gps literari literatures del món
ÀUSTRIA
Núm. 4 Setembre 2016
ORÍGENS DE LA LITERATURA AUSTRÍACA Es considera literatura austríaca totes les obres escrites a tots els territoris de l’actual Àustria i que en la seva majoria foren escrites en alemany. La literatura austríaca es va anar desenvolupant gràcies a la simbiosi de les diferents tradicions i llengües regionals, que van anar confluint en els territoris amb l’arribada de tribus, especialment bàvares, que van anar important els seus idiomes, fins a donar forma al que es coneixeria com a alemany.
L’Edat Mitjana A l’Alta Edat Mitjana (750-1170) la literatura, concretament la poesia, s’expressava oralment, per tant, els únics textos existents eren els que es conservaven als monestirs, la producció dels quals era cara i difícil. Els primers textos escrits en alemany van ser traduccions del llatí de textos religiosos, al voltant de l’any 750. Dues de les principals comunitats religioses més actives en la producció literària van ser els Benedictins de Melk i Salzburg. A la Baixa Edat Mitjana (1170-1500), amb les creuades, els trobadors van canviar les temàtiques de les seves històries, passant a ser de caire més polític. Al voltant del Danubi els pobles s’anaven fent més rics i independents. Els primers autors reconeguts del segle XII van ser Der von Kürenberg i Dietmar von Aist. I un dels textos més importants de l’època data de finals del segle XII i es tracta del Cantar de los nebilungos, creat per un trobador desconegut. La tradició dels trobadors anava en augment i els més veterans ensenyaven als joves l’ofici. Segurament el trobador alemany més reconegut va ser Walther von der Vogelweide, del segle XIII, que aprengué l’ofici a la cort de Viena. Més endavant, cap al segle XVI es va desenvolupar el drama amb la representació de la Passió de Crist. L’autor més conegut va ser Heinrich von dem Türlin que escrigué el poema Diu Crone (La Corona).
El Renaixement A principis del segle XVII l’emperador Maximilià I d’Hasburg, gran seguidor de l’Humanisme, va aconseguir reunir a la seva cort de Viena un important grup d’humanistes, dels que van destacar Conrad Celtes, fundador del Collegium Poetarum, i Joachim von Watt, poeta que escrivia en llatí.
També van estar vinculats a la cort austríaca figures de l’església catòlica com Nicolás de Cusa i Pedro Canisio.
El Barroc La guerra dels Trenta anys canvià la percepció i la temàtica de molts escriptors. Si bé alguns d’ells van prendre Deu com a eix dels seus escrits, d’altres van escriure històries d’humor sobre la vida, la bellesa i la pau, per alleugerir el pas de la guerra i la fam. D’entre aquests autors cal destacar el monjo benedictí Abraham a Santa Clara (1644 – 1709) i Catharina Regina von Greiffenberg (que van escriure poemes religiosos i còmics. A banda dels textos humorístics i dels poemes, una altra forma lírica van ser les peces teatrals improvisades, les novel·les de cavalleries plenes d’èpica i les novel·les de tall més realista que intentaven explicar la situació del moment. D’aquestes últimes cal destacar a l’autor Johann Beer (Sankt Georgen, 1655 – Weissenfels, 1700).
La Il·lustració Amb l’arribada de la il·lustració, a la primera meitat del segle XVIII, la literatura va adquirir un caràcter més educatiu i didàctic, sent el gènere de la sàtira un dels que més èxit va tenir. Durant el segle XVIII figures rellevants de la literatura austríaca van ser Johann Baptist von Alxinger, creador d’epopeies cavalleresques inspirades en la tradició francmaçònica i de poemes de caire anticlerical, i Joseph Schreyvogel, autor de poemaris i d’obres teatrals.
LA LITERATURA AUSTRÍACA DEL SEGLE XIX
Biedermeier Biedermeier va ser un moviment artístic que abraçava la literatura, la pintura i la música, posterior al Romanticisme. Sorgit al segle XIX, després de les guerres napoleòniques, es va caracteritzar perquè els seus autors provenien de la nova classe mitjana, i no de la noblesa com en el Romanticisme, i els temes que tractaven eren més domèstics i apolítics, com les novel·les històriques i obres sobre la vida rural i tranquil·la al camp.
La figura més rellevant va ser el poeta i dramaturg Franz Grillparzer (Viena, 1791 – 1872). Altres autors rellevants foren Nicolaus Lenau (Schadat, 1802 – Oberdöbling, 1850) i Adalbert Stifter (Horní Planá, 1805 – Linz, 1868) a la poesia i al relat respectivament, i Johann Nestroy (Viena, 1801 – Graz, 1862) i Ferdinand Raimund (Viena, 1790 – Pottenstein, 1836) en el teatre.
