Relat complet V jornada Foment lectura by Biblioteca Antonio Martín

V Jornada de Foment de la Lectura al Prat Relat de la trobada celebrada al CĂ¨ntric el 06.05.2013 Bertran Cazorla RodrĂguez bertrancr@gmail.com

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

LECTURA I COMUNITAT Relat de la Jornada de Foment de la Lectura del Prat de Llobregat 0) INTRODUCCIÓ Lectura i comunitat: a primera vista, dos termes oposats. Però quina relació es pot establir entre ells? A establir ponts entre aquests dos termes aparentment excloents es va dedicar la Jornada de Foment de la Lectura del Prat de Llobregat del 2013, celebrada a l’auditori del Cèntric el 6 de maig del 2013. “La lectura, un fet aparentment individual, crea comunitat o fomenta l’individualisme? Com podem ajudar la comunitat amb polítiques de foment de la lectura? El nostre entorn més immediat, la nostra comunitat ens influeix en la nostra vida? Retornem a la comunitat allò que ens proporciona?”: eren

La lectura, un fet aparentment individual, crea comunitat o fomenta l’individualisme? Com podem ajudar la comunitat amb polítiques de foment de la lectura?

les preguntes que plantejava el programa de la trobada. Era la cinquena jornada del Pla de Foment de la Lectura del municipi, i un reflex de la maduració d’aquesta cita: per primer cop, anava més enllà del fet pròpiament lector i es preguntava per la relació d’aquesta activitat amb altres conceptes, en aquest cas, el de comunitat. El 2012 la jornada s’havia centrat en la lectura a la xarxa i com les noves tecnologies de la informació estan transformant els hàbits lectors. En edicions anteriors s’havien donat a

conèixer els diversos projectes de foment de la lectura al municipi, així com projectes d’altres indrets, i s’havia reflexionat al voltant d’aquest concepte de ‘lectura’. En segon terme, la cinquena jornada del Pla de Foment de la Lectura municipal era també innovadora en l’àmbit organitzatiu: va comptar, per primer cop, amb el suport organitzatiu de la Diputació de Barcelona. I el debat que van mantenir aquestes parts, des de les administracions públiques i des de la societat civil, van evidenciar la necessitat de diàleg que existeix entre elles. Però, també, la voluntat de desenvolupar aquest diàleg per definir què són no ja la comunitat, sinó les comunitats.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

A) OBERTURA

Fina Rifà va presentar la jornada. La coordinadora de l’àrea de Cultura,

Fina Rifà Coordinadora de l’Àrea de Cultura, Educació i Ciutadania de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

Educació i Ciutadania de l’Ajuntament del Prat de Llobregat va explicar que és la cinquena trobada d’un Pla de Foment de la Lectura que va començar fa cinc anys, quan els esforços dels departaments de Cultura i Educació van confluir, però que bevia d’una llarga trajectòria de foment lector al municipi. I va esbossar els avenços que s’han fet en el darrer lustre: “anem teixint xarxes i anem sumant noves col·laboracions”, va sostenir. Així, la jornada, que fa cinc anys era “una acció molt de caràcter local” per cohesionar els agents locals per trobar-se, reconèixer-se i definir què volien fer, ha anat incorporant després “noves visions i noves temàtiques”. “El Pla de Foment de la Lectura ja és identificat i és reconegut” al municipi, i “el foment de la lectura té ja una vida pròpia”, va resumir Rifà. L’impuls definitiu perquè això sigui així ha estat la posada en funcionament del Cèntric i de la nova biblioteca. Actualment la població

“El Pla de Foment de la Lectura ja és identificat i reconegut” . I el Cèntric, que acull 1.500 persones diàries, ha estat l’impuls definitiu

compta amb 23 clubs de lectura, tots amb la col·laboració de la biblioteca, alguns impulsats des d’ella i d’altres des de la societat civil. El Cèntric, a més, és un lloc “aglutinador” amb tota mena d’activitats. També s’han estrenat projectes en l’àmbit educatiu com el Lecxit. Malgrat tot, va subratllar Rifà, les retallades pressupostàries també afecten l’activitat lectora als centres escolars: els i les mestres tenen menys marge horari per dedicar-hi temps.

Després d’esbossar la situació de la lectura al Prat, Rifà va presentar el tema de la jornada: lectura i comunitat. En aquests temps de crisi, “en què individualment ens sentim colpits”, emergeix la necessitat de comunitat. I per tant, emergeix la pregunta de “com podem crear comunitat al voltant d’una idea que és la lectura”. “La lectura és una oportunitat per compartir”, que ajuda a enfortir vincles i les biblioteques són espais de ciutadania, per exemple el Cèntric, on cada dia hi passen al voltant de 1.500 persones de diverses edats, extraccions socials i formació. Per tant, l’objectiu de la jornada és parlar de la relació entre ambdós conceptes “en un sentit molt obert”.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Marta Alós, que va parlar en nom de la Diputació de Barcelona, va començar

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

Marta Alós Coordinadora de cultura de la Diputació de Barcelona; Àrea de presidència

citant Joan Fuster, que deia que “morir-se deu ser com deixar d’escriure. I també com deixar de llegir”, va afegir Alós. Tot seguit va recórrer a Vázquez Montalbán (recent homenatjat a la Biblioteca de Sant Cugat del Vallès, que celebra el seu 20è aniversari), que defensava la necessitat d’ensenyar les

“Si aprenem a descodificar els missatges, aprendrem a ser lliures”

persones a descodificar els missatges per evitar ser enganyades. “Si aprenem a descodificar els missatges, aprendrem a ser lliures”, va considerar Alós. Per això, va afegir, és molt important llegir, però també ensenyar a com

llegir. I va acabar comparant aquesta activitat lectora amb el gimnàs, tan de moda avui en dia: “la lectura és el gimnàs de la nostra ment”, va dir.

Pilar Eslava Tinent d’alcalde de l’Àrea de Cultura, Educació i darrera de les benvingudes remarcant Ciutadania de l’Ajuntament del Prat de Llobregat l’aposta que ha fet tradicionalment l’Ajuntament del Prat pel foment de la lectura, que ella va Finalment Pilar Eslava va començar la

definir com “un dret”, perquè permet l’accés a altres drets fonamentals, com l’educació, la informació, la cultura o la participació política. “Des de les polítiques públiques hem de garantir no només l’aprenentatge de la lectura, sinó també que sigui una pràctica accessible per part de totes les persones al llarg de tota la seva vida”, va defensar Eslava. I va afegir que això és especialment important en el context de crisi actual, perquè, va sostenir, “una societat que llegeix està més preparada per afrontar aquesta situació tan difícil com la que travessem”.

