El cervell Guia de lectura  
Què és la neurociència? La neurociència és un camp del saber que estudia l’estructura i funció del nostre sistema nerviós, i, de retruc, la forma com pensem i interpretem el món, obtenim informació dels sentits, ens movem i ens definim com éssers conscients. Humans, en definitiva. El seu caràcter interdisciplinari la fa abordar aspectes psicològics, biològics, bioquímics i s’ha convertit en un dels àmbits amb més projecció de l’actualitat. Durant molts anys, s’ha emprat la metàfora de l’ordinador per explicar el funcionament de la nostra consciencia: el cervell és el maquinari, el hardware, i la ment, el programari que corre sobre aquesta maquinària orgànica.
més adreçades als aspectes psicològics i el
actuació ràpida davant una crisi pot contribuir, no
fe la seva víctima més coneguda, Stephen Hawking.
funcionament de la ment, com la neuropsicologia
només a salvar una vida, sinó a ajudar a minimitzar
(El cerebro del rey de Nolasc Acarín Tusell;
les conseqüències dels supervivents. Segons la
Hi ha d’altres patologies d’origen genètic, com la
Cómo funciona la mente de Stephen Pinker),
regió afectada, es poden produir pèrdues de
o del llenguatge, com la neurolingüística, o
memòria, alteracions de la percepció, de la parla...
els aspectes relacionats amb les emocions i la
La plasticitat del cervell en permet una recuperació
intel·ligència (Daniel Goleman: El cerebro y la
parcial, com ens explica Jill B. Taylor en el seu llibre
inteligencia emocional; Intel·ligència emocional;
Un ataque de lucidez, on narra la seva experiència
Intel·ligència social), mentre que altres estan
personal sota el prisma dels seus coneixements
més adreçades als aspectes fisiològics del cervell
com a neuròloga. Podeu trobar més informació
, el naixement de la intel·ligència o l’estudi de
sobre casos personals i investigació capdavantera
les seves patologies. Fins i tot hi ha disciplines
al documental El mal del cerebro, elaborat per
com la PNL (programació neurolingüística), que
lainformacion.com.
busquen «hackejar» el cervell i reprogramarlo de forma conscient (Introducción a la PNL, Joseph O’Connor; La estructura neurolingüística
Un dels seus principals divulgadors ha estat Eduard Punset (El alma está en el cerebro; El viaje al poder de
de las emociones: inteligencia emocional con PNL, Salvador Carrión López).
la mente; Excusas para no pensar) i al món anglosaxó autors com V.S Ramachandran (Los laberintos del
És amb l’estudi de les patologies del cervell on hi
cerebro, Lo que el cerebro nos dice) o Oliver Sacks
ha hagut més avenços en els darrers anys. Seguint
(L’home que va confondre la seva dona amb un
amb
barret; Musicofília: històries de la música i del cervell;
patologies poden tenir diferents orígens.
L’ull de la ment: com se les enginya el cervell davant les privacions sensorials).
la metàfora de l’ordinador, les diferents
La segona causa de mort a Espanya són els
Malalties neurològiques Amb la millora de les nostres condicions i l’augment de l’esperança de vida, ha augmentat també la incidència de malalties neurodegeneratives com el Parkinson, l’Alzheimer, l’esclerosi, que abans eren menys conegudes. Són malalties molt greus, que anul·len l’individu i la seva personalitat, i afecten a tota la família. Podeu trobar un exemple devastador a obres com: Arrugas, de Paco Roca, que tracta el tema de l’Alzheimer i la pèrdua d’identitat, i
accidents cerebrovasculars, micro hemorràgies
Inolvidable de Alex Robinson, sobre l’esclerosi
que provoquen una pressió directa sobre el
lateral amiotròfica, una cruel malaltia neuromotora
El caràcter interdisciplinari de la neurociència fa
cervell. No sempre tots aquests accidents,
que condueix a la immobilitat i la mort però sense
que hi hagi moltes aproximacions, algunes d’elles
coneguts com ictus, porten a la mort. Una
afectar a la intel·ligència del malalt, com pot donar
síndrome de Down, causades per una irregularitat del codi genètic, que no poden ser considerades com a malalties ja que no poden ser guarides. Es tracta, doncs, d’una característica més de l’individu, que haurà de fer front a la vida amb una disminució de les seves capacitats Existeixen, però, moltes patologies de les que encara no se’n coneixen les causes. Les malalties mentals, com l’esquizofrènia o el desordre bipolar, tenen, teòricament, una base biològica sense que hi hagi cap lesió vinculada. Tampoc no se sap gaire què hi ha darrere de fenòmens com els membres fantasma, les alteracions dels sentits o la sinestèsia, tractada per Oliver Sacks al seu llibre Oigo una voz, o fenòmens com el síndrome d’Asperger o l’autisme retratat amb gran claredat i tendresa en el biopic Temple Grandin de Mick Jackson.
Daniel Tammet, autor del llibre Nacido en un día azul, pateix síndrome d’Asperger. Al llarg dels anys ha après a lluitar contra les seves limitacions i a aprofitar alguns dons que ha rebut de retruc, com una habilitat sobrenatural a l’hora de treballar amb nombres o aprendre idiomes.
