És al si dels parents de la família on s'obre. Passa el millor de la seva infantesa amb la seva àvia a Uppsala que el porta al cinema. Ingmar Bergman en descobreix per a aquest art una passió precoç. Un Nadal, una rica parenta regala als nens un cinematògraf. L'aparell és dotat de lentilles i d'un sistema de projecció. La bobina gira a mà i permet veure una petita pel·lícula en bucle. Aquest cinematògraf actua com la magdalena de Proust pel futur director, que batejarà més tard la seva societat de producció Cinematograph.
Ingmar Bergman fou un cineasta suec, considerat un dels directors més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic. Va dirigir més de seixanta pel·lícules i documentals per la televisió i el cinema, els guions de les quals també escrivia, i va dirigir unes cent setanta obres de teatre. En la seva companyia d'actors trobem Harriet Andersson, Liv Ullmann, Gunnar Björnstrand, Bibi Andersson, Erland Josephson, Ingrid Thulin i Max von Sydow. Gran part de les seves pel·lícules van ser rodades a Suècia. Els temes en la seva obra són: l'existència de Déu, l'ésser humà i la mort, l'exaltació de la joventut, la dona i el seu rol en la societat o el valor de la senzillesa. També la fe, la traïció, i la bogeria. Va obtenir la Palma de les Palmes al Festival Internacional de Cinema de Canes de 1997.
Als 12 anys, el seu pare aconsegueix que pugui visitar els estudis cinematogràfics suecs de Rasunda, als afores d'Estocolm. Per ell és com “entrar al paradís”. En un programa d'intercanvi, marxa a l'Alemanya, a la regió de Turíngia, el 1934. El país és llavors submergit a la tempesta nazi. La seva família d'acollida el porta assistir a una demostració d'Adolf Hitler en un estadi esportiu a Weimar. Sens dubte, massa jove per disposar d'una certa perspectiva, es troba galvanitzat pel discurs del Führer. De tornada a Suècia, el medi en el qual viu, essencialment germanòfil, és igualment impregnat per la ideologia nazi. El seu germà és un dels fundadors i membre actiu del partit nacional-socialista suec. El traumatisme del descobriment dels camps d'extermini el conduirà a prendre les seves distàncies amb la política. De fet, Ingmar Bergman no és un autor compromès i la seva obra està desproveïda de missatge polític. En 1936, es va traslladar a Estocolm, on va anar a viure sol. Es matricula a la Universitat d'Estocolm el 1937 per estudiar Història i Literatura. Els seus estudis, tanmateix, s'estronquen pel temps requerit, ja que estava gairebé consagrat completament al teatre. Se li ofereix de manera episòdica la possibilitat de treballar amb professionals al si de l'Estudi dramàtic. Ingmar Bergman deixa definitivament la llar familiar per instal·lar-se amb la seva amant.
BIOGRAFIA Va néixer el 1918 a Uppsala, fill d'un pastor luterà, Erik, i d'Akerblom Karin, provinent d'una família benestant d'Estocolm. Ingmar va ser educat en els conceptes luterans de pecat, confessió, càstig, perdó i gràcia, que seran temes recurrents en les seves pel·lícules. Mentre la paternitat és certa, no és segur que la veritable mare fos Karin Akerblom: sembla que la mare natural és Hedvig Sjöberg. El pare va començar el seu ministeri pastoral a l'hospital de Uppsala, i després va ser nomenat pastor de l'església Hedvig Eleonora a Estocolm i, finalment, capellà de la Cort Reial; tot i ser un excel·lent orador tenia un temperament irritable, com explica Bergman en la seva biografia. La figura del pare serà portada a la pantalla en tres pel·lícules: Fanny i Alexander (1982), Den goda viljan, de Bille August (1992) i Enskilda samtal, de Liv Ullmann (1996). És el segon d'una família de tres fills: un germà gran, Dag, i una germana més jove, Margareta, que ve al món quatre anys més tard. El jove Ingmar Bergman viu una infantesa turmentada; les seves relacions amb la seva mare i el seu germà són contrariades per les manipulacions i els xantatges afectius.