La lectura com a dret: “Des de les polítiques publiques hem de garantir no només l’aprenentatge de la lectura, sinó també que sigui una pràctica accesible al llarg de la vida”

La regidora va acabar introduint el concepte de comunitat a través d’una pregunta: La lectura “crea comunitat o fomenta l’individualisme?” “No trobarem respostes fàcils a aquestes preguntes, però aquesta jornada pretén aturar-nos una mica”, va assenyalar.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

B) CONFERÈNCIA: EN COMÚ (Marina Garcés) La filòsofa Marina Garcés va començar expressant la dificultat de la reflexió sobre un camp, el de la lectura, que, habitualment, tots coneixem perquè a través de la pràctica, com menjar, respirar o caminar. Però tot seguit va descriure que, en els temps actuals, la pràctica lectora reapareix com una activitat conreada en col·lectivitat. Arreu floreixen grups de lectura, biblioteques populars, editorials independents, llibreries... “Tot això està passant, tant a la vida física com a la xarxa, d’una maner molt intensa”, segons Garcés. Vivim, doncs, en una època “d’emergència de pràctiques col·lectives entorn de la lectura” que respon a un interès de col·lectivitat que apareix en tots els àmbits, molt més enllà del lector: a la societat s’hi assagen maneres de fer cooperatiu allò que funciona de manera competitiva. I molts cops experimenten amb la lectura i l’escriptura col·lectives exactament els mateixos agents socials que experimenten amb altres pràctiques

Marina Garcés Filòsofa (Barcelona, 1973), actualment és professora titular de filosofia a la Universidad de Zaragoza. La seva labor principal es reparteix entre la docència, l'escriptura, els seus fills i la dedicació al pensament pràctic, crític i col·lectiu que des de fa anys impulsa, junt a alguns companys, des d'Espai en Blanc. Acaba de publicar Un mundo común (Edicions Bellaterra, 2013) col·lectives: per exemple a Can Batlló, un gran

laboratori de cooperació i cooperativisme, s’hi ha instal·lat també una gran biblioteca. Feta aquesta introducció, Garcés es va endinsar ja en el marc teòric per preguntar, tot donant per fet que la lectura fa comunitat, “en quin sentit ho fa?” La seva tesi va ser que “la lectura fa comunitat desencaixant tota comunitat, les comunitats

“Llegir és entrar en una soledat que inventa els seus propis còmplices; desencaixa els mapes identitaris, polítics, lingüístics, afectius, estètics, lingüístics...”

donades. I no és un joc de paraules, una giragonsa retòrica. És l’experiència d’una desviació tant del jo i del nosaltres i de les maneres en què aquest jo i aquest nosaltres funcionen i són funcionals socialment parlant”, sosté la pensadora. “Llegir és entrar en una soledat que inventa els seus propis còmplices”, va explicar la filòsofa, i per tant durant la lectura es descobreixen unes “complicitats” que “desencaixen els mapes identitaris, polítics, ideològics, afectius, estètics, lingüístics....”

A partir d’aquesta introducció, Garcés va esbossar tres qüestions: en primer lloc, va parlar de com “la lectura ens porta més enllà de la dualitat entre individu i comunitat” per, en segon

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

lloc, crear “comunitats indomables”. Unes comunitats que el poder mira de domar. Per això, en tercer i últim lloc, va esbossar estratègies per intentar resistir-se a aquesta domesticació. a) La lectura com a sabotatge de la dualitat individu-comunitat. En realitat individu i comunitat són conceptes complementaris: el desig de comunitat és l’altra cara de l’individualisme, com ja es pot intuir en les comunitats cristianes primitives, que creuen

que la vida terrena és una travessa a l’espera d’un més enllà on ens

reconciliem. Ara, en un moment de crisi, “tornem a mirar cap a una de les ficcions més antigues de l’occident” i “busquem salvació en la comunitat”. Però fer de la comunitat la solució és una trampa que ens fa passar de la crítica de l’individualisme a l’entrega acrítica a la comunitat, va advertir Garcés. D’aquesta forma, tant el concepte de comunitat com el concepte de l’individu “tanquen les respostes de manera política i socialment codificada, a la vertadera pregunta, que és com volem viure junts?” Cap de les dues respostes que tanquen aquesta pregunta, oferint un model d’individu o de comunitat tancades, és satisfactori per Garcés, que va optar per deixar oberta aquesta relació dual. I en aquest sentit, la lectura “interfereix, saboteja, tant l’individu com la comunitat”. “Llegint, ningú pot respondre qui sóc jo quan llegeixo, on som

La lectura permet als individus declarar-se “fora de servei”, interromp els processos productius i reproductius. I crea “comunitats indomables”

nosaltres quan llegim”, a concloure Garcés. b) La lectura com a estat “fora de servei”. Per entendre com la lectura fa que l’individu es declari fora de servei i teixeixi noves complicitats cal entendre aquesta pràctica com “un hàbit, una gramàtica de gestos”. La conferenciant va posar l’exemple d’una àvia i un avi seus: la primera llegia de nit, al llit, un cop havia acabat les seves obligacions com a dona, esposa, o mare. I el segon tenia un despatxet on desava els seus volums més valuosos i l’entrada del qual vetava a tothom. “En aquestes nits i en aquests llocs secrets trobo la lectura com a moment que ens posa fora de servei”, va interpretar Garcés. “La lectura interromp i ens posa fora de servei, lectiu, productiu, reproductiu”, va resumir, afegint que “el lector fora de servei ja no és l’individu de la mobilització social”, així com “el nosaltres” de la lectura “tampoc és el nosaltres que articula la vida social”. “La lectura és molt associal, associal en un sentit profund”, va indicar. És comparable a “la comunitat dels amants destrueix la societat: la comunitat dels lectors també saboteja la societat”. I en aquesta gramàtica lectora que interromp les

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

quotidianitats productives i reproductives la lectura esdevé “perillosa”: “els lectors són aquells que són capaços d’estar sols, i que alhora són capaços d’inventar els seus propis còmplices”. I aquí esdevé un potencial indomable, “no normatibitzable”. c) Preservar el caràcter “indomable” de la lectura. Davant d’aquest potencial indomable de la lectura, el poder desenvolupa estratègies per combatre’l. Es tracta, segons Garcés, d’una “guerra pel monopoli de l’atenció” del lector. I el poder lliura aquesta

guerra amb quatre estratègies: 1) Invisibilització de determinades obres: es pot fer a través de l’analfabetisme, d’índex de llibres prohibits, però també a través, per exemple de la “violència mercantil”: invisibilitzant al mercat determinades obres. 2) Distracció: prenent el temps que tenim disponible per llegir. Per robar aquest temps, “s’ha de fer una violència contra molts elements que la fan difícil”, va dir Garcés, que creu que hi ha “intencionadament” una “cultura de la interactivitat”: “es tracta de mantenir la gent activa, comunicada, participativa” a través, per exemple, de les xarxes socials.

