ARTURO PÉREZ-REVERETE
Un día de cólera Dimarts, 11 de novembre a les 19:00
Novel.la Històrica
L’AUTOR I LA SEVA OBRA
Arturo Pérez-Reverte va néixer a Cartagena el 1951. Va estudiar periodisme i ciències polítiques. Va treballar com a reporter de guerra pel diari Público i posteriorment per Radiotelevisión española des de 1973 fins 1994. Va cobrir un munt de conflictes bèl·lics, entre ells les guerres de Xipre, Eritrea, Líban, les Malvines, Angola, Moçambic, el Sàhara, El Salvador, Nicaragua, Bòsnia i el Golf. Aquestes experiències
l’afectarien
molt
personalment,
i
es
reflecteixen de manera clara en la seva obra literària. Pérez-Reverte va iniciar la seva carrera literària el 1986 amb la publicació de la novel·la curta El húsar, però la seva consolidació va venir amb la segona El maestro de esgrima del 1988, que va ser un gran èxit de vendes. Les seves novel·les posteriors l’han confirmat com un dels principals escriptors de best-sellers d’Espanya. Gairebé tots els seus títols s’han convertit en èxits: La tabla de Flandes (1990), El club Dumas (1993), Territorio comanche (1994), La piel del tambor (1995), La reina del sur (2002), Cabo Trafalgar (2004) y El pintor de batallas (2006). No obstant, el que li ha reportat major fama és la sèrie de novel·les de Las aventuras del capitán Alatriste, un capità dels terços de Flandes del segle XVII i de la que ja s’han publicat 6 títols. La primera novel·la va aparèixer el 1996 i la darrera, de moment, el 2006. Des de les seves primeres obres Perez-Reverte a mostrat el seu interès per una sèrie de temes. Se’l pot definir com un autor de gènere. Escriu novel·les històriques, d’aventures i d’intriga. De fet barreja tots aquests generes amb molta habilitat. Les aventures de Diego Alatriste ¿són novel·la històrica o novel·la d’aventures? En realitat són una hàbil combinació de les dues. Totes les seves obres comparteixen un ritme trepidant i uns protagonistes desarrelats, lúcids i amb un punt cínic. Un cop més Diego Alatriste n’és el paradigma. Pel que fa a les seves novel·les històriques, Perez-Reverte te preferències pels conflictes bèl·lics. Fruit de la seva experiència personal sap retratar magistralment la part més fosca de la guerra: les víctimes innocents, la situació de persones que es veuen en la obligació d’escollir bàndol quan no volien fer-ho, la brutalitat de l’ésser humà, la cruesa del combat lluny dels ideals heroics i cavallerescs que molts tenen. Té l’habilitat de submergir-nos sempre en la dura realitat. El 2003 Pérez-Reverte va ingressar a la Real Acadèmia de la lengua española.
UN DÍA DE CÓLERA
El dos de maig de 1808 Madrid es va aixecar plena de rumors i inquietuds. Les tropes franceses, que semblaven comportar-se més com a ocupants que com a aliats, s’estaven enduent a la família reial a Baiona per ordres de Napoleó. Al palau d’Orient només hi quedaven dos dels fills de Carles IV. Des del dia abans una gran quantitat de gent provenint dels pobles veïns s’estava concentrant a la capital temorosa que el francesos donessin un cop de mà definitiu i acabessin amb la independència d’Espanya. Ja de bon matí la plaça del sol i la plaça de palau estaven plenes de curiosos. Quan va sospitar que els darrers membres de la família reial abandonaven el palau, la gent va assaltar el palau d’Orient als crits de “traïció”. Les tropes franceses van intervenir per deturar el motí i es va iniciar la massacre. Grups de madrilenys armats amb fusells de caça, navalles, ganivets de carnisser i qualsevol estri que pogués servir es van enfrontar a les tropes franceses. En acabar i un cop restaurat l’ordre, molts serien afusellats en una terrible escena immortalitzada per Goya. Són aquests els fets que ens narra Pérez-Reverte a Un día de cólera. No es tracta, però, d’una novel·la convencional. El propi autor confessa que la seva intenció va ser reflectir l’epopeia col·lectiva d’un poble que va aixecar-se contra l’invasor quan les classes dirigents es limitaven a contemporitzar amb l’enemic. A partir de cartes, informes, llibres de memòries i altres documents, Pérez-Reverte ens mostra als protagonistes de la revolta i els seus fets. Tots els personatges són reals, així com moltes de les paraules que van pronunciar. L’autor només es permet mínimes llicències per donar coherència narrativa a la història i a les possibles motivacions dels protagonistes. Tot i la voluntat de mostrar la jornada tan extensament com li es possible, hi ha uns episodis als quals dona més pes per la importància que van tenir. Destaquen el seguiment a algunes de les partides informals que es van organitzar i sobretot als fets que es van desenvolupar al parc d’artilleria de Monteleon, on els capitans Daoiz i Velarde van amotinar la guarnició, van repartir armes al poble i es van constituir en el únics militars en donar suport a l’aixecament militar.
L’AIXECAMENT DEL DOS DE MAIG
La
importància
històrica
de l’aixecament del 2 de maig
de
Madrid
és
impossible de negar. S’ha dit amb raó que significa el
naixement
consciència
de
la
nacional
espanyola. També és el preludi de la fi de l’antic règim. Al prendre les armes el poble de Madrid va ignorar als seus líders, la vella noblesa, i va sentar les bases de la sobirania popular. Tampoc podem oblidar que l’aixecament del dos de maig va ser el detonant de la guerra d’independència. Immediatament després de conèixer els fets de Madrid i la duresa de la repressió francesa, moltes autoritats regionals i diversos militars es van declarar en rebel·lió i van començar a preparar la guerra. En pocs mesos les tropes franceses s’enfrontarien a un país en armes i a un nou tipus de guerra, la guerrilla, que esdevindrà un altre dels mites nacionals espanyols. NOVEL·LES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE Cabo Trafalgar
El capitán Alatriste
El club Dumas
Limpieza de sangre
El maestro de esgrima
El oro del rey
La tabla de Flandes
Corsarios de Levante
BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es