A la primavera del 1939 intenta, sense èxit, obtenir un contracte al Teatre Reial Dramàtic d'Estocolm. Una noia del grup de ball el va ajudar econòmicament fins que va aconseguir treball d'apuntador l'Òpera Reial d'Estocolm per l'Orfeo en els Inferns d'Offenbach, amb un sou de tretze SEK per la nit. El jove, arribat a la seguretat financera, va començar a escriure intensament i en l'espai de dos anys, escriu dotze drames i una òpera lírica. La 2a Guerra mundial esclata quan Ingmar Bergman ha de complir el seu servei militar però de seguida és desmobilitzat a causa d'una úlcera. De repòs a casa de la seva àvia escriu una dotzena d'obres teatrals i una òpera. El 1942, posa en escena l'una d'elles, La Mort de putxinel·li, inspirada en obres d'Strindberg. Al final de la representació, s'hi acosta Carl Anders Dymling, director de la Svensk Filmindustri, i Stina Bergman, directora del servei dels guions, que li proposen una feina per escriure i repassar els guions produïts per la societat. Integrat en un equip de sis guionistes, de vegades l'envien als rodatges per corregir diàlegs. Els mètodes d'escriptura són copiats dels mètodes americans aleshores de moda. Ingmar Bergman prefereix tanmateix les pel·lícules franceses de l'època: Jean Renoir, Marcel Carné, Julien Duvivier. Coneix Gustaf Molander a qui fa llegir un guió inspirat dels seus anys d'estudis. Aquest en recomana l'adaptació per la
producció i confia la direcció a Alf Sjöberg. Ingmar Bergman obté un lloc de noi dels guions. Impacient per destacar, intenta moltes vegades immiscuir-se en el treball del realitzador. Debades, el jove guionista és posat en el seu lloc. Hets s'estrena el 1944, i és la història d'un professor, conegut com Calígula, sever i opressiu amb els seus alumnes. Paral·lelament, el municipi de Helsingborg busca salvar el seu teatre municipal i en proposa la direcció a Bergman. A la tardor de 1946, es trasllada a Göteborg, on obté un lloc d'escenògraf al teatre municipal. Dirigeix les seves tres pròximes pel·lícules: Det regnar på vår kärlek, (1946), Skepp till India land , (1947) i Musik i mörker, (1948). El 1950 va escriure Sommarlek, que pateix intensament l'estat d'ànim de Bergman en aquell moment i que mostra, per la primera vegada, totes les seves possibilitats expressives. El realitzador encadena dos rodatges: el de Kvinnors väntan (1952) i L'estiu amb Monika, (1953) que es considera una pel·lícula-escàndol, a causa de la sensualitat insolent de l'actriu Harriet Andersson que, girant-se espontàniament cap a la càmera, ofereix un dels millors primers plans de tots els temps, segons el mateix Ingmar.
El 1953, el Teatre Municipal de Malmö el va contractar com a director artístic. La reputació d'Ingmar Bergman passa les fronteres sueques amb Somriures d'una nit d'estiu que és seleccionada al Festival de Canes el 1956. Però és en la selecció de l'any següent on destaca amb El Setè segell. La pel·lícula és l'adaptació d'una de les seves pròpies peces d'un sol acte (Pintura sobre fusta)de cinquanta minuts- per a una mostra de recitació d'estudiants de l'Acadèmia Dramàtica a Malmö. Dos anys més tard, Bergman va expressar el seu desig de convertir-la en una pel·lícula, però el productor es va negar: Va caldre esperar l'èxit al Festival Internacional de Cinema de Canes de Somriures d'una nit d'estiu per reviure el projecte. Aquesta vegada la resposta va ser positiva, sempre que la realització de la pel·lícula no durés més de trenta dies. En la seva autobiografia, Bergman escriu sobre la pel·lícula: és una pel·lícula molt estimada per a mi perquè va ser rodada amb escassos recursos, apel·lant a la vitalitat i l'amor. La intriga sota forma d'al·legoria gira al voltant de la mort i del judici final. L'acollida de la crítica és entusiasta. El 1958 s’estrena una de les seves pel·lícules més famoses, Maduixes silvestres, una meditació serena sobre la vida i la mort i va rebre l'Ós d'Or a Festival de Berlín i el Premi de la Crítica al Festival de Venècia.