El poder combat el potencial desestructurador de la lectura invisibilitzantla, codificant-la i distraient els lectors. És una “guerra pel monopoli de l’atenció”

L’objectiu és “que no hi hagi aquesta possibilitat de fuga, d’anar-se per allà on no era previst anar”. “Volem combatre l’activitat amb més activitat quan potser una de

les

estratègies

importants

és

començar

dessaturació”, va apuntar la pensadora. 3)

Codificació.

lectura

pot

esdevenir també un element domesticat i que serveix per domesticar. La domesticació de la lectura comença amb la codificació dels llibres sagrats, segueix amb la canonització de llibres que cal llegir, per exemple en currículums escolars, i acaba amb la lectura especialitzada, acadèmica, tècnica. Dins d’aquestes estratègies de codificació Garcés també va incloure la literatura “com a producte de temporada”, els Best Sellers, regulats segons la lògica d’un mercat com qualsevol altre. “En els quatre casos la lectura deixar de ser aquesta soledat per inventar-se comunitats” per passar a ser una eina de comunitats: religioses, de classe, científiques i de consumidors, va concloure la pensadora.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

Contra aquestes estratègies domesticadores de la lectura Garcés va sostenir que “fomentar la lectura avui és sabotejar aquestes quatre formes de comunitat”. Per aconseguir-ho, però, calen aliances fortes perquè el repte també ho es: “Per declarar-nos fora de servei es necessiten estratègies col·lectives, l’ajuda d’altres”; “potser avui per

Contra les estratègies domesticadores de la lectura, cal interpel·lar, compartir, cuidar i persistir

poder estar sols necessitem estratègies col·lectives”. I en aquest sentit les biblioteques i les escoles tenen un paper clau. La filòsofa va acabar doncs formulant quatre infinitius que han de facilitar aquestes institucions: 1)

Interpel·lar. La lectura té violència:

irromp, sacseja. “Hi ha d’haver un punt d’irrespectuós en la manera com llegim i com ens fem llegir”. I en aquest sentit, Garcés va defensar el gest “violent” del mestre que entrega un llibre no previst a un alumne. 2) Compartir. És “un verb que està de moda, però té una tendència a caure en el món de l’autoreferència”: Garcés el va contraposar al verb “fer circular”, que és el que fem quan compartim continguts coneguts entre persones que sabem que el subscriuen. Compartir, en canvi, “és precisament donar allò que no s’espera a qui no toca”; “compartir és exposar-se”, “travessar les lògiques de l’autoreferencialitat”. 3) Cuidar i persistir. És un afegit als dos infinitius anteriors. Si l’estratègia del poder és que res duri, el que cal és precisament persistir, i cuidar les xarxes de complicitat que apareixen amb la lectura. Garcés va acabar descrivint una iniciativa a una escola pública del barri de Santa Caterina a Barcelona, on un alt percentatge d’alumnes migrats i migrades situava els i les mestres davant d’un repte especial per fomentar l’aprenentatge. Davant d’això, els professionals van decidir aturar cada dia l’escola durant una hora, dedicada a la lectura lliure. La filòsofa es va imaginar el silenci dels infants llegint de nou a deu del matí: “M’agrada no saber ni poder-ne tenir ni idea de què estava llegint cadascú d’ells”. Després de la conferència no es va generar debat.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

C) CONVERSA ENTRE SILVIA NANCLARES I JAVIER PÉREZ ANDÚJAR Un cop conclosa la ponència inaugural de Marina Garcés va arribar el torn de dos escriptors que van reflexionar sobre la seva relació amb la lectura i la seva experiència de com la lectura ha generat comunitat en els seus entorns. Silvia Nanclares, escriptora impregnada del 15-M madrileny, va conversar amb Javier Pérez Andújar, cronista de les perifèries barcelonines. Els va presentar Rafa Milán, cap del Departament de Cultura de l’Ajuntament del Prat. El diàleg va arrencar amb una presentació mútua. Nanclares va descriure Andújar com un home provinent del món dels fanzines. Andújar va presentar Nanclares com una dramaturga que va tenir de professor a Luis Landero a l’Escola d’Art Dramàtic i que fa literatura de guerrilla, “que és la que ens agrada”. A més, escriu a el Diagonal i participa a Bookcamping.

Silvia Nanclares Escriptora, editora pro-am i activista cultural. Treballa i investiga en l'òrbita de la literatura, el món editorial i la cultura lliure, desenvolupant i impulsant diversos projectes col·lectius com Helvéticas, Escuela de Escritoras, bookcamping, colectivo de archivo e investigación editorial, i bucolicas.cc, on ha publicat la col·lecció de relats El Sur. Instrucciones de Uso. Col·labora periòdicament en mitjans com Diagonal o eldiario.es. Manté el bloc Entorno de Posibilidades.

Es tracta d’una plana que intenta demostrar que “hi ha vida més enllà del copy-right”, tot treballant amb el concepte de “Creative Commons”, que són “com una nota al peu de plana dels drets d’autor”, va explicar l’escriptora. La plana consisteix en una mediateca (inclou llibres i també molt de material audiovisual) gestionada per una comunitat de lectors afins. “Funciona com una xarxa social. Pots ser seguidor de determinades persones i coneixes els seus itineraris Javier Pérez Andújar Llicenciat en Filologia hispànica a la UB. Ha col·laborat als programes de televisió Saló de Lectura de BTV i L’Hora del Lector a TV3. Ha estat redactor en cap de la revista Taifa i publica habitualment al diari El País. Ha escrit també per als fanzines Mondo Bruto i el digital El butano popular. Principalment assagista, ha publicat Los príncipes valientes, Todo lo que se llevó el diablo i Paseos con mi madre. La seva obra és una constant evocació de les seves arrels familiars, la seva infantesa i joventut a l’extraradi de Barcelona i un homenatge als seus veïns i amics, les cues de l’atur, les lluites veïnals i les vagues obreres.

bibliogràfics”, va esbossar Nanclares. Fetes les presentacions, els escriptors van iniciar l’exploració de la seva relació amb la lectura i la comunitat amb una reflexió teòrica d’Andújar, que va recordar que “al principi la lectura era essencialment comunal”,

tal

com

recorden

els

historiadors d’aquesta pràctica: en un poble o en una família, la persona encarregada de llegir, en veu alta i per a la

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

resta, era qui en sabia, que no eren tots. Va ser “la democràcia cultural” la que va aconseguir que tothom pogués llegir per si mateix. I “a canvi es va arribar a la privatització de la lectura i cadascú esdevingué minifundista”, va apuntar Andújar. Feta aquesta consideració teòrica, ell i Nanclares es van endinsar en els seus records biogràfics sobre les comunitats lectores. Començant per la seva infantesa. Van recordar, especialment, les biblioteques

