MÉNDEZ, UNA PINZELLADASSSS
SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
Novel·la darrera novel·la González Ledesma ha fet gran el nom d’un
dels seus
personatges, l’Inspector Méndez. Aquest inspector va sorgir al 1983 després de que altres detectius com ara Pepe Carvalho creat per Manuel Vázquez Montalbán es fessin famosos. L’Inspector Méndez és un personatge intel·ligent, audaç, lector compulsiu i amant del conyac. És escèptic i creu més en la llei del carrer que en la dels tribunals. Va començar les seves aventures utilitzant mètodes franquistes i poc a poc es va anar democratitzant. És comprensiu amb l’indefens i per sobre de tot creu en la llibertat, la justícia i la pietat. A través d’ell podem conèixer amb una mirada crítica les zones més grises i obscures de la realitat social de la Barcelona d’aquell temps com eren el Barri
FRANCISCO GONZÁLEZ LEDESMA
Xinès i el Paral·lel. En els darrers anys González Ledesma ha publicat un parell de novel·les, Méndez (2006) i Una novela de barrio (2007), en les que Ricardo Méndez, el vell i cansat inspector continua treballant als carrers de Barcelona i ens mostra la seva perspectiva de la justícia a l’España moderna. En la seva forma particular d’actuar, Méndez es caracteritza pel seu costat humà i per deixar fugir tants delinqüents com aconsegueix detenir. ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A BIBLIOTECA BELLVITGESSS: Una novela de barrio Sombras viejas
No hay que morir dos veces Las calles de nuestros padres
El Baix Penedès BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es
Historia de mis calles Dimarts, 27 d’octubre a les 19.00h
L’AUTORWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW
L’OBRA
Francisco González Ledesma (1927) va néixer a Barcelona al barri del Poble Sec. Periodista, guionista i novel·lista especialitzat en el gènere policíac,
és considerat un
dels principals impulsors de la novel·la negra de tall social a Espanya. Amb quinze anys comença a redactar guions d’històries de superherois (El inspector Dan, Doctor Niebla,
L’OBRASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS Historia de mis calles és un relat autobiogràfic on l’autor repassa tota la seva vida i on els veritables protagonistes són els carrers de Barcelona. Comença, com és lògic, explicant la seva infància al barri
etc.). Aquesta feina li permet pagar-se la carrera de dret que finalitza al 1950. A partir
de Poble Sec. Ens narra les seves vivències infantils amb la seva
d’aquest moment combina la creació literària amb la feina al despatx d’un advocat i
família i els veïns de l’escala on vivien. Parla de les seves dues
inicia els estudis de periodisme. La feina d’advocat li reporta moltes satisfaccions però el
mares (Glòria i la seva tieta Victòria) i dels seus dos pares
règim polític que aplica una justícia bastant parcial acabarà amb la seva vocació jurista.
(Francisco i el seu tiet Austregesilio). Ho fa sempre amb un gran
Al 1948 guanya el Premio Internacional de Novela amb Sombras viejas que no serà publicada per la censura franquista, fet que es torna a repetir amb Los Napoleones (1977). Entra a treballar a l’editorial Bruguera on comença una carrera prolífica de
sentit de l’humor i amb molta passió. Al barri obrer on vivien “la pobreza era la hermana mayor” i com l’autor descriu “los niños no llevaban zapatos y nunca comían postre, porque era para el padre”.
quinze anys escrivint novel·les populars d’acció, oest i policíaques amb les que amenitza
Explica l’emocionant supervivència en temps de guerra i com la ciutat de
l’oci dels treballadors. Abandona l’advocacia i es dedica al periodisme on desprès dels
Barcelona va passar a mans dels “altres” a partir del 27 de gener del 1939. Llavors
seus inicis en el Correo Catalán arriba a la Vanguardia.
segons ell, van arribar els nous rics sense escrúpols, falangistes, aprofitats i mercaders
A Expediente Barcelona (1983) apareix per primera vegada l’inspector Ricardo Méndez,
de la fam.
personatge emblemàtic que protagonitzarà una sèrie de novel·les i que juntament amb
Llegim amb humor com no va poder accedir a la carrera militar per que havia de pagar 6.000 ptes. que no tenia i per això va decidir estudiar dret. La seva època a l’Editorial Bruguera on exercia d’advocat de la casa i de la família
la ciutat de Barcelona es converteixen en el nexe central de tota l’obra de Ledesma. Las calles de nuestros padres (1984) consagra a l’inspector Méndez, un vell policia
no és menys interessant. Com tampoc ho és el llarg temps que va treballar per la Vanguardia com a periodista.
a prop de la jubilació i coneixedor de les misèries que hi ha als carrers de Barcelona.
Un capítol molt interessant és en el que explica la seva vivència amb el Premi
Altres títols de la sèrie Méndez són Crónica sentimental en rojo (1984) amb la que
Planeta. Segons Ledesma aquest premi és una atrocitat ja que un mateix jurat no es
guanya el Premi Planeta, Historia de Dios en una esquina (1991), Pecado o algo parecido
pot llegir 400 obres i valorar-les en tant poc temps. I a més, fa afortunades a 1 o 2
(2002), Méndez (2006), Una novela de barrio (2007) i la darrera novel·la No hay que
persones, però les altres 398 no volen altra cosa que morir per la derrota.
morir dos veces (2009). Independentment d’ aquesta sèrie, Ledesma escriu altres obres de gènere negre com
42 Kilómetros de Compasión (1986), Cine soledad (1993) i
Tiempo de venganza (2003). L’autor sota el pseudònim Enrique Moriel
En un dels darrers capítols fa una menció especial a Ricardo Méndez, el seu personatge més conegut, un policia dels barris baixos on l’autor vivia de petit.
ha escrit La
Ciudad sin tiempo (2007) on s’endinsa en una trama histórica a la ciutat de Barcelona i
Durant tota la biografia l’autor demana
El candidato de Dios (2008) que rebel·la el costat més obscur de les eleccions
disculpes insistentment per parlar “tan sols”
americanes. Amb Historia de mis calles (2006) l’autor narra la seva memòria personal com a testimoni de la vida d’una ciutat al llarg de gairebé un segle. Francisco González Ledesma ha obtingut diversos premis literaris així com reconeixements en relació amb seva tasca com advocat i periodista.
de la seva vida. Com si aquesta no fos suficientment interessant per ser llegida.