Erri De Luca
Magna Opera
Nàpols, 1950
Enrico de Luca, conegut com a Erri en honor al seu avi nord-americà Henry, és escriptor i traductor napolità. Als divuit anys es va traslladar a Roma on es va unir al grup d’extrema esquerra Lotta Continua. Va tenir diferents oficis com a conductor de camions, treballador de la construcció i de la fàbrica d’automòbils Fiat. Al 1999 va tornar a fer de conductor però en aquest cas encarregant-se de combois d’ajuda humanitària a la guerra de l’ex-Iugoslàvia. De manera autodidacta, va estudiar diversos idiomes, entre ells l’hebreu antic, i ha traduït alguns textos de la Bíblia, sempre intentant ser fidel a l'original. Com a escriptor, va publicar el seu primer llibre al 1989, Non ora, non qui, on narra la seva infantessa al Nàpols de la postguerra, un espai i un moment vital al que retornarà sovint en diverses obres posteriors. A partir de 1993 les seves obres comencen a traduir-se i obté els primers reconeixements en forma de premis literaris. Ha publicat més de seixanta obres entre poesia, novel·les, relats, assajos i obres de teatre. L’any 2009 el diari Il Corriere della Sera el va considerar l’escriptor del decenni, destacant la profunditat de les seves obres, sempre en llibres prims. També és reporter en diversos diaris, on a banda de comentar l’actualitat també escriu sobre muntanyisme i escalada, esports que practica. A la Biblioteca Xavier Benguerel tenim els següents llibres de l’Erri De Luca: El contrari d’un, El crimen del soldado, El día antes de la felicidad, Història d’Irene, In nome della madre, El més i el menys, Los peces no cierran los ojos, El peso de la mariposa i Tu, mio.