CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts 28 d’abril de 2015 a les 18:00h.
El lector descobrirà ...
L'estil de l'autora és molt senzill i podria dir-se que fins a ingenu: el major
pes
narratiu
ho
carrega
Mandorla, que explica la història en ordre cronològic des de la pèrdua de la seva mare. Veurem com va creixent i madurant en l'estranya infància i pubertat que li ha tocat
La luz en casa de los demá ás
viure. Mandorla és una nena tímida, encantadora i molt intel·ligent, amb la qual és fàcil connectar de seguida.
María, una dona lliure i carismàtica, és l'administradora del 315 de Grotta Perfetta, a Roma. Quan mor sobtadament, deixa una filla de sis anys; i deixa també una carta. La nena es diu Mandorla (Ametlla en italià) i ja només el seu nom tanca tot l'encant i l'absurd del que serà la seva destinació, ja que María ha deixat escrit que el veritable pare de la seva filla és un dels homes que viu a l'edifici.
Les seves famílies també tindran un punt de vista propi en aquesta història: alguns capítols intercalats en la trama que ens explica la protagonista són narrats per part d'algun
Després d'una assemblea veïnal en la qual ningú confessa la seva paternitat, decideixen criar a la nena entre tots. El silenci dels homes i la por de les dones a haver d'enfrontar-se a una situació així fa que els veïns ajornin la prova d'ADN que podria donar-los respostes i prenguin una decisió molt poc comuna: faran de l'edifici la llar de Mandorla. Així, la petita protagonista anirà canviant de casa dels 6 als 17 anys, adaptant-se a cinc models de família. Serà testimoni de la solitud de Tina; viurà la separació de Caterina i Samuele; acompanyarà s a Paolo i Michelangelo a l'Orgull Gai; s'asseurà a la taula dels Barila, una família tradicional, i viurà les turbulències de l'eterna parella de fet, Brega i Lorenzo.
dels
seus
familiars
accidentals, que ens descobreixen coses que Mandorla no pot saber i que ens serveixen per comprendre com són de debò aquestes persones per dins.
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@l- h.cat
Chiara Gamberale Abans d'anar-nos a dormir, ella treia el cap a la finestra, m'agafava en braços i m'assenyalava la Lluna: "Aquí està papà, ho veus? Digues-li hola amb la mà, Mandorla. Qui
Chiara Gamberale va néixer el 27 d'abril de 1977 a Roma. Filla del director de cinema Vito Gamberale, es va graduar a la Universitat de Bolonya en DAMS (Disciplina de les Arts, la Música i l'Espectacle) amb una tesi sobre la història del cinema.
sàpigues el sol que se sentirà allà a dalt. Necessita saber que tu no t'has oblidat d'ell". Jo, per descomptat, li deia hola amb la mà. Només faltaria: estava molt orgullosa d'aquest pare pioner del cel. "Ho fa per saber si és un
lloc
adequat
nosaltres
també
perquè a
viure
anem allí",
m'explicava la meva mare. I jo ja ens imaginava a les dues preparant l'equipatge per enèsima vegada, però aquesta vegada per fi hauria estat l'última, per mudar-nos a viure amb el meu pare. En la Lluna. La llum a casa dels altres (fragment)
Altres
títols
de
l’autor
a les Biblioteques de la Xarxa: . Arrivano i pagliacci
Amb només vint-i-un anys, l'any 1999 va debutar com a escriptora amb la seva primera novel·la, Una vita sottiile, basada en una expèriencia autobiogràfica i que aviat va esdevenir un èxit que va tenir, a posteriori, una versió televisiva. A aquesta novel·la li van seguir els següent títols: Color lucciola (2001), Arrivano i pagliacci (2003) o La zona cieca (2008), aquesta última guardonada amb el premi Campielo. La Llum a la casa dels altres, editada al maig de 2012, és fins avui l'última de les seves novel·les publicades i l'única traduïda al castellà Ha dirigit i presentat diversos programes radiofònics i televisius, i col·labora assíduament en diferents periòdics i revistes, com Vanity Fair, La Stampa o Il Riformista. Des de gener del 2012 s'encarrega del programa radiofònic de Rai Radio 2, “Io, Chiara i l’Fosc”, treball que compagina amb l'escriptura.
www.facebook.com/bibbellvitge
www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx