L’AUTOR I L’OBRA Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar dret i va treballar un temps en un despatx d’advocats. Cansat d’una ciutat que afirmava que s’havia tornat molt avorrida, va demanar una plaça com a traductor a les Nacions Unides l’any 1973. Els següents 10 anys de la seva vida els va passar a Nova York. Al 1975 publica La verdad sobre el caso Savolta. L’èxit obtingut li permet d’afiançar la seva carrera com a escriptor. Des del seu retorn a Barcelona el 1983 s’ha dedicat a temps complert a l’escriptura i al periodisme. La verdad sobre el caso Savolta (1975), la seva primera novel·la, és una obra molt elaborada que tingué un gran èxit i per la qual li fou concedit el premi de la Crítica, convertint-se en un dels símbols de la renovació literària de l'Espanya post-franquista. Posteriorment publicà El misterio de la cripta embrujada (1979) i El laberinto de las aceitunas (1982). La següent, La ciudad de los prodigios (1989), es considera la seva novel·la més important. A l’agost de 1990 es comença a publicar per entregues al diari "El País" , Sin noticias de Gurb, la història d’un extraterrestre que aterra a prop de Barcelona i es dedica a contemplar la situació catalana amb sorpresa. L’any següent es va publicar en forma de novel·la. El seu següent projecte fou l'obra teatral en català Restauració (1990). A continuació publicà El año del diluvio (1992) i Una comedia ligera (1996), a les que seguiren La aventura del tocador de señoras, (2001) i El último trayecto de Horacio Dos (2002). La seva darrera novel·la és Mauricio y las elecciones primarias, que va guanyar el premi José Manuel Lara de novel·la de l’any 2006, on explica la història de Mauricio, un dentista que després d’anys d’absència, torna a Barcelona, i fruit d’una sèrie de casualitats, participa a la campanya del partit socialista.
A D A P T A C I O N S
D E
EL MISTERIO DE LA CRIPTA EMBRUJADA (1979)
LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA (1979)
N O V E L · L E S
LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS La ciudad de los prodigios narra la història d'Onofre Bouvila que arriba a Barcelona buscant feina. En contra de les seves expectatives trobar feina a la ciutat no és gens fàcil i no té ningú que l'ajudi. Quan ja se sent
fracassat, Delfina, la filla de
l'amo de la fonda on viu, li ofereix entrar en un grup anarquista. El seu primer treball serà repartir pamflets i organitzar propaganda subversiva entre els obrers de l’exposició universal. Enlloc de complir aquesta funció es dedicarà a tot tipus de negocis il·legals, fent-se ric gràcies a una consciència sense escrúpols. Es casa i té dues filles, es dedica als negocis més pròspers i en l'època de la segona Exposició Universal és un home molt poderós. El seu ascens corre paral·lel al de la ciutat. La novel·la transcorre entre els anys 1888 i 1929, dates de les dues exposicions universals que es celebraren a Barcelona, on podem veure els seus canvis, la seva vida, el seu bullici. Al rigor històric, a la fonamentada documentació de l'escriptor i al realisme dels seus episodis, s'hi afegeix l'humor i la ironia que suavitza les situacions.
NOVEL·LES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE El Año del diluvio
La Aventura del tocador de señoras
La Ciudad de los prodigios
Mauricio o las elecciones primarias
Una comedia ligera
Sin noticias de Gurb
La isla inaudita
El último trayecto de Horacio Dos
El misterio de la cripta embrujada
La Verdad sobre el Caso Savolta
D ’ E D U A R D O
M E N D O Z A
A L
C I N E M A
LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS
EL AÑO DEL DILUVIO
PASSEJADA LITERÀRIA PER LA BARCELONA DE LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS
El 1929 Barcelona va sentir un cop
Per qui vulgui seguir les aventures d’Onofre veure
Bouvila
el
que
es les
recomanable dues
de
exposicions
més la necessitat de créixer. Aquesta vegada
l’espai
que
es
va
decidir
universals han deixat a Barcelona. La de
d’urbanitzar la muntanya de Montjuïc.
1888 va tenir com a centre l’actual parc
El projecte, per les seves dimensions,
de la Ciutadella. La entrada al recinte
deixava ben petit el de 1888. L’entrada a
es realitzava a través de l’Arc del
l’exposició
Triomf. A continuació el visitant recorria
d’Espanya, on les torres venecianes
el Saló de Sant Joan, l’actual passeig de
encara donen pas a l’avinguda Maria
Lluís Companys. Dels edificis d’aquella
Cristina i als palaus de la Fira de
zona només es conserva actualment el
Barcelona. Dels palaus actuals el de la
Palau de Justícia. Al final del passeig
Metal·lúrgia, el de les comunicacions, el
s’entrava al recinte de l’exposició en si,
d’Alfons XIII i el de Victòria Eugènia,
que ocupava el terreny de l’antic quarter
provenen
militar, la “Ciutadella”. Al Parc de la
d’aquest dos palaus es va situar la font
Ciutadella encara queden en peu alguns
màgica, i a continuació l’escalinata que
dels edificis de l’exposició, com ara el
porta al Palau Nacional. Altres edificis
Museu de Zoologia, que fou construït
de l’exposició són l’estadi olímpic, el
com
teatre
a
cafè-restaurant,
l’Umbracle,
es
feia
d’aquell
grec
i
el
la
moment.
museu
plaça
Davant
arqueològic.
l’Hivernacle, la Cascada, la Dama del
Igualment
Paraigua o el Museu de Geologia. El
major part dels jardins de la muntanya.
Parlament
de
Potser
Verdaguer
són
Catalunya
i
l’Institut
edificis
de
l’antiga
daten
per
d’aquesta
l’edifici
més
singular
l’exposició
fou
Ciutadella que es varen aprofitar per a
concebut
com
l’exposició.
l’arquitectura tradicional espanyola. BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es
el
època
Poble una
la de
Espanyol,
mostra
de