Què és la neurociència? La neurociència és un camp del saber que estudia l’estructura i funció del nostre sistema nerviós, i, de retruc, la forma com pensem i interpretem el món, obtenim informació dels sentits,
Joseph O’Connor; La estructura
genètic, com la síndrome de Down,
neurolingüística de las emociones:
causades per una irregularitat del crear
inteligencia emocional con PNL,
codi genètic, que no poden ser realistes. Tot i que, les IA autèntiques
Salvador Carrión López).
considerades com a malalties ja que estan encara lluny de les nostres
Fins al moment s’han aconseguit simulacions
artificials
molt
no poden ser guarides. Es tracta, capacitats, no ha impedit que molts És amb l’estudi de les patologies del doncs, d’una característica més de autors especulessin amb la idea: Isaac
l’individu, que haurà de fer front a la Asimov va idear el cervell positrònic ens movem i ens definim com éssers cervell on hi ha hagut més avenços vida amb una disminució de les seves que anima als protagonistes de Jo, conscients. Humans, en definitiva. en els darrers anys. Seguint amb la
capacitats Robot i els duu a dilemes existencials, El seu caràcter interdisciplinari la metàfora de l’ordinador, les diferents explotats més endavant per Philip fa abordar aspectes psicològics, patologies poden tenir diferents Existeixen, però, moltes patologies de les que encara no se’n coneixen K. Dick (Sueñan los androides con biològics, bioquímics i s’ha convertit orígens. en un dels àmbits amb més projecció
La segona causa de mort a Espanya són els accidents cerebrovasculars,
de l’actualitat.
bipolar, tenen, teòricament, una base segunda variedad) o les adaptacions biològica sense que hi hagi cap lesió cinematogràfiques de Ridley Scott
Durant molts anys, s’ha emprat micro hemorràgies que provoquen la
metàfora
de
l’ordinador
les causes. Les malalties mentals, ovejas electricas; Tiempo de Marte; La com l’esquizofrènia o el desordre transfiguración de Timothy Archer; La
per una pressió directa sobre el cervell.
consciencia: el cervell és el maquinari, coneguts com ictus, porten a la mort.
vinculada. Tampoc no se sap gaire què de Blade Runner a partir de l’obra de hi ha darrere de fenòmens com els Dick, o la de Steven Spielberg de Los
el hardware, i la ment, el programari Una actuació ràpida davant una crisi
membres fantasma,
explicar el funcionament de la nostra No sempre tots aquests accidents,
una vida, sinó a ajudar a minimitzar
les alteracions superjuguetes duran todo el verano, de dels sentits o la sinestèsia, tractada Brian Aldiss (sota el títol Intel·ligència per Oliver Sacks al seu llibre Oigo artificial).
les conseqüències dels supervivents.
una voz, o fenòmens com el síndrome
Segons la regió afectada, es poden
d’Asperger o l’autisme retratat amb el conte de Philip K. Dick, La segunda
produir pèrdues de memòria,
gran claredat i tendresa en el biopic variedad, ens parla d’un futur on les
alteracions de la percepció, de la
Temple Grandin de Mick Jackson.
que corre sobre aquesta maquinària pot contribuir, no només a salvar orgànica.
Un dels seus principals divulgadors ha estat Eduard Punset (El alma está en el cerebro; El viaje al poder de la mente; Excusas para no pensar) i al món anglosaxó autors com V.S Ramachandran
(Los
laberintos
del cerebro, Lo que el cerebro nos dice) o Oliver Sacks (L’home que va confondre la seva dona amb un barret; Musicofília: històries de la música i del cervell; L’ull de la ment: com se les enginya el cervell davant les privacions sensorials). El caràcter interdisciplinari de la neurociència fa que hi hagi moltes aproximacions, algunes d’elles més adreçades als aspectes psicològics i el funcionament de la ment, com la neuropsicologia (El cerebro del rey de Nolasc Acarín Tusell; Cómo funciona la mente de Stephen Pinker), o del llenguatge, com la neurolingüística, o els aspectes relacionats amb les emocions i la intel·ligència (Daniel Goleman: El cerebro y la inteligencia emocional; Intel·ligència emocional; Intel·ligència social), mentre que altres estan més adreçades als aspectes fisiològics del cervell , el naixement de la intel·ligència o l’estudi de les seves patologies. Fins i tot hi ha disciplines com la PNL (programació neurolingüística), que busquen «hackejar» el cervell i reprogramar-lo de forma conscient (Introducción a la PNL,
màquines han arribat a la consciència i lluiten per suplantar la humanitat, una
parla... La plasticitat del cervell en permet una recuperació parcial, com ens explica Jill B. Taylor en el seu llibre Un ataque de lucidez, on narra la seva experiència personal sota
Daniel Tammet, autor del llibre Nacido en un día azul, pateix síndrome d’Asperger. Al llarg dels anys ha après a lluitar contra les seves limitacions i a
el prisma dels seus coneixements com a neuròloga. Podeu trobar més informació sobre casos personals
aprofitar alguns dons que ha rebut de retruc, com una habilitat sobrenatural a l’hora de treballar amb nombres o
i investigació capdavantera al
aprendre idiomes.