Realisme D’entre els autors austríacs d’aquesta etapa cal destacar tres, Leopold von Sacher-Masoch, Marie von Ebner Eschenbach i Bertha von Suttner. Leopold von Sacher-Masoch (Lemberg, 1836 – Lindheim, 1895) vas ser el novel·lista autor de la reconeguda novel·la eròtica La venus de las pieles que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona. L’èxit d’aquesta novel·la va comportar que el seu cognom Masoch donés origen al terme masoquisme.
Marie von Ebner Eschenbach (Zdislawitz, 1830 – Viena, 1916) va ser una autora que va destacar per les seves novel·les de caire psicològic i pel seu compromís social.
Bertha von Suttner (Praga, 1843 – Viena, 1914) va ser una destacada novel·lista i pacifista. Per la publicació de la seva novel·la ¡Abajo las armas! fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau al 1905, sent la primera dona que el rebia.
LA LITERATURA AUSTRÍACA DEL SEGLE XX Posteriorment al Realisme, a la cultura austríaca de principis del segle XX es van donar dos moviments culturals, el Jugendstil o Modernisme i l’Expressionisme. Jugendstil Va ser un moviment cultural que es va donar a l’arquitectura, a les arts decoratives, la música i també a la literatura. Pel que fa a la literatura, van haver-hi dos focus principals, Viena i Praga, que en aquell moment formaven part de l’Imperi Austrohongarès. Els autors vienesos més destacats van ser Arthur Schnitzler i Stefan Zweig.
Arthur Schnitzler (Viena, 1862 – 1931), metge de formació i professió, en relació a la literatura va destacar com a dramaturg i novel·lista. Les seves obres destaquen per un anàlisi profund de les motivacions humanes en relació a temes com les relacions personals, l’erotisme i la por a la mort. Va mantenir una estreta amistat amb Sigmund Freud, amb qui compartia molts punts de vista sobre medicina i psicologia. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona podeu consultar les seves obres.
Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, 1942) va ser biògraf, novel·lista i activista social, especialment pacifista arrel de la I Guerra Mundial. Es va exiliar a Zurich i a Salzburg on va consolidar la seva obra literària amb nombroses biografies, novel·les curtes i assaigs. La pujada del nazisme i l’antisemitisme va fer a Zweig marxar a la Gran Bretanya i d’allà cap als EEUU i Brasil, a on es va suïcidar al 1842 envoltat d’un sentiment de fatiga espiritual i soledat. Com a escriptor, les seves obres estan impregnades d’introspecció psicològica, ometent sempre els detalls poc significatius. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona podeu consultar les seves obres.
Pel que fa a Praga, durant els anys 20 es van ajuntar un grup d’autors germanoparlants, majoritàriament jueus, que no només van destacar a la literatura austríaca sinó a nivell mundial, influint a autors posteriors. Entre ells destaquen Franz Kafka, Robert Musil, Rainer Maria Rilke i Franz Werfel.
Franz Kafka (Praga, 1883 – Kierling, 1924), escriptor nascut a l’actual Txèquia, d’origen jueu i que escrivia en alemany, és considerat una de les màximes figures de la literatura moderna, donant origen al terme “kafkià” per a descriure situacions angoixoses o grotesques. Pràcticament tota la seva obra es va publicar pòstumament, i té un caire molt simbolista, amb característiques de l’expressionisme i el surrealisme, barrejant amb naturalitat fantasia i realitat. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona es pot consultar.
Robert Musil (Klagenfurt, 1880 – Ginebra, 1942) es va dedicar a la docència de l’enginyeria abans d’arribar a l’escriptura. També va treballar de bibliotecari, editor i funcionari civil. Donada la seva curiositat també es va formar en psicologia, lògica i psicologia experimental, estudis que el van ajudar a perfilar les seves obres literàries. Amb l’annexió d’Àustria a l’Alemanya nazi es va exiliar a Suïssa, d’on era la seva dona, i es va dedicar a escriure la seva obra més coneguda, El hombre sin atributos.
Rainer Maria Rilke (Praga, 1875 – Valmont, 1926) és considerat un dels poetes més importants en llengua alemanya i de la literatura universal. Després d’una infància solitària i amb conflictes emocionals va estudiar a la universitat literatura, història de l’art i filosofia. Era de la creença que Déu hi és present a totes les coses, idea que va condicionar una part important de la seva poesia, que es caracteritzava per un estil precís i concret. També va cultivar la prosa. Dos del seus poemaris més importants són Elegías de Duino, en el que presenta la mort com una transformació de la vida en una realitat interior i que, juntament amb la vida, formen un tot unificat, i Sonetos a Orfeo, a on canta a la vida i a la mort com una experiència còsmica.
La resta de la seva obra també la podeu consultar al catàleg de Biblioteques de Barcelona.
