Memòria de treball de Bellvitge 50 by Biblioteca Bellvitge

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

MEMÒRIA

Bellvitge 50 Bellvitge, un barri educador

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

SUMARI

BELLVITGE 50. EL QUE SOM I EL QUE PRETENEM

1.1.

EL BARRI. Context històric.

1.2.

PRESENTACIÓ DEL GRUP “BELLVITGE 50”

1.3.

OBJECTIUS, TEMPORALITZACIÓ I METODOLOGIA

1.4.

EMBLEMA: “Sóc de Bellvitge” i LOGO

1.5.

BELLVITGE, BARRI EDUCADOR?

ELS PROJECTES. ACTUACIONS I REFLEXIONS.

2.1. DOCUMENTACIÓ I DIFUSIÓ SOBRE EL BARRI 2.1.1. Conferències i exposicions relacionades amb el barri 2.1.2. Entrevistes a gent del barri 2.1.3. Elaboració d’un llibre d’urbanisme i història del barri 2.1.4. Calendari commemoratiu del 50 aniversari 2.1.5. Elaboració del conte Els follets de la Marina 2.1.6. Recollida i difusió de material escrit i visual en diferents suports 2.1.7. Espais de reflexió compartida

2.2.

TREBALL AMB ELS CENTRES EDUCATIUS

2.3.

JOC DE ROL

2.4.

CELEBRACIONS SOCIO-CULTURALS I ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC

2.5.

ALTRES PROPOSTES 2.5.1. Ampliació d’àmbits i propostes 2.5.2. Propostes que s’han quedat sense realitzar

2.6.

ACTIVITATS ÚLTIM TRIMESTRE. CLOENDA.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

3.1.

ACORDS SOBRE LA CONTINUÏTAT DELS PROJECTES

3.2.

RELACIONS AMB LES ENTITATS

3.3.

L’EDUCACIÓ DES DE LA COOPERACIÓ I LA COMUNICACIÓ

REPTES DE FUTUR i PROPOSTES DE CONTINUÏTAT

BELLVITGE, BARRI EDUCADOR. Conclusions i conseqüències.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES

AGRAÏMENTS

ANNEXOS

Annex 1. Resum d'activitats per al Casalet Annex 2. Relació de documents i materials educatius Annex 3. Informació treballs de recerca Bellvitge50 Annex 4. Exposició de fotografies Annex 5. Pregó 2015 Annex 6. Testimoni: Recorregut vital del nostre “bell viatge” Annex 7. Resum sobre la documentació recollida a “Bellvitge 50”

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Festa Major de Bellvitge, 2015, abans de la lectura del pregó comunitari.

1. BELLVITGE 50. EL QUE SOM I EL QUE PRETENEM. 1.1. EL BARRI. Context històric. Bellvitge és un barri obrer que va néixer a conseqüència de la necessitat d’habitatge per la crescuda de població a la Barcelona dels anys 60. Donades les seves dimensions i la seva uniformitat Bellvitge ha estat considerat un exemple d’urbanisme especulatiu.1 El creixement de la població va ser molt ràpid, els primers habitants hi van arribar el 1965; al 1970 ja hi havia 15.000 habitants, xifra que al 1975 es va doblar.2 Després ha baixat, actualment hi viuen uns 25.000 habitants. La majoria dels primers habitants del barri eren matrimonis joves i famílies amb fills petits. Quan van arribar, se’n va adonar que no tenien els serveis més bàsics, com ara botigues, escoles o centres de salut, ni mitjans de transport adequats per acostar-se a la mateixa ciutat a què pertanyien, l’Hospitalet de Llobregat, o a poblacions properes. Entre els blocs d’habitatges hi ha uns edificis d’una planta amb altells i soterranis, destinats a comerços i tallers; en aquests locals es van començar a establir alguns d’aquests serveis, de manera molt precària. El terreny, format pels al·luvions del delta del Llobregat, va ser una zona de maresmes fins que es va canalitzar el riu Llobregat al segle XIX. Quan es començà a edificar només hi havia camps de conreu, una ermita mil·lenària que dóna nom al barri i l’empresa de construcció CIDESA, on es feien els prefabricats amb què es muntaven els edificis. Com que el nivell del terreny és molt baix, el clavegueram va estar obert durant molt de temps i va ser un problema difícil de solucionar. Els pagesos van avisar que a l’època de pluges el riu es desbordava sovint, però la immobiliària no els va fer cas i van construir soterranis als edificis. 4

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Alguns es van inundar al setembre de 1971 i també en altres ocasions, cosa que va contribuir a evidenciar més els dèficits del barri. Un altre problema va ser la dispersió de la construcció inicial. La Immobiliària Ciutat Comtal (ICC) comprà, primerament les parcel·les dels propietaris que tenien els terrenys arrendats. Començà a edificar per la cantonada sud del barri, més propera a la Gran Via, per continuar després per la cantonada més allunyada, la de l’avinguda Europa amb la travessia Industrial, quedant enmig una gran quantitat de terreny ple de fang i normalment intransitable. Es van crear així els “dos Bellvitges”. Al Bellvitge Sud, la ICC destinà un dels locals comercials a casal per organitzar activitats de caire sociocultural. A banda i banda d’aquest casal, va fer una pista de patinatge i una de bàsquet; també tenia cura d’uns jardins entre els blocs. L’objectiu de tot plegat era promocionar la venda de pisos. A la Gran Via un gran cartell anunciava “En Bellvitge hay vida”, i se’n feia publicitat als diaris i als reportatges del No-Do3, que es passaven als cinemes abans dels films. L’any 1968, al Bellvitge Nord van donar els primers blocs d’habitatges als habitants d’un barri de barraques anomenat “la Bomba”, que hi havia als terrenys del que avui és la Gran Via Sud. Aquests es coneixien entre si i estaven organitzats, alguns pertanyien a les comissions obreres que es començaven a formar. La vida associativa i social del barri es va gestar a les dues parròquies. Tant els capellans, com les institucions religioses i els laics que hi van col·laborar, sempre han defensat una vida més digna per al barri, obrint els seus locals als veïns quan aquests no es podien reunir en altres llocs i impulsant moltes de les iniciatives educatives i culturals que després han seguit el seu propi camí. Els primers edificis escolars, un de públic i un de concertat, es van obrir al 1970, cinc anys després dels inicis, el que dóna una idea de les mancances que hi havia. Al 1973 la parròquia a Bellvitge Sud, amb l’assessorament de Justícia i Pau, va promoure la capacitació de la gent davant dels canvis socials que s’acostaven, 5

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

amb un curs sociopolític, el SECOD, en el qual es va analitzar els dèficits del barri i com fer-hi front. A la parròquia de Bellvitge Nord començaven les lluites per aconseguir un barri més digne, on la vida realment fos vida i s’iniciaven les primeres associacions de veïns (AV) del barri. Van arribar a haver-hi quatre AAVV, però els veïns es van unir en les lluites comunes, com les que es van fer per frenar la construcció massiva i que hi hagués espai per a la construcció de serveis i equipaments. La lluita es va guanyar al 1976, quan un jutge va donar la raó als veïns i l’Ajuntament es va comprometre a fer els serveis necessaris. D’aquesta notícia se’n va fer ressò els mitjans i això va fer augmentar el renom del barri. Ja que tot el barri està orientat al sud i els edificis són d’una estructura similar, mirats des de l’exterior, semblen nínxols i ràpidament es desqualifiquen. A la conferència “Bellvitge a la literatura”, Carles Ferrer, ens va assenyalar que “la imatge de Bellvitge que es transmet en algunes novel·les com ara Els mars del sud, de M. Vázquez Montalbán, és la d’un barri lleig a nivell de paisatge urbà, tot i que molt atractiu quant a riquesa humana”4. I és que, si en múltiples ocasions ha estat considerat com a “ciutat dormitori”,5 en més ocasions encara, s’ha desmentit aquest tòpic que continua en l’imaginari col·lectiu dels que no coneixen prou aquest barri. Nelly Peydró, a la seva conferència sobre les dones del barri, ens va explicar que “especialment per a les dones, Bellvitge no ha estat mai un "barri dormitori", ja que nosaltres hi hem fet vida. Sempre hi hem estat molt presents, creant xarxes de relacions des de les mateixes escales on vivim i participant en la resolució dels problemes”.6 Bellvitge és un referent de gent lluitadora que ha aconseguit un barri amb serveis i espais verds, com l’actual7 i, el que és més important, un barri amb una cohesió social que pocs altres han aconseguit8. Els que vivim aquí, estem contents amb el barri que tenim9, la prova és que hi ha prou demanda de pisos, però poca oferta. Una gran part dels joves que 6

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

s’independitzen es continuen quedant aquí, o s’hi voldrien quedar; alguns que van marxar fora, tornen o volen tornar. Els que a vegades es veuen obligats a marxar, però no per gust, són els nous immigrants, ja que, al ser tots els pisos del mateix temps i de característiques similars i en haver-hi poca oferta, els preus són elevats i es poden trobar pisos més econòmics en altres barris de l’Hospitalet. Tot i que nosaltres valorem el nostre barri, com es pot veure a les entrevistes que hem fet, molt sovint ens costa dir que som de Bellvitge, especialment quan anem a la Universitat, perquè ens trobem amb mirades poc entenedores i plenes d’estereotips negatius envers el barri. Ara el barri té elements naturals, com ara espais verds i socials, com els serveis i les entitats. El podem considerar bonic, però ens ho hem d’acabar de creure i cal canviar els tòpics dels que no el coneixen prou bé; és el que volem. 1.2.

