Maria-Mercè Marçal
Magna Opera
Ivars d’Urgell (Lleida), 1952 – Barcelona, 1998
Maria-Mercè Marçal fou una poeta, narradora, editora i traductora catalana. També va ser una destacada activista política, cultural i feminista. Va néixer el 13 de novembre de 1952, circumstancialment a Barcelona. Fins als deu anys va viure a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), d’on ella es considerava originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a l’autora. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. El 1969 es va traslladar a Barcelona per dur a terme la llicenciatura de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Abans d’acabar els estudis, va començar a fer classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l’època. Tota la seva vida va exercir com a professora de llengua i literatura catalanes de Secundària. La dècada dels setanta representa l'entrada de Marçal en el món literari. El 1976 va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. L’any 1979 va publicar Bruixa de dol, i el seu nom es va començar a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també per les seves intervencions i publicacions en el marc del feminisme. Aquest mateix any va quedar finalista del Premi Ausiàs March de Gandia amb el recull Festanyal de l’aigua. Els anys vuitanta es van iniciar amb el naixement de la seva filla Heura, experiència que va inspirar Sal oberta (1982) i una part de La germana (1985). Aquest darrer llibre li va valer el premi López-Picó. D’aquest període és també el recull Terra de Mai (1982). Durant aquesta dècada, a més, va començar a posar fil a l’agulla en la creació de la seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien, fruit de la fascinació que havia exercit sobre ella aquesta escriptora anglesa que va viure a París al començament del segle xx. Aquesta novel·la, publicada l’any 1994, li va portar una pluja de premis, entre d’altres el premi de la Institució de les Lletres Catalanes 1996, i va suposar la seva consolidació també com a narradora, tot i la seva classificació inevitable com una de les poetes més importants de la literatura catalana dels últims temps. A la Biblioteca Xavier Benguerel tenim els següents llibres de Maria-Mercè Marçal: Bruixa de dol ; Sal oberta, Bruixa de dol : 1977-1979 , Cau de llunes, Contraban de llum : antologia poètica, Contra la inèrcia : textos polítics (19791980), Desglaç : 1984-1988, La Germana, l'estrangera : 1981-1984 El Meu amor sense casa, Raó del cos, Sota el signe del drac : proses 1985-1997, Llengua abolida : 1973-1988.