Sing street es va estrenar l’any del 25è aniversari de The Commitments. Les dues pel•lícules estan localitzades a Dublín i ambientades als anys 80, quan l’atur fustigava amb força l’illa i els joves irlandesos emigraven en massa a les grans ciutats d’Anglaterra. En ambdós casos, un context hostil com a teló de fons i milers de drames familiars als barris més humils. A més de les coincidències evidents entre els dos títols, Sing Street inclou unes quantes referències i "picades d’ullet" a la seva gran predecessora, semblances voluntàries com a homenatge que John Carney sembla haver volgut brindar a The Commitments: les seqüències dels nois i noies de la banda en l’autobús públic mentre sona Destination Anywhere o In Between Days dels Cure; la figura del pinxo del barri com a “segurata” de les dues bandes, la demostració de les habilitats multinstrumentistes d'Eamon que evoca el casting de Jimmy Rabbitte… I, tot i les contrarietats que pateixen els seus personatges, les dues històries desborden optimisme, vitalitat, ganes de no rendir-se mai, i ens delecten musicalment amb peces irresistibles. Wilson Pickett, Otis Redding o Aretha Franklin suren pel cel del sector Nord del Dublín d'Alan Parker. The Jam, The Cure o Duran Duran, entre d’altres, són el motor que engegarà la màquina dels nois de Sing Street. Però, sobretot, dues meravelloses bandes que van composar i interpretar moltes cançons inèdites, creades expressament per a cadascuna d’aquestes pel•lícules inoblidables.
"This is life, Conor. Drive it like you stole it." Brendan