PRESENTACIÓ DEL GRUP “BELLVITGE 50”

El grup Bellvitge 50 es va començar a gestar al 2012, amb motiu de preparar i celebrar el 50è aniversari de Bellvitge (2015), però també amb l’objectiu d’afavorir el coneixement del barri, especialment entre els més joves, i augmentar la seva participació i implicació en el teixit associatiu del barri. La idea va sortir de l’Associació de Veïns i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, que seran les entitats jurídiques que portaran a terme aquest programa. Es convocà a tothom a participar en l’organització d’actuacions al voltant de la història del barri i de seguida va comptar amb el recolzament explícit i continuat d’algunes entitats i persones a títol individual. Les institucions públiques donen suport a la iniciativa, especialment l’Ajuntament, mitjançant la Biblioteca Bellvitge que de seguida col·labora activament amb totes les iniciatives i la Regidoria del barri i altres regidories com ara la d’Educació i Mitjans de Comunicació. Fins ben avançat l’any, l’Ajuntament no ens va confirmar la quantitat que subvencionarien, amb la qual cosa hem estat treballant amb pressupost zero.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Hi havia un cert compromís d’ajut en el finançament del llibre, del conte i de l’estand de les festes, però sense concretar-ne la quantitat. El grup gestor ha estat constituït per les següents persones: Francesc Segura, coordinador, educador i membre de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV). Carlos Tejedor, membre de l’AVV, responsable de la documentació i de la difusió a les xarxes Manuel Domínguez, historiador i membre del CEL’H. Nicolás Arenas Blé, treballador de la Biblioteca Bellvitge. Cal fer constar que altres membres de l’AVV, el Cel’h i la biblioteca també han participat activament en els projectes. Emili Hormias i Sandra Bestraten, arquitectes professors a la UPC. Francisco Rubio, Mª Lo Fernández i altres membres de LaFundició espai físic”10 Nelly Peydró, veïna del barri i gestora de l’Aula de Cultura dels anys 80 Maribel Alarcón i Mª Ángeles García-Carpintero, mestres d’escola pública del barri. Santi Palomo, dissenyador gràfic, membre d’un grup ecologista de la Saboga. Fidencio Corral, membre de l’Associació de Grallers i Gralleres del barri. Gemma García, estudiant d’audiovisuals. Ignasi Escudero, jove veí del barri. Emili Salas, membre del grup sardanista Tot Bellvitge. I altres persones i entitats, que van participant de manera fixa o esporàdica de les reunions. A tots ells i a altres que s’hi han anat interessant i han assistit esporàdicament a les reunions, se’ls manté informats per via telemàtica. 1.3.

OBJECTIUS, TEMPORALITZACIÓ I METODOLOGIA

Els objectius establerts són: •

Recollir i deixar testimoni de la història del barri.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

•

Difondre estudis i materials didàctics de la història del barri.

•

Obrir espais i canals des dels quals es pugui compartir i elaborar nous documents: biblioteca, xarxa...

•

Propiciar la reflexió sobre els orígens, evolució, realitat actual i reptes de futur del barri.

•

Celebrar el 50 aniversari de manera que s’afavoreixi la cohesió social.

•

Aconseguir que, especialment el jovent, es faci seu el lema Sóc de Bellvitge i que augmenti la seva implicació en el barri.

Començàrem dissenyant diferents projectes als quals se’ls ha anat donant forma i continuïtat en funció de les necessitats, però també de les possibilitats i disponibilitat de les persones, ja que la majoria treballem i aquest projecte es fa de manera voluntària. Normalment ens reunim una vegada al mes, de 19 a 21 h del vespre, als locals de l’AVV. Algun cop hem tingut una altra reunió per fer comissions internes i/o reunions amb els organismes públics. Intentem no carregar-nos més del que podem, ser eficaços i complir els horaris pactats. Les xarxes telemàtiques ens faciliten la comunicació i la cooperació. En principi el grup es dissoldrà quan acabi l’any 2015, però sempre hi ha hagut la perspectiva de l’i després, què?”, entreveient que potser caldrà donar certa continuïtat al projecte, especialment en el tema educatiu i en el de recollida i organització compartida de noves informacions. Treballem en equip des de diferents perspectives, però amb un mateix objectiu; d’una manera pràctica, altruista, rigorosa i senzilla a la vegada, i per damunt de tot, plural i democràtica. La professionalitat dels components facilita aquesta manera de treballar, amb la qual ens sentim còmodes. També intentem que la feina sigui oberta i transparent, compartint el que fem amb la resta d’entitats i institucions a les quals convoquem i expliquem el que anem fent periòdicament. 1.4.

EMBLEMA: Sóc de Bellvitge i LOGO

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Per les característiques de polígon de prefabricats que hem explicat abans, sempre hi ha hagut un sentit de pertinença al barri més fort que a la mateixa ciutat. Bellvitge sempre ha tingut entitat pròpia. Un dels objectius que ens plategem, és que, especialment el jovent del barri, es faci seu el lema Sóc de Bellvitge i que això sigui un motiu d’orgull per augmentar la seva participació en el barri. Si arribem a aconseguir en certa mesura aquest objectiu, voldrà dir que hem fet alguna cosa significativa per al jovent amb els nostres projectes. Aquest emblema formarà part de les produccions que fem. També engegarem algunes accions concretes per fer-lo conèixer. Sóc de Bellvitge / Soy de Bellvitge. Bellvitge es va poblar a partir de 1965 amb immigrants de diferents regions d’Espanya. La catalanitat ha estat considerada un element forà i estrany. La Rosa Gironès, a la conferència de les dones del barri, ens va explicar que a la seva escala els anomenaven “els catalans”.11El que llavors podia ser normal, donades les circumstàncies, continua essent així per una part de la població, per això direm el lema en els dos idiomes, intentant que els dos formin part de “la normalitat”.

Una de les primeres accions va ser fer un logo que ens identifica i ens recorda per a què i per a qui estem treballant. En la confecció del logo ens va ajudar el dissenyador gràfic Santi Palomo. Aquest logo està present en totes les nostres iniciatives.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

1.5.

BELLVITGE, BARRI EDUCADOR?

Bellvitge ha estat un referent de l’educació en el temps lliure i ha comptat amb educadors i persones que han compensat amb escreix les mancances del barri. Ja hem dit abans que la tasca educativa i social es va gestar a les parròquies. A la de Bellvitge Sud, la parròquia de la Mare De Déu de Bellvitge, un grup de veïnes dels primers blocs, amb el suport del capellà diocesà que venia a l’ermita, van organitzar les primeres colònies per a nenes del barri i del carrer Campoamor. El 1968 arribaren els jesuïtes i, amb ells, un grup de joves, alguns dels quals van començar a organitzar activitats amb nens, com ara cinefòrums i colònies, iniciant el primer centre d’esplai de Bellvitge, que després es va independitzar de la parròquia i que ha estat un referent a nivell europeu. El mateix va passar amb altres entitats nascudes a la parròquia, com el casal d’avis del carrer Ermita del qual ara es fa càrrec l’Ajuntament; l’associació de disminuïts que, al 1970, va obrir l’escola d’educació especial Estel i uns tallers per a persones amb discapacitat que encara perduren, i un grup juvenil, el Vivac, que va treballar amb diverses generacions de joves. Altres persones van iniciar l’escola Joan XXIII que, a més de l’ensenyament reglat amb infants utilitzant mètodes pedagògics que sempre han estat pioners i innovadors, també va optar per la formació professional i l’alfabetització 11

