Ciència i Ficció by Biblioteca Sagrada Familia

CIÈNCIA I FICCIÓ QUINA INSPIRA QUINA?

(Fotograma de 2001, una odisea en el espacio. Guió d’Arthur C. Clarke)

Quan el destí ens enxampi Una de les preocupacions fonamentals de l’ésser humà, des dels seus inicis, ha estat intentar esbrinar com serà el seu futur. Des de l’antiguitat s’han succeït una nissaga de profetes i visionaris que arriba fins als tarotistes de les nostres televisions locals a les tres de la matinada. Però, és a la ficció on trobem, sinó els encerts, les temptatives de preveure el futur amb més èxit, per part d’innovadors que han tractat de definir els límits del concepte “humanitat”, somiant amb un món futur amb tecnologies tan avançades que resulten màgiques.

Els inicis de la ciència ficció anticipatòria: escriptors visionaris La publicació de Frankenstein de Mary Shelley es considera l’inici de la ciència ficció, també coneguda com a ficció anticipatòria o literatura prospectiva. Som al 1818 i la ciència està als seus inicis i crida poc l’atenció del públic. A mesura que els nous avenços van canviant el món, van prenent un protagonisme més gran també a la narrativa, especialment de la mà de Jules Verne i, més endavant, de HG Wells. El canvi de segle portarà més i més canvis, amb Tesla i Edison encapçalant la cursa tecnològica fins a arribar a la cursa armamentística de les dues grans guerres i la culminació de la investigació atòmica en l’experiment Manhattan. Čapek, Karel La Krakatita: una fantasía nuclear (1924: energia atòmica) N Cap RUR; La fábrica de lo Absoluto (1920: robots) T873 Cap Hawthorne, Nathaniel La filla de Rappaccini, dins de Musgos de una vieja casa parroquial (1884: bioquímica) N Haw Lovecraft, Howard Philips Los Mitos de Cthulhu: narraciones de horror cósmico (1886-1962: racionalització dels fets sobrenaturals; física quàntica) N Mit Lo Mejor de la ciencia ficción del siglo XIX N Mej Rosny, J. H âiné La Muerte de la Tierra (1909: medi ambient, telefonia mòbil) N Ros Shelley, Mary Frankenstein o El moderno Prometeo (1818: medicina) N She La Transformación y otros cuentos (1826: medicina) N She Verne, Jules 20.000 leguas de viaje submarino (1870: submarins; motors elèctrics) N Ver De la terra a la lluna (1875: viatges espacials) N Ver París al segle XX (1863: Internet; motors d’explosió) N Ver Los Quinientos millones de la Begun (1879: armes de destrucció massiva) N Ver Robur el conquistador (1886: helicòpters; fortaleses volants) N Ver

Wells, H.G. El Bacilo robado y otros incidentes ; Cuentos del espacio y del tiempo (1895) N Wel El Hombre invisible (1897: física) N Wel La Guerra de los mundos (1898: vida alienígena; microbiologia) N Wel L'Illa del doctor Moreau (1896: manipulació genètica) N Wel La Màquina del temps (1895: física; evolució) N Wel

“La Natura és pròdiga. De cada cent plantes, només una o dues sobreviuran; de cent espècies només una o dos. L'home no.” Thomas Disch. Los Genocidas.

Després de la bomba. La ciència ficció com advertència L'experiment Manhattan es considera el punt d’inflexió a partir del qual neix el pensament postmodernista. La ciència ha deixat de ser quelcom meravellós i màgic, per passar a ser quelcom que fa por. El futur no són cotxes voladors ni roba de paper de plata, sinó radiació, superpoblació, degradació del medi ambient... És una època durant la qual molts escriptors plasmen les seves pors sobre el futur. El millor exemple el tenim en la por a la Rússia comunista, que tindrà el seu ressò en les pel·lícules dels anys 50 sobre invasions alienígenes. El cyberpunk, (nascut als 80) combinarà un ús de la tecnologia cada cop més avançat amb una degradació social sense parangó. Però no tot és pessimisme, alguns autors, com el clàssic Isaac Asimov, mantindran impertorbables la fe en la ciència i la humanitat. Asimov, Isaac Trilogia de la Fundació (ciències socials; viatges espacials) 1-Fundación (1951) N Asi 2-Fundación e imperio (1953) N Asi 3-Segunda Fundación (1953) N Asi Jo Robot (1950: robots; intel·ligència artificial) N Asi Ballard, J. G. Mitos del futuro próximo (Antologia) (1982) N Bal El Mundo sumergido (1962: medi ambient) N Bal La Sequía (1964: medi ambient) N Bal

