LLIBRES D’ALEJO CARPENTIER QUE POTS TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET El siglo de las luces El Arpa y la sombra Concierto barroco La consagración de la primavera Los pasos perdidos El recuros del método La música en Cuba
Alejo Carpentier
El reino de este mundo Guerra del tiempo y otros relatos
LLIBRES SOBRE EL VUDÚ A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ Laënnec Hurbon: Los misterios del vudú Igor Zabaleta: Sincretismo religioso y los cultos animistas: la santería, el vudú... Michel Ohan: Poder negro: la práctica de la medcina y el vodú en Africa Douchan Gersi: Sabidurías invisibles: chamanismo, hechicería, vudú.
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es
El reino de este mundo Dimarts 11 de maig a les 19:00 hores
L’AUTOR I L’OBRA
LA REVOLUCIÓ HAITIANA I EL VUDÚ
Alejo Carpentier va néixer a La Habana, Cuba, l’any 1904. Era fill d’un arquitecte
El14 d’agost de l’any 1791 el sacerdot
francès i una professora d’idiomes russa. Per influència paterna va entrar a l’escola
vudú Boukman va dur a terme una cerimònia al
d’arquitectes de la Universitat de la Habana l’any 1922, però va deixar ben aviat els
bosc de Bois Caiman que es considera l’inici de
estudis i es va dedicar professionalment al periodisme. D’aquesta època data també el seu
la revolució haitiana, l’única rebel·lió d’esclaus
interès per la música. Se’l considera un dels més importants musicòlegs d’Amèrica llatina.
negres a Amèrica que va poder triomfar.
Va entrar en contacte amb els comunistes cubans i va acabar empresonat l’any Alejo
1927. Poc desprès es va escapar de la presó i es va refugiar a França. Es va establir a
Carpentier
va
quedar
molt
Paris on va seguir treballant com a periodista alhora que iniciava la seva carrera literària
impressionat per un viatge que va fer a Haití, i
publicant la novel·la ¡Écue-Yamba-O! l’any 1933. Va poder tornar a Cuba el 1939, tot i que
va decidir convertir els successos de la revolució
el 1945 s’hagué d’instal·lar a Veneçuela i es va posar a treballar en la ràdio. Durant
haitiana en una novel·la. El seu protagonista,
aquests anys va viatjar per Amèrica i el Carib i va descobrir el que ell anomenà lo real
l’esclau Ti Noel, viu els principals fets de la
maravilloso, element fonamental de la realitat llatinoamericana i principi del que després
revolució. Des de la fracassada revolta de Mackandal a mitjans del segle XVIII, fins a
s’ha anomenat “realisme màgic”.
la caiguda de la monarquia d’Henri Christophe. Carpentier també aprofita per presentar-nos altres personatges que van jugar un paper en la independència d’Haiti,
Fruit d’aquestes experiències són les dues novel·les que el consagraren com un dels
com Paulina Bonaparte, germana de Napoleó i esposa de Leclerc, el general que aquest envià per recuperar l’illa.
escriptors llatinoamericans més importants: El reino de este mundo del 1949, i Los pasos perdidos, del 1953, la història d’un home que s’interna a la selva veneçolana buscant instruments musicals dels indis amazònics. Amb l’èxit de la revolució cubana va retornar a Cuba el 1959, però aviat el nomenaren ambaixador a París. A França acabarà la que és considera la seva millor obra, El siglo de las luces, publicada a Mèxic el 1962. Es tracta d’una novel·la històrica sobre la influència de la revolució francesa a les illes del Carib. Els darrers anys de la seva vida es va dedicar únicament a l’escriptura. Les seves últimes novel·les barregen totes la temàtica històrica amb una estructura basada en la música, una de les grans passions de Carpentier. Concierto barroco, del 1974, recrea el viatge d’un crioll cubà per l’Europa del segle XVIII. La consagración de la primavera, del 1978 s’ambienta en la revolució cubana, i El arpa y la sombra del 1979, se’ns presenta com les confessions de Cristòfor Colom al final de la seva vida. Alejo Carpentier va morí a París l’any 1980. La seva influència a la literatura llatinoamericana ha estat enorme, i se’l considera, juntament amb el guatemalenc Miguel Angel Asturias, com al precursor del “realisme màgic”.