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

d’adults durant els primers anys. També van tenir un grup de joves Convis que van iniciar a la parròquia el casal menjador per atendre durant els mesos d’estiu els infants més desfavorits del barri. A Bellvitge Nord, a la parròquia de Sant Joan Evangelista, uns quants joves amb un capellà diocesà, van iniciar també un grup de joves i un centre de temps lliure, el Quitxalles. També col·laboraven amb un grup juvenil del carrer de Campoamor. Entre aquests grups de joves i altres del barri i de la ciutat, sempre hi ha hagut bona comunicació i cooperació. També hi ha hagut altres grups de moviments catòlics com la JOC o el MIJAC. Aquests grups de joves de les parròquies van desaparèixer però no el seu rastre. Una entitat del barri que es dedica a la tasca social i educativa porta el nom de Nou Quitxalles i la Fundació la Vinya continua acollint nens i joves al casal Al vent, de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge. L’any 1970, una institució teresiana va obrir una escola i posteriorment un centre d’educació de temps lliure, l’Esclat, que actualment disposa també de formació ocupacional, aula oberta i centre obert. Organitza activitats educatives interessants, com les de l’aprenentatge servei” o “l’espai familiar”, en col·laboració amb la biblioteca del barri. Els dalts del primer Mercat de Bellvitge, obert el 1975, estaven destinats a ser un centre cultural, però van estar tancats durant un temps, fins que uns quants veïns i veïnes, convençuts que l’educació musical és important en el desenvolupament humà i que els seus fills tenien el dret a accedir-hi, , els van “ocupar” i van engegar l’escola de música i banda de Bellvitge, que encara perdura. Tots els membres col·laboren d’una manera o una altra a mantenir aquesta iniciativa. A l’Aula de Cultura dels anys 80 es va iniciar l’escola d’adults, amb una religiosa del Sagrat Cor i altres persones, avui a càrrec de la Generalitat, als dalts de l’antic casal, damunt del casal d’avis de l’Ermita. També es van desenvolupar altres iniciatives artístiques i culturals, que donaven aixopluc al grup musical de joves del barri “Arrels”, que va tenir un cert ressò. També s’hi

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

van fer les primeres reunions amb les entitats del barri per organitzar festes com les de Carnaval o les festes majors populars. Les parròquies funcionaren durant molts anys en barracons i dalts dels edificis. Les seves comunitats van decidir que els nous edificis, la construcció dels quals estava prevista als plans d’urbanisme, es farien quan el barri tingués els serveis bàsics que necessitava, com així ha estat. Hi ha un munt d’iniciatives més, lligades a l’ecologia, la solidaritat, els esports, el teatre o el manteniment de les tradicions, tant catalanes com dels pobles d’origen, que hem recollit en el resum d’entitats del barri. Actualment el nostre barri disposa dels serveis educatius reglats que corresponen per llei, i d’educadors de medi i d’altres institucions que complementen la tasca educativa. Algunes són d’iniciativa privada però tenen el suport dels organismes públics, com ara els Serveis Socials de l’Ajuntament. També disposa d’equipaments públics a l’abast de tothom: molts parcs i espais verds, la biblioteca, les instal·lacions esportives, etc. Però no per tenir institucions educatives i educadors podem dir que sigui un barri educador, de la mateixa manera que no per tenir els ingredients d’una recepta, podem dir que tenim un plat cuinat. El compromís col·lectiu en un seguit de tasques que hem dissenyat per conèixer millor la realitat, donar-la a conèixer, contrastar-la, compartir-la, valorar-la i reconstruir el que sabem, ens permetrà descobrir si som un barri educador i quines accions i maneres ho poden afavorir. Partim de les següents premisses: 1. Amb l’acció construïm coneixement. 2. Amb el treball col·lectiu ens conscienciem de la pròpia identitat i de la realitat social. 3. El reconeixement de les persones ens obre a la confiança i a la comunicació, des de les quals podem generar nous processos educatius.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

2. ELS PROJECTES. ACTUACIONS I REFLEXIONS. 2.1. DOCUMENTACIÓ I DIFUSIÓ SOBRE EL BARRI 2.1.1. Conferències i exposicions relacionades amb el barri Amb les conferències i exposicions volem donar a conèixer diferents aspectes del barri, però també afavorir la trobada i compartir reflexions. La biblioteca del barri ha acollit les xerrades i exposicions següents: Al febrer del 2012 es va presentar l’exposició Vivimos en Bellvitge. ¡Catalunya termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia! 12 , en la qual es mostrava el treball conjunt de l’artista Jessica Espinoza, membres de laFundició i diferents grups d’adults, amb la col·laboració d’alumnes de l’Institut Bellvitge. Consistia en un arxiu d’imatges serigrafiades amb teles, construïdes col·lectivament. Amb paraules de laFundició: El procés de treball ha fet una revisió de l’imaginari consensuat al voltant de la memòria històrica de Bellvitge per introduir-hi noves veus i alguns matisos i contradiccions que ens allunyin de relats èpics i ens apropin a noves possibilitats d’entendre les nostres realitats i, per tant, de repensar-les i reconstruir-les. En aquesta exposició artística es reconeix el paper de la dona en la lluita obrera i la immigració.

Entre el 2013 i el 2015 s’han fet les següents: “Bellvitge 50”, una primera presentació per part dels responsables de la comissió: Francesc Segura de l’AVV i Manuel Domínguez del Cel’H, amb la participació d’Emili Salas, veí del barri des del 196813, membre

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

del grup sardanista Tot Bellvitge i col·laborador habitual del nostre equip, que ens va oferir el seu testimoni de vida al barri. “Bellvitge a la literatura14, el 10 d'octubre de 2013, per Carles Ferrer Sales, soci del CEL’H i bibliotecari a la ciutat de l`Hospitalet, en què ens va explicar els estereotips del barri utilitzats i reconeguts en bona part d’obres literàries.

"Com es va construir el barri", el 27 de novembre de 2014, per Sandra Bestraten i Emili Hormias, arquitectes del barri i part de l'equip Bellvitge 50. Hi van assistir Salvador Domínguez, enginyer industrial responsable del càlcul dels edificis de Bellvitge; José Maria Pera Pardina, director d'obra de Bellvitge, i Cristóbal Montoya, d’Entropia GOP, l’equip tècnic encarregat de la rehabilitació dels habitatges de la Fontsanta, a Cornellà. En aquesta conferència es van explicar les tècniques innovadores que en aquell temps va suposar l’edificació del barri, i es van oferir unes pinzellades del que pot suposar l’adequació dels edificis a les actuals necessitats per millorar-ne l’accessibilitat. •

Prèviament a aquesta conferència es va passar el vídeo Bellvitge, el valor d’un barri, documental realitzat pels alumnes de l’Institut Bellvitge, després d’enregistrar testimonis d’avis i àvies del barri.15

"Quan Bellvitge eren camps", el 19 de febrer de 2015, sobre la història des del segle X al XX. A càrrec d’en Manuel Domínguez, del CEL’H, i del Sr. Campamà 16 . En Manel ens va situar en l’entorn geogràfic i històric que van configurar aquests terrenys fins a l’edificació del barri. Ens va explicar com havia anat evolucionant el nom, des de l’original Amalvigia, durant 1.000 anys d’història. Va contrastar la documentació amb les versions populars de llegendes i tradicions.

El Sr. Campamà, fill d’un pagès que conreava aquestes terres, ens va explicar com era la vida en aquests terrenys abans de l’edificació del barri i què va suposar, per a alguns pagesos, aquest fet. Amb ell, ens vam adonar 15

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

que cal ser conscient de la història del lloc on arrelem. Ell ens va facilitar el seu testimoni escrit i algunes fotos, com aquesta, del primer edifici alçat enmig dels camps.

1964

A partir d’aquesta conferència vam començar a fer petits resums amb fotos que hem penjat a les xarxes i hem recollit en documents. Va anar tenint molt seguiment, cosa que ens va engrescar a continuar. "Les dones del barri"17, el 19 de març de 2015, amb Nelly Peydró, responsable de l’Aula de Cultura de Bellvitge dels anys 80; Isabel Fernández mestra de la llar d’infants El Passeig i, anteriorment, de la guarderia Tintín; Rosa Mª Gironès, veïna del barri i participant en entitats educatives i culturals, i Mª Carmen de la Fuente, directora de la Fundació la Vinya,. Dones de diferents generacions que han explicat el paper de la dona en aquests anys, ja que, com va dir Nelly Peydró: tot i que no se’ns feia visibles, el cert és que hi érem. També van recordar el valor d’algunes dones que van ser un referent per al barri per la seva capacitat de lluita, empatia i honestedat, com Teresa Quinquilla, Mª Josefa Aige o Pura Fernández. Els follets de la Marina18, conte presentat el 23 d’abril i escrit per les dues mestres de l’equip, amb il·lustracions de Vanessa Díaz, estudiant d’arquitectura tècnica i maquetació de Santi Palomo, dissenyador gràfic.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Es va fer una representació amb titelles, en el marc de “l’hora del conte” que programa la biblioteca, a la qual van assistir infants i adults. La biblioteca s’hi va implicar activament, fent un conte en grans dimensions i preparant la sala amb un expositor per les titelles: a una banda un dibuix de l’ermita i a l’altra un bloc del barri.

