NEUROCIÈNCIA Guia de lectura
Què és la neurociència? La neurociència és un camp del saber que estudia l’estructura i funció del nostre sistema nerviós, i, de retruc, la forma com pensem i interpretem el món, obtenim informació dels sentits, ens movem i ens definim com éssers conscients. Humans, en definitiva. El seu caràcter interdisciplinari la fa abordar aspectes psicològics, biològics, bioquímics i s’ha convertit en un dels àmbits amb més projecció de l’actualitat. Durant molts anys, s’ha emprat la metàfora de l’ordinador per explicar el funcionament de la nostra consciencia: el cervell és el maquinari, el hardware, i la ment, el programari que corre sobre aquesta maquinària orgànica. Un dels seus principals divulgadors ha estat Eduard Punset (El alma está en el cerebro; El viaje al poder de la mente; Excusas para no pensar) i al món anglosaxó autors com V.S Ramachandran (Los laberintos del cerebro, Lo que el cerebro nos dice) o Oliver Sacks (L’home que va confondre la seva dona amb un barret; Musicofília: històries de la música i del cervell; L'ull de la ment: com se les enginya el cervell davant les privacions sensorials).
El caràcter interdisciplinari de la neurociència fa que hi hagi moltes aproximacions, algunes d’elles més adreçades als aspectes psicològics i el funcionament de la ment, com la neuropsicologia (El cerebro del rey de Nolasc Acarín Tusell; Cómo funciona la mente de Stephen Pinker), o del llenguatge, com la neurolingüística, o els aspectes relacionats amb les emocions i la intel·ligència (Daniel Goleman: El cerebro y la inteligencia emocional; Intel·ligència emocional; Intel·ligència social), mentre que altres estan més adreçades als aspectes fisiològics del cervell , el naixement de la intel·ligència o l’estudi de les seves patologies. Fins i tot hi ha disciplines com la PNL (programació neurolingüística), que busquen «hackejar» el cervell i reprogramar-lo de forma conscient (Introducción a la PNL, Joseph O’Connor; La estructura neurolingüística de las emociones: inteligencia emocional con PNL, Salvador Carrión López). És amb l’estudi de les patologies del cervell on hi ha hagut més avenços en els darrers anys. Seguint amb la metàfora de l’ordinador, les diferents patologies poden tenir diferents orígens. La segona causa de mort a Espanya són els accidents cerebrovasculars, micro hemorràgies que provoquen una pressió directa sobre el cervell. No sempre tots aquests accidents, coneguts com ictus, porten a la mort. Una actuació ràpida davant una crisi pot contribuir, no només a salvar una vida, sinó a ajudar a minimitzar les conseqüències dels supervivents. Segons la regió afectada, es poden produir pèrdues de memòria, alteracions de la percepció, de la parla... La plasticitat del cervell en permet una recuperació parcial, com ens explica Jill B. Taylor en el seu llibre Un ataque de lucidez, on narra la seva experiència personal sota el prisma dels seus coneixements com a neuròloga. Podeu trobar més informació sobre casos personals i investigació capdavantera al documental El mal del cerebro, elaborat per lainformacion.com.
Malalties neurològiques Amb la millora de les nostres condicions i l’augment de l’esperança de vida, ha augmentat també la incidència de malalties neurodegeneratives com el Parkinson, l’Alzheimer, l’esclerosi, que abans eren menys conegudes. Són malalties molt greus, que anul·len l’individu i la seva personalitat, i afecten a tota la família. Podeu trobar un exemple devastador a obres com: Arrugas, de Paco Roca, que tracta el tema de l’Alzheimer i la pèrdua d’identitat, i Inolvidable de Alex Robinson, sobre l’esclerosi lateral amiotròfica, una cruel malaltia neuromotora que condueix a la immobilitat i la mort però sense afectar a la intel·ligència del malalt, com pot donar fe la seva víctima més coneguda, Stephen Hawking. Hi ha d’altres patologies d’origen genètic, com la síndrome de Down, causades per una irregularitat del codi genètic, que no poden ser considerades com a malalties ja que no poden ser guarides. Es tracta, doncs, d’una característica més de l’individu, que haurà de fer front a la vida amb una disminució de les seves capacitats Existeixen, però, moltes patologies de les que encara no se’n coneixen les causes. Les malalties mentals, com l’esquizofrènia o el desordre bipolar, tenen, teòricament, una base biològica sense que hi hagi cap lesió vinculada. Tampoc no se sap gaire què hi ha darrere de fenòmens com els membres fantasma, les alteracions dels sentits o la sinestèsia, tractada per Oliver Sacks al seu llibre Oigo una voz, o fenòmens com el síndrome d’Asperger o l’autisme retratat amb gran claredat i tendresa en el biopic Temple Grandin de Mick Jackson.
Daniel Tammet, autor del llibre Nacido en un día azul, pateix síndrome d’Asperger. Al llarg dels anys ha après a lluitar contra les seves limitacions i a aprofitar alguns dons que ha rebut de retruc, com una habilitat sobrenatural a l’hora de treballar amb nombres o aprendre idiomes.
Altres visions: intel·ligència artificial (IA) La metàfora cervell-ordinador està inspirada, principalment, en les idees de John Von Neuman, pare de la intel·ligència artificial i va ser desenvolupada més endavant per autors com Alan Turing, que va idear el test que porta el seu nom que té com objectiu detectar quan una intel·ligència artificial es capaç de fer creure a un humà que està parlant amb un altre humà i no amb una màquina. Fins al moment s’han aconseguit crear simulacions artificials molt realistes. Tot i que, les IA autèntiques estan encara lluny de les nostres capacitats, no ha impedit que molts autors especulessin amb la idea: Isaac Asimov va idear el cervell positrònic que anima als protagonistes de Jo, Robot i els duu a dilemes existencials, explotats més endavant per Philip K. Dick (Sueñan los androides con ovejas electricas; Tiempo de Marte; La transfiguración de Timothy Archer; La segunda variedad) o les adaptacions
cinematogràfiques de Ridley Scott de Blade Runner a partir de l’obra de Dick, o la de Steven Spielberg de Los superjuguetes duran todo el verano, de Brian Aldiss (sota el títol Intel·ligència artificial). Fins i tot, Terminator està inspirada en el conte de Philip K. Dick, La segunda variedad, ens parla d’un futur on les màquines han arribat a la consciència i lluiten per suplantar la humanitat, una por que ens acompanya des de que varem començar a trastejar amb la tecnologia (La rebelión de las máquinas de Stephen King) i que vàrem veure evolucionar amb la trilogia de Matrix, més adaptada a les noves tecnologies que hem anat descobrint. També hi ha visions positives de les intel·ligències artificials, com la d’autors com John C. Wrigth (La Edad de Oro), Ian Banks (La cultura) o Peter F. Hamilton (Commonwealth) que presenten societats futures altament tecnificades i sota la tutela d’intel·ligències artificials, o que anticipen la fusió entre l’home i la màquina que augurava William Gibson al crear Neuromante, obra pionera del gènere anomenat «Cyberpunk» o Bruce Sterling, novel·lista i gurú informàtic, que en les seves obres anticipa el moviment literari conegut com «transhumanisme», que intenta imaginar com serem el dia en que deixem de ser humans. Tot i que el transhumanisme ha estat criticat com excessivament optimista trobem molts exemples per creure’ns-ho amb gent com Neil Harbisson que ha estat considerat el primer cyborg funcional al suplir la seva ceguesa al color amb una càmera protèsica o Kevin Warwick, principal impulsor del projecte cyborg.
La Setmana Mundial del Cervell Entre l'11 i el 20 de març Barcelona se suma a la celebració de la Setmana Mundial del Cervell amb diferents propostes que tenen l’objectiu de donar a conèixer els darrers descobriments en l’estudi del cervell humà. Com a novetat d'aquesta edició destaca
una 'Neuro-Desconferència' on els assistents podran decidir el tema que es tractarà votant-lo prèviament així com participar activament en la trobada.
Setmana del cervell. Què és l'alèxia? Dimecres 13 de març a les 19h. A través de 3 xerrades, centrarem el debat en el llenguatge i les seves bases neuronals. Per motivar la conversa comptem amb la història d’Àngels Prat, té una alèxia des de fa uns mesos. De la seva vivència en sorgeixen moltes preguntes basades en l’apassionant relació entre cervell i llenguatge. Continuarem amb un parell de breus xerrades i debatrem amb els assistents tot explicant, en aquest marc, diversos aspectes sobre bilingüisme i lesions cerebrals. Alèxia: de com una lectora esdevé no lectora A càrrec d’Àngels Prat Pla, professora emèrita, Universitat Autònoma de Barcelona. Com conviuen dues llengües en un sol cervell A càrrec d’Albert Costa, professor de recerca ICREA, Universitat Pompeu Fabra. Quan aprendre a llegir és un repte: les bases neuronals de la dislèxia A càrrec de Begoña Díaz, investigadora postdoctoral, Universitat Pompeu Fabra. Lloc: Sala d'actes. Aforament limitat. Activitat gratuïta. Més informació: bcn.cat/neurociencia/index.html