“Al principi la lectura era essencialment comunal”, fins que la democràcia cultural la privatitzà i ens convertí en minifundistes

escolars o de barri de les ciutats de perifèria barcelonina i madrilenya on es van educar (Moratalaz en el cas de Nanclares, Sant Adrià en el cas d’Andújar). La comunitat de lectors comença al pati, va sostenir l’escriptor. I va recordar la biblioteca de barri com un espai de salvació en un barri per asfaltar, sorgit de l’especulació franquista. “La gent era

borde. La biblioteca també era borde, recorda Andújar: hi havia un guàrdia urbà a la porta que feia soroll amb el clauer i limitava la lectura. “Ens volien ajudar als nens, però el pitjor que es pot fer és ajudar un lector”, va advertir: “Ajudar és un intercanvi d’errors i millor que cadascú tingui els seus”. En aquest sentit, l’escriptor va recordar amb desafecte el Círculo de Lectores. “Era dirigisme”. I el va contraposar a la llibertat del que llegeix: “El lector el que vol és menjar a part, estar sol”. Nanclares, més jove, va rememorar la biblioteca com un lloc on “s’anava a pertànyer” en una època, ja democràtica, on les institucions creien “que la cultura ens faria, d’alguna manera, lliures”. “Recordo la sensació de pertànyer, a aquella tribu estranya que érem els que anàvem a la biblioteca”, va dir l’escriptora. I aquest sentiment de comunitat creat per la lectura la va acompanyar quan es va matricular a la facultat de Filologia Hispànica, on la filla de Moratalaz es va trobar amb alumnes de

Per a Andújar la biblioteca era el refugi en el seu barri franquista de perifèria. Per a Nanclares, aquest espai encarnava als anys 80 l’esperança en el potencial alliberador de la cultura

classes socials més benestants. Ella era d’una extracció “no massa culta”. “El pont que m’unia amb ells eren els llibres: si llegíem el mateix teníem un territori comú”, va rememorar. Un cop recordades aquestes comunitats lectores de la seva infància i joventut, els escriptors van reflexionar sobre els grups que s’han trobat en ser adults. “I hi ha una comunitat d’autors?”, va preguntar Nanclares a l’escriptor mes gran, tot matisant que ella el veia com un

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

creador “de la perifèria”, no perinent a una comunitat d’autors “de la Transició” que ella va titllar de “marichulos”, i recordant que “els escriptors tenen la imatge de pertànyer a un grup selecte”. “Jo tinc els meus amics, però no perquè escrivim”, va sostenir Andújar. “Una cosa és la comunitat i una altra la camarilla. Tots formem part d’una comunitat”, va dir. Nanclares, insistent amb la idea de la camarilla, va comparar els que hi pertanyen amb els habitants d’un illot. Dins d’aquell illot s’hi viu bé, però molta gent queda

Davant dels escriptors del sistema, l’egoisme profund: “has d’escriure només per a tu” per arribar a tothom

exclosa. La narradora va exposar que fa classes d’escriptura per a gent amateur i llegeix textos que mai seran publicats però que tenen “una espurna”. Davant d’això, Andújar va diferenciar la literatura d’allò que el poder sanciona com a tal. I va afegir que hi ha un grup de persones que “porten massa temps escoltant-se a ells mateixos, treballant per a ells mateixos, escrivint pel

sistema”. Davant d’escriure per a algú, Andújar va defensar l’egoisme profund: “has d’escriure només per a tu, no per al teu grup, i aconseguint arribar a la ferida humana és quan connectes realment” amb la resta d’éssers humans. Ell identifica aquestes pràctiques entre alguns blocaires actualment: “Aquest tipus d’escriptura va molt per davant de la literatura sancionada, la literatura oficiosa”, va defensar. Arrel d’aquest debat els autors es van embarcar en un diàleg sobre la relació de la literatura amb la política. Nanclares va expressar la por que la crisi generi un replegament en el narcisisme, tot tornant a la hipersubjectivitat de les narracions de postguerra. En aquest punt, van divergir sobre com interpretar els moviments socials que emergeixen actualment. “Ara estem a una paròdia dels setanta”, va sostenir Andújar, que creu que només està polititzada una minoria de persones quan, fa quaranta anys, hi havia inclús veïns que es deixaven de parlar per ideologia. Nanclares va discrepar i sostenir que la de les places acampades és una politització “diferent” a la dels setanta. “La incògnita és si la politització esdevindrà una marca més”, va expressar, i va convodar a “fer política amb la pròpia escriptura”. El 15-M va aparèixer també en el diàleg quan Andújar va sostenir que aquest moviment ha ensenyat que la democràcia serà una democràcia d’individus autònoms. Com ho és la lectura: “Hi ha una mena de contradicció en l’ADN de la lectura: pertanys a una comunitat, però pertanys solitàriament”.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

La idea de les places i la comunitat que s’hi genera va reaparèixer encara un cop més en el diàleg entre Nanclares i Andújar quan la dramaturga li va preguntar a l’escriptor per la obra de teatre que acaba d’escriure. En

El 15-M, època de teatre: “La paraula torna un altre cop a l’assemblea”

el context social actual “la paraula torna un altre cop a l’assemblea”, va opinar el barceloní, que va considerar que “el llibre és una sofisticació industrial (i aquí caldria parlar de mitjans de producció i lluita de classes), però allò altre és anterior”, en referència al teatre. Per això, ara que la gent torna a les places, Andújar creu que cal parlar del teatre més que del llibre: és molt més viu. Això va introduir als dos conversadors en el món de les editorials, perquè Nanclares va recordar que hi ha molts autors que escriuen teatre perquè es representin les seves obres. És una “forma de publicar”, va dir, d’uns creadors que tenen difícil l’accés a les editorials. Amb tot, ella considera que avui en dia “els llibres tenen una vida una mica absurda”: s’edita massa i molts no es llegeixen. Ella, que ha estat llibretara, va opinar que seria adient editar menys i fomentar la lectura d’una altra manera. Calen “menys llibres i educar en les maneres d’accedir a aquesta cultura escrita”. Andújar va afegir que avui en dia s’editen massa pocs llibres de butxaca, per ser llegits, i massa volums en grans formats, per ocupar espai en les estanteries. Això el va portar a reflexionar sobre l’audiència d’aquests productes editorials: “No hi ha una comunitat unívoca de lectors”, va sostenir Andújar, que es va preguntar quina relació hi ha entre ells dos i, per exemple, el pamfletista reaccionari Pío Moa. El diàleg es va acabar obrint al públic. Diversos professionals de l’ensenyança van plantejar la

“Hem de problematitzar el concepte de comunitats com a intrínsecament bo”

qüestió de la llibertat dels i les mestres i dels i les alumnes a l’hora de triar un llibre per llegir a l’escola. Andújar va sospitar que els pedagogs són assetjats pels comercials de les editorials i va reivindicar la seva llibertat de càtedra, a més de la llibertat dels infants per a que llegeixin el que vulguin.