El dia 4 de juny es va fer la xerrada “Bellvitge, reptes de futur”, en què joves estudiants d’arquitectura amb els seus professors Emili Hormians i Sandra Bestraten ens van mostrar els seus projectes per millorar l’accessibilitat del barri, 19 ja que, a la majoria d’edificis, l’ascensor no deixa a la planta i algunes escales tenen esglaons en la porteria. Tots els projectes tenen les seves maquetes corresponents. També hi va assistir l’alcaldessa de l’Hospitalet, que va recollir la iniciativa i es va comprometre a buscar recursos econòmics per millorar l’accessibilitat dels habitatges

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

El dia 3 de juny, aquests arquitectes també van inaugurar un espai a l’exposició “Pis pilot” del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (el CCCB o el MACBA?.) 20 En aquesta exposició s’ha mostrat la maqueta feta a l’escola pública del barri Bernat Metge.

Exposició “Bellvitge 50” al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya El dia 11 de juny s’inaugurà una altra exposició a la sala Picasso del COAC.

L’exposició té com a finalitat ajudar a comprendre fàcilment l’evolució del barri. Estudiants de l’Escola Tècnica superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), centres docents de la UPC, amb els seus professors Sandra Bestraten i Emili Hormias, comissaris de l’exposició, han col·laborat en la creació de cinc maquetes urbanístiques, que representen els plans parcials de Bellvitge i sis més de detallades, que permeten observar les diferents tipologies d’habitatges del barri. També inclou 8 vídeos que mostren la vida al barri i analitzen l’ús que es fa dels diferents espais públics. 18

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

A la inauguració, també van parlar la Isabel Fernández, que va explicar les lluites per aconseguir una llar d’infants digna, en Roque Fernández, actual president de l’AVV i es va llegir un text del grup de poesia Luz de Luna21. A la cloenda, “Bellvitge en clau de futur”, quatre arquitectes ens van donar pistes de per on haurien d’anar les actuacions de millora arquitectòniques i urbanístiques, així com de la importància d’integrar-les amb els elements socials i naturals de l’entorn. Alguns membres de l’AVV han ajudat a muntar i transportar les maquetes. Aquesta exposició romandrà un mes en aquest escenari i després s’aprofitaran les maquetes per a exposar-les a les festes majors, a les escoles i en altres espais públics. L’exposició Bellvitge 50 del COAC22 ha estat molt ben valorada, tant pels diaris com pels veïns que l’han vista, ja que és motiu d’orgull per a la gent del barri i un descobriment per als qui no el coneixen prou.

Totes les conferències han estat considerades molt interessants. Amb elles hem augmentat el coneixement del barri i hem pogut contactar amb més persones i entitats.

De la informació treta, n’hem fet resums amb fotos que hem publicat al Facebook i hem recollit en un arxiu documental.

Algunes d’aquestes conferències es van tornar a fer durant les festes majors.

El 20 de novembre de 2015 vam tenir la conferència sobre l’ermita de Bellvitge. Antonio Valcárcel, veí del barri i autor del llibre Ermita de Bellvitge, ayer y hoy. Del siglo XI al XXI, ens va explicar alguns fets d’aquests 1000 anys d’història. L'arqueòleg Albert López Mullor ens va parlar de les prospeccions arqueològiques que va dirigir entre el 1979 i el 1981, en què van participar uns quants joves apassionats, com ara Jordi de la Pinta i Jaime Río, que van sortir publicades a la revista Identitats i que han estat ressenyades en diferents publicacions i 19

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

documents.

L'arquitecte

Antoni

Companys

dirigir

l’última

reconstrucció, al 2003, i ens va explicar els perquès de l’última restauració de l'ermita, ja al segle XXI.

. Aquesta conferència sobre l’ermita va ser molt didàctica ja que, com ens va dir en Manuel Domínguez, la vam fer tres savis que es van complementar entre ells, per augmentar el nostre coneixement d’aquest edifici amb tant valor històric.

2.1.2. Entrevistes a gent del barri Hem fet entrevistes a persones que han estat vinculades a les lluites i a les entitats del barri, des de diferents posicionaments, i a veïns i veïnes que aporten el seu punt de vista del barri d’abans i el d’ara. De moment n’hem fet 20 (3 a nois joves, 8 a homes, 8 a dones i una entrevista a una nena) i en tenim una , per si es vol continuar l’activitat. Normalment les fem a la biblioteca, amb una o dues persones de la comissió i Gemma García, estudiant d’audiovisuals que s’encarrega d’enregistrar-les i publicar-les a la xarxa, després de tenir signats els drets d’imatge.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Aquests enregistraments, amb la resta de documentació que anem recollint, es farà servir com a material d’arxiu perquè pugui ser utilitzat per les persones que volen conèixer diferents aspectes de la història del barri. Per fer les entrevistes vam preparar un guió inicial amb les següents preguntes: •

Com et dius? On vas néixer, quan? De què treballen els teus pares?

•

Quins estudis tens? En què treballes?

•

Quan vas arribar al barri? Per què vas venir a viure a Bellvitge?

•

Quin Bellvitge et van vendre i quin Bellvitge et vas trobar?

•

Quins records tens de l’escola, la vida al carrer, a casa, el llocs d’oci...

•

Quins creus que van ser els fets més importants de la història del barri?

•

Quines persones recordes o destacaries? Per què?

•

Què creus que falta per fer?

•

Com valores el barri avui?

En fer-les ens hem adonat que la majoria de la gent, una vegada els hem explicat el que volem, comencen a parlar i ja omplen la mitja hora que dura l’entrevista explicant tot el que havíem previst; així que, només quan volem aprofundir en algun aspecte o no saben com continuar, els hi fem preguntes per completar el que ens van dient.

Les persones que hi han participat, d’una manera o altra, han mostrat la seva satisfacció de poder explicar les seves vivències i que es recullin.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Seria interessant continuar fent aquesta tasca, ja que el valor de les entrevistes i dels enregistraments és molt estimable, per ara i pel futur. Una feina pendent amb els enregistraments és determinar el temps concret dels continguts, per facilitar-ne la recerca temàtica.

Algunes persones no han participat en els enregistraments però ens han donat el seu testimoni escrit i altres ens ho han explicat verbalment i ho hem escrit nosaltres. 2.1.3. Elaboració d’un llibre d’urbanisme i història del barri Els dos arquitectes esmentats i l’historiador del CEL’H han elaborat un llibre dels 50 anys de Bellvitge, des de la vessant urbanística, social i històrica, que va sortir a les festes majors del barri. L’any 1991, en Manel Domínguez ja havia editat un quadern d’estudi23, després de fer uns tallers de memòria en què van participar alguns veïns i veïnes que s’havien significat al barri. Va haver-hi alguns temes conflictius que, en aquell moment, van quedar sense resoldre; potser no hi havia prou perspectiva històrica. Per aquest nou llibre, en Manel ens va demanar l’opinió i les aportacions que poguessin fer els de la comissió de Bellvitge 50, ja que ell és veí de la ciutat, però no del barri. Quan es vol escriure la història d’alguna cosa el primer que es fa es mirar la documentació escrita. Aquesta primera recollida d’informació cal contrastarla amb els testimonis directes; és el que anem fent amb les entrevistes i les comunicacions que s’estableixen a les xarxes socials, a les conferències, al carrer... El llibre en castellà va sortir per les festes i se’n van vendre 1.000 a un preu de 10 €, ja que finalment l’Ajuntament va col·laborar amb 5.000 euros en les despeses del llibre, de les que s’ha fet càrrec “Universitat sense fronteres”. S’ha deixat per a més endavant l’edició del llibre en català i la reedició de més llibres en castellà.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

2.1.4. Calendari commemoratiu del 50 aniversari Es va fer una tirada al desembre de 2014 de 1.000 exemplars, amb fotos majoritàriament antigues de l’ermita i del barri, que es van vendre a finals de desembre a preu de cost (un €) i van tenir molt d’èxit. La maquetació l’ha feta Santi Palomo, dissenyador gràfic que també ens ha ajudat en les exposicions de manera voluntària. 2.1.5. Elaboració del conte Els follets de la Marina Les dues mestres que participem en la Comissió de Bellvitge 50, ens vam oferir a fer un conte sobre la història del barri. L’objectiu era donar a conèixer la historia del barri als més petits, perquè el poguessin valorar i gaudir millor. En principi, el protagonista del conte era un mag que escampava llavors d’on sortien els blocs, un mag que s’humanitza amb la gent del barri; però el personatge no acabava d’agradar. Finalment vam pensar en dos follets, en Bell i la Vitgeta, que ja existien abans de l’edificació del barri, cosa que ens permetia connectar amb els 1.000 anys d’història de l’ermita i dels seus voltants. Estava previst que els follets tinguessin una escultura commemorativa a la biblioteca, a l’espai infantil. Aquesta escultura l’elaborarien els alumnes de Belles Arts de l’Escola d’Arts i Oficis i l’AVV es faria càrrec de la despesa dels 23

