Orhan Pamuk
Magna Opera
Istanbul, 1952
Orhan Pamuk és un escriptor turc. Va començar els estudis d’arquitectura però tres anys després els va abandonar per dedicar-se plenament a la literatura. Anys més tard es va graduar en Periodisme, tot i que no ha exercit mai. Al 2005 va declarar que a Turquia van ser assassinats trenta mil kurds i un milió d’armenis, creant-se una campanya en contra que va obrir un procés amb judici inclòs, podent ser condemnat a presó entre sis mesos i tres anys. El cas va alertar al Parlament Europeu i a Amnistia Internacional, que van fer una crida al respecte al Drets Humans per part del govern turc. Fins i tot un grup d’escriptors de renom entre els que hi havia José Saramago, Gabriel García Márquez, Günter Grass, Umberto Eco, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, John Updike, Salman Rushdie i Mario Vargas Llosa van signar una declaració conjunta de suport a Pamuk. Finalment, el Ministeri de Justícia de Justícia turc va arxivar la causa i el Tribunal de Primera Instància d’Istanbul la va tancar al 2006. Com a escriptor va començar a tenir ressò internacional amb la publicació l’any 1985 d’El castell blanc i es va consagrar definitivament amb la novel·la Em dic vermell del 1998, a on combina el misteri amb l’amor i la reflexió filosòfica, ambientada a l’Istanbul del segle XVI. Els temes més recurrents a les seves novel·les són la identitat narrada a partir de diverses veus i el pas de la història de Turquia. Al 2006 va guanyar el Premi Nobel de Literatura. A la Biblioteca Xavier Benguerel tenim els següents llibres de l’Orhan Pamuk: El astrólogo y el sultán, La casa del silencio, El castillo blanco, Cedvet Bey e hijos, Em dic Vermell, El libro negro, Le livre noir, El museo de la inocencia, Neu, La nova vida, Otros colores, Una sensación extraña, La vida nueva i Estambul: ciudad y recuerdos.