Nanclares va opinar que “l’obligació de la lectura produeix monstres” i va recordar alguns dels seus companys d’escola, que van rebutjar la lectura per dur la contrària a un llibre imposat. Altres membres del públic van insistir en la idea de la comunitat de lectors: existeix de per sí? El fet de llegir ja és constitutiu d’un grup independentment de què es llegeixi? Nanclares va

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

matisar que una comunitat no és bona de per si. “Hem de problematitzar el concepte de comunitat com a intrínsicament bo”, va dir. Andújar va explicar que allò que fa dels lectors una comunitat independentment de què llegeixin és el “bagatge”. I, amb aquest bagatge, un lector pot identificar, per exemple, el caràcter pamfletari de l’obra de Pío Moa. “Estem en guerra civil; es pot anomenar lluita de classes. No som guais; ens defensem”, va explicar, per expressar la seva idea de comunitat.

12 Un altre participant des del públic va qüestionar la idea expressada per Nanclares quan havia narrat que la lectura li va permetre trobar afinitats amb estudiants de filologia provinents d’altres extractes socials, eclipsant així les diferències de classe. Nanclares va matisar que la facultat “no era un indret de confort, era un lloc de conflicte, al qual jo podia pertànyer

“La contra-hegemonia és un altre estatus de poder”

llegint. En la lluita de classes tenia un aliat: si compartíem lectures, podíem compartir un imaginari”, va dir. Des del públic també es va plantejar un dubte sobre la crítica a “l’illot” d’autors consagrats en el sistema de cultura de la transició: estem davant d’un combat contra aquest illot, o per una nova hegemonia en aquest illot? Nanclares va admetre que, en efecte, en els bàndols que s’oposen a l’illot també hi ha lluites per la preeminència: “La contra hegemonia és un altre estatus de poder”, va dir.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

D) PRIMERA TAULA: GESTIÓ CULTURAL Després de la ponència inaugural i la xerrada entre els dos autors, la jornada va continuar amb dues taules. Dues rondes de converses que, al final de la trobada i mitjançant el debat de Juanjo Arranz Treballa en el camp dels serveis personals a l'Ajuntament de Barcelona des del 1987, desenvolupant tasques d'animador de casal de joves, d'educador social, de director de Centre Cívic i de tècnic de gestió i planificació. Des del 2001 és el director de Programes i Cooperació de Biblioteques de Barcelona, coordinant la programació de difusió cultural i de la lectura. És pedagog i un lector insaciable.

conclusions, van acabar evidenciant dues realitats molt diferents però que exploren formes per apropar-se i col·laborar: d’una banda la dels gestors culturals públics, hereus de les experiències i les polítiques públiques

desenvolupades

per

les

administracions, especialment locals, de l’etapa posterior a la transició. De l’altra, la

dels nous actors que estan emergint de la societat civil en aquests darrers temps de crisi econòmica, però també de crisi del discurs mantingut per les institucions fins ara. La primera de les dues taules va aplegar representants del primer d’aquests col·lectius. La va moderar el gestor cultural Eduard Miralles, que va presentar-la recordant el pas de la lectura comunitària de l’època anterior a la universalització de l’alfabetització a la lectura privada de l’època moderna. També va esbossar el pas de les biblioteques de segona a les de tercera generació, per situar el debat en aquest context. I va demanar per les complicitats amb la ciutadania de les biblioteques públiques a Juanjo Arranz, director de Programes de les Biblioteques de Barcelona. Arranz va situar el discurs en les “biblioteques de segona generació”, que reclamen un usuari molt més proactiu, que passi d’una posició de mer consumidor a una posició de protagonista. En aquest sentit, va admetre que encara no hi ha prou complicitats. I va subratllar que cal començar a contemplar també l’usuari grupal i les polítiques de potenciació de la creació.

Montserrat Espuga Graduada en Informació i Documentació i Diplomada en Biblioteconomia i Documentació a la UB. Ha treballat en dos períodes diferents a la Xarxa de Biblioteques Municipals, el primer entre 1989 i 1990; posteriorment va passar a treballar com a comunicadora tècnica a l'empresa Siemens Building Technologies i des del 2009 treballa de nou a la Xarxa de Biblioteques Municipals. Actualment és directora de la Biblioteca Font de La Mina, de Sant Adrià de Besòs. Àlex Cosials Bibliotecari. Actualment és coordinador tècnic del programa LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu, impulsat per la Fundació Jaume Bofill, la Fundació ”laCaixa” i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És professor associat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació al Màster en biblioteca escolar i promoció de la lectura (UAB/UB) i membre del Grup de recerca BESCOLAR i de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i la Lectura.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat Ricard Ruiz Escriptor i periodista literari. Col·labora als diaris El Periódico i El País, en les revistes Qué Leer i Time Out, així com al programa El Dia de la Com. Ha estat coordinador de continguts del programa Qwerty, dirigit a Barcelona TV per Joan Barril, i ha col·laborat a TVE, TV3, Cadena SER, Catalunya Ràdio, RNE y RAC-1. És autor del llibre de relats testimonials sobre l'esquizofrènia Esquizo. Històries reals i editor i coautor del volum de relats sobre trastorns mentals La herida oculta.

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

Arranz

també

esmentar

les

noves

possibilitats que ofereixen les xarxes com a canals de diàleg amb l’usuari, i va defensar la creació d’àmbits de participació ciutadana. Per acabar, el gestor de biblioteques va afegir el rol com a garants de cohesió social que tenen aquesta mena d’equipaments en un context de crisi com l’actual. Responent a una pregunta de Miralles, que insistia en la manca de participació ciutadana en les biblioteques,

Arranz va admetre que la forta professionalització que han viscut aquests equipaments en les darreres dècades “es converteix possiblement en un inconvenient”: així com els models de centre cívic, per exemple, incorporen de forma intrínseca la participació, les biblioteques són equipaments que l’han hagut d’incorporar en aquesta “segona generació”. Miralles va demanar després al professor de biblioteconomia Àlex Cosials com es pot desenvolupar la comunitat a l’entorn d’aquesta mena

