Per què es diu Seattle? La ciutat de Seattle (estat de Washington) va rebre aquest nom a mitjans del segle XIX a proposta del colonitzador David S. Maynard i en honor del cabdill indi, amb qui tenia un tracte amistós. Seattle és una adaptació anglosaxona del seu nom indígena (Si’ahl en llengua lushootseed). Seattle era fill d’un cabdill suquamish i d’una dona duwamish. Els duwamish i els suquamish formen part de les nacions anomenades dels salish costaners, relacionades ètnicament i lingüísticament.
No imprimeixis si pots evitar-ho
racoalternatiu@gmail.com
© RACÓ ALTERNATIU BIBLIOTECA CA N’ALTIMIRA CERDANYOLA DEL VALLÈS
On llegir i veure més coses
Mites i certeses sobre el discurs del cabdill indi Seattle (1780-1866)
• Als nostres Textos per a la Motivació, podràs llegir el parlament del cabdill Seattle: http://issuu.com/biblioteca_ca_n_altimira/ docs/parlament_del_cabdill_seattle Si tens curiositat per la versió guionitzada de Ted Perry, a biblioteques de la Xarxa tens: Nosaltres som una part de la Terra. Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels Estats Units d’Amèrica l’any 1855. Palma de Mallorca, Olañeta, 2002. • Un llibre del per conèixer la diversitat cultural dels indis americans més enllà dels tòpics: Culturas de los indios norteamericanos. Ed. de Christian Feet. Colonia: Könemann, 2000. Agraïments: A l’Obrador Imaginari, per la seva traducció directament de la font anglesa del discurs íntegre. © JMS– L’Obrador Imaginari. usuaris.tinet.org/jmsl/imaginari.
Aforismes
El parlament de Seattle
Curiositats
Cinc minuts per saber-ne més
Fotografies Llibres Enllaços
Nosaltres som una part de la terra és una frase atribuïda al cabdill indi Seattle (1780-1866), però que probablement no va pronunciar mai. Aquesta i altres parts d’un discurs que s’ha fet famós pel seu contingut ecologista, són fruit del treball d’un guionista nordamericà, de nom Ted Perry. L’any 1970, Perry va rebre l’encàrrec de guionitzar un reportatge sobre la contaminació del planeta, que portava per títol Home, però no va trobar enlloc cap testimoni d’indis americans que als anys 1850 mostressin la naixent sensibilitat ecologista dels anys setanta del segle xx. Havent tingut coneixement del carisma de Seattle, buscà discursos seus recopilats per un colon anomenat Smith i els reinterpretà d’acord amb la mentalitat actual. Segons ell, va respondre a la pregunta: què diria Seattle si visqués avui? Els productors del film van pensar que tindria molt més impacte assignar les paraules dites al cap Seattle i van suprimir dels crèdits l’al·lusió al guionista. A partir d’aquí i fins a l’any 1991, no es va desfer el mite.
Guies del Racó Alternatiu 1. Bruce Lee 2. El parlament de Seattle
Els duwamish, primers pobladors de Seattle S’anomenen a si mateixos el poble de l’interior. El seu emblema és una orca, pel fet de ser un poble orientat al mar. Quan els blancs van arribar a l’ensenada de Puget, on ells vivien, els van ajudar a sobreviure. Veneraven l’àliga, per considerar-la regent del cel. Mai no han abandonat la terra dels seus ancestres.
Quan es complien 125 anys de la mort de Seattle, una periodista americana que redactava una nota informativa sobre l’efemèride, va ser avisada per un membre de la tribu suquamish que el text en qüestió era fals, i arran del seu contacte amb el Museu d’Història i Indústria de Seattle, va tenir coneixement de dos investigadors que havien anat fins a l’origen del mite i havien descobert l’autoria contemporània del discurs. Davant la dificultat d’acceptar l’origen fictici d’aquest text, la clau està en assenyalar els anacronismes, no només en l’ecologisme New Age, sinó també en els errors de contingut. El text de Ted Perry posa en boca de Seattle l’extermini dels búfals per l’home blanc, amb aquestes paraules: «He vist búfals a milers podrint-se abandonats a les praderies. Des del cavall de foc, sense aturar-lo, l’home de pell blanca els disparava. Sóc salvatge, i no entenc per què el cavall de foc val més que un búfal, al qual nosaltres només matem per tal de sobreviure». El cap Seattle no podia haver vist aquesta cacera massiva perquè vivia a l’extrem nord de la costa oest dels Estats Units, a l’anomenada ensenada de Puget. Les tribus costaneres no vivien de la cacera, sinó de la pesca, sobretot del salmó, bacallà i altres peixos de fons, de les cloïsses i altres fruits de mar, etc.
«Els homes arriben i se’n van com les onades del mar. Una llàgrima, i ells se’n van dels nostres ulls per sempre.»
Aquests indis “pescadors” no encaixen amb l’agressiva imatge de la cacera dels búfals ni tampoc amb el tòpic dels indis arranjats amb plomes com a mostra de ferocitat i proeses bèl·liques, perquè senzillament no en duien. El cap Seattle era, a més, refractari a la violència: «Quan els nostres joves s’empipen per alguna ofensa real o imaginària desfiguren les seves cares amb pintures, els seus cors també són desfigurats i s’ennegreixen, i aleshores la seva crueltat no coneix límit i els nostres ancians són incapaços d’aturar-los». Un altre anacronisme no és espacial, sinó temporal, perquè el ferrocarril (cavall de foc) no va arribar a prop de Seattle fins el 1870, uns anys després de la mort del cabdill indi. Com a resultat de la investigació precedent, per trobar el rastre de les possibles paraules del cap Seattle ens hem de remuntar a l’article publicat pel doctor Henry A. Smith al Seattle Sunday Star, en 1887. Aquest article rememorava la trobada de Seattle amb el governador de Washington Isaac Stevens, que havia anat a la ciutat el 1854 per negociar la cessió de les terres dels primitius pobladors i el trasllat de les tribus a les reserves. Els historiadors en discuteixen l’exactitud, també, perquè Smith no parlava la llengua de Seattle (lushootseed) i va rebre la traducció en una altra llengua indígena, que ell va bolcar a l’anglès. Una altra objecció té a veure amb què el text va aparèixer molts anys després de la trobada, i queda el dubte de que fos la retòrica del doctor Smith i no les sàvies paraules del cabdill Seattle el que finalment hem acabat llegint. Sigui com sigui, el text que ens ha arribat és un malenconiós cant a la desaparició d’un poble i una profunda crítica a la ferocitat del colonialisme, com també una crida a poder viure junts en pau.
Artesania duwamish representant una parella.