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

materials. Van tenir converses preliminars i alguna trobada amb el responsable, però finalment, per causes alienes a nosaltres, la idea no va prosperar. Les il·lustracions del conte les ha fet Vanessa Díaz, una jove estudiant d’arquitectura tècnica del barri. La maquetació l’ha feta el nostre dissenyador gràfic. Ha estat una feina d’equip, perquè tot i que les autores ens hem anat reunint i donant forma a la història, hem tingut en compte el que els altres ens han suggerit. El conte es ven a 2 € per a cobrir despeses i contribuir a altres projectes. L’Ajuntament ha col·laborat adquirint 200 contes per a repartir als centres. Algunes AMPA d’escola també han comprat contes a final de curs. S’han posat a la venda en actes del barri, però aquesta venda ha estat més dificultosa. Abans de l’explicació es va fer una introducció al conte per ajudar els infants a situar-se en el context i a participar-hi de manera activa i relaxada. Aquesta introducció s’ha posat per escrit perquè pugui ser utilitzada per qualsevol persona que vulgui explicar el conte.

2.1.6. Recollida i difusió de material escrit i visual en diferents suports Documentació dels arxius Hem endreçat una gran quantitat de fotos, documents i notícies de premsa de l’AVV. En convocar les entitats i amb la difusió que anem fent, hi ha persones que ens han cedit fotos i documentació pròpia. Hem anat als arxius de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge i a l’arxiu històric de l’Hospitalet. El CEL’H hi ha col·laborat aportant fotos i documents propis. Blog Bellvitge 50 El CEL’H ens ha anat enviant un arxiu mensual per posar al blog, també nosaltres hem anat posant diferents documents i informacions que hem anat recollint al llarg d’aquest temps. Viquipèdia

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Dedicàrem una reunió a entrar informació a la Viquipèdia en català. Ho vam fer a la biblioteca, on disposen de sala d’ordinadors. Va ser una sessió oberta al barri en la que participàrem membres de la comissió i altres persones. El nostre coordinador ens va explicar com ens hi havíem de donar d’alta i vam començar a introduir informació, cadascú des dels seus àmbits; posteriorment hem anat complementant aquesta primera introducció d’informació. Està previst fer una següent trobada amb les entitats desprès de l’estiu perquè aquestes hi aboquin més informacions i com a mitjà de trobada. Recull d’escrits de gent del barri o sobre el barri A més dels resums que hem fet sobre les conferències o amb el material aportat pel CEL’H al blog de “Bellvitge 50”, hem anat recollint escrits de gent del barri o sobre el barri. En acabar l’any hem imprès quatre dossiers: 1. L’ermita i l’abans del barri, amb resums sobre l’ermita i escrits d’autors de l’Hospitalet i Barcelona. 2. Testimonis, amb resums sobre els inicis del barri i sobre persones que s’han significat i amb aportacions de gent que ha estat al barri. 3. Entitats i “coses que hem fet”. 4. Poesies, per exemple, del mestre i poeta republicà Ramón Fernández Jurado, que va viure aquí uns anys i d’altres persones del barri, especialment per recordar als que ja no són entre nosaltres. Hem deixat aquests arxius al centre de documentació de la biblioteca, amb la resta de documentació que es va classificant i donant a conèixer.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Carlos Tejedor, persona de l’AVV encarregada de la documentació visual ha elaborat i publicat alguns vídeos amb les fotos d’arxiu de l’AVV. També hem fet alguns vídeos més didàctics sobre temes concrets: •

Dones del barri, que vam fer per preparar la conferència de les dones. Amb cançons de J. Baez i M. Sosa, entre d’altres.

•

El parc de Bellvitge, amb la cançó de P.Seegers “Qué lindo el parque Elyssian.” que vam cantar a l’explicació del conte.

•

L’ermita que dona nom al barri. , basada en la conferència “Quan Bellvitge eren camps.”, amb cançons antigues.

•

Somos. per a l’exposició “Recorregut del nostre Bell viatge”, amb la cançó del mateix nom de J. A. Labordeta.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

•

Trabajos y días, quan es va fer el joc de rol a la Festa del Sol. Amb la cançó de V. Jara “Cuando voy al trabajo.”

•

Nens del barri, amb alguna cançó del grup Arrels del barri

•

Lluites Bellvitge, amb la cançó de Quilapayun, “El pueblo unido jamás será vencido” que cantàvem a les manifestacions.

•

Petita història de Bellvitge, per complementar la visita a l’exposició “Bellvitge 50”.

Racó de Bellvitge a la biblioteca A més dels documents que compartim a les xarxes, la biblioteca ha cedit un espai per exposar material d’autors del barri o sobre el barri. Durant aquest any hem vist com aquest espai ha anat creixent i actualment consta d’un bon fons que esperem que continuï ampliant-se amb més treballs de recerca, reculls de documentació, etc.

Racó de documentació sobre el barri a la biblioteca.

Notícies als mitjans La TV Digital de l’Hospitalet ens dóna cobertura en totes les conferències i accions notòries que fem. Després ens envien l’enllaç. Alguns diaris com La Vanguardia i El Periódico també s’han fet ressò d’alguns actes, com ara les exposicions o les actuacions a les festes majors.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

El Diari de l’Hospitalet ha dedicat les dues pàgines centrals de l’edició de l’estiu a parlar dels 50 anys del barri, recollint testimonis breus de diferents persones. Periodistes del programa 30 minuts de TV3 es van interessar per explicar el que estem fent. Van venir tres dies: el primer per tenir una reunió amb el grup que gestionem el projecte i les entitats que ens donen suport i dos matins per conèixer el barri acompanyats per diferents persones. Finalment ens van avisar que no ho tirarien endavant, però es van comprometre a venir a les festes majors i informar-ne a les notícies de TV3. 2.1.7. Espais de reflexió compartida Facebook Bellvitge 50 Avui en dia tenim un mitjà molt valuós per a compartir els fets viscuts, les xarxes socials, que també ens permeten connectar més amb el jovent. La persona de l’AVV encarregada de la documentació visual va anar publicant trossos de l’entrevista que una persona va donar per escrit, acompanyades de fotografies. Arran d’això, començà a haver-hi molt de seguiment. Més endavant, hem anat publicant resums de les conferències, notícies, ressenyes de les entitats... amb una mica de text i alguna fotografia. Les vivències i records són molt compartits i participatius. Les generacions més joves s’hi impliquen i fan participar les dels pares o avis. Hem aconseguit que hi participi tant la gent que viu al barri avui, com els que n’han marxat. Algunes persones ens demanen que ho fem tot en català i altres ens demanen el contrari. Nosaltres anem utilitzant els dos idiomes..

Els que gestionem la pàgina donem resposta als missatges. Procurem reconèixer l’autoria de texts i/o imatges. No ens identifiquem amb cap ideologia política o religiosa concreta. Quan es produeix alguna discrepància, agraïm el comentari i, si ens sembla oportú, el discutim. El respecte mutu és el límit que cal establir. La responsabilitat d’actuar en nom d’un grup i de fer públic el nom de persones, accions i entitats, ens obliga a ser molt curosos amb el que 28

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

diem i el com ho diem. Això no vol dir que s’amaguin els aspectes que no ens agraden, perquè no parlar d’un tema també és ferir. Mirem que el que hi escrivim sigui per conèixer millor el barri i reconèixer el valor de les diferents entitats, situacions o persones. Vam començar compartint informacions del passat i hem continuat posant notícies i fets de la vida associativa del barri, de les entitats, de les escoles, de les activitats que es realitzen. Hem iniciat un joc que anomenem “Trivial Bellvitge 50”, en el qual fem diferents preguntes sobre ubicació d’edificis, de serveis... Hi ha molta participació i molta valoració en positiu de tot el que estem fent. La part interessant de les xarxes és que permeten donar la paraula democràticament, generar diàlegs, assumir crítiques, discutir, compartir experiències, donar suport a idees i accions. Les relacions que s’estableixen són sempre horitzontals. Són un bon mitja que cal gestionar amb cura.

2.2.

