L’AUTOR I L’OBRA Najib Mahfuz va néixer a la ciutat del Caire (Egipte) al 1911 i va morir a la mateixa ciutat al 2006. Va estudiar filosofia a la Universitat de El Caire, on es va llicenciar al 1934. El jove Najib va començar a escriure relats a la seva etapa universitària, però no seria fins 1939 que va iniciar la seva carrera literària. Entre aquest any i 1944 va publicar tres novel·les ambientades en l’Egipte faraònic: La maledicció de Ra (1939), Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons (1943) i La batalla de Tebes (1944). Les tres formaven part d’una sèrie molt més llarga que deixà inacabada. A partir de 1945 Mahfuz va passar a escriure novel·les ambientades en la ciutat del Caire on intentava mostrar la vida dels seus barris i de la seva gent. Les preocupacions polítiques i socials hi són molt presents, i reflecteixen la convulsa situació política que va dur a l’enderrocament de la monarquia egípcia al 1952. En aquest període l’autor va escriure les que es consideren les seves millors obres: El carreró dels miracles (1947), i la trilogia del Caire, Entre dos palaus (1956), El palau del desig (1957) i El carrer del sucre (1957). L’última novel·la d’aquest període és Els nois del carreró (1959), que ha estat prohibida al seu país perquè es considera que menysprea Mahoma. Va ser arrel d’aquest llibre que els islamistes radicals egipcis condemnaren a mort Mahfuz. Després l’autor inicià una etapa en que els elements fantàstics i surrealistes s’incorporen a la seva obra. D’aquesta època és La taberna del gat negre (1969). A partir de mitjans dels anys 70, Mahfuz comença una etapa, que durarà fins a la seva
mort,
on
alterna
totes
les
temàtiques
que
havia
tractat
anteriorment. D’aquesta època són novel·les sobre l’antic Egipte, com Akhenaton, El rei heretge (1985), o novel·les realistes ambientades a El Caire com El cafè de Qúshtumar (1988). L’any 1988 li va ser atorgat el premi nobel de literatura, sent el primer i únic escriptor àrab que l’ha rebut. Entre els seus mèrits l’acadèmia sueca va considerar que ell és el pare de la novel·la àrab contemporània. Al 1994 va patir un intent d’assassinat per part de dos joves islamistes. Mahfuz va sobreviure, però va quedar greument afectat. Va patir fortes disminucions en la capacitat auditiva i visual, i la paràlisi del braç dret, fet que li va impedir escriure. Els seus darrers textos els va haver de dictar.
AKHENATON, EL REI HERETGE El
faraó
Akhenaton
és
un
dels
personatges
més
fascinants i controvertits de la història de l’Antic Egipte, ja que va imposar una revolució religiosa en tota regla. Va proclamar que Aton, el disc solar, era l’únic deu. Va construir temples a Aton a totes les ciutats importants i va canviar el seu nom, Amenhotep, el que fa la voluntat d’Amon, pel de Akhenaton, el que agrada a Aton. També va manar de construir una nova capital, Ajetaton, que significa l’horitzó d’Aton. El culte a Aton era completament diferent del dels à a l’aire lliure, en els patis dels temples, per gaudir dels antics déus egipcis. Es celebrava dons del déu: la llum, la calor i la vida. El faraó era el profeta d’Aton i l’únic intemediari entre ell i els homes. Això feia innecessaris els sacerdots, que dirigien els cultes als altres déus i que acumulaven poder i riqueses. Aquest va ser un dels motius de l’enfrontament d’Akhenaton amb els sacerdots, especialment amb els d’Amon, que tenien una posició de privilegi envers els altres sacerdots. Akhenaton va desposseir els temples de les seves terres i va utilitzar les seves rendes per pagar la construcció de la nova capital. Alguns egiptòlegs mantenen la teoria que la reforma religiosa d’Akhenaton amagava de fet una reforma política: l’intent de sotmetre el poder religiós, els sacerdots, al poder polític encarnat en el faraó. En morir Akhenaton totes les seves reformes van desaparèixer. Els sacerdots d’Amon van recuperar el seu poder, Ajetaton va ser abandonada, les seves pedres van servir per ampliar els temples a Tèbes i el nom del faraó heretge va ser esborrat dels registres. El seu successor, Tutankhaton, que només tenia deu anys quan va pujar al tron, es va veure obligat pels sacerdots a canviar-se el nom pel de Tutankhamon. Najib Mahfuz, bon coneixedor del món de l’Antic Egipte, adopta una interessant estructura narrativa per explicar-nos el misteri d’Akhenaton. En un viatge pel Nil el jove Mirimon es veu fascinat per les ruïnes de l’antiga capital d’Ajetaton. Decidit a descobrir la veritat del que va passar aconsegueix unes cartes de recomanació del seu pare, un antic funcionari, i es dedica a entrevistar tots els personatges rellevants que van tenir relació amb el faraó heretge. Cadascun d’ells ens aporta la seva visió personal del faraó, de la seva ascensió, de la seva caiguda i de la seva revolució religiosa. Decidir quina és l’autèntica queda a mans del lector.
LLIBRES SOBRE L’ANTIC EGIPTE QUE POTS TROBAR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE Nicolás Grimal: Historia del Antiguo Egipto Josep Padró: Historia del Egipto faraónico Zahi Hawass: El reino de los faraones Fernando Estrada Laza: Los obreros de la muerte Alberto Siliotti: Pirámides de Egipto Nacho Ares: El Valle de las momias de oro Mark Lehner: Todo sobre las pirámides Christiane Desroches: Ramsés II: la verdadera historia Bob Brier: Momias de Egipto Kent Weeks: Los tesoros de Luxor y el Valle de los Reyes Christian Jacq: L’Antic Egipte dia a dia Christian Jacq: Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico Christian Jacq: El Egipto de los grandes faraones Christian Jacq: El enigma de la piedra Joann Fletcher: El Antiguo Egipto: vida, mitología y arte El libro egipcio de los muertos Penelope Wilson: Símbolos sagrados. Cómo leer los jeroglíficos egipcios Richard Wilkinson: Cómo leer el arte egipcio Lise Manniche: El arte egipcio Esther Alegre: El arte en el Antiguo Egipto Bridget MacDermott: Decodificar y descifrar los jeroglíficos egipcios Edda Besciani: A orillas del Nilo
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es