L'agost de 1958, roda Ansiktet', en la qual explora de nou el món de la representació i que va guanyar el 1959, el premi especial del jurat al Festival de Cinema de Venècia al Millor Director, estil i originalitat poètica. Al cim de la seva carrera teatral, és finalment designat director del Teatre reial dramàtic d'Estocolm el gener de 1963 i comença a exercir el juliol. El moviment de maig del 1968 a Suècia estigmatitza Ingmar Bergman com una figura del passat. Es troba marginat al medi cultural i expulsat del Conservatori suec d'art dramàtic on ensenya. El 1968, va fer la pel·lícula Passió, on tractà la vida conjugal i els seus esquinços. Al març de 1969, va tenir el seu primer contacte amb la televisió, amb el curtmetratge en blanc i negre titulada Riten, que es va presentar a les cadenes de televisió de Suècia, Noruega, Finlàndia i Dinamarca. També va fer un documental de gran compromís social amb la televisió sueca, titulat Fårödokument, dedicat a la seva illa (Fårö). “Estimats amics, farem una pel·lícula junts. Serà diferent de tot el que hem fet fins ara, i el guió que teniu aquí és també d'un gènere inhabitual”. Aquesta carta oberta es va publicar inicialment a la revista cinematogràfica sueca Chaplin. En aquests termes, el 1971, Ingmar Bergman s'adreça als intèrprets de la seva pròxima pel·lícula, Crits i murmuris. La carta, que fa de guió, descriu les impressions, els personatges i les indicacions escèniques. El text insisteix en el color vermell com a color dominant i sobre la llum natural que serà l'única feta servir. Crits i murmuris és acollit com una obra sublim i desconcertant. Constitueix sens dubte el punt clau de la carrera del director. Ingmar Bergman durà a terme un nou i ambiciós projecte: Secrets d'un matrimoni, una sèrie de televisió de sis episodis de 50 minuts que explica l’erosió d'una parella encarnada per Liv Ullmann i Erland Josephson. Tres milions de telespectadors segueixen els últims episodis, més del terç de la població sueca de l'època. Ingmar Bergman, en farà un nou muntatge de dues hores i mitja pel cinema. El 1976 Bergman tenia la seva companyia cinematogràfica, la Cinematograph, i acabava de finalitzar el guió de Cara a cara, que coproduiria la societat de Dino de Laurentiis. En aquesta època coneix cineastes com William Wyler i Billy Wilder.
El 1982 realitzarà Fanny i Alexander, retrat meravellós d'Uppsala, la seva ciutat natal, entre 1907 i 1909. El centre de la història és un pastor protestant elegant i pèrfid, igual que el pare del director. El 1983 va dirigir la Efter repetitionen. El 1986 dirigeix la teòrica De tva saliga, que denota l'encara gran activitat artística del director, malgrat la seva avançada edat. El mateix 1986, treu el curt Karins ansikte dedicat a la seva mare. Després de deixar el cinema per dedicar-se al teatre, però, Bergman va escriure el guió de Den goda viljan, una producció televisiva de sis hores, adaptada a la pantalla en dues hores i quaranta minuts, dirigida per Bille August, el director danès que va guanyar el 1989 l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa amb Pelle, el conqueridor. L’any 1991 es va ocupar del guió de la pel·lícula Soendagsbarn dirigida pel seu fill Daniel, que és un episodi de la infància de Bergman, en particular de les passejades que feia en bicicleta amb el seu pare, explicat a la seva autobiografia La llanterna Màgica. Entre 1992 i 1994 Bergman va realitzar una sèrie desafortunada de pel·lícules per la televisió: De Sade Markisinnan (1992),Backanterna (1993) i Skriket Sista (1994).
En 1996 Bergman va col·laborar a la pel·lícula Enskilda samtal dirigida per Liv Ullmann i el 1997 va decidir tornar darrere de la càmera, realitzant, per a la televisió sueca, En presència d'un clown, pel·lícula situada el 1925 en un hospital psiquiàtric, on es trobava reclòs el 1977. La història és la d'un home que vol fer la primera pel·lícula de la història del cinema, i malgrat que la pel·lícula no funciona, decideix recitar-la com en el teatre. Aquest mateix any, en polèmica amb els crítics de cinema, es va negar a recollir el premi de reconeixement a una carrera, atorgat a Canes. El 2000 va rodar Bildmakarna per a la televisió, que parla de com Victor Sjöström, el gran director suec, va rodar el 1921 un dels seus més famosos films:Körkarlen. El 2002 va publicar el llibre Imatges, amb moltes fotografies que es relacionen amb la seva infància. El 2003 va rodar Saraband, la seqüela d'Secrets d'un matrimoni, que va ser co-finançada per quatre cadenes europees, i va ser rodada amb tècniques digitals. Sobre el plató, Bergman va dir: Aquesta és la meva última pel·lícula
