Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19
Juny 2014 CLUB DE LECTURA
ZEN LLETRES
El bolĂgraf de tinta verda ELOY MORENO Moderat per Xavier Estany
ELOY MORENO (Castelló de la Plana, 12 gener 1976)
--------------------------------- BIOGRAFIA Eloy Moreno Olaria, escriptor que s’ha donat a conèixer gràcies a la publicació de la seva primera novel·la El bolígrafo de gel verde. Titulat en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió per la Universitat Jaume I, va compaginar les classes amb tallers d’escriptura a la mateixa universitat. Un cop finalitzats els estudis universitaris, va estar treballant en una empresa d’informàtica i més tard a l’ajuntament de Castelló de la Plana.
La novel·la El bolígrafo de gel verde va estar inicialment editada i distribuïda pel propi autor. Sota el nom de TOUR 2010 va començar a recórrer ciutats amb una maleta plena d’exemplars per donar a conèixer el seu llibre. I va arribar a vendre més de 3.000 exemplars. Al 2011, Espasa la va rellançar amb una nova portada i petits canvis d’edició. De nou, tot un èxit amb més 100.000 exemplars venuts. La novel·la ha estat traduïda al català, italià i holandès amb els noms El bolígraf de tinta verda, Ricomincio da te i De groene pen respectivament. Fins i tot, recentment, al taiwanès. http://www.eloymoreno.com/
----------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
NOVEL·LES
El bolígraf de tinta verda, 2009.
Lo que encontré bajo el sofá, 2013.
-------El bolígraf de tinta verda (2009) Algú pot viure en 445 m2 durant la resta de la seva vida? Segurament sí, segurament vosaltres coneixeu molta gent així. Persones que es desplacen per una cel·la sense ser presoneres; que s'aixequen cada dia sabent que tot serà igual que ahir, igual que demà, persones que, tot i estar vives, se senten mortes. Aquesta és la història d'un home que va ser capaç de fer realitat el que cada nit imaginava sota els llençols: començar de cap i de nou. I ho va fer, però el preu que va pagar va ser massa alt. *** “Em va fer un petó al front que no m’esperava. Un petó que em va fer recordar que encara l’estimava, i que la necessitava, però només com es necessita algú en hores baixes. Com es necessiten els pares al llit d’un hospital, com es necessita la dona quan t’han despatxat de la feina, com es necessita un amic quan vols aconseguir alguna cosa. Va ser aquesta, i no pas cap altra, la mena de necessitat”.