Altres visions: intel·ligència artificial (IA)
lluiten per suplantar la humanitat, una por que ens acompanya des de que varem començar a trastejar
La metàfora cervell-ordinador està inspirada, principalment,
en
les
idees
de
John
Von
Neuman, pare de la intel·ligència artificial i va ser desenvolupada més endavant per autors com Alan Turing, que va idear el test que porta el seu nom que té com objectiu detectar quan una intel·ligència artificial es capaç de fer creure a un humà que està parlant amb un altre humà i no amb una màquina. Fins al moment s’han aconseguit crear simulacions artificials molt realistes. Tot i que, les IA autèntiques estan encara lluny de les nostres capacitats, no ha impedit que molts autors especulessin amb la idea: Isaac Asimov va idear el cervell positrònic que anima als protagonistes de Jo, Robot i els duu a dilemes existencials, explotats més endavant per Philip K. Dick (Sueñan los androides con ovejas electricas; Tiempo de Marte; La transfiguración de Timothy Archer; La segunda variedad) o les adaptacions cinematogràfiques de Ridley Scott de Blade Runner a partir de l’obra de Dick, o la de Steven Spielberg de Los superjuguetes duran todo el verano, de Brian Aldiss (sota el títol Intel·ligència artificial). Fins i tot, Terminator està inspirada en el conte de Philip K. Dick, La segunda variedad, ens parla d’un futur on les màquines han arribat a la consciència i
amb la tecnologia (La rebelión de las máquinas de Stephen King) i que vàrem veure evolucionar amb la trilogia de Matrix, més adaptada a les noves tecnologies que hem anat descobrint.
Darreres novetats Arsuaga, Juan
La Setmana Mundial del Cervell Entre el 17 i el 21 de març se celebra la Setmana
El sello indeleble: pasado, presente y futuro del
Mundial del Cervell amb diferents propostes que
ser humano
tenen l’objectiu de donar a conèixer els darrers
Barcelona: Debate, 2013
descobriments en l’estudi del cervell humà. La Biblioteca Sagrada Família, especialitzada
Braidot, Néstor
en ciència i medi ambient, se suma a aquest
artificials, com la d’autors com John C. Wrigth
Cómo funciona tu cerebro para dummies
esdeveniment amb una exposició de documents
(La Edad de Oro), Ian Banks (La cultura) o Peter
Barcelona: Centro Libros PAPF, 2013
sobre el cervell i la neurociència que trobareu a la
També hi ha visions positives de les intel·ligències
tercera planta, i amb una xerrada que tindrà lloc el
F. Hamilton (Commonwealth) que presenten societats futures altament tecnificades i sota la
Chopra, Deepak
tutela d’intel·ligències artificials, o que anticipen
Supercerebro: descubre el poder de tu mente
la fusió entre l’home i la màquina que augurava
para potenciar al máximo la salud, la felicidad y el
William Gibson al crear Neuromante, obra pionera
bienestar espiritual
del gènere anomenat «Cyberpunk» o Bruce
Madrid: La Esfera de los libros, 2013
Sterling, novel·lista i gurú informàtic, que en les
18 de març a la sala d’actes.
Activitats Biblioteca Sagrada Família Dimecres 18 de març. 19 hores. Parlem amb... Asha Miro
seves obres anticipa el moviment literari conegut
Eagleman, David
Parlarem amb Xavier Solà, presentador de La
com «transhumanisme», que intenta imaginar
Incógnito: las vidas secretas del cerebro
nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, i Asha
com serem el dia en que deixem de ser humans.
Barcelona: Anagrama, 2013
Miró sobre el seu llibre Paraules retrobades. Un
Tot i que el transhumanisme ha estat criticat com
extraordinari testimoni a dues veus sobre com
excessivament optimista trobem molts exemples
enfrontar-se a l’Alzheimer des del coratge i la
per creure’ns-ho amb gent com Neil Harbisson
voluntat de mantenir la pròpia identitat.
que ha estat considerat el primer cyborg funcional al suplir la seva ceguesa al color amb una càmera
Lloc: Sala d’actes. Aforament limitat. Activitat
protèsica o Kevin Warwick, principal impulsor del
gratuïta.
projecte cyborg.
La Biblioteca Sagrada Família està especialitzada en Medi Ambient i disposa de documents en diferents suports: llibres, revistes, dvds... La col·lecció tracta diferents subtemes com ara, biodiversitat, energia, habitatge, ecoturisme i educació ambiental. Guia elaborada per la Biblioteca Sagrada Família Provença, 480 Tel. 93 4508733 Correu electrònic: b.barcelona.sf@diba.cat www.facebook.com/bibsagradafamilia HORARI: Matí: Dilluns, dimecres, dijous i dissabtes de 10 a 14h Diumenges d’11 a 14h Tarda: Dilluns, dimecres i dijous de 16 a 21h. Dissabtes de 16 a 20h M/T: Dimarts i divendres de 10 a 21h Sala d’estudis: De dilluns a divendres de 21 a 1h