LITERATURA FINESA
SSkkkkkkkkkkkkkkk
SS
La literatura finesa és una de les més recents d’Europa. Finlàndia va ser ocupada pels suecs des del 1150 fins al 1809, i la seva cultura va ser relegada. La única llengua escrita i usada per l’administració era el suec. Fruit de tants anys de presència, encara existeix una minoria de parla sueca a Finlàndia, la qual gaudeix de drets lingüístics i polítics reconeguts a la seva constitució.
El 1809 Rússia va arrabassar Finlàndia als suecs i va fundar el Gran Ducat de Finlàndia, dotant-lo de certa autonomia. Per primer cop el finès passava a ser una llengua de cultura. Finlàndia va viure un autèntic renaixement cultural i nacional, i va aparèixer la primera literatura en finès. L’obra més important d’aquest període
ARTO PAASILINNA
és el kalevala, un poema èpic recopilat pel filòleg Elias Lönnrot a partir de la tradició oral transmesa pels trobadors i poetes populars. La influència del kalevala supera l’àmbit de Finlàndia. Entre d’altres autors, va ser una de les fonts d’inspiració principal de Tolkien per escriure El Senyor dels Anells.
Al segle XX la literatura finesa es va normalitzar i va produir dos novel·listes d’abast mundial: Frans Eemil Silanpää, a qui li fou concedit el Premi Nobel de literatura el 1939, i Mika Waltari, autor de novel·les històriques tan famoses com Sinuhé l’egipci o S.P.Q.R.: el senador de Roma.
ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET El bosque de los Zorros
El mejor amigo del oso
El molinero aullador
La dulce envenenadora
BIBLIOTECA BELLVITGE Avda. Amèrica, 69 (08907) L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es
Delicioso suicido en grupo Dimarts, 29 de novembre a les 19.00h
L’AUTOR W
WAWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW
L’OB RA
Arto Paasilinna va néixer el 20 d’abril de 1942 al municipi de Kittilä, a la Lapònia
L’OBRASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
Finlàndia pateix un dels percentatges de
finlandesa. Els seus pares eren refugiats interns que fugien de la Segona Guerra
suïcidis més alts del món. No és d’estranyar que
Mundial, però tot i així van decidir quedar-se a viure a Lapònia un cop acabada la
Paasilinna, sempre atent a qualsevol element
guerra. Arto tenia quatre germans i dues germanes i va estudiar a l’Escola General i
criticable de la societat, acabés per dedicar-hi
Elemental de Lapònia. La vida a Lapònia era dura. Els veïns més propers dels
una novel·la. Delicioso suicido en grupo es va
Paasilinna vivien a 6 quilòmetres, i als 17 anys l’Arto es va haver de posar a treballar
publicar l’any 1990, i és una de les 5 úniques
de llenyataire.
novel·les de Passilinna que ha esta traduïda a
Des de ben petit Paasilinna va demostrar interès per l’escriptura i pel
l’espanyol. En ella sotmet un tema tan delicat com és el suïcidi al seu habitual
periodisme. Es diu que amb deu anys ja escrivia un diari que “repartia” entre els
tractament irònic i desmitificador, ple d’humor negre. Aconsegueix provocar la reflexió
membres de la família. Va provar diverses feines i finalment va aconseguir entrar a
del lector, alhora que no deixa de destil·lar una certa tendresa cap als seus
treballar en el diari Nuoren Voiman Liitto l’any 1966. Dos anys després el van
protagonistes “suïcides”.
contractar com a editor al diari Apu. En aquest període va publicar la seva primera novel·la operaatio Finland, l’any 1972. Cansat del periodisme, Paasilinna va intentar convertir-se en escriptor professional. Poc després de casar-se va vendre la seva barca, es va retirar a una cabana del bosc i va escriure El año de la liebre, que es va publicar l’any 1975 i va ser un èxit de vendes a Finlàndia. Immediatament abandonà el periodisme per consagrarse a la seva vocació. Des d’aquest moment Paasilinna ha mantingut una producció constant de gairebé una novel·la a l’any. La seva fama ha sobrepassat el seu país i ha estat traduït a 18 llengües, tot i que només 5 de les seves 35 novel·les s’han publicat a Espanya. A Finlàndia, en canvi, cada nova novel·la de Paasilinna constitueix un autèntic esdeveniment editorial i social.
L’estil d’Arto Paasilinna es reconeix amb facilitat. Les seves novel·les s’ambienten en la Finlàndia rural, i el seu protagonista sol ser un home de mitjana edat. Amb ironia i humor negre, tracte els aspectes més controvertits de la societat finlandesa i aconsegueix fer reflexionar als seus lectors, alhora que els fa passar una estona divertida.
A l’octubre del 2009 va patir un vessament cerebral i poc després va ser ingressat en una clínica per recuperar-se. El maig d’aquest any la família ha confirmat que Paasilinna ja no és capaç d’escriure.
La novel·la comença quan Olin Rollonen pren la decisió de suïcidar-se. Es tracta del gerent d’una petita empresa que ha fet fallida, la seva salut s’està deteriorant i la seva dona no l’entén. La nit de Sant Joan troba un graner apartat enmig del bosc, i decideix que serà allà on es dispararà un tret. La sorpresa per Rollonen és que el graner ja està ocupat. El coronel Kempaninen, un militar retirat, ha escollit el mateix dia i el mateix lloc per suïcidar-se. Olli li salva la vida, tot despenjant-lo de la corda.
Els dos homes inicien una curiosa amistat, i després d’uns dies de llargues converses i profundes reflexions, tenen el que els sembla una idea brillant: fundar una associació d’aspirants a suïcides. D’aquesta manera aconseguiran reunir un grup de més de trenta persones, cadascuna d’elles més estranya que l’anterior , i junts emprendran un viatge per Europa amb un sol objectiu: trobar el penya-segat més bonic del continent amb l’objectiu de tirar-s’hi tots junts. Per realitzar el viatge compraran un autobús al que bategen com “la mort veloç”.
El més curiós de tot és que ara que han decidit morir, els membres de l’associació comencen per fi a viure, i fan coses que mai s’havien atrevit a fer. Cada parada de l’autobús es transforma un motiu de diversió; les borratxeres són una constant; l’amor i el sexe no hi falten pas, i fins i tot es ficaran en una baralla de carrer. Situacions absurdes que Paasilinna resol amb el seu humor habitual.