20 de SETEMBRE. Alina BRONKSY.
L'últim amor de Baba Dúnia
marit mort. Però aleshores, un estrany arriba al poble i la petita comunitat veurà amenaçada la seva existència.
Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya. Ha publicat diverses novel·les i contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. L’últim amor de Baba Dúnia (2015) va ser preseleccionada com a candidata al Premi del Llibre Alemany. Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l’ús d’un llenguatge enginyós i poètic.
Baba Dúnia viu en un poblet de la zona d’exclusió de Txernòbil, un poblet que ja no hauria d’existir. Mentre tothom a la resta del món es preocupa per l’origen de les fruites i les verdures que mengen i d’on venen el vents i els núvols que els envolten, ella, una dona gran i exinfermera, torna a casa per reconstruir la seva vida a la terra de ningú. Hi ha aigua al pou, electricitat els dies bons i mengen hortalisses conreades als horts dels seus jardins. Els ocells canten més fort que en qualsevol altre lloc, les teranyines s’escampen lliurement i, de vegades, la Baba Dúnia parla amb el seu
"¡En aquesta família no hi ha secrets!", proclama Damián, el pare, un home obsessionat amb la rectitud i la pedagogia. Però aquesta casa sense secrets és en realitat plena d'esquerdes, i l'opressió que es respira entre les parets acabarà creant vies d'escapament, codis clandestins, ocultacions, fingiments i mentides. Formada per dues nenes, dos nens, una mare i un pare, aquesta família en aparença normal, de classe treballadora i plena de bones intencions, és la protagonista d'una novel·la coral que abasta diverses dècades i en les
històries de la qual bateguen el desig de llibertat i la crítica als pilars que tradicionalment han sostingut, i encara sostenen en gran mesura, la institució familiar: l’autoritarisme i l’obediència, la vergonya i el silenci.
Sara Mesa va néixer a Madrid el 1976 i actualment resideix a Sevilla. És coneguda fonamentalment per la seva obra narrativa, amb llibres de contes com Mala letra (2016) i les novel·les El trepanador de cerebros (2010), Un incendio invisible (2011), Cuatro por cuatro (2013), Cicatriz, (2015, Premi Ull Crític de Narrativa), Cara de pan (2018), Un amor (2020) i La familia (2022, Premi Càlamo Extraordinari, Premi Andalusia de la Crítica).
15 de NOVEMBRE. Cristina GARCIA
MOLINA. Silenci a taula
Cristina Garcia Molina va néixer a Granollers l’any 1975 i actualment viu a Girona. És llicenciada en filologia i treballa de professora en un institut de Salt. Ha participat en les antologies Els cadells de Mas Palou i altres narracions (Premi Vent de Port, 2012) i Iceberg (Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i Leqtor Universal, 2014). També és l’autora dels textos infantils de Plou… però quin sol! (2013). Amb Silenci a taula ha guanyat el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa i el Premi Literari Països Catalans-Solstici d'Estiu.
Entre el pessigolleig cerebral de la ironia descarnada i la deliciosa opressió al pit del batec nostàlgic, l’alè dels homes i de les dones que poblen aquests disset contes crea disset atmosferes perfectes, d’oxigenació meticulosament variable.
Silenci a taula és un llibre urgent i necessari, una festa literària en què cap paraula paga tribut a la pressa, com si l'autora, en lloc d'armar un conte, estigués suturant vísceres.
A les muntanyes de la costa del nord de Califòrnia, hi viuen tres personatges més grans que la vida: dos humans i un ànec. Hi trobem l’avi, Jake Santee, de norantanou anys, jugador empedreït i enemic acèrrim de l’ètica del treball; en Menut, un noi alt, gros i dolç que l’avi va adoptar quan tenia quatre anys, i també un ànec de nou quilos, Fut, collverd i intransigent, que amb la seva mera presència imposa l’ordre a la llar dels Santee.
Divertidíssima, estimulant i màgica, Fut és una faula contemporània que provoca un fervor gairebé evangèlic
a tothom qui la llegeix.
Jim Dodge (Santa Rosa, Califòrnia, 1945), poeta i escriptor, ha escrit tres llibres de ficció (Fut, Not Fade Away i Stone Junction), a més de diversos assaigs, articles i crítiques sobre temes de l’actualitat social i mediambiental.
Al llarg de la seva vida, ha treballat, entre d’altres, de pastor, de llenyataire, de jugador professional, de consultor mediambiental i de director del programa d’Escriptura Creativa de la Universitat Estatal de Humboldt.
Actualment, viu en un ranxo aïllat al comtat de Sonoma, Califòrnia.
BIBLIOTECA JOAN COROMINES
Carrer de Josep Pujadas Truch, 1A
08320 El Masnou
Telèfon: 935 571 888
b.masnou.jc@diba.cat
Horari d’hivern
Matins: dimarts, divendres i dissabte de 9.30 h a 13 h
Tardes: de dilluns a divendres de 15 h a 20 h
Horari d’estiu
Matins: divendres de 9 a 14 h
Tardes: de dilluns a dijous de 15 a 20.30 h