El que més va sorprendre Carpentier fou el paper que va jugar el vudú en la revolta dels esclaus i com impregnava encara la cultura haitiana. El vudú és una religió que sorgeix de la síntesi de les religions africanes que els esclaus van portar amb ells, i de la religió catòlica. Vodoun és la paraula de la llengua Fon (la majoritària al modern estat de Benin) que significa deu. A l’Àfrica el vudú era simplement una religió. A Haití va esdevenir un mitjà de resistència cultural contra els amos blancs i un catalitzador de les revoltes. Els elements més propers a la màgia negra, com ara l’ús de metzines o els rituals de sang van ser remarcats com elements de lluita. El vudú va arribar a formar part tan profundament de la concepció del món dels haitians que el rei Henri Christophe el va utilitzar per legitimar-se. Una pràctica que han continuat tots el polítics de l’illa després d’ell. Després d’anys de lluita contra els francesos Haití s’independitzà l’any 1804, però va caure en mans d’uns nous amos, els mestissos, fills dels blancs i les seves esclaves, els únics que havien pogut rebre estudis i que han dirigit el país des de llavors.
PERSONATGES DE LA NOVEL·LA LA
PERSONATGES DE LA NOVEL·LA LA
Personatges de ficció
Personatges de ficció
Ti Noel: Esclau de la plantació de Moiseur Lenormand de Mezy. Participa a les revoltes
Ti Noel: Esclau de la plantació de Moiseur Lenormand de Mezy. Participa a les revoltes
de Mackandal i Boukman i acabarà els seus dies treballant en la fortalesa d’Henri
de Mackandal i Boukman i acabarà els seus dies treballant en la fortalesa d’Henri
Christophe i convertint-se en sacerdot vudú.
Christophe i convertint-se en sacerdot vudú.
Moiseur Lenormand de Mezy: Propietari d’una plantació prop de Cap haitien, antiga
Moiseur Lenormand de Mezy: Propietari d’una plantació prop de Cap haitien, antiga
capital del país. Després de la revolta del 1791, amb la plantació destrossada i la dona
capital del país. Després de la revolta del 1791, amb la plantació destrossada i la dona
morta pels rebels, fugirà a Cuba amb uns pocs esclaus, entre els quals hi ha Ti Noel,
morta pels rebels, fugirà a Cuba amb uns pocs esclaus, entre els quals hi ha Ti Noel,
que aconsegueix rescatar d’entre els presoners de la rebel·lió.
que aconsegueix rescatar d’entre els presoners de la rebel·lió.
Solimán: Esclau haitià de Paulina Bonaparte a qui feia els massatges. La introduí en
Solimán: Esclau haitià de Paulina Bonaparte a qui feia els massatges. La introduí en
el món del vudú. Posteriorment treballà per Henri Christophe i després de la seva mort
el món del vudú. Posteriorment treballà per Henri Christophe i després de la seva mort
fugirà amb la seva dona i les filles a Itàlia.
fugirà amb la seva dona i les filles a Itàlia.
Personatges històrics
Personatges històrics
Paulina Bonaparte: Germana de Napoleó i esposa del general Leclerc, a qui
Paulina Bonaparte: Germana de Napoleó i esposa del general Leclerc, a qui
l’emperador va encomanar la reconquesta de l’illa després de la revolta dels esclaus.
l’emperador va encomanar la reconquesta de l’illa després de la revolta dels esclaus.
Leclerc morí víctima d’una epidèmia de febres que assolà l’illa el 1802. Paulina decidí
Leclerc morí víctima d’una epidèmia de febres que assolà l’illa el 1802. Paulina decidí
llavors de tornar a França
llavors de tornar a França
Henri Christophe: Antic esclau alliberat, va ser un dels líders de la guerra
Henri Christophe: Antic esclau alliberat, va ser un dels líders de la guerra
d’indpendència contra França. Després es proclamar emperador de la meitat nord de
d’indpendència contra França. Després es proclamar emperador de la meitat nord de
l’illa i va crear una cort a imatge de la de Napoleó.
l’illa i va crear una cort a imatge de la de Napoleó.
