L’AUTOR I L’OBRA
Jose Luis Sampedro va néixer a Barcelona al 1917. El seu pare va néixer a La Habana, la seva mare a Argelia, el seu avi a Manila i la seva àvia a Suïssa. Aquesta varietat d’influències és fonamental a la seva obra. Al 1918 la seva família es trasllada a Tànger, on van néixer els seus germans, i allà va viure fins als 13 anys.
Un cop passada la guerra civil, treballa com a funcionari de duanes a Melilla i després a Madrid on estudia Ciències Econòmiques, aconseguint la Llicenciatura amb Premi Extraordinari al 1947. És llavors quan escriu la seva primera novel·la, La estatua de A dolfo Espejo, que no es publicà fins al 1994. Durant aquesta època es casa amb Olga Lucas, té una filla i escriu l’obra La sombra de los días. Entra al Servei d’Estudis del Banc Exterior d’Espanya i escriu la seva primera obra de teatre: La paloma de cartón. Al 1951 treballa també d’assessor del Ministre de Comerç i comença a escriure obres d’economia. Arriba a ser Sots-director General del Banc Exterior
d’Espanya i
segueix publicant importants obres d’economia com ara Realidad económica i análisis estructural o El futuro europeo de España. Al 1961 publica El río que nos lleva a més d’un parell d’obres econòmiques. Al 1966 expulsen de la Universitat dos professors amics seus, Aranguren i Tierno Galván. Sampedro s’uneix a ells i amb la col·laboració d’altres professors creen el Centro de Estudios e Investigaciones (CEISA), que va ser tancat pel govern tres anys després. Aquesta època convulsa fa que accepti una feina a les universitats angleses de Salford i Liverpool. Al seu retorn escriu la sàtira El caballo desnudo que li serveix per desfogar-se de les frustracions que pateix davant la situació del país. Al 1971 retorna al Ministeri d’Hisenda i dona classes, entre d’altres llocs,
a la
Universitat Autònoma de Barcelona i al 1976 torna al Banco Exterior com a assessor. Sampedro comença la seva faceta de polític al 1977, quan va ser Senador a les primeres Corts democràtiques. Al 1980 neix el seu únic net, Miguel, que inspirarà la seva obra més llegida La sonrisa etrusca, la novel·la que li va donar una popularitat absoluta. Un any després publica Octubre, octubre, obra que trigà vint anys en escriure
i que ell mateix la va declarar el seu testament vital. Finalment retorna a la Dirección General de Aduanas, on arriba la seva jubilació. Al 1990 és escollit membre de la Real Academia Española i escriu una obra que és un crit a la vida, a l’amor i a la tolerància: La vieja sirena. Després publica Real sitio, que juntament amb Octubre, octubre i La vieja sirena tanca la trilogia anomenada Los Círculos del Tiempo. Al relat Monte Sinaí queden recollides les experiències que va viure quan va estar ingressat a un hospital a Nova York per problemes cardíacs. El amante lesbiano publicada al 2000, acapara l’atenció de la crítica que la considera un crit contra totes les formes d’opressió de les diverses opcions sexuals. Entre les seves darreres obres trobem Escribir es vivir, La senda del drago i l’últim llibre publicat, La ciencia y la vida on trobem converses entre ell i el metge que el va tractar a Nova York de la seva malaltia cardíaca.
LA SONRISA ETRUSCA
Un vell camperol calabrés arriba a casa dels seus fills a Milà per sotmetre’s a uns exàmens mèdics per una malaltia greu que pateix. El seu fill està casat i té un fill anomenat Bruno, com ell. Li produeix una gran alegria estar amb el petit però la convivència no és gens fàcil, sobretot amb la seva nora Andrea.
Ell té un caràcter molt especial i ella no li deixa estar amb el nen tot el que ell voldria perquè pensa que no el sap cuidar bé. En Bruno en canvi, donaria la vida pel seu net i voldria que fos el nen més intel·ligent, el més fort i el millor en tot allò que fes a la vida. Però el Bruno descobreix altres sentiments de tendresa i amor quan coneix a Hortènsia. Van coincidir un dia quan un cotxe que passava a la vora a tota velocitat va trepitjar un bassal d’aigua i va esquitxar avi i net de fang de dalt a baix. En aquell moment es va enfadar molt però la seva següent trobada, encara que en un dia de pluja, va tenir un caràcter completament diferent. Al llibre destaquen dues idees principals: una és el gran amor que l’avi sent pel seu net i que li fa fer coses que no va fer ni amb els seus propis fills. I l’altra és l’amor que
pot arribar a sentir, tot i la seva edat, per una dona que li mostra un món desconegut per ell i que li fa posar en dubte tots els seus valors. ART ETRUSC: EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS Durant la seva visita a un museu, Bruno el protagonista de la novel·la, queda impressionat amb l’ escultura ornamental d’un sarcòfag etrusc. El somriure enigmàtic i seré de la parella representada el captiva. El Sarcòfag dels esposos, de finals del segle VI a. C., és un sarcòfag
etrusc
antropoide fet de terracota policromada. Es va trobar a una excavació a la necròpolis de Cerveteri i ens mostra una parella semi estesa, la dona en primer terme i darrera el marit, que recolza el seu braç sobre ella en un tendre gest conjugal. Els rostres somrients, la forma dels ulls, al igual que la forma de les potes del llit, revelen influencies gregues. També cal destacar el contrast entre els bustos molt treballats i les cames aixafades. L’interès de l’artista es va centrar a la part superior de les figures, especialment als rostres i als moviments dels braços. Aquesta obra es troba al Museo Nacional Etrusco de Villa Giulia (Roma).
ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LES BIBLIOTEQUES D’HOSPITALET El amante lesbiano
Monte Sinaí
Escribir es vivir
Octubre, octubre
El mercado y la globalización
Real Sitio
Los mongoles en Bagdad
La senda del Drago
El río que nos lleva
La vieja sirena
El caballo desnudo
La ciencia y la vida
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es