Informació local • Portal informatiu dels moviments socials de Cerdanyola del Vallès
Actualitzat a:
Març de 2013
Racó Alternatiu Biblioteca Ca n’Altimira
http://www.cerdanyolacrida.net/ Vegeu seccions «Consum responsable», «Ecologia/sostenibilitat», etc.
• Banc del Temps Cerdanyola del Vallès 93 591 41 33 bancdeltemps@cerdanyola.cat
Agraïments: Albert Cañigueral Bagó, autor de la introducció al CC en què es basa aquesta guia. Trobareu informació original a: http://www.consumcollaboratiu.com/inici/introduccio/
N.B. Icones de collaborativeconsumption.com amb llicència CC BY-NC-ND.
No deixis de veure: veure • «Comprar, tirar, comprar», reportatge sobre l'obsolescència (caiguda en desús dels productes) programada. http://www.rtve.es/alacarta/videos/eldocumental/documental-comprar-tirarcomprar/1382261/
Amb llicència:
Informació sobre el Racó Alternatiu a: bibliotecacerdanyola.blogspot.com.es/p/raco-alternatiu_24.html
Llegeix també l'article «Una biblioteca florecida florecida en un basurero», editat editat com a Text per a la Motivació del Racó Alternatiu.
CLAUS DEL DEL CONSUM COL·LABORATIU
AJUDA’NS a ser més ecològics. COM? Reduint la despesa de paper, impressora i fotocopiadora. AMB UN SIMPLE GEST: Demana els nostres materials per correu electrònic: racoalternatiu@gmail.com. GRÀCIES PER LA TEVA COMPRENSIÓ I COL LABORACIÓ
El consum col laboratiu (endavant CC) és un moviment solidari i creatiu del segle XXI en resposta alternativa a: l’hiperconsum, l’èmfasi en la propietat individual, i el disseny dels productes per a un ús efímer i d’alt impacte negatiu sobre el medi ambient, trets tots ells de l'economia del segle XX. El CC es fonamenta en cinc tipus d'accions: compartir, intercanviar, deixar, regalar o bé llogar els béns en comptes de comprar-los. La novetat és que aquest intercanvi es reinterpreta en funció de les noves tecnologies i de les comunitats diverses que aquestes generen. L'amplitud d'aquest concepte es pot concretar en tres tipus de sistemes: Sistemes basats en el producte: pagar per l'ús d'un producte sense que calgui adquirir-lo. Suposa un canvi rotund en la indústria tradicional, que té el seu eix en la propietat privada individual. Un exemple seria el Bicing.
Mercats de redistribució: redistribuir els béns usats quan ja no calen cap a un lloc on sí fan falta. Són exemples els mercats d'intercanvi i de segona mà, que poden ser gratuïts, d'intercanvi o de venda. Estils de vida col laboratius: A més de béns materials, es poden compartir o intercanviar intangibles: temps, espais, habilitats i coneixements, préstecs entre particulars i un ampli etcètera. Aquesta mena d'intercanvis són d'àmbit local o de barri (espais compartits de treball o d'oci, aparcaments...). Un exemple seria el crowdfunding o micromecenatge.
Beneficis del CC Estalvi: És el principal benefici, ja que tothom estalvia diners, tant si es comparteix la propietat o es paga per aquesta temporalment. Socialitza, gràcies a l'aparició de les xarxes socials i la possibilitat de compartir en línia (telodoygratis.com). És ecològic. Pel fet de compartir i treure partit a fons dels recursos que tenim a l'abast i allargant la vida útil dels productes, protegim el nostre planeta. Psicològicament és motivador i divertit.
La regla ecològica de les quatre erres pot acabar afegint una cinquena R : REDISTRIBUIR, al costat de reduir, reduir reutilitzar, reutilitzar reciclar i reparar. reparar
Reptes del CC A mesura que aquest estil de vida creix i deixa de ser minoritari, cal crear paràmetres de confiança entre desconeguts per evitar qualsevol malentès en les transaccions (fomentant l'anomenada reputació digital), minimitzant els riscos. Pel fet d'amenaçar alguns pilars de la societat hiperconsumista, ha de descobrir la manera de crear nous models de negoci segons aquesta filosofia que siguin plenament viables. Influir en la transformació dels dissenys dels "productes per a les escombraries" en productes amb una vida útil molt llarga, un ús més simple i amb la possibilitat de reparació o substitució.
A la Xarxa: enllaços recomanats • En quines coses, on i amb quines persones puc dur a la pràctica un consum col laboratiu? http://www.consumocolaborativo.com/directo rio-de-proyectos/ • El CC: tendència de futur, nou model de negoci? Vegeu reportatge al programa Valor afegit (emissió del 12 de desembre del 2012) http://www.tv3.cat/videos/4378890/Consumcollaboratiu • Vessant més solidària del CC: ajudar en les petites necessitats, microfinançament, etcètera http://miaportacion.org/
Què pots trobar a la biblioteca ZYGMUNT BAUMAN, Temps líquids: viure en una época d'incertesa
304 Bau
ZYGMUNT BAUMAN, Globalització: les conseqüències humanes
304 Bau
STÉPHANE HESSEL-EDGAR MORIN, El camí de l’esperança. Una crida a la mobilització cívica
304 Hes
CARLES TORRECILLA I JORDI BASTÉ, En efectiu o amb targeta? Curiositats, dades, idees i consells per estalviar i consumir millor
332 Tor
IGNASI CARRERAS I M. OSÉS, Vivir solidariamente es posible día a día
339 Car
ANDREW SIMMS Y JOE SMITH (eds.), Disfruta la vida sin cargarte el planeta. Claves para vivir bien en tiempos de crisis
339 Dis
JOHN ELKINGTON-J. HAILES, La guía del consumidor verde. De compras por un mejor medio ambiente THOMAS HINE, ¡Me lo llevo! Una historia del shopping ANTONIO LUCENA BONNY, Consumo responsable MATTEO MOTTERLINI, Economía emocional. En qué nos gastamos el dinero y por qué JOAQUIN SEMPERE, Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecológica JULIO GISBERT,Vivir sin empleo: trueque, bancos de tiempo, monedas sociales y otras alternativas
339 Elk
339 Hin 339 Luc 339 Mot
339 Sem
36 Gis