Franz Werfel (Praga, 1890 – Beverly Hills, 1945), novel·lista i poeta però especialment dramaturg austro-txec jueu, va viure a Viena fins a l’expansió nazi, quan va marxar a França i als EEUU. Tant les seves novel·les com obres teatrals estan relacionades amb moviment expressionista. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona les podeu consultar.
Expressionisme L’Expressionisme va sorgir com a contraproposta cultural, entès com la deformació de la realitat per a expressar d’una forma més personal la naturalesa i l’ésser humà, donant així prioritat a l’expressió dels sentiments més que no pas a la descripció objectiva de la realitat. En el camp de la literatura, es va caracteritzar per emfatitzar l’expressió poètica per sobre de les narracions simples i descriptives. Dues de les figures més representatives d’aquest moviment van ser el poeta Georg Trakl i Hugo von Hofmannsthal.
Georg Trakl (Salzburg, 1887 – Cracòvia, 1914), de formació farmacèutic, és autor d’una obra poètica breu però intensa -influenciada per Rimbaud- amb un estil abrupte i violent, en la que uneix la nostàlgia de la tendresa i el pressentiment de la fi de món occidental. La podeu consultar al catàleg de Biblioteques de Barcelona.
Hugo von Hofmannsthal (Viena, 1874 – 1929) fou narrador de relats breus i assagista però és més reconegut per les seves obres teatrals. A partir de 1906 també va col·laborar amb el compositor Richard Strauss malgrat les seves discrepàncies personals. La seva obra es pot consultar al catàleg de Biblioteques de Barcelona.
LA LITERATURA AUSTRÍACA SOTA EL NAZISME Tant la Guerra Civil austríaca com la victòria i consolidació del nazisme van influir negativament a la literatura austríaca. Un fet rellevant es va produir al 1933 quan l’associació d’escriptors del PEN austríac, majoritàriament jueus, van discutir la proposta en contra de la persecució d’escriptors i cremada de llibres per part dels nazis. Arrel d’aquest fet la delegació alemanya va marxar de la reunió. A continuació es va produir una divisió dels membres austríacs, alguns a favor del criteri alemany i altres en contra, els nacionalistes alemanys i els lliberals, respectivament. Aquesta divisió va provocar la fugida d’alguns dels autors més representatius de la literatura austríaca del moment com ja hem vist als apartats anteriors. Uns altres van ser directament assassinats. Durant aquest període, el PEN austríac es va traslladar a Londres fins el 1946, que va continuar la seva tasca a Àustria .
LA LITERATURA AUSTRÍACA DESPRÉS DE LA II GUERRA MUNDIAL Durant aquesta etapa post bèl·lica van haver-hi autors que van tornar dels camps de concentració nazis, d’ex territoris austríacs, o bé de l’exili. També van haver-hi autors ex nazis que van mantenir la seva postura i que, juntament amb altres escriptors catòlics, van crear un bloc conservar dintre del panorama literari austríac. En aquest context van sorgir dos grups literaris, el Grup 47 i el Grup de Viena. El Grup 47 va ser un grup d’escriptors i crítics alemanys i austríacs que pretenien revitalitzar la literatura de postguerra, propugnant una transformació social i cultural. Un dels seus principals objectius va ser el de promoure a joves autors en contraposició a la idealitzada i ingènua narrativa moderna, promovent l’escriptura del present, del “aquí i ara”. Va comptar amb membres destacats com els autors Ilse Aichinger, Ingeborg Bachmann, Paul Celan o Erich Fried.
Ilse Aichinger (Viena, 1921 - ) autora de novel·la i relats, va començar els estudis de medicina però els va abandonar per dedicar-se a la literatura. La seva novel·la La esperanza más grande és gairebé autobiogràfica. Amb els seus relats o contes, alguns a cavall entre la realitat i la fantasia, i altres amb un caire
més abstractes, ha obtingut molt reconeixement de la crítica, sent alguns d’ells lectura obligatòria a les escoles.
Ingeborg Bachmann (Klagenfurt, 1926 – Roma, 1973) va ser una de les poetesses, novel·listes i autora de relats breus més destacades en llengua alemanya del segle XX. Persona molt sensual i intel·ligent, va cridat l’atenció al món literari d’aleshores dominat bàsicament per homes. A les seves obres reflectia el seu caràcter inaccessible i fràgil, barrejant referències filosòfiques. No va gosar de molt bona salut, fet que va comportar la progressiva desaparició dels actes públics i la va tenir durant molts anys sense publicar. La seva obra la podeu consultar al catàleg de Biblioteques de Barcelona.