TREBALL AMB ELS CENTRES EDUCATIUS Comissió d’Educació

En una de les primeres reunions del curs 2014-2015 amb els estaments de l’Ajuntament que ens donen suport, el responsable d’Educació de l’Ajuntament ens va comentar que parlarien amb El Casalet (agrupació de mestres i educadors de la ciutat) per posar-nos-hi d’acord i elaborar material didàctic per a les escoles. Cap a final del trimestre, veient que aquesta possibilitat no prosperava, vam decidir crear nosaltres una comissió pedagògica que comencés a dissenyar propostes per als centres educatius. La comissió inicial, composada per les dues mestres de l’equip: Maribel Alarcón i Mª Àngels García-Carpintero, més Nelly Peydró i Sandra Bestraten, va preparar en primer lloc un dossier didàctic que ha distribuït entre els centres

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

educatius (escoles, instituts, centre de formació d’adults, llars d’infants i centres de temps lliure) en paper i per correu electrònic, amb diferents propostes suggerides i amb material elaborat. Després s’hi va incorporar la directora de la biblioteca i algunes persones del seu equip a la comissió. Es van oferir a col·laborar amb nosaltres donant-nos suport i fent-nos difusió, com així ha estat. Més endavant, El Casalet ens ha demanat un escrit explicant el que fem per a la seva revista. S’adjunta aquest escrit a l’annex 1. Dossier didàctic. Objectius i metodologia plantejats. Al primer full s’expliquen els objectius plantejats: •

L’objectiu fonamental és que els infants i joves del nostre barri coneguin la realitat històrica, urbanística, cultural i associativa de Bellvitge i que s’impliquin en la construcció del futur del barri.

•

Treballem en xarxa i, per tant, esperem que l’extensió de la feina que anirem fent entre tots sigui oberta, plural i multiplicadora.

Propostes per a l’educació primària i respostes dels centres •

Concurs de dibuix a les escoles:

Vam proposar participar en un concurs de dibuix amb el lema “Bellvitge 50”. Les escoles han d’escollir uns 10 o 12 dibuixos que lliuraran a la comissió. Hi han participat quatre escoles, els dibuixos s’han exposat a la Festa del Sol i a les festes majors. A les escoles participants se’ls ha regalat un lot de llibres del CEL’H. •

Altres iniciatives de tipus plàstic o artístic:

Collages, escultures... Es demana que, el que es faci, es pugui recollir materialment o en fotos, per exposar-ho a la Festa del Sol o a la festa major. Una escola ha aportat fotoreportatges sobre edificis del barri. Unes altres han fet cartells i murals fets a les escoles. D’algunes en tenim fotos, com aquestes de l’escola Mare de Déu de Bellvitge. 30

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

•

Plànols i maquetes del barri:

Emili Hormias i Sandra Bestraten, arquitectes del barri, han fet uns plànols del barri. Se n’adjunten: un de conjunt per imprimir en DINA-4 i altres de detall dels voltants de les escoles. També hi ha propostes d’activitats que es poden fer, segons els nivells. S’han confeccionat uns retallables i s’han donat idees, aprofitant els plànols, per construir maquetes amb els alumnes de més edat. La majoria d’escoles públiques han confeccionat maquetes del barri, n’han fet fotos i les hem publicitades a les xarxes.

Maqueta escola Ramón Muntaner. •

Xerrades sobre la construcció de Bellvitge

Aquests arquitectes proposen també, a través del programa municipal INTRO, fer una xerrada sobre “La construcció de Bellvitge” als centres que els interessi. La xerrada s’ha fet a dues escoles i ha funcionat tan bé que els centres volen que tingui continuïtat els cursos vinents.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

•

Fitxes de treball

S’adjunten les fitxes de treball que hem creat com a models d’utilització i/o d’inspiració per als mestres. L’annex 2 és un resum de les propostes i un índex on se’n poden veure els continguts. •

Horts i arbres

Algunes escoles tenen un hort. Es suggereix que es poden conèixer i plantar alguns dels cultius o arbres que es conreaven en aquesta zona. També es fan suggeriments respecte a conèixer millor els arbres del barri, o plantar alguns. A l’hort de l’escola la Marina es fa un treball conjunt amb els Tallers Bellvitge, ens han enviat el projecte i s’ha donat publicitat a la iniciativa.

Alumnes de l’escola marina a l’hort de l’escola. •

Història i urbanització del barri

Hem preparat uns resums de la història de l’ermita i del barri, així com de la seva urbanització: carrers, edificis... Maribel Alarcón, professora de l’escola Mare de Déu de Bellvitge ha preparat una presentació en Power Point que explica també la història del barri.24

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

S’indica que a la Viquipèdia, al Facebook de Bellvitge 50 i al blog del mateix nom s’hi pot trobar més informació. •

Contes

A banda d’informar del conte que hem editat animem els centres a fer-ne d’altres, així com poemes, auques, còmics... A l’escola Mare de Déu de Bellvitge es fa una Jornada d’Il·lustradors, en què alumnes de batxillerat artístic de l’Institut Bellvitge i del Serra i Abella de l’Hospitalet, il·lustren contes fets a l’escola. Paco Fusero, professor del centre, ha fet el cartell de la portada i el del blog didàctic Bellvitge.

Dibuixos d’en Paco Fusero per a la portada del dossier de la “Jornada d’Il·lustradors” de l’escola Mare de déu de Bellvitge i per al blog didàctic. Tant amb aquesta activitat d’il·lustració de contes, com amb l’anterior de l’hort, es pot veure que hi ha un bon teixit de cooperació entre els centres educatius del barri. •

Blog didàctic Bellvitge25

Maribel Alarcón també ha preparat un blog en el qual hem penjat algunes de les coses que hem fet, com els resums d’història, les poesies del barri... i que

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

vol ser el mitjà per compartir les noves iniciatives que les mestres i educadors vagin preparant, així com les creacions dels alumnes. Volem que aquest blog tingui continuïtat i que esdevingui una eina per a compartir materials i iniciatives de les escoles i dels centres educatius del barri. S’hi han penjat notícies, activitats dels alumnes i algun material didàctic nou elaborat per altres mestres de les escoles públiques del barri. Participació dels centres educatius de primària Moltes escoles han treballat el tema dels 50 anys del barri, especialment a la Setmana Cultural que organitzen per Sant Jordi. Molts grups d’escolars han sortit a dibuixar el barri o a visitar l’ermita. Els Amics de l’ermita, entitat que té cura de l’ermita, s’ha cuidat d’obrir-la i explicar-ne la història als escolars. També han demanat a familiars dels alumnes i/o a membres de Bellvitge 50 que expliquem històries del barri als seus alumnes. Tots els que hem participat en activitats d’aquest tipus hem quedat molt satisfets de veure com petits i grans hi participaven, preguntant amb molt interès i escoltant-se els uns als altres. Propostes específiques per a l’educació secundària A més de les proposades per a educació primària, s’ofereixen altres iniciatives més apropiades per a aquesta etapa: •

Concurs de fotografies del barri

Hem animat els centres a participar en un concurs de fotografia a partir de la selecció d’unes 10 o 12 fotografies per cicle. No hem tingut aportacions pel concurs però hem vist fotografies de concursos que han organitzat els propis centres de secundària, com l’institut Bellvitge o l’escola Pare Enric d’Ossó. •

Vídeos

Els alumnes de secundària de l’Institut Bellvitge han fet el vídeo Bellvitge, el valor d’un barri26 i se’ls anima a veure’l i a fer-ne d’altres.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

•

Joc de rol

Se’ls informa que LaFundició està creant un joc de rol sobre els 50 anys d’història de Bellvitge Bellvitge rol en viu. Animem els centres a participar-hi i a veure el reportatge que La 2 de TVE els va dedicar al programa “La aventura del saber”,27 per conèixer millor aquest col·lectiu. •

Treballs de recerca

En un altre full s’explica als centres de secundària el que pretenem amb els treballs de recerca i se’ls suggereixen alguns temes. Hi haurà un premi per a treballs de recerca lligats al barri. Annex 3. •

Pintada de murs

A iniciativa d’una professora de l’Institut Bellvitge, Montse Zaera, alguns alumnes del batxillerat artístic van pintar un grafit al mur de les seves instal·lacions, amb el lema: “Sóc de Bellvitge”. Es va fer la setmana abans de la Festa del Sol, perquè es pogués veure aquell dia.

Mural fet per: Jaume Izquierdo, Juliana Nechifor, Alícia Ruiz, Mario Cabello i Ramón Miguel. 2.3.

JOC DE ROL

LaFundició, cooperativa que treballa amb diversos col·lectius amb pràctiques artístiques, educatives i culturals ha organitzat un Joc de Rol. L’activitat, ens expliquen, consisteix a construir un relat entre molts col•lectius del barri i a 35

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

jugar-hi. Per desenvolupar el joc cal investigar la història, escriure el guió, crear els decorats i altres elements d’attrezzo, activitats que es poden integrar com a projectes de recerca en les àrees d’història, sociologia, coneixement del medi, llengua o plàstica de manera interdisciplinar. Hi han participat grups de teatre del barri, banda de música i escola de música “Amics de la música de Bellvitge”, Associació “Memorial democràtic de Seat”, AVV, Associació de comerciants del mercat, grup de dones de la parròquia Mare de Déu de Bellvitge, alumnes de l’Institut Bellvitge, el Club de rol Necronomicon’s i algunes persones a títol individual. Tal com LaFundició mateixa ens explica: El pasado no es algo que tan sólo recordamos (para repetirlo o para no repetirlo); el pasado es algo que construimos y que actúa en el presente, que nos afecta ahora y que forma parte de nuestro devenir.28 La primera escena: “Ambaixadors de Bellvitge”29 es va jugar al Poble Espanyol, el 23 de novembre de 2013. Es va reconstruir una situació poc coneguda: l’empresa CIDESA, per celebrar el seu 5è aniversari i promocionar el barri, va sortejar 20 viatges per a dues persones, per diverses ciutats d’Espanya.

En aquesta escena va participar entre altres, Antonio García, que, realment, formava part d’aquesta singular ambaixada realitzada al 1969.

La segona, “Boicot a les obres”, sobre la lluita veïnal per evitar la construcció de més blocs, es va jugar el 5 d’abril de 2015, al lloc més emblemàtic de l’aturada de la construcció de més blocs (el de “la torre 36

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

del passeig”, com es coneix al barri)30, on també es van reconstruir les manifestacions per reivindicar una guarderia en condicions.

El dia de carnaval, 15 de febrer de 2015, es va realitzar la tercera escena del joc de rol basada en la pel·lícula “Perros callejeros”31, i els aspectes negatius que reflecteix: delinqüència, droga... intentant obrir-se a la complexitat de l’època, potser no tan negra com la pinta el film, però prou complexa. Es va jugar a la plaça del mercat i a l’Aula de Cultura d’aquells anys, on ara hi ha l’AVV.

A la Festa del Sol del 13 de juny, es va jugar l’escena “Trabajos y días”32, ja que el barri ha estat sempre molt lligat al món del treball. El punt de partida és un episodi succeït l’1 d’agost de 1979, quan un 37

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

guàrdia civil va ferir d’un tret Manuel López Lozano, primer alcalde democràtic d’Abrera, i el va deixar paraplègic. Es van recordar, també, altres episodis de les lluites laborals d’un temps en què es van consolidar les formacions sindicals que avui existeixen. Un dels fenòmens va ser el de l’ autonomisme obrer al Baix Llobregat, amb els GOA (Grups Obrers Autònoms). Aquests moviments sindicals propis de la feina dels homes en les fàbriques i indústries del voltant, coincideix, a l’escenificació, amb el de les dones que treballaven a casa i en feines poc reconegudes o precàries.

A les festes majors de setembre es jugà una escena de rol futurista, “Bellvitge 2065.”33 Es va començar a jugar a l’“hotel Hesperia” i es va terminar a l’ermita de “Santa María de Bellvitge” el que va permetre enllaçar el passat agrícola amb el present especulatiu. En aquesta imaginativa escena la reina Leonor es va casar amb Google, aclamada per turistes i emprenedors (el que ara són ciutadans), mentre un grup de rebels i comuners de Cal Trabal intenta boicotejar la cerimònia i la confraria “lostiana” intenta processionar...

L’escena es va jugar l’últim dia de les festes, diumenge, 13 de setembre. 2.4. CELEBRACIONS SOCIO-CULTURALS I ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC Carnaval

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Havíem proposat a les escoles fer les disfresses de carnaval de les diferents procedències de la gent que ha anat conformant el barri, tant en els orígens com en l’actualitat, per mostrar la riquesa cultural del barri. La resposta ha estat molt desigual, però sí que vam poder observar el dia de la rua molts comparses del barri , vestides dels anys 60. Sant Jordi El dia de Sant Jordi, a més d’explicar i presentar el conte a la biblioteca, es van fer activitats a la plaça de la Cultura, adreçades a infants i joves i promogudes per la mateixa biblioteca, laFundició i els educadors de medi del barri. •

Biblioteca Bellvitge. Concursos infantils.

Cada any la Biblioteca Bellvitge organitza dos concursos infantils. El 19è Concurs literari i 7è Concurs de punts de llibres d’aquest any van estar dedicats al 50è aniversari. Els premis es van lliurar el dia 30 d’abril amb la temàtica “Escriu i pinta sobre el barri de Bellvitge”. Hi van participar 99 nens de 3 a 12 anys, i s’hi van presentar 22 contes i 77 punts de llibres. La cloenda va ser una festa on els nens i nenes van rebre un diploma i un obsequi. Tots els treballs presentats passen a formar part del fons de la biblioteca.

Racons de l’espai infantil amb els cartells, manualitats i contes fets pels infants. Festa del Sol El 13 de juny se celebrà la 27a Festa del Sol, iniciada pel grup ecologista de Bellvitge i que actualment organitza La Saboga. També hi participà l’entitat No 39

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

més blocs, salvem Cal Trabal”, que ens va explicar els seus objectius i actuacions. A més de les activitats de caire educatiu relacionades amb l’ecologia que va preparar La Saboga, es van fer activitats pròpies de Bellvitge 50, com l’exposició de fotos i de dibuixos. Aquest dia es va inaugurar el mural pintat per alumnes de l’Institut Bellvitge, amb el lema “Sóc de Bellvitge”. •

Preestrena del ballet de Nostra Senyora de Bellvitge

El Grup de Grallers i Gralleres de Bellvitge, amb l’Escola de Música i Centre de les Arts de l’Hospitalet, han adaptat i donat a conèixer un ball que Jaume Ventura i Tort (l’Hospitalet, 1911-1984) va compondre: el Ball de Nostra Senyora de Bellvitge, estrenat el 8 de setembre de 1963. L’Escola va assajar el ball amb alumnes de 4t i 5è de les escoles públiques del barri, i el van ballar amb algunes de les persones que hi havia a la plaça.

L’estrena oficial es va fer a les festes del barri. Aquesta iniciativa s’afegeix a la del emblema “Sóc de Bellvitge”, com a símbol d’identitat del barri.

Festes majors

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

“Bellvitge sona, és moda i la gent del barri fa xerinola.” (Maribel)

•

Estand i exposició “Bellvitge 50”

L’Ajuntament ens va oferir l’ajut de l’equip de Comunicació per muntar un estand propi i ajudar-nos en els aspectes tècnics Nosaltres vam escollir les 50 fotos de l’exposició “Bellvitge 50”.(Annex 4) També ens van fer un photocall amb la foto núm. 25 “Está pasando por Bellvitge”, que separa les fotos més antigues de les més recents. En aquest estand també s’han exposat les maquetes que expliquen l’evolució del barri i les dels ascensors. S’hi ha instal·lat una pantalla que va mostrant els vídeos i les entrevistes i reportatges que s’han fet. •

Conferències:

Durant les festes es van fer també les següents conferències: Dissabte, 5

Presentació del llibre del 50è aniversari.

Diumenge, 6

Quan Bellvitge eren camps.

Dilluns, 7

Com es va construir Bellvitge.

Dimarts, 8

Perquè vam venir a Bellvitge?

Dimecres, 9

El paper de les dones al barri.

Dijous, 10

Bellvitge a la literatura.

Divendres, 11

El moviment veïnal.

Dissabte, 12

Les entitats de Bellvitge.

Diumenge, 13

Bellvitge en clau de futur.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Aquestes conferències, algunes que ja havíem fet i altres de noves, van comptar amb diferents testimonis sobre cadascun dels temes. Totes es van gravar. D’algunes en tenim presentacions del material compartit. •

Ball Nostra Senyora de Bellvitge

El 8 de setembre, a l’ofrena floral, es va fer l’estrena d’aquest ball que esperem que formi part del nostre “Som de Bellvitge”, en el qual recollim les tradicions del lloc on som. •

Pregó

Cada any, es demana a una persona destacada del barri que faci el pregó que marca l’inici de les festes. Aquest any se li ha demanat a Bellvitge 50 i hem volgut fer un pregó comunitari en el qual han participat diferents persones de totes les edats. S’adjunta a l’annex 5.