El 20 de gener de 2005, Bergman va ser guardonat amb el premi Federico Fellini per l'excel·lència de la seva producció artística cinematogràfica. Bergman morí el 30 de juliol de 2007 a l'edat de 89 anys a la seva casa sueca de l'illa de Fårö, el mateix dia que Michelangelo Antonioni. Tota la informació ha estat obtinguda de ca.wikipedia.org
A continuació us facilitem la relació de pel·lícules filmades per Ingmar Bergman i que podeu trobar al fons cinematogràfic de la biblioteca: Como en un espejo. DVD Com Los comulgantes. DVD Com Creadores de imágenes. DVD Cre De la vida de las marionetas. DVD De l Esas mujeres. DVD Esa Fanny & Alexander. DVD Fan La flauta màgica. DVD Fla Fresas salvajes. DVD Fre Gritos y susurros. DVD Gri Hacia la felicidad. DVD Hac La hora del lobo. DVD Hor Juegos de verano. DVD Jue El manantial de la doncella DVD Man Las mejores intenciones. DVD Mej El ojo del diablo. DVD Ojo Pasión. DVD Pas Persona. DVD Per Prisión. DVD Pri El rito. DVD Rit Saraband. DVD Sar El séptimo sello. DVD Sep Sonata de otoño. DVD Son Sonrisas de una noche de verano. DVD Son Tras el ensayo. DVD Tra Un verano con Mónica. DVD Ver La vergüenza. DVD Ver
A la biblioteca també podeu trobar els següents llibres i articles escrits per Ingmar Bergman: Conversaciones íntimas. N Ber Las mejores intenciones N Ber Niños del domingo N Ber Secretos de un matrimonio; i Saraband. 778.59 Ber. Imágenes. 778.5(Ber) Ber Linterna màgica. 778.5(Ber) Ber També podeu trobar els següents llibres i articles sobre la vida i el cinema de Bergman: Ingmar Bergman. Company, Juan Miguel. 778.5(Ber) Com Bergman: el artista y la máscara. Luque, Ramón. 778.5(Ber) Luq Ingmar Bergman : el último existencialista. Puigdomènech, Jordi. 778.5(Ber) Pui Ingmar Bergman : fuentes creadoras del cineasta sueco. Zubiaur Carreño, Francisco Javier. 778.5(Ber) Zub.
A més a més, gaudirem d’una sessió especialitzada on es presentaran produccions que es situen en la línia divisòria que separa el videoclip i el curtmetratge, i fusiona ambdós gèneres. El Pre Mecal s’acomiada amb medalla d’or gràcies a una sessió dedicada al malaurat rei del pop Michael Jackson, amb el making off de Thriller, amb motiu del seu desè aniversari.
Programació del Pre Mecal 2014 Tornen les sessions Pre Mecal a la Fàbrica Moritz, calentant motors abans del festival Les sessions començaren el 31 de gener i tindran lloc cada divendres de les pròximes 5 setmanes, excepte el dia 8 de febrer que és dissabte.
- Divendres 31 de Gener: New 80’s, Actualitat 1, Anuncis Publicitaris 1 - Dissabte 8 de Febrer: Molt vici, molta droga, Actualitat 2, David Bowie - Divendres 14 de Febrer: Actualitat 3, Anuncis Publicitaris 2, Sexe en Videoclips
Un any més Mecal Pro, Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, ofereix un aperitiu audiovisual amb Pre Mecal, una sèrie de projeccions dedicades al videoclip i a la publicitat creativa. La Fàbrica Moritz acollirà aquestes sessions pre-festival en les que la música i la creativitat seran protagonistes. Una sessió de produccions actuals amb influències de la música i estètica dels vuitanta, pels nostàlgics, una selecció de videoclips d’actualitat amb ritmes electrònics, indies i fusions, animació a través del Stop Motion, i un joc temàtic per dividir la programació, són l’aposta innovadora d’aquest any pel pre-festival. Espais com Molt vici, molta droga; amb videoclips entorn a les perversions, una sessió amb el sexe com a tema principal, amb vídeos controvertits i d’alt contingut eròtic, i un altre espai de temàtica Killer, basat en l’assassinat a través de la violència, on gánsters, sicaris i atracadors són els personatges principals. Així mateix, es reserva una sessió amb tribut al gran David Bowie, basat en la selecció realitzada pel MOMA de Nova York el passat setembre 2013. D’altra banda, com l’any passat, s’aposta per l’animació, en concret pels vídeos realitzats en Stop Motion, i com a novetat hi haurà un espai dedicat a Barcelona, amb projectes com els que du a terme la productora CANADA, font d’inspiració i creativitat en el panorama actual europeu.
- Divendres 21 de Febrer: Videoclips Killers, Made in Barcelona, Videoclips Animats - Clips in Motion 1 - Divendres 28 de Febrer: Michael Jackson, Videoclips Animats – Clips in Motion 2 On: Fàbrica Moritz Barcelona (Rambla Sant Antoni, 39) Quan: Divendres-31 de Gener, 8, 14, 21, i 28 de febrer de 21 a 22:30h Preu: 3 euros (l’entrada inclou una cervesa Moritz) Aforament limitat.