LLIBRES SOBRE ALEXANDRE EL GRAN I EL MÓN HEL·LENÍSTIC QUE POTS TROBAR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE Pierre Briant: Alejandro Magno:de Grecia al Oriente Claude Mosse: Alejandro Magno. El destino de un mito Paul Cartledge: Alejandro Magno . La busqueda de un pasado desconocido Raquel López Melero: Filipo, Alejandro y el mundo helenístico Arminda Lozano Velilla: El mundo helenístico Pierre Lévêque: El mundo helenístico Nicholas Hammond: El genio de Alejandro Magno Antonio Piñero Sáenz: La civilización helenística Herminia Feo: Alejandro y la civilización helenística
Mary Renault
LLIBRES DE MARY RENAULT QUE POTS TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET Alejandro Magno (Biografia) El noi persa Alexias de Atenas El auriga Juegos funerarios
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es
El noi persa Dimarts 12 de gener a les 19:00 hores
L’AUTOR I L’OBRA
ALEXANDRE EL GRAN
Mary Renault va néixer a Londres l’any 1905. Filla d’una família acomodada, va
Sembla difícil d’imaginar un personatge
estudiar a la universitat d’Oxford, on es llicencià en filologia anglesa l’any 1928. Poc
que hagi tingut més influència en la història. Si
després, l’any 1933, va començar a estudiar per infermera, també a Oxford. Allà va
Alexandre el gran no hagués decidit la invasió
conèixer a una companya d’estudis, Julie Mullard, amb qui començaria una relació que
d’Àsia, si no hagués persistit fins a la derrota
duraria tota la vida.
total de l’imperi persa, si no hagués intentat anar fins allà on cap home havia arribat, el món
Renault va treballar d’infermera fins el final de la segona guerra mundial, alhora que
seria un lloc molt diferent. És cert que el seu
començava la seva carrera literària. Publicà la seva primera novel·la “Purposes of love”,
imperi es va desfer amb la seva mort i que els
que no està traduïda, l’any 1939. Ja des d’aquesta novel·la, l’amor homosexual va ser un
seus generals es van llançar com voltors sobre
tema constant de la seva obra. L’any 1948 Mary y Julie van emigrar a Sud-àfrica per fugir
la carronya i van iniciar unes guerres que
de l’opressiva atmosfera britànica. Allà es van establir a la ciutat de Durban on van trobar
durarien 20 anys per repartir-se el botí. Però tot i això el govern grec sobre l’orient i
una comunitat de gais i lesbianes que vivia amb una llibertat desconeguda a Anglaterra.
l’extensió de la cultura grega van ser fites que durarien segles.
A Sud-àfrica Renault va poder dedicar-se a l’escriptura d’una manera professional.
Les diverses ciutats que Alexandre va fundar es van convertir en focus de
Després de “El auriga” de 1953, va començar a escriure novel·les ambientades en la
cultura i coneixement, però cap d’elles va igualar la primera de totes. Alexandria amb
Grècia clàssica, el que li possibilitava de tractar l’homosexualitat en un fet quotidià i
la seva biblioteca va ser la seu del saber del món antic. Encara avui en dia, es la segona ciutat d’Egipte i el seu principal port de mar. La cultura grega va influir fins a
socialment acceptat. Foren aquestes novel·les històriques sobre l’antiga Grècia les que li proporcionaren èxit i reconeixement. La primera fou El último vino ambientada a Atenes durant les guerres del Peloponès, escrita l’any 1956.
llocs tan remots com l’Índia, on les escultures gregues foren el model per tot l’art sagrat posterior. Encara a l’actualitat les estàtues dels temples hindús mostren la influència de l’arc greco-budista que va néixer a les terres índies i afganeses que Alexandre conquerí.
Renault va demostrar molt d’interès en la figura d’Alexandre el gran, a qui dedicà tres novel·les. La millor d’elles és El noi persa, escrita el 1972, que també és la que més fama li ha proporcionat. La novel·la és interessant per què ens mostra a Alexandre des del punt de vista d’un persa, defugint la perspectiva grega habitual. El protagonista del llibre és Bagoas, un jove noble persa a qui de petit converteixen en eunuc i que acaba com a amant del rei Darios III. Després de la mort de Darios serà donat com a present a Alexandre, de qui s’enamorarà perdudament i a qui acompanyarà fins a la seva mort com al seu amant. A través dels ulls de Bagoas assistim a la darrera part de les conquestes d’Alexandre: les campanyes a l’Àsia central i a l’Índia, i també veiem els seus intents de presentar-se com el rei dels perses i els problemes que això li va reportar amb la noblesa macedònia. Mary Renult va morir a Ciutat del Cap l’any 1983.
També va ser immensa la seva influència en la cultura romana. Alexandre fou el model en el que es miraren els emperadors romans per mesurar la seva grandesa, i sempre fou vist com l’exemple de rei just i de bon governant. La seva influència fou més gran en la part oriental de l’imperi, on l’extensió de la llengua grega fou un dels legats més perdurables d’Alexandre. Sense les seves conquestes no s’hauria produït la completa hel·lenització de la península anatòlica, i sense aquesta no hagués existit l’imperi bizantí i la història d’Europa, sobretot la dels Balcans, hagués estat totalment diferent. Ha estat només amb les guerres greco-turques de principis del segle
XX
que
la
llengua
grega
ha
desaparegut
definitivament del continent asiàtic, i ha quedat limitada al seu bressol original: la península hel·lènica.