Bradbury, Ray Crónicas marcianas (1950: conquesta de Mart) N Brad Fahrenheit 451 (1953: mass-media; televisió interactiva)

N Brad

Brunner, John Trilogía del desastre El Rebaño ciego (1972: superpoblació; ecologia; medi ambient; Internet) N Bru Todos sobre Zanzíbar (1962: sobrecàrrega informativa; superpoblació; enginyeria genètica ) N Bru Clarke, Arthur C. 2001, una odisea espacial (1968: intel·ligència artificial; viatge espacial) N Cla Disch, Thomas Los Genocidas (1965: medi ambient; guerra biològica) N Dis Fleischer, Richard Cuando el destino nos alcance (1973: sobrepoblació; medi ambient; alimentació) DVD Cua Viaje alucinante (1966: miniaturització; nanorobòtica; medicina) DVD Via Gibson, William Trilogia del ensanche (ciberespai; intel·ligència artificial; implants artificials) 1-Neuromante (1984) N Gib 2-Mona Lisa acelerada (1986) N Gib 3-Conde Cero (1988) N Gib Haldeman, Joe Saga de La guerra interminable (avenços militars; viatge espacial) 1-La Guerra interminable (1975) N Hal 2-Paz interminable (1998) N Hal 1 i 3-La Guerra interminable: libre para siempre (Adaptació al còmic, inclou: Libre para siempre, 1999, inèdita a Espanya) C Mar Heinlein, Robert E. Brigadas del espacio (1959: avenços militars; viatges espacials) N Hei Historia del futuro (Antologia) (1939-1969: genètica, viatges espacials, etc.) N Hei

La Luna es una cruel amante (1966: intel·ligència artificial; viatges espacials) N Hei Huxley, Aldous Un Món feliç (1932; manipulació genètica) N Hux Lem, Stanislaw El Invencible (1964: nanorobòtica; evolució artificial) N Lem Fiasco (1986: viatges interplanetaris; vida fora de la Terra) N Lem Retorno de las estrellas (1961: astronàutica) N Lem Solaris (1961: ecosistemes; vida fora de la Terra) N Lem Orwell, George 1984 (1948: vigilància a distància; televisió interactiva) N Orw Sterling, Bruce Cismatrix (1985: posthumanisme; cibernètica; genètica; ciberespai) N Ste Mirrorshades: una antología ciberpunk (1986: realitat virtual; ciberespai) N Ste

“L'home mai no serà esclavitzat per les màquines si a l’home que les fa anar se li paga el suficient.” Karel Čapek

Superciència: la ciència del futur A mesura que avança el segle i l’ombra de les guerres mundials es va esvaint, el catastrofisme també abandona la ment dels escriptors. Els nous avenços, cada cop més aclaparadors, fan bullir la ment dels escriptors, que somien amb una nova època daurada de la humanitat. La tecnologia ha sofert una sèrie de canvis i transformacions a una velocitat que provoca el vertigen a les generacions més antigues. Seran els canvis del futur igual de ràpids? Veurem els somnis i malsons d’aquests autors? Com seran els humans del futur? Egan, Greg Axiomático (1995: física quàntica) N Sim Ciudad permutación (1994: intel·ligència artificial; física quàntica, ordinadors quàntics) N Sim Cuarentena (1992; neurociències, física quàntica) N Sim

Ellis, Warren Transmetropolitan (1997-2002: transhumanisme, genètica, intel·ligència artificial, vida alienígena, clonació) C Ell Hamilton, Peter F. (viatges espacials, intel·ligència artificial, millores genètiques, implants cibernètics, etc.) 1-La Estrella de Pandora (2004) N Ham 2-Judas desencadenado (2005) N Ham La Caída del dragón (2001) N Ham El Vacío de los sueños (2007) N Ham Robinson, Kim Stanley Trilogia de Marte (terraformació; conquesta de Mart) 1-Marte Rojo (1992) N Rob 2-Marte Verde (1993) N Rob 3-Marte Azul (1996) N Rob Señales de lluvia (2004, control climàtic) N Rob Rucker, Rudy El Hacker y las hormigas : versión 2.0 (1994: Internet, intel·ligència artificial) N Ruc Simmons, Dan Los Cantos de Hyperion (viatges espacials; intel·ligència artificial) 1-Hyperion (1989) N Sim 2-La caída de Hyperion (1990) N Sim

teleportació;

clonació;