La biblioteca com un market-place on experimentar la “triple T” de les ciutats: talent, tecnologia, tolerància

d’equipaments. El ponent va començar recordant la feina ja feta en aquesta direcció: per exemple, en la formació de professionals, creant equipaments ben dimensionats, obrint catàlegs de serveis o facilitant l’accés ciutadà. I després va interpretar la biblioteca com un ‘market place’, un mercat, on la ciutat pot trobar un laboratori per experimentar amb la “triple T” que persegueix: ser un àmbit de talent,

tecnologia i tolerància. A preguntes de Miralles, Cosials va aprofundir en les mancances de la relació entre les biblioteques i el món de l’ensenyament: l’evidència diu que els nois i les noies de 15 anys no tenen les competències lectores que serien aconsellables. I encara menys l’hàbit lector desitjable. En aquesta lluita, les biblioteques són una peça més en “una orquestra que formen la ciutat, l’escola i la biblioteca”. Perquè a les famílies no se’ls poden demanar més esforços. Si elles no

Eduard Miralles Treballador de la Diputació de Barcelona. President del Patronat de la Fundació Interarts. Gestor Cultural, expert mundial en xarxes de Cooperació i Gestió Cultural Internacional.

poden intervenir, és la societat la que ho pot fer, per exemple amb el programa Lèxcit. Cosials va indicar que aquest programa, que preveu

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

una hora de lectura extraescolar dels nens i nenes d’entre 10 i 12 anys, ha atès 600 persones en un any i mig. El repte, ara, és “aprendre de com s’ho va fer el futbol per ser l’eix de moltes converses i passions”. “No hem trobat aquest factor d’emoció o de seducció

Cal plantejar la interacció de la biblioteca amb els agents del barri on són com un joc de win-win

que sí ha trobat el futbol”, va concloure aquest

biblioteconomista. Un cop exposada aquesta posició, Miralles va demanar a Montse Espuga, responsable de la biblioteca de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, si la sortida al carrer d’aquests equipaments era encara una assignatura pendent. Els bibliotecaris, va

“Internet havia de ser el lloc on estàs en contacte amb tot, però és el lloc on ets en contacte amb qualsevol”

respondre Espuga, ja són al carrer, però sovint la seva feina no és coneix: hi ha, va admetre, un dèficit de comunicació. Cal, doncs, vendre l’equipament no només com a tal, sinó com a centre cultural integral, va afegir. Uns altres reptes són adaptar les biblioteques a la nova realitat multicultural de molts barris i estrènyer els llaços amb les escoles, ajudant a cobrir les mancances que es puguin detectar en

alguns grups d’alumnes. Miralles també va demanar Espuga com treballaven amb agents que poden ser mediadors amb la comunitat dels barris als quals dóna servei una biblioteca. En un barri com la Mina, que no tenia precedents d’un equipament d’aquesta mena, la feina de la biblioteca amb aquests mediadors, ja siguin formals o informals, va ser clau, va respondre Espuga. Es tracta de fer entendre que, en aquesta col·laboració, la situació és de “win-win”: tots hi guanyen, va indicar la bibliotecària, tot i que va admetre que aquesta col·laboració suposa un repte especial quan es tracta d’estrènyer relacions amb comunitats del poble gitano, una ètnia a la qual pertany el 40% del veïnat de la Mina, segona va indicar. El consell d’aquesta directora és “observar i respectar. Ells

Quin paper han de repensar les biblioteques en una època de crisi dels prescriptors?

saben que nosaltres estem allà. I quan et demanen la col·laboració, donar-los-la”. Finalment, Miralles va demanar al periodista Ricard Ruiz Garzón si les comunitats presencials poden cooperar o entren en competència amb les comunitats virtuals emergents actualment.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

Ruiz va començar a respondre parafrasejant l’argentí Alberto Manguel, que deia que “Internet s’havia de convertir en la biblioteca que ho tingués tot però s’ha convertit en la biblioteca que té qualsevol cosa”. De la mateixa manera, Ruiz va considerar que “Internet havia de ser el lloc on estàs en contacte amb tot, però és el lloc on ets en

És antiga la imatge de la biblioteca transformant-se en mediateca. Ara ja migra al núvol virtual

contacte amb qualsevol”. Feta aquesta apreciació, va considerar que la xarxa suposava un canvi de suport, un canvi d’hàbits de lectura, una crisi dels prescriptors i una de la producció. En primer lloc, la transformació tecnològica pot implicar que cal estar més al núvol virtual que en un edifici. En segon lloc, comporta que

ara les recomanacions circulen pel boca-orella en comunitats. Això fa entrar en crisi la funció com a prescriptors dels crítics, dels periodistes i dels editors, però també dels llibreters i dels bibliotecaris: perden funció en un món on els consells circulen més horitzontalment, va descriure Ruiz. Pel que fa a la producció, aquesta ha deixat de ser individual i comença a haver experiències de creació col·lectiva. Ruiz va acabar subratllant que aquest canvi tecnològic no és reversible, i per tant va animar a ser-hi receptius. La biblioteca esdevenint mediateca ja és antiga: ara cal anar al núvol, va concloure. Un cop fixades aquestes postures, el debat es va obrir al públic, que va demanar si, a les biblioteques concebudes com un ‘market place’, tal com les havia definit Cosials, calia que hi hagués silenci. Espuga va

“El que defineix la necessitat de silenci són els usos.” I han de ser compatibles

respondre que no a tots els àmbits de la biblioteca. A la zona d’estudi sí, per exemple, però no a la zona d’oci. I és impossible imposar-la a la zona infantil. “El que defineix la necessitat de silenci són els usos”, va resumir Arranz. Cal fer-los tots compatibles, no excloents. Ruiz va afegir una altra perspectiva, indicant que el que ha de preocupar és que a la biblioteca hi hagi tant de ‘soroll’ en sentit figurat, comunicatiu. Una altra intervenció del públic va criticar el recurs al terme ‘comunitat’ com a font de legitimació d’allò que emprenen els poders públics. Aquesta perspectiva, deia la crítica, delata una concepció que situa el gestor cultural en una posició de superioritat i el capacita per apropiar-se d’allò que fa la comunitat, desproveint-la dels seus propis projectes.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

Cosials va respondre a la primera pregunta admetent

Crítica al concepte de comunitat com a concepte legitimador del gestor: “Cal ser menys dèspotes il·lustrats”

que la biblioteca ha d’escoltar les propostes d’ús que se li fan des de la comunitat. Amb tot, va defensar el silenci a les biblioteques, que en són l’últim reducte a la societat actual. Pel que fa a la crítica sobre el concepte i l’ús de la ‘comunitat’, va advertir que cal “ser menys dèspotes il·lustrats” i anar aprenent nous models mitjançant la pràctica. Arranz també va compartir la inquietud que

expressava aquesta crítica. “On és el límit entre intervencionisme i altres models?”, es va preguntar, admetent que no en tenia resposta. Ara bé, construir “les biblioteques del segle XXI” passa per explorar aquest camí. Miralles, per la seva banda, va matisar que no existeix tal ‘comunitat’, sinó que aquestes són diverses. En un altre àmbit, Ruiz va aprofundir en la idea final de la seva intervenció i va plantejar un dilema: si en vint anys les biblioteques estan plenes de gent però pràcticament buides de llibres, funcionant amb continguts en un núvol, caldria interpretar-ho com un èxit? Espuga va respondre que sí, i va citar la seva experiència a la Mina, on va convidar l’avia analfabeta d’una família a entrar la

