L’AUTOR I L’OBRA Najib Mahfuz va néixer a la ciutat del Caire (Egipte) al 1911 i va morir a la mateixa ciutat al 2006. Va estudiar filosofia a la Universitat de El Caire, on es va llicenciar al 1934. El jove Najib va començar a escriure relats a la seva etapa universitària, però no seria fins 1939 que va iniciar la seva carrera literària. Entre aquest any i 1944 va publicar tres novel·les ambientades en l’Egipte faraònic: La maledicció de Ra (1939), Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons (1943) i La batalla de Tebes (1944). Les tres formaven part d’una sèrie molt més llarga que deixà inacabada. A partir de 1945 Mahfuz va passar a escriure novel·les ambientades en la ciutat del Caire on intentava mostrar la vida dels seus barris i de la seva gent. Les preocupacions polítiques i socials hi són molt presents, i reflecteixen la convulsa situació
política que va dur a l’enderrocament de la
monarquia egípcia al 1952. En aquest període l’autor va escriure les que es consideren les seves millors obres: El carreró dels miracles (1947), i la trilogia del Caire, Entre dos palaus (1956), El palau del desig (1957) i El carrer del sucre (1957). L’última novel·la d’aquest període és Els nois del carreró (1959), que ha estat prohibida al seu país perquè es considera que menysprea Mahoma. Va ser arrel d’aquest llibre que els islamistes radicals egipcis condemnaren a mort Mahfuz. Després l’autor inicià una etapa en que els elements fantàstics i surrealistes s’incorporen a la seva obra. D’aquesta època és La taberna del gat negre (1969). A partir de mitjans dels anys 70, Mahfuz comença una etapa, que durarà fins a la seva mort, on alterna totes les temàtiques
que
havia
tractat
anteriorment.
D’aquesta
època
són
novel·les sobre l’antic Egipte, com Akhenaton, El rei heretge (1985), o novel·les realistes ambientades a El Caire com El cafè de Qúshtumar (1988). L’any 1988 li va ser atorgat el premi nobel de literatura, sent el primer i únic escriptor àrab que l’ha rebut. Entre els seus mèrits l’acadèmia sueca va considerar que ell és el pare de la novel·la àrab contemporània. Al 1994 va patir un intent d’assassinat per part de dos joves islamistes. Mahfuz va sobreviure, però va quedar greument afectat. Va patir fortes disminucions en la capacitat auditiva i visual, i la paràlisi del braç dret, fet que li va impedir escriure. Els seus darrers textos els va haver de dictar.
EL CAFÈ DE QÚSHTUMAR Com la majoria de les novel·les de Najib Mahfuz, El cafè de Qúshtumar s’estava publicant per entregues en un diari del Caire, quan va rebre el premi nobel. L’any següent, el 1989, es va publicar en forma de llibre. La publicitat que li va reportar el premi va provocar que fos un enorme èxit de vendes i no només al món àrab. La novel·la pertany a la darrera etapa creativa de Mahfuz, quan es va dedicar a alternar tots els géneres que anteriorment havia tocat. Els crítics estan d’acord, però, en que és en les novel·les ambientades en El Caire contemporani, com és el cas de El cafè de Qúshtumar, on l’autor dona el millor de si mateix. Ismael, Tàher, Sàdiq i Hamada són quatre amics de El Caire que es coneixen a l’escola primària i mantenen la seva amistat al llarg de tota la vida. El seu lloc de reunió és el cafè Qúshtumar, on al voltant d’una taula i un cafè veuen passar el temps mentre comenten les seves vides i els esdeveniments polítics i socials del país. El cafè de Qúshtumar ocupa un lloc una mica especial en l’obra de Mahfuz, i es pot dir que ha resultat una mena de testament. Els seus personatges tenen la seva mateixa edat i quan es publica la novel·la han arribat, com ell, als vuitanta anys. La seva mirada és la de la persona gran, a la vegada nostàlgica i amable. Les urgències de la joventut han quedat enrera i les presses per fer la revolució també. A través dels quatre amics Mahfuz reflexiona sobre la història del seu país i els canvis que ha patit. Però també reflexiona sobre la vida i els canvis que produeix en les persones: la joventut, el matrimoni, els fills, la mort... Però el tema central de la novel·la és, sense cap mena de dubte, l’amistat. La forta amistat que ha unit als quatre amics la llarg de la vida i que ha demostrat ser un valor segur en mig d’un món trasbalsat i en constant canvi. Una amistat que els ajuda a tirar endavant i a enfrontar-se amb la vida. Una amistat que és un petit refugi de calma i tranquil·litat, davant d’un cafè ben calent en el local de sempre, El cafè de Qúshtumar.
LA NOVEL·LA ÀRAB CONTEMPORÀNIA
A finals del segle XIX el món àrab viurà un autèntic trauma en ser colonitzat per les potències occidentals. Fruit d’aquest trauma sorgirà un moviment que intentarà d’adaptar la cultura occidental a la idiosincràsia àrab. En literatura aquest moviment donarà lloc a la corrent de la nahda, el renaixement, que serà especialment fort a Egipte. Una de les primeres coses que faran els escriptors de la nahda serà intentar adaptar les formes literàries occidentals a l’àrab. La primera novel·la moderna en àrab es considera que és Diari d’un fiscal rural de Tawfiq Al-Hakim, encara que el gran impulsor del genere és Mahfuz. El problema amb que es troben molts escriptors àrabs és el poc mercat amb que conten. Encara que l’àrab sigui parlat per uns 180 milions de persones, el seu nivell adquisitiu en general és baix, i no es poden publicar massa llibres. Molts joves escriptors àrabs han trobat una sortida a aquesta situació publicant en llengües occidentals. L’anglès i el francès són idiomes de cultura en les respectives ex-colonies, i les persones educades els dominen força bé. Per això els escriptors àrabs més coneguts avui en dia escriuen en aquestes llengües, com els libanesos Amin Maalouf i Hanan Al-Shayk , el marroquí Tahar Ben Jelloun o els algerians Yasmina Khadra i Assia Djebar.
NOVEL·LES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE El café de Qúshtumar
El callejón de los milagros
La taberna del gato negro
La maldición de Ra
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es