Ilion/Olimpo (viatges en el temps i l’espai; intel·ligència nanomecanismes; física quàntica) 1-Ilion: El asedio i 2-Ilion: Rebelion (2003) N Sim 3-Olimpo: La guerra i 4-Olimpo: La caída (2005) N Sim Varley, John

artificial;

(Aplicable a tota la seva obra: clonació; manipulació genètica; intel·ligència artificial, viatge espacial) Blue Champagne (1986) N Var Playa de acero (1992) N Var Y Mañana serán clones (1977) N Var

Wright, John C. Trilogia de la Edad de Oro (Presenta una societat futura tan avançada que es fa difícil de descriure: els humans són pràcticament immortals i molts estan fusionats amb intel·ligències artificials) 1-La Edad de oro : una novela del futuro lejano (2002) N Wri 2-Fénix exultante o Desposeídos en Utopía (2003) N Wri 3-La Trascendencia dorada o El final de la Mascarada (2003) N Wri “Tota tecnologia el suficientment avançada és indistingible de la màgia.” Arthur C. Clarke La figura del científic a la cultura popular La ciència, al cap i a la fi, és una eina. No és bona ni dolenta en sí, són les persones que l’empren els que la categoritzen. Així doncs, alguns científics seran salvadors i altres destructors, i no podem ignorar la figura del científic boig, que amb la seva insolència cap a les lleis de l'univers atreu la malastrugança. Deixant de banda l'aspecte moral, els científics de la ficció acostumen a ser savis despistats que viuen en una realitat paral·lela. La selecció que us presentem inclou, fonamentalment, obres dirigides al públic infantil i juvenil, molt probablement, el públic més influenciable. Bustos, Luis Zorgo IC Bus Zorgo 2 IC Bus Hergé El Asunto Tornasol IC Her Ibañez, Francisco Mortadelo y Filemón: los inventos del profesor Bacterio

IC Iba

Jan Superlópez: La semana más larga IC Jan Peyo L'Aprenent de barrufet IC Pey Toriyama, Akira Dr. Slump IC Tor

Les següents pel·lícules són una mostra representativa dels tres arquetips bàsics de científic que trobem a la ficció: El savi benèvol: Regreso al futuro DVD Reg El savi maligne: Austin Powers DVD Aus El científic boig: Futurama DVD Gro Cal destacar també, la recent publicació del joc de taula Inventum, iniciativa de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera, amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). Dissenyat per Oriol Comes i publicat per Devir a mitjans de 2011, busca apropar als més joves el procés de transferència del coneixement i de la investigació científica. Lectures recomanades: A continuació us proposem una sèrie d’obres que intenten analitzar quines són les correspondències entre el que mostren pel·lícules i llibres i la ciència real. Superherois, monstres, naus espacials... serien possibles si la ciència continués avançant o hi ha una limitació en les pròpies lleis de la natura? Kakalios, James La Física de los superhéroes: cómo los cómics pueden explicar leyes científicas de manera sencilla y divertida 53 Kak Palacios, Sergio L La Guerra de dos mundos: el cine de ciencia ficción contra las leyes de la física 53 Pal Moreno Lupiañez, Manuel De King Kong a Einstein: la física en la ciencia ficción 530.1 Mor

“Tota idea revolucionària sembla evocar tres etapes de reacció: 1) És completament impossible! 2) És possible però no val la pena 3) Tot el temps vaig dir que era una bona idea” Arthur C. Clarke

Guia elaborada per la Biblioteca Sagrada Família

Barcelona, gener 2012

Biblioteca Sagrada Família Provença, 480 - 08025 Barcelona Tel. 934 508 733 www.bcn.cat/bibsagradafamilia https://www.facebook.com/bibliotecasagradafamilia