BARCELONA AL CINEMASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS La ciutat de Barcelona ha estat en moltes ocasions el teló de fons de moltes pel·lícules al llarg de la història. Als anys 60 i 70, apareixia una ciutat de tall corrupte, policíac i caire negatiu: A tiro limpio (1963), Los tarantos (1963) i Bilbao (1978). Més tard trobem en un altre context una sèrie de títols amb directors catalans que volien presentar una Barcelona de l’ època, amb produccions com La plaça del diamant (1982) , El largo invierno (1992) o Monturiol , el señor del mar (1993). Coincidint amb l’inici del nou mil·leni, la Barcelona cinematogràfica apareix més moderna, activa i cosmopolita amb moltes possibilitats artístiques i d’oci.
En aquest
moment és quan la ciutat esdevé una de les més sol·licitades pels directors espanyols, com Pedro Almodóvar amb Todo sobre mi madre (1999) o Fernando Trueba
QUIM MONZÓ
amb El
embrujo de Shangai (2002). Un dels directors que ambienta molt sovint els seus films a la Ciutat Comtal és Ventura Pons: Caricias (1998), Amor idiota (2004) o Animales Heridos (2006). I també va dirigir el film El perquè de tot plegat (1994). Actualment l’atracció de directors internacionals per filmar a la ciutat a anat creixent; el cas més representatiu ha estat Woody Allen amb Vicky Cristina Barcelona (2008). Però també podem destacar Tarde de Gaudí (Susan Sedelman, 2001), Una casa de locos (Cédric Klapisch, 2002) o El perfume: historia de un asesino (Tom Tykwer, 2006). ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A BIBLIOTECA BELLVITGESSS: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn
El Mejor de los mundos
L'Illa de Maians
Mil cretins
El Tema del tema
Tot es mentida
No plantaré cap arbre
Vuitanta-sis contes BIBLIOTECA BELLVITGE
Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es
El perquè de tot plegat Dimarts, 30 de juny a les 19.00h
L’AUTORWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW
L’OBRA
Quim Monzó va néixer a Barcelona l’any 1952. L’escriptor català es va formar com a dissenyador gràfic però va canviar radicalment d’ofici i es va fer corresponsal de guerra als conflictes de Vietnam i Cambotja. Al 1976 després d’aquest període bèl·lic,
va
publicar la novel·la titulada L’udol del gris al caire de les clavegueres que parodiava la forma artificial d’utilitzar la llengua que s’empraven en certs ambients literaris catalans i amb la que va obtenir el Premi Prudenci Bertrana.
L’OBRASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS El perquè de tot plegat és un recull de trenta contes on podem reconèixer tres grans temes. En primer lloc, histories que expliquen la indissoluble relació entre home i dona partint d’una particular visió del tema amorós. L’autor desgrana conte a conte tota la gamma d’aquesta casuística amorosa, on es tipifiquen tota mena de
La seva literatura s’adscriu a la tendència anomenada “relats urbans” de finals del s.XX. Es caracteritza per l’exigència en l’escriptura i el rebuig al barroquisme. El resultat és una prosa breu amb una estructura perfecta plena de sentit de l’humor i sàtires. Monzó escriu de forma seria, natural i lliure sobre temes actuals per captar
sentiments, actituds i discursos. Veiem com es succeeixen els amors i els enamorats, els amants ingenus i els experimentats, les parelles estables i les inestables. Trobem promiscuïtat i monogàmia, gelosia i indiferència, matrimonis clàssics i no tan clàssics, totes les posicions des de tots els
l’atenció del públic jove. Per això a més de literatura, també escriu a diaris com el Diari
angles possibles
de Barcelona, l’Avui, El Periódico, El País i actualment és articulista de La Vanguardia.
l'exploració de tot allò que parla per nosaltres quan parlem de l'amor, i s’interessa en
Al 1977 publica Self-service, obra que parla de com és d’absurda la vida actual, amb la col·laboració de Biel Mesquida.
i sempre amb resultats semblants. Quim Monzó, es decanta per
detectar quin són els discursos, tòpics i estereotips que circulen i ens intoxiquen. El segon tema que podem destacar és el de persones que s’enfronten a tota mena d’adversitats que els superen en la permanent recerca de la superació.
Les
situacions que es narren provenen clarament de la realitat però amb la visió Al 1978 es va introduir en el gènere dels contes i va publicar Uf, va dir ell. Amb l’obra Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury publicada dos anys més tard va aconseguir el Premi de la Crítica, i l’any següent publicà l’obra Préssec de Poma. Al 1983 escriu la primera novel·la llarga, Benzina, i amb ella aconsegueix el reconeixement del
deformant i ridiculitzada que l’autor aplica esdevenen grotesques e irracionals. Alhora representen problemes existencials en els que tots
els éssers humans ens
veiem identificats. El tercer tema són contes populars capgirats i rescrits amb habilitat que
públic. L’any següent publica la primera compilació d’articles periodístics sota el títol El
continuen
dia del Senyor.
processament a què la sotmet. A través de contes com la Ventafocs, la Bella dorment
La màxima popularitat l’aconsegueix al 1993 amb El perquè de tot plegat, que va rebre els premis de la Crítica de Serra d’Or i Ciutat de Barcelona. A més el director de cinema Ventura Pons la va portar a la gran pantalla. Posteriorment viatjà als Estats Units per estudiar de prop als moderns narradors; en aquesta època va fer traduccions d’obres d’autors com Mary Shelley, Salinger, Truman Capote i Roald Dahl entre d’altres. Altres obres de l’autor són Zzzzzzzzzz (1987), La magnitud de la tragèdia (1989) i El millor dels móns (2001).
parlant
de
l’amor.
Canvia
aquí
la
primera
matèria,
però
no
el
o El gat i el ratolí es mofa dels tòpics. Cada paraula, cada línia, cada conte del recull sembla treballar en la mateixa direcció: respondre l'interrogant del títol.
La força de les ficcions, la tensió del llenguatge i la precisió disciplinada de la imaginació fan d'aquests contes autèntiques obres mestres del gènere.