L’AUTORA I L’OBRA
Maria Barbal (1949). Novel·lista nascuda a Tremp on realitzà els estudis primaris. Des de ben jove, es va sentir atreta per la literatura, influïda pel seu pare, que li va transmetre l'amor per la terra, per les anècdotes i per les paraules. Es va traslladar a Barcelona al 1964 per cursar batxillerat i estudis de Filologia Hispànica a la Universitat Central. Ha compaginat la docència amb la literatura encara que actualment només és dedica a la creació literària. El seu primer llibre, Pedra de tartera (1985) fou un gran èxit de públic i crítica amb el que va guanyar –entre d’altres - el premi Joaquim Ruyra de novel·la. Amb aquesta novel·la l’autora obre el Cicle del Pallars que aplega també Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992).
Al 2002 s’edita la recopilació d’aquestes tres
obres amb el nom de Cicle del Pallars. El fil argumental és la història d'un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu. L'element clau d'aquest cicle són els personatges, el seu procés de maduració, que els acosta a un punt de saviesa vital. L’autora aconsegueix a través de la seva prosa transmetre el sentiment de record sense nostàlgia, acceptant l'inevitable transcurs dels anys. Altres novel·les de l’autora són Escrivia cartes al cel (1996) que s'inspira en el segrest d'uns nens i una mestra,
Carrer Bolívia
(1999) que tracta sobre l’arribada d’emigrants a Catalunya o Bella edat (2003) que gira entorn a la bellesa i al pas del temps. País íntim (2005)
va rebre
Amb
el Premi Prudenci Bertrana. La seva
darrera obra és Emma (2008) on tracta la recerca del desig de viure. L’autora s'ha anat allunyant progressivament de la temàtica Pallaresa i ha anat centrant-se en escenaris més urbans. La
claredat amb la que descriu les relacions
humanes i els efectes del temps en les experiències de la vida li han fet guanyar-se el reconeixement de la crítica i dels lectors. També hem de destacar llibres narratius com La mort de Teresa (1986), Ulleres de sol (1994), cinc petits relats que tenen un lligam entre si, i Bari (1998). En l’àmbit del teatre l’autora va participar en l’adaptació de Pedra de Tartera (1991) i va escriure L’helicòpter (2000).
PEDRA DE TARTERA Amb el símbol clar de la pedra de tartera, és a dir, de tot allò que és arrossegat irremissiblement cap a l'oblit, Maria Barbal ha novel·lat el món desaparegut del Pallars Jussà. Pedra de tartera és si fa no fa una novel·la breu, de descoberta i recuperació del món rural del segle XX. L’obra ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on va passar la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital. La novel·la és una mena de memòria que recull tres estadis vitals de la protagonista, ambientada al Pallars i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta. La vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics,
com l'adveniment de la República, la Guerra
Civil i els primers anys del franquisme per una part, i d’altra banda per les característiques pròpies del seu entorn, com la família i la pobresa. La protagonista viu una situació de desarrelament en diverses etapes: l'abandó del nucli familiar i l'allunyament de l'entorn geogràfic (del Pallars rural a la Barcelona urbana). Juntament amb aquest tema, eix de tota la trajectòria vital de Conxa, podem destacar altres temes com la migració del camp a la ciutat, la submissió de la dona que es viu en el seu entorn, la soledat... Conxa, és la representant d'una generació de dones de poble dotades d'aquell secret orgull que les ha mantingut fermes en la tempestat del drama de la guerra civil espanyola. Ella és pedra entre les pedres, el seu destí és desviat violentament fins a descarrilar rodolant en una Barcelona que li resulta desproporcionada. La protagonista, és una dona vital i entusiasta, continguda en l'expressió dels seus sentiments igual que tots els personatges del seu entorn. Des de la maduresa té la capacitat de reflexionar, la lucidesa de veure la inutilitat de la vida sempre sotmesa als altres i la capacitat de denúncia de la pobresa material i humana. La resignació és la seva companya en tot moment. Podem destacar altres personatges de la novel.la com en Jaume (el marit), la tia i la Delina (la seva amiga), tots ells personatges molt ben caracteritzats, a diferència d'altres de secundaris, que il·lustren només algun aspecte determinat.
BARCELONA LITERÀRIA
Actualment existeix una ruta literària anomenada
“La Barcelona dels treballadors i el
paisatge del pijoaparte” que fa un recorregut per la ciutat a través dels ulls d’escriptors com Maria Barbal, Xavier Benguerel, Juan Goytisolo, Paco Candel, Joan Marsé o Teresa Pàmies. Els elements comuns entre ells són els que ens han descrit a les seves obres: la Barcelona obrera i
la vida de la gent immigrada a la ciutat, utilitzant diversos
emplaçaments que actualment podem reconèixer i visitar com el Barri del Maresme (Carrer Bolívia),
Rambla de Poblenou, Placeta de Prim, Parc Diagonal Mar, Torre del
Rellotge, Mercat de la Boqueria, Jardins de Joan Maragall, Zona Franca, Carmel i Carrer de les Camèlies. A la novel·la Carrer Bolívia, Maria Barbal narra la història d’una parella jove de Linares que als anys seixanta, fugint de la misèria, decideixen emigrar a Catalunya. Un cop a Barcelona viuran entre dos móns, la seva Andalusia d'origen i el Barri del Maresme. NOVEL·LES QUE POTS TROBAR DE L’AUTORA A LES BIBLIOTEQUES D’HOSPITALET Bari
Bella edat
Càmfor
Carrer Bolivia
Emma
Escrivia cartes al cel
Mel i metxines
La Mort de Teresa
País íntim
Ulleres de sol
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es