Erich Fried (Viena, 1921 – Baden Baden, 1988) va ser poeta i traductor, molt relacionat amb els moviments polítics d’esquerres radicals. D’origen jueu, es va traslladar a Londres després de que la Gestapo matés al seu pare. La seva rellevància dintre de la poesia radica en el caire polític dels seus poemaris, res ambigus. Tot i així hi ha qui opina que la seva obra és massa prolífica i superficial. Si la voleu conèixer la podeu trobar al catàleg de Biblioteques de Barcelona. Com a traductor, va estudiar i traduir l’obra d’autors tan rellevants com Dylan Thomas, T. S. Eliot i Shakespeare.
El Grup de Viena es va crear cap el 1954 i va estar format per l’escriptor H. C. Artmann, el poeta i arquitecte Friedrich Achleitner, Konrad Bayer, l’escriptor, compositor i artista visual Gerhard Rühm, Oswald Wiener, el poeta Ernst Jandl i l’escriptora Friederike Mayröcker.
LA LITERATURA AUSTRÍACA CONTEMPORÀNEA A la segona meitat del segle XX van aparèixer importants figures de la literatura austríaca, que han esdevingut referents internacionals, fins i tot arribant a guanyar el Premi Nobel de Literatura com és el cas de la novel·lista Elfriede Jelinek. Altres són noms com Peter Handke i Thomas Bernhard.
Thomas Bernhard (Heerlen, 1931 – Ohlsdorf, 1989), poeta, novel·lista i dramaturg, és considerat l’autor austríac més important de la segona meitat del segle XX. La seva obra està marcada per un sentiment d’abandonament i per la idea de la mort com a essència última de l’existència. I en molts casos l’expressa en forma de monòlegs que expliquen a un oient callat les seves opinions i reflexions. Les temàtiques solen ser de crítica a l’Estat i a la població, així com també al voltant de l’aïllament i l’autodestrucció de les persones que lluiten per assolir una perfecció inabastable. Tant la seva poesia com teatre i novel·la les podeu trobar al catàleg de Biblioteques de Barcelona.
Peter Handke (Griffen, 1942 - ) poeta, dramaturg, novel·lista i assagista, també ha escrit guions i dirigit cinema. Va decidir escriure i publicar simultàniament els diferents gèneres amb la intenció de trencar amb els convencionalismes literaris establerts. Ha estat mereixedor de diversos premis literaris, alguns d’ells no absents de certa polèmica, entre els que destaquen el Georg Büchner al 1973, el Kafka al 1979, el Grillparzer al 1983, el Gran Premio de Austria al 1987 i el Hein al 2006. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona podeu escollir entre la seva obra.
Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, 1946 - ) és novel·lista, poetessa, dramaturga, assagista, guionista, traductora i activista feminista. Al 2004 va rebre el Premi Nobel de Literatura. És una autora molt controvertida, que genera polèmica tant per la seva postura enfront del seu país com per la seva obra literària, en la que denuncia la incapacitat de les dones d’obtenir una vida plena en una societat que les estereotipa. Un part de la crítica ha qualificat algunes de les seves obres de teatre i de les seves novel·les com a anti-art, sent titllada de feminista radical. Les seves novel·les solen tenir un rerefons poètic i en les seves obres teatrals predomina el monòleg. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona podeu llegir la seva obra.
Actualment existeixen altres autors que o bé es van consolidar a les darreries del segle XX o fan aparèixer al món literari a principis del segle XXI. Són els casos de Josef Winker, Robert Menasse i Daniel Glattauer.
Josef Winker (Kamering, 1953 - ) és un novel·lista que pertany a la corrent de la crítica social de l’Àustria profunda. La seva escriptura, influenciada per autors por Genet, Kafka i els surrealistes francesos, es basa en les seves experiències personals però sense oblidar-se dels somnis, dels jocs d’identitats ni de les cites literàries. Al 2008 va ser guardonat amb el Gran Premio Nacional austríaco i amb el Georg Büchner. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona podeu llegir la seva obra.
Robert Menasse (Viena, 1954 - ) és escriptor i assagista. La seva obra ha merescut diversos premis com el Friedrich Hölderlin, l’Erich Fried i el Joseph Breitbach. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona podeu llegir la seva obra
Daniel Glattauer (Viena, 1960 – ) va saltar a la fama literària amb dues novel·les romàntiques que van tenir molt èxit a Europa, i que estaven influenciades per Flaubert i escrites de forma epistolar, on es narren la història de dues persones desconegudes que es coneixen per Internet. Al catàleg de Biblioteques de Barcelona podeu llegir la seva obra.
Com haureu pogut comprovar, la literatura i els autors austríacs, han estat molt condicionats per la realitat social i política de l’Imperi Austrohongarès. Així, s’inclouen autors nascuts tant a Àustria com en alguns del diversos països que en van formar part. I molts d’ells van escriure en alemany. Esperem que aquest dossier, que pretén ser un breu recorregut per la història de la literatura austríaca, hagi estat del vostre interès.