documental El mal del cerebro,
l’augment
de
l’esperança de vida, ha augmentat també la incidència de malalties neurodegeneratives com el Parkinson, l’Alzheimer, l’esclerosi, que abans eren menys conegudes. Són malalties molt greus, que anul·len l’individu i la seva personalitat, i afecten a tota la família. Podeu trobar un exemple devastador a obres com: Arrugas, de Paco Roca, que tracta el tema de l’Alzheimer i la pèrdua d’identitat,
i Inolvidable
de Alex Robinson, sobre l’esclerosi
principalment,
de Stephen King) i que vàrem veure evolucionar amb la trilogia de Matrix, més adaptada a les noves tecnologies que hem anat descobrint. També hi ha visions positives de
Peter F. Hamilton (Commonwealth) que
en
les
idees de John Von Neuman, pare de la intel·ligència artificial i va ser desenvolupada més endavant per autors com Alan Turing, que va idear el test que porta el seu nom que té com objectiu detectar quan una intel·ligència artificial es capaç de fer creure a un humà que està parlant amb un altre humà i no amb una màquina.
tecnologia (La rebelión de las máquinas
de Oro), Ian Banks (La cultura) o
La metàfora cervell-ordinador està inspirada,
varem començar a trastejar amb la
d’autors com John C. Wrigth (La Edad
Altres visions: Malalties neurològiques intel·ligència artificial Amb la millora de les nostres (IA) i
por que ens acompanya des de que
les intel·ligències artificials, com la
elaborat per lainformacion.com.
condicions
Fins i tot, Terminator està inspirada en
presenten
societats
futures
altament tecnificades i sota la tutela d’intel·ligències
artificials,
o
que
anticipen la fusió entre l’home i la màquina que augurava William Gibson al crear Neuromante, obra pionera del gènere anomenat «Cyberpunk» o Bruce Sterling, novel·lista i gurú informàtic, que en les seves obres anticipa el moviment literari conegut com «transhumanisme», que intenta imaginar com serem el dia en que deixem de ser humans. Tot i que el transhumanisme ha estat criticat
cruel
com excessivament optimista trobem
malaltia neuromotora que condueix
molts exemples per creure’ns-ho
a la immobilitat i la mort però sense
amb gent com Neil Harbisson que
afectar a la intel·ligència del malalt,
ha estat considerat el primer cyborg
com pot donar fe la seva víctima més
funcional al suplir la seva ceguesa
coneguda, Stephen Hawking.
al color amb una càmera protèsica o
lateral
amiotròfica,
una
Hi ha d’altres patologies d’origen
Kevin Warwick, principal impulsor del projecte cyborg.
Darreres novetats Arsuaga, Juan
La Setmana Mundial del Cervell Entre el 17 i el 21 de març se celebra
El sello indeleble: pasado, presente y la Setmana Mundial del Cervell futuro del ser humano amb diferents propostes que tenen Barcelona: Debate, 2013
l’objectiu de donar a conèixer els darrers descobriments en l’estudi del
Braidot, Néstor
cervell humà. La Biblioteca Sagrada
Cómo funciona tu cerebro para
Família, especialitzada en ciència
dummies
i medi ambient, se suma a aquest
Barcelona: Centro Libros PAPF, 2013
esdeveniment amb una exposició
El cervell
de documents sobre el cervell i Chopra, Deepak
la neurociència que trobareu a la
Supercerebro: descubre el poder de
tercera planta, i amb una xerrada
tu mente para potenciar al máximo
que tindrà lloc el 18 de març a la sala
la salud, la felicidad y el bienestar
d’actes.
Guia de lectura
espiritual Madrid: La Esfera de los libros, 2013 Eagleman, David
Incógnito: las vidas secretas del cerebro Barcelona: Anagrama, 2013
Activitats Biblioteca Sagrada Família Dimecres 18 de març. 19 hores. Parlem amb... Asha Miro Parlarem amb Xavier Solà, presentador de La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, i Asha Miró sobre el seu llibre Paraules retrobades. Un extraordinari testimoni a dues veus sobre com enfrontar-se a l’Alzheimer des del coratge i la voluntat de mantenir la pròpia identitat. Lloc: Sala d’actes. Aforament limitat. Activitat gratuïta.
Guia elaborada per la Biblioteca Sagrada Família Per saber en quines biblioteques es poden trobar aquests documents, podeu consultar el catàleg en línia des del web de Biblioteques de Barcelona
www.bcn.cat/bibsagradafamilia www.facebook.com/bibliotecasagradafamilia
La Biblioteca Sagrada Família està especialitzada en Ciència i Medi Ambient i disposa de documents en diferents suports: llibres, revistes, dvds... La col·lecció tracta diferents subtemes com ara, biodiversitat, energia, habitatge, ecoturisme i educació ambiental.