La biblioteca ja no s’ha de definir per un objecte, el llibre, sinó per una funció: la transformació de la informació en coneixement

biblioteca a mirar fotos. Arranz tampoc va considerar que aquesta imatge proposada per Ruiz sigui un fracàs. Miralles, per la seva banda, hi va posar una condició: en aquest cas, els espais anomenats ara biblioteques i els professionals definits ara com a bibliotecaris no s’haurien de definir per la seva relació amb un objecte, un llibre, sinó per una funció: la transformació de la informació en coneixement. I va clausurar la taula realçant el paper que tenen les biblioteques com el primer graó que troben molts ciutadans nouvinguts per començar a exercir la seva nova ciutadania en el país d’acollida: el primer carnet que es fan molts d’ells és el de la biblioteca.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

E) SEGONA TAULA: INICIATIVES CIVILS Després del torn dels gestors culturals del sector públic va arribar el torn dels emprenedors que han iniciat projectes de dinamització cultural des de l’àmbit de la societat civil. Conèixer algun d’aquests projectes va ser l’objectiu de la Lluc Mayol Llicenciat en Belles Arts i màster en Arts Visuals i educació. De perfil professional híbrid entre la creació, l'educació, la gestió i la comunicació, ha estat l'impulsor del projecte Saladestar (Barcelona) i actualment forma part dels col·lectius La fanzinoteca ambulant (Barcelona), Artdoules (Terrassa). Pertany a l'Assoc. d'Amics de l'Art del Prat, coordinant UNZIP Arts Visuals al Prat.

segona taula rodona. En el debat final, encetat en aquesta segona taula, van acabar de cristal·litzar les diferents postures i les tensions existents que ja s’havien esbossat en la primera de les taules. Finalment, també es va fer palesa la voluntat i necessitat de diàleg entre aquestes diferents posicions. Va presentar i moderar la taula el dinamitzador

cultural Lluc Mayol. Mayol va partir d’un dels consensos més estesos al món de la cultura: que llegir és bo (malgrat que durant la jornada havien emergit escletxes en aquesta concepció). I és bo en tant que lluita contra els mass media, la publicitat o la societat de l’oci, que s’interposen entre el lector i el llibre. Una lluita que, va afegir Mayol, ja s’està portant a terme en altres àmbits, més enllà de l’administració pública, “des dels suposats marges, o suposades perifèries”. Els tres projectes

Laia Serra, de Comusitària Comusitària és un grup de recerca que desenvolupa investigacions sobre música i comunitat. La seva activitat principal és la formació musical en escoles municipals de música i les seves recerques se centren en les pràctiques del Desenvolupament Cultural Comunitari (DCC) amb accions de formació, assessorament, recerca, difusió i producció artísticosocial.

agrupats en aquesta segona taula, Comusitària, Synusia i Bookcamping, n’eren exemples. Mayol els va introduir plantejant tres qüestions a les tres representants d’aquestes iniciatives: com Alcira Padín, de Synusia Synusia és una llibreria associativa situada a l'Ateneu Candela de Terrassa, un projecte en xarxa amb d’altres llibreries associatives de l’Estat i altres dispositius socials. Pretén ser propera a la comunitat i les seves necessitats. Es vincula amb la producció i comunicació de continguts que conformen l’agenda viva de la ciutat i les xarxes socials mantenint un ampli programa d’activitats.

viuen els seus cossos aquests projectes? Fins a quin punt la idea de comunitat amb la qual treballen és un concepte forçat? I, finalment, com es desmitifica la construcció de la lectura i la cultura com a força transformadora? Finalment, Mayol va afegir una darrera qüestió: què tenen en comú qui crea comunitat i qui crea des de la comunitat?

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

En el primer torn, Silvia Nanclares, coneguda ja a l’auditori

En la lluita per la cultura i el seu valor transformador ja hi ha molts agents batallant des dels marges, les perifèries

per haver estat conversant amb Javier Pérez Andújar, va presentar amb més profunditat el projecte de Bookcamping esbossat més amunt. Es tracta d’una iniciativa nascuda fa dos anys, exactament al calor de l’acampada a la Puerta del Sol de Madrid, i amb la voluntat de “posar la comunitat al centre”. Consisteix d’una mediateca digital que va néixer arrel d’una pregunta que Nanclares va llençar, a través de la

xarxa, als indignats: quin llibre t’emportaries a l’acampada? La mediateca és oberta: hom pot pujar, a banda de descarregar, referències; i s’hi usa software lliure. També és col·laborativa: ha emergit des de la comunitat, no per a la comunitat. També explora si la cultura lliure pot generar espais de sostenibilitat econòmica, la qual cosa és ara per ara una incògnita. En aquest sentit, Bookcamping va haver de prendre mesures per evitar el perill d’esdevenir una mena de rèplica en el camp dels llibres del portal ‘Series Yonquis’. Per això van decidir allotjar només volums els autors o editors dels quals estaven d’acord amb la llicència lliure. Els materials amb copyright es referencien però no s’allotgen. La comunitat està al centre d’aquest projecte, va explicar Nanclares: per ara en el nucli dur projecte treballen unes set persones, tot i

Bookcamping és una mediateca digital nascuda arrel de l’acampada del 15M a la Puerta del Sol

que els usuaris registrats són en total uns 700 o 800. Altres internautes no registrats també usen el recurs. Nanclares va acabar esbossant els reptes que té l’organització, que són els següents: -

Treballar per la participació. Pensar en formes de fer que la gent faci seva la infraestructura per trencar la categoria elles/nosaltres

Mesclar allò professional i allò amateur.

Trencar la imatge de l’”enemic”: parlar amb editors, etc.

Vetllar pel manteniment del recurs.

No autoerigir-se en res; trencar barreres entre fora i dins de l’àmbit.

Millorar les eines tècnicament.

Mantenir la idea del dispositiu inacabat, que beu de la cultura hacker.

