PREMIS NOBEL LITERATURA: Igualtat literària? Des de 1901 s’han concedit 107 Premis Nobels de Literatura ( 2 ex aequo i amb un parèntesi durant la primera Guerra Mundial). D’aquests
tan
sols
12
han
estat
concedits
a
dones.
El primer Nobel femení, se l'endugué l'escriptora sueca Selma Lagerlöf
al
1909 ("El maravilloso viaje de Nils Holgersson", és una de les seves obres més conegudes).
La
segueixen
una
minúscula
llista:
1926: Grazia Deledda (Itàlia) 1928: Sigrid Undset (Noruega) 1938: Pearl S. Buck (EEUU)
DORIS LESSING
1945: Gabriela Mistral (Chile) 1966: Nelly Sachs (Alemanya) Ex.aequo. 1991: Nadine Gordimer (Sudàfrica) 1993: Toni Morrison (EEUU) 1996: Wislawa Szymborska (Polònia) 2004: Elfriede Jelinek (Àustria) 2007: Doris Lessing (Regne Unit) Comprovem amb desànim les llargues èpoques entre un premi i altre, en les que sembla que la dona no va participar en el món literari. Mirem amb un cert optimisme la dècada dels noranta que és la que més premis ha concedit a dones escriptores. Potser algun dia gaudirem en aquest àmbit d’allò que en diuen igualtat. ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET De nuevo el amor
El quadern daurat
Històries de Londres
Risa africana
El somni més dolç
El viento se llevará nuestras palabras
BIBLIOTECA BELLVITGE Avda. Amèrica, 69 (08907) L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es
El quinto hijo Dimarts, 28 de juny a les 19.00h
L’AUTOR W
WAWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW
L’OBRA
L’OBRASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
Doris Lessing, escriptora anglesa, neix a Kermanshah ( Iran) al 1919, on el seu
Harriet i David s’enamoren a primera vista i es casen. Compren una
pare era capità de l’exercit britànic. Al 1924 la seva família s’estableix a Rhodesia del
enorme casa victoriana als afores de Londres i comencen a tenir fills, la gran
Sur (Zimbawe) on transcorren els primers trenta anys de la seva vida. L’autora viu una
il·lusió del matrimoni. Els seus familiars els qualifiquen de bojos i irresponsables
infància problemàtica, condicionada pel paisatge africà i la frustració dels seus pares
però ells són molt feliços amb l’arribada dels fills. El fet d’omplir la casa de vida
que no van veure realitzats els seus somnis. Es va educar a diverses escoles de
amb els nens i a més poder compartir-la
Salisbury (Harare) però abandona els estudis amb catorze anys. Es casa per primer
períodes de vacances i festes fa que la parella estigui molt contenta.
cop amb dinou anys amb un funcionari i té dos fills. Al 1944 es torna a casar amb un exiliat alemany, camarada del partit comunista i té un altre fill. Parteix a Londres al 1949.
amb la resta de parents durant els
El matrimoni té quatre fills quan s’anuncia l’arribada del cinquè. Des del començament Harriet avisa que aquest embaràs és diferent a la resta. Sent una força excepcional del nen que porta al ventre, que li espanta i angoixa. A més
El contacte amb Àfrica i el profund amor que va sentir per aquesta terra va
sembla que tot està canviant al seu voltant, inclús la relació amb el seu marit.
constituir la materia prima d’algunes novel·les. El tema de l’emancipació de la dona
Finalment neix el nadó un mes abans del temps previst amb un volum i una
abunda també a la seva obra de ficció. Amb Canta la hierba (1950), on tracta la vida a
força excepcionals.
Àfrica i mostra la seva oposició a la política racial, va aconseguir obrir-se camí al món literari. En el cicle Hijos de la violencia (cinc novel·les),desenvolupa la vida de Martha Quest, en l’àmbit racial i social i els seus esforços per alliberar-se del cercle familiar.
El naixement d’aquest trenca la vida tranquil·la i feliç del matrimoni i la seva família. Ben és un noi normal segons els metges però té pautes de comportament molt singulars. És fort, agressiu i les seves males intencions fan que els seus germans i parents li tinguin por, el que fa que es distanciïn de la
El cuaderno dorado (1962), és la novel·la que més fama li ha donat, considerada un clàssic de la literatura feminista. És un relat autobiogràfic on analitza les actituds polítiques i els tòpics i costums de la vida britànica tradicional. De la seva obra posterior hem de destacar Un hombre y dos mujeres (1963), Diario de una buena vecina (1984), La buena terrorista (1985), El viento se lleva nuestras palabras (1987) i El quinto hijo (1988) entre d’altres. Lessing ha presentat dos volums de memòries, Dentro de mí (1994), que abraça des del seu naixement fins la seva partida a Londres desprès de viure 25 anys a la colònia anglesa Rodesia del Sur (Zimbabwe) i Un paseo por la sombra (1997), on rememora la seva vida a Londres quan era aspirant a escriptora. Posteriorment apareixen
Mara y Dann: una aventura (1999),
El sueño más dulce (2002) i La
historia del general Dann (2006). Ha estat una escriptora premiada. Al 2001 va rebre el premi Príncipe de Asturias de las Letras i al 2007 el Premi Nobel de Literatura.
família. La parella pren la decisió d’internar-lo en un centre per persones amb trastorns mentals per protegir la seva família, però això suposa un gran patiment per Harriet. Mesos més tard, el seu amor de mare i els remordiments li porten a buscar en Ben. Se’l troba en condicions deplorables i decideix que torni a casa, on tindrà cura d’ell, li dedicarà temps i l’estimarà. Aquests canvis fan que Ben comenci a conviure amb certa normalitat amb la resta de la família però per una altra banda, la família comença a desintegrar-se ja que els fills tenen por per la seva integritat. L’obra és un duel entre dos personatges: la mare, que manté una lluita constant per salvar la seva família, al seu fill i a ella mateixa; i Ben, el fill desplaçat del món que li envolta. L’autora fa un retrat de l’adolescència, de la família en plena decadència i de la incomprensió de la societat a la singularitat de l’individu.