CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts, 10 de març de 2015 a les 18:00h.
En L'assassinat dels marquesos de Urbina, la ficció es posa al servei de la realitat per desvetllar la fosca maquinació, mai investigada, que va esdevenir, per a molts, el misteri criminal més famós de l'Espanya del segle XX. Com va escriure Balzac, darrere de cada gran fortuna sempre apareix un crim
El asesinato de los marqueses de Urbina Encara que hi ha canvis de noms, escenaris i protagonistes, la novel·la narra de forma precisa tot l’acorregut sobre l’assassinat dels marquesos d'Urquijo, crim que va commoure a la societat espanyola l’any 1980. L'autor teoritza una suposada conspiració a l'hora d'esclarir els detalls del crim mes famós de la dècada dels 80. Aquesta conspiració es basa que el marquès molesta algú molt poderós a causa de les seves interaccions al banc Urquijo, propietat de la família, i aquest home en l'ombra decideix eliminar-ho. Per a això recorre a Fierro, un mercenari al servei del millor postor que s'infiltra en els cercles íntims de Daniel Espinosa (Rafi Escobedo) i els seus amics. Aviat s'adona de l'odi que l'ex gendre professa al seu ex sogre i a partir d'aquí es dedica a fabricar el crim.
“És una novel·la molt negra en la qual escric en clau de ficció el que no he pogut demostrar en les meves recerques periodístiques” “Vaig reconstruir el cas en Crims de la democràcia i en alguns altres llibres, però ara desenvolupo la meva hipòtesi: el mòbil va ser econòmic, la qual cosa en el seu moment va ser descartat per la policia” Mariano Sánchez Soler
Àdhuc sent aquesta la trama principal, l'autor, a més, ens relata el panorama d'una recentment estrenada democràcia: corrupció judicial, política i policial, ETA, l'arribada dels socialistes a l'ajuntament de Madrid… Una Espanya que, si bé ha canviat de règim, no ha canviat d'amos.
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@l- h.cat
L’ autor ha dit: “Els meus llibres no tindrien sentit si no anessin instruments de coneixement, de revelació. No escric històries tan fosques perquè em diverteixen. Si volgués escriure novel·les adaptades al consum literari hauria d'anar per camins diferents que no m'interessen absolutament gens. Als meus 59 anys, em considero un escriptor radical; segueixo escrivint sobre el que m'agradaria llegir i amb això tracte de respondre a la realitat que m'ha tocat en sort. L'escriptura és per a mi una activitat total en la qual cap el periodisme, l'assaig, la narrativa, la poesia... Són diferents parcel·les d'una única posició davant el món i la vida. Des del punt de vista professional, em considero un cronista, un narrador, un periodista literari. Uso la paraula escrita com a eina absoluta. Durant la meva adolescència vaig decidir dedicar-me a l'escriptura. Des de llavors, viu escrivint perquè és, per a mi, l'única manera que conec de seguir viu en aquest món tan brutal.”
Mariano Sánchez Soler
Mariano Sá ánchez Soler Mariano Sánchez Soler va néixer el 2 de maig del 1954 a Alacant (País Valencià). Es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Complutense de Madrid en 1979, en l'especialitat de Periodisme. Des de 1980 fins a 1982 va treballar en El Periódico de Catalunya, en la seva delegació de Madrid, com a redactor de tribunals. També va col·laborar amb els setmanaris Actual, Primera Plana i Interviu, publicant reportatges sobre corrupció policial i fugida de capitals.
.
En 1982 va començar a treballar com a reporter en la redacció del setmanari Temps. Entre 1986 i 1991 va ser director de l'equip de recerca d'aquest mateix setmanari, arribant a ser redactor cap de la seva secció nacional entre 1997 i 2000, període en el qual també va col·laborar com a articulista en Diari 16. De 1991 a 1996 va treballar com a cap de premsa per a l'Ajuntament d'Alacant. A partir del 2000 continua la seva labor periodística col·laborant entre uns altres amb Le Monde diplomatique, el setmanari Madrid Econòmic i la SER, si bé centra la seva activitat en la creació literària i la recerca històrica i periodística. L'any 1996 va escriure, juntament amb Domingo Rodes, el guió de la pel·lícula Tabarka. Des de 2007 és professor de guió al Centre d'Estudis Ciutat de la Llum, adscrit a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, dins de la Llicenciatura i Grau de Comunicació Audiovisual.
Altres títols de l’autor a la biblioteca Bellvitge: . Anatomía del crimen : guía de la novela y el cine negros. . La nova pobresa La Transición sangrienta : una historia violenta del
Va rebre el Premi Alcudia de Poesia 1978, el Premi Álvaro Iglesias de poesia l'any 1982, el Premi Internacional de Literatura de No Ficció Rodolfo Walsh l'any 2002, el Premi de Narrativa Francisco García Pavón 2009 per la seva novel·la Nostra pròpia sang, el Premi de la Crítica Literària Valenciana 2012, en la seva XX edició, en la modalitat d'assaig, pel seu llibre Anatomia del Crim. L'any 2013 la seva novel·la L'assassinat dels marquesos de Urbina va rebre el Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial. També va rebre aquest any el premi «Profeta a la seva terra», guardó que atorga l'Associació Controvèrsia.
proceso democrático en España :1975 -1983.
www.facebook.com/bibbellvitge
www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx