L’AUTORA I L’OBRA
Empar Moliner va néixer el 1966 a Santa Eulàlia de Ronçana. De petita el seu avi li regalava per fascicles la sèrie En patufet , fet que influiria molt en la seva literatura.
Va
abandonar
els
estudis
a
tercer
de
batxillerat i poc després es va independitzar. Va provar sort en el món del teatre, va
ser actriu i cabaretera,
amb el vist i plau del poeta Joan Brossa. Però és amb el periodisme, primer en els serveis informatius de COM Ràdio i més tard en les pàgines de l’edició catalana de El País on es fa un nom i una excel·lent reputació. L’autora és molt polifacètica i a més de dedicar-se a la literatura, col·labora en programes de televisió com Bon dia Catalunya i també en programes de ràdio com El matí de Catalunya Ràdio o Minoria absoluta de RAC 1. També ha presentat un programa televisiu satíric i humorístic a TV3 anomenat Herois Quotidians. La literatura de Moliner està protagonitzada pels conflictes domèstics i familiars, quotidians i cruels, reiterats i abastament coneguts. Com al món dels nens, la llar és per Moliner el territori de les pors salvatges, de les amargues frustracions, de les tragèdies de l’individu que es busca a sí mateix. El català que utilitza l’autora és actual, viu i audaç. És una creació intuïtiva i personal de l’escriptora, però té les seves arrels en la curiositat per conèixer el català del carrer. Al mateix temps, el seu estil es basa en el català literari – líric però també humorístic – del Patufet. Al 1999 va publicar la recopilació de contes L’ensenyador de pisos que odiava els mims i al 2000 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne . Però amb el llibre de cites T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), la recopilació de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (2005) i la recopilació de relats Desitja guardar els canvis? (2006) Moliner es converteix en autora d’èxit.
BUSCO SENYOR PER AMISTAT I EL QUE SORGEIXI
Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irònica, distanciada però tendra, de l'escuma dels dies. Les quaranta cròniques del llibre Busco senyor per amistat i el que sorgeixi recullen dos tipus d’històries: les essencialment descriptives i les més aviat incisives.
L’ autora
utilitza molt la reproducció dels diàlegs que convencen per la seva fluïdesa espurnejant. Trobarem relats com la visita de la cronista a un menjador per a pobres, a un convent on lloguen minyones sud-americanes, a la porta d'una escola per comprovar el pes de les carteres dels nens; També llegirem un seguiment exhaustiu de Quim Monzó pels bars que freqüenta i per l’FNAC o, en la crònica que dóna nom al llibre, la visita a una agència matrimonial per
trobar
l'home
més
adequat
als
desitjos
i
preferències del demandant.
El segon grup d'articles, acumula la versió més sarcàstica i punyent de l'autora. Quan parla de l’expedició que va fer a una ferreteria per comprar una casserola per sumar-se a les propostes de “no a la guerra”, un viatge qualsevol al Trambaix, la consulta a una vident sobre el futur de la llengua catalana, de les bondats del bookcrossing, de la publicitat gratuïta que inunda les bústies i, un dels seus temes preferits, els informes sobre el sexisme.
També trobem
històries sobre un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana o la demanda de pressupost per construir un refugi atòmic.
Moliner
dóna la volta a aquestes notícies i les presenta en la cara més ridícula. Té una gran capacitat per humanitzar i convertir en natural qualsevol tema, encara que sigui el cas més estrany, i això fa que somriguem amb les seves cròniques. Són relats sense sentències ni moralismes. Articles curts, fàcils de llegir però amb un agut sentit de l’humor.
HÀBITS, COSTUMS I MANIES D’ESCRIPTORS
Aprofitant l’estil incisiu, eloqüent i humorístic que Empar Moliner utilitza a les seves obres, descobrirem els hàbits, costums i manies d’alguns escriptors coneguts,
que ens sorprendran, ens faran somriure i segurament no ens
deixaran indiferents. Jorge Luis Borges feia immersions matutines a la banyera de casa seva on meditava si el que havia somniat la nit anterior li podria servir per escriure una història o un poema.
Cortázar va escriure Rayuela posseït pels seus
personatges, amb la noció del temps totalment perduda. Isabel Allende sempre comença les seves novel·les a la mateixa data, 8 de gener. Gabriel García Márquez necessita una flor groga sobre la seva taula per poder escriure. Mario Vargas Llosa acostuma a escriure rodejat de figures d’hipopòtams. Saramago escriu dos folis per dia, ni una línia més. Carmen Martín Gaite, que no va poder concloure la seva novel·la Los parentescos, va morir abraçada als seus quaderns. Si voleu aprofundir sobre aquestes anècdotes i d’altres més interessants
us
recomanem aquests títols: Cremades, Raúl. Cuando llegan las musas. Barcelona: Espasa Calpe, 2002. Piccolo, Francesco. Escribir en un tic. Barcelona: Ariel, 2008 ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTORA A LES BIBLIOTEQUES D’HOSPITALET
Desitja guardar els canvis?
Feli, esthéticienne
L’ensenyador de pisos que odiava els mims
T’estimo si he begut
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es