de la historieta, el Jordi enumera els quatre usos pedagògics que té: el primer, com a foment de la lectura, el segon, com a instrument per ensenyar qualsevol disciplina o teoria; el tercer, com a plataforma d’altres disciplines artístiques i, per últim, el quart, per desenvolupar la pròpia expressió o per tractar el propi problema social o psicològic.

Seguidament, en Pepe Maiques explica el projecte “Sopa de Poetes” 14. Diu que comença l’any 2005 amb un programa de poesia a El Prat Ràdio. Explica que durant dues temporades fan el típic programa de ràdio, llegint, informant de notícies i novetats... però al final de la segona temporada es plantegen fer entrevistes a poetes. D’aquest pas neix finalment el blog.

Actualment, explica en Pepe, el blog funciona com a vas comunicant, juntament amb les xarxes socials, amb el programa de ràdio. És el punt de trobada, on pengen les entrevistes i es comuniquen amb el seu públic. Es declaren amateurs i només volen difondre la poesia de manera planera i diferent als cànons acadèmics. També busquen la poesia menys coneguda, la que no està publicitada per mitjans tradicionals.

El blog els permet entrar a molts altres mons, hi donen cabuda a moltes coses diferents, des de l’entrevista a la cita, o el haiku, però sobretot els permet relacionar-se amb molta altra gent que està treballant amb la poesia a internet. Són tres autors i ja han superat les 400.000 visites.

En tercer lloc, l’Antonio Rodríguez15 ens explica el seu projecte, més des del punt de vista creador, una mica més personal i inclassificable. Per l’Antonio, el seu blog és una fàbrica anònima i sense control per construir una identitat. Ell volia proporcionar un lloc de trobada, un refugi de la realitat. Senzillament, va escriure una sèrie de textos sobre temes o fets culturals que considerava diferents per provocar conversa.

Els comentaris es van convertir i continuen sent l’ànima del blog, fins el punt que s’ha considerat sempre com un espècie de coordinador, el blog s’ha fet entre tots. De fet, diu, actualment hi ha pocs escrits seus, que els seus lectors venen a contestar les preguntes que no tenen resposta. També han anat entrant altres temes, com la política com a explicació a qualsevol canvi que es produeix.

Tot i reconeix que el seu blog tracta una mica sobre la desoletat existencial, vol aclarir que tot es fa amb alegria i passió per viure.

Amb les preguntes del públic i l’intercanvi d’impressions acaba aquesta última part de la Jornada i, des del Pla de Foment de la Lectura del Prat de Llobregat es dóna per acabada l’activitat, donant les gràcies a tots els participants i el públic assistent.

14 15

http://sopadepoetes.blogspot.com/ http://lostinmarienbad.blogspot.com/ 15