Alcira Padín, al seu torn, va presentar la llibreria Synusia, nascuda a l’Ateneu Candela, un espai aparentment marginal però que en realitat ha aconseguit un lloc de centralitat en la vida

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

cultural de Terrassa. La llibreria hi porta un any oberta i ha estat generada des de diferents espais per persones que no són llibreteres. Es basa en tres columnes: el local de la llibreria, que ha permès tenir un bon feed-back amb la ciutat i

La llibreria lliure Synusia genera activitat des de fa un any a l’Ateneu Candela de Terrassa

renovar

l’Ateneu

Candela

després

anys

d’activitats, en primer lloc. En segon terme, l’agenda cultural de Synusia, que programa activitats culturals que permet donar a conèixer la iniciativa. I en tercer lloc, l’autoformació i la creació d’espais crítics, per exemple en l’àmbit del feminisme. Synusia forma part d’una xarxa

estatal de llibreries associatives, integrada també per entitats com Traficantes de sueños, una iniciativa que acumula ja 15 anys d’experiència, la Hormiga Atómica de Pamplona o el Patio Maravillas de Madrid, entre d’altres. Entre els reptes que té al davant Synusia, Padín en va esbossar aquests: en primer lloc, la qüestió de com garantir la viabilitat econòmica del projecte i generar recursos per tal de poder oferir salaris. En segon lloc, la relació amb les institucions, per exemple amb la biblioteca pública més propera. En tercer lloc, les dinàmiques de treball del col·lectiu. Finalment, Laia Serra va presentar el projecte de Comusitària, que va néixer fa set anys a partir de la curiositat per esbrinar si la cultura tenia realment un poder transformador. La plataforma va néixer amb dues vessants, una de pensament i l’altra de gestió de projectes, no directament relacionats amb biblioteques, però sí indirectament. Comusitària desenvolupa pedagogies basades en activitats musicals que vagin més enllà del mètode decimonònic del talentós i s’obrin i adaptin a les

Comusitària explora el potencial transformador de la cultura mitjançant projectes musicals en comunitats plurals

persones amb les quals treballen, partint d’una idea d’horitzontalitat.

plataforma

s’entén

com

mediadora dels diversos agents que hi ha en la comunitat amb la qual treballen, en el sentit que no es limiten a incidir només en un d’aquests agents. Parteixen, doncs, d’una idea de comunitat oberta. Finalment, per que fa al potencial transformador de les intervencions culturals en aquestes comunitats, Comusitària ha desenvolupat uns indicadors que permeten avaluar l’impacte dels projectes.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

Un cop presentats aquests tres projectes, Mayol va obrir el debat amb el públic tot indicant que aquest intercanvi de parers podia ser “una zona de contacte útil entre pràctiques que poden tenir desitjos similars de transformació social, però que es produeixen des de llocs completament diferents. Des d’escoles, institucions públiques, administració, i des dels espais que ens han presentat”. Eduard Miralles va prendre el testimoni tot posant en

“Els discursos de l’administració i de la nova societat organitzada tenen uns problemes importants de diàleg”

evidència la diversitat profunda que existia entre les experiències presentades en aquesta segona taula i els debats plantejats en la primera taula, dels gestors públics. “Això és un bon exemple del que està passant a la vida real, i és que els discursos de l’administració i de la nova societat organitzada tenen uns problemes importants de diàleg”, va advertir. “L’administració ha

tornat molt la seva mirada sobre ella mateixa i els seus problemes, que li impedeixen projectar un futur diferent”, va criticar, per advertir: “tenim un problema”. D’altra banda, però, també va assegurar estar tip de sentir parlar de l’“orgia de ciment de les administracions locals i autonòmiques” en les èpoques de bonança, tot reivindicant els mèrits de l’administració pública. “Com en tota teràpia de parella, avançar suposa reconèixer les virtuts i els defectes de les dues parts”, va reclamar. D’altra banda, un altre membre de l’auditori, Jordi Oliveras, va criticar la idea de crear comunitat” expressada en diverses ocasions al llarg de la jornada, “com si no existís comunitat”. “Jo trobo a faltar un pas molt fort des de la instància pública” en el reconeixement de les iniciatives que ja existeixen, va indicar. I va afegir que, en el cas de la societat civil, hi

Crítica al discurs de “generar comunitat” des de l’administració, “com si no existís comunitat”

percebia “un problema de mida”: les iniciatives empreses fins ara són molt petites, i s’arriba a un moment en què per donar un pas endavant “no saps què inventar-te si no t’inventes l’Estat”. Plenament en aquest debat sobre el diàleg entre les administracions i la societat civil, Nanclares va defensar l’oportunitat de trencar la lògica de l’ells i el nosaltres. Per exemple, a Madrid agents civils han estat capaços de generar espais de trobada amb l’ajuntament. El problema allà, més aviat, és que les retallades dràstiques estan destruint les institucions

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

públiques: “per la nostra part no hi ha reticència, hi ha desig, però topem amb problemes pressupostaris”, va lamentar l’escriptora. Per poder garantir el diàleg cal, doncs, primer de tot, batallar pel manteniment de les institucions públiques d’una forma dràstica, va concloure. Laia Serra, per la seva banda, també va afegir que no tenia la impressió que ho hagués dos bàndols, i subratllant que molts dels projectes de Comusitària són finançats per l’administració pública.

Alcira Padín es va afegir a aquesta percepció de diàleg, més que de confrontació. I va refermar la necessitat de defensar les institucions públiques de les retallades: no hi ha, doncs, un espai de confrontació, sinó de reformulació i de creació d’un servei públic per a totes, va concloure. Eduard Miralles, però, va matisar que la responsabilitat

Batallar pel manteniment de les institucions públiques en temps de retallades per tal de poder transformar-les

en aquest encontre no es divideix a parts iguals: la de l’Estat no és comparable a la de la societat. Cal reinventar la relació de l’Estat, la societat, i l’espai privat en el sector de la cultura. Lluc Mayol va cloure el debat fent un paral·lelisme amb una crisi de parella: es tracta, va dir, “d’intentar

trencar aquesta relació de monogàmia que porta al desastre” per tal de trobar “espais de construcció de noves institucions”. Rafa Milán es va encarregar finalment de tancar la jornada remarcant que no hi ha resposta clara a la pregunta de com es defineix la comunitat, i que tampoc es tractava de formular-lo, sinó d’incitar a la reflexió. I va acabar citant uns versos de Salvador Espriu: “Diversos són els homes i diverses les parles,/i han convingut molts noms en un sol amor”.

Jornada del Pla de Foment de la Lectura Auditori Cèntric; el Prat de Llobregat 6 de maig del 2013 Relat

Relator: Bertran Cazorla bertrancr@gmail.com 677 28 09 78

F) APÈNDIX: REFERÈNCIES WEB -

Cèntric Espai Cultural

Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat

Espai web de Marina Garcés

Entrevista amb Javier Pérez Andújar a ElDiario.es

Biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià del Besós

Projecte Lexcit – Lectura per a l’èxit educatiu

Bookcamping

Espai de la llibreria Synusia a l’Ateneu Candela

Comusitària

Materials dels Laboratoris de Lletres i Imatges (Corresponent al taller realitzat al final de la jornada).