Mackandal: Esclau haitià i sacerdot vudú. Al 1757 ideà un complot per enverinar els
Mackandal: Esclau haitià i sacerdot vudú. Al 1757 ideà un complot per enverinar els
amos de les plantacions. Va ser descobert i morí a la foguera. Mackandal ha passat a
amos de les plantacions. Va ser descobert i morí a la foguera. Mackandal ha passat a
ser part de la història i el folklore de l’illa, i la major del que sabem d’ell no deixen de
ser part de la història i el folklore de l’illa, i la major del que sabem d’ell no deixen de
ser llegendes
ser llegendes
Boukman: Sacerdot vudú d’origen jamaicà. Dirigí la cerimònia de Bois-Caiman que inicià la revolta dels esclaus. En va ser el primer líder i morí decapitat pels francesos
Boukman: Sacerdot vudú d’origen jamaicà. Dirigí la cerimònia de Bois-Caiman que inicià la revolta dels esclaus. En va ser el primer líder i morí decapitat pels francesos
MAPES I GLOSSARI
MAPES I GLOSSARI
Mapa d’Haití
Mapa d’Haití
Deus del vudu citats en la novel·la
Deus del vudu citats en la novel·la
Loa: Nom dels deus del vudú
Loa: Nom dels deus del vudú
Damballa: Deu vudú del coneixement i el be. Se’l representa com una boa i se l’associa
Damballa: Deu vudú del coneixement i el be. Se’l representa com una boa i se l’associa
amb les serps. Els fidels vudú el sincretitzen amb San Patrici en el santoral catòlic
amb les serps. Els fidels vudú el sincretitzen amb San Patrici en el santoral catòlic
Ogún: És el loa del foc, la guerra i el ferro. És el patró dels ferrers i dels guerrers. Els seus
Ogún: És el loa del foc, la guerra i el ferro. És el patró dels ferrers i dels guerrers. Els seus
símbols són el sabre, el rom i el tabac. En el satoral cristià se l’associa amb l’apostol
símbols són el sabre, el rom i el tabac. En el satoral cristià se l’associa amb l’apostol
Santiago
Santiago
Papá Legbá: És el missatger dels deus, el senyor dels camins i el guardià del pas entre el
Papá Legbá: És el missatger dels deus, el senyor dels camins i el guardià del pas entre el
món dels deus i dels humans. Per això se l’associà amb el Sant Pere cristià, el guardià de
món dels deus i dels humans. Per això se l’associà amb el Sant Pere cristià, el guardià de
les claus del cel. Se’l reprenseta com un vell amb barret de palla i fumant en pipa.
les claus del cel. Se’l reprenseta com un vell amb barret de palla i fumant en pipa.
Barón Samedi: És el loa de la mort i una creació del vudú haitià, ja que no existeix a
Barón Samedi: És el loa de la mort i una creació del vudú haitià, ja que no existeix a
l’Àfrica. Se’l representa amb vestit negre i un barret de copa blanc. Viu als cementiris i
l’Àfrica. Se’l representa amb vestit negre i un barret de copa blanc. Viu als cementiris i
decideix quina anima passa al món dels morts, a Guinea. Te el poder de ressucitar els
decideix quina anima passa al món dels morts, a Guinea. Te el poder de ressucitar els
morts fent-los tornar de Guinea. No te equivalent cristià.
morts fent-los tornar de Guinea. No te equivalent cristià.
Agoué: Vudú del mar i de l’aigua. És el patró dels pescadors. El seu simbol és un vaixell.
Agoué: Vudú del mar i de l’aigua. És el patró dels pescadors. El seu simbol és un vaixell.
Se’l representa com un almirall mulat d’ulls verds com el mar.
Se’l representa com un almirall mulat d’ulls verds com el mar.