Lectura compartida del Pregó comunitari. •

Emblema i samarretes

S’ha parlat amb els joves del col·lectiu “Ronda Internacional”, que des de fa 10 anys queda un dia a la fira vestint tots la mateixa samarreta, aprovada per majoria amb les propostes que es fan a les xarxes.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Els va semblar bé portar, aquest any, l’emblema Sóc de Bellvitge, amb el nostre logo i les seves aportacions pròpies. •

Els castells de la memòria

Es va proposar fer una festa,“Els castells de la memòria”, on es convidaria les colles castelleres i tot el barri a construir 37 castells per representar els edificis que, gràcies a la lluita veïnal, no es van fer realitat; d’aquesta manera volíem valorar l’esforç del treball en equip. Finalment no es va poder fer la trobada, però la idea, en forma de poema visual, ha estat present a les exposicions de Bellvitge 50.

2.5. ALTRES PROPOSTES 2.5.1. Ampliació d’àmbits i propostes •

Contacte amb l’Hospital de Bellvitge. Exposicions art.

L’Hospital de Bellvitge es va oferir per participar en el nostre projecte i es va acordar que, en finalitzar les festes, podrien exposar les maquetes i altres plasmacions artístiques, en una línia de treball que l’Hospital fa periòdicament.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

•

Teatre Candel

A petició del CEL’H, l’obra que prepara un grup de teatre del barri del Centre: “Amics d’Alpha 63” sobre Candel i Els altres catalans, i que representaran aquí a Bellvitge34, també serà considerada una activitat de Bellvitge 50. •

Exposició “Bellvitge, rol en vivo”, a Quito

El 9 de juliol els membres de laFundició van inaugurar l’exposició Bellvitge, rol en vivo, al Centro de Arte Contemporáneo de Quito (CAC). Així ens ho expliquen: “La exposición recoge, a través de varios elementos los procesos de creación colectiva que hemos venido desarrollando con este proyecto sobre la memoria del barrio de Bellvitge durante los dos últimos años.35

CAC de Quito on es va mostrar l’exposició “Bellvitge, rol en vivo”.

LaFundició està també recollint la memòria històrica i compartida dels habitants dels barris de barraques d’on procedeixen alguns veïns del barri.

Expressió artística Ignasi Escudero es va incorporar al nostre equip i es va oferir a desenvolupar alguna iniciativa d’aquest tipus. Al juny ens va explicar les seves propostes: •

Donar vida a “objectes morts” del barri

És una proposta de recuperació de la memòria històrica a través d’imatges, aplicades en espais públics no utilitzats. Es pretén: 44

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Generar espais de debat sobre les històries clàssiques i particulars que s’han viscut al barri al llarg d’aquests50 anys. Afavorir el treball en xarxa entre entitats, col·lectius i persones del barri. Utilitzar espais que passen desapercebuts en l’urbanisme del barri. •

Art urbà

Utilitzar murs del barri perquè els joves es puguin expressar amb la tècnica del grafit, d’una manera lliure però alhora organitzada. Es pretén oferir alguns espais dinàmics que periòdicament aniran canviant i es mirarà de fer-ho a molt baix cost o a cap cost. •

Pintada de l’altre mur de l’Institut Bellvitge

Finalment aquestes propostes no es van poder desenvolupar, però el col·lectiu Contorno Urbano, ha pintat l’altre mur de l’Institut Bellvitge amb la participació de l’institut i de les persones i entitats que han pogut i volgut participar a la festa que es va fer dissabte, 12 de febrer. Els alumnes de l’Institut van escollir la frase que es va sobreposar a la pintura i que diu: “Esforç, acollida i lluita, Bellvitge és Bellvitge”.

Fotografia panoràmica del mural de Pol Solé, professor de l’Institut Bellvitge. •

Films sobre el barri

L’Institut Bellvitge, des del programa pedagògic Cinema en curs va fer un vídeo amb la col·laboració d’altres instituts: “Des dels nostres barris.”36 45

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

“The missing city star”, interessats en fer alguna filmació amb el punt de vista dels adolescents, es van posar en contacte amb nosaltres mitjançant el Facebook, donada la repercussió que el barri estava tenint. Els van conèixer i els vam adreçar a laFundició. Van tenir alguna trobada per visionar un film que, els adolescents que participen de les seves activitats, van escollir. 2.5.2. Propostes que s’ha quedat sense realitzar Hi ha propostes que s’han quedat sense fer per no disposar de gent que les tiri endavant, com algunes de les propostes artístiques o la proposta inicial de fer un lipdub. Potser més endavant es podran fer. També s’havia començat a dissenyar una obra de teatre que es representaria en diferents espais del barri, durant la festa major. Es van fer algunes reunions, però finalment no ens hi vam veure amb cor, ja que teníem moltes energies posades en el joc de rol i en les altres accions. A les propostes que donàvem als centres educatius també parlàvem de l’esport, que ha estat i és molt important al nostre barri. Estaria bé recollir tot el que es fa i les diferents associacions que hi ha. Potser algun treball de recerca es pot dedicar a investigar sobre aquest tema. Joc de rol del CAP En una de les últimes lluites del barri, les reivindicacions en un CAP del barri per evitar-ne el tancament, es van produir enfrontaments, que van repercutir en l’AVV. Des de laFundició es vol recrear aquesta situació com a mitjà per poder analitzar-la millor i, potser, superar-la. Aquesta actuació encara resta pendent en acabar aquesta memòria. Viquipèdia amb les entitats. Ens ha quedat pendent fer una altra sessió amb les entitats perquè hi puguin abocar les seves informacions. Si més no, nosaltres anirem ampliant continguts amb tot el que hem anat recollint. Altres conferències.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Se n’havien proposat algunes que han quedat sense realitzar, com ara “Amb ulls d’infant”, amb l’objectiu de recollir testimonis de nens i nenes de diferents edats, així com de joves que ens parlin de la seva recent infància, amb qui escriure col·lectivament una part de la seva història, que els ajudi a prendre consciència i a participar de la seva realitat social. També ens agradaria fer aquest procés d’explicar vivències i recollir-les per escrit amb la nova immigració. 2.6.

ACTIVITATS ÚLTIM TRIMESTRE. CLOENDA. Visites a l’exposició “Bellvitge 50”, a la biblioteca

La biblioteca s’ha fet càrrec l’últim trimestre de 2015 de l’exposició de Bellvitge 50. Alguns membres de la comissió d’educació ens vam reunir amb alguns treballadors per explicar-los com estava concebuda i que ells poguessin fer la visita guiada a grups d’infants dels centres educatius. Nosaltres hem fet algunes visites a instituts del barri i una amb futurs professors de ciències socials de la UAB. Davant del ressò que estaven tenint les celebracions dels 50 anys del nostre barri, un tutor ha volgut canviar la visita que feien habitualment al centre històric de Barcelona per la d’un barri perifèric com el nostre, del qual no tenien gaire coneixement, ja que els estudiants són d’altres zones.

Tant a aquests alumnes com als dels secundària se’ls ha demanat que enviïn els seus treballs i,especialment, les seves propostes de futur.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Amatxus M Àngels García-Carpintero, membre de Bellvitge 50, amb la informació recollida i les vivències compartides amb companyes dels inicis de l’escola Pare Enric d’Ossó, ha escrit un llibret37 sobre el retrobament de les dones que feia 40 anys, quan eren nenes de 10 anys, anaven a aquesta escola. Aquest emotiu i agradable retrobament ha estat una de les conseqüències d’aquest treball que tot just acaba de començar. Manuel Domínguez el va presentar. Exposició fotogràfica Mauricio Martínez Mauricio Martínez Espada, veí del barri, membre actiu d’entitats com l’AVV o l’escola de música i banda de Bellvitge i aficionat a la fotografia, ens ha deixat un arxiu d’inestimable valor, ja que documenta l’evolució del barri amb una mirada artística que ens permet veure més enllà dels elements urbans i connectar amb la vida de les persones en aquells primers anys del barri.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

L'acte de cloenda, es va realitzar el 31 de març de 2016 a la biblioteca i va consistir en: 1.

Inauguració de l'exposició fotogràfica de Mauricio Martínez Espada.

Presentació d’un resum de les accions del grup Bellvitge 50.

Presentació del vídeo: "Bellvitge és Bellvitge”38 elaborat per Clara Anton de Contorno Urbano i amb música de “El mosquito del garito” sobre la construcció col·lectiva del mural al barri de Bellvitge.

L’acte de cloenda va ser un èxit, en acabar ens van fer alguna foto amb tota la gent que va assistir a l’acte.

3. AVALUACIÓ DEL PROJECTE

3.1. ACORDS SOBRE LA CONTINUÏTAT DELS PROJECTES A les últimes reunions es va parlar de mantenir la pàgina de Facebook Bellvitge 50, ja que té molt de seguiment. Es deixarà per seguir publicitant i compartint fotos, notícies i activitats de la història, educació i cultura del nostre entorn. El bloc didàctic continuarà obert per si algú hi vol afegir i compartir alguna activitat educativa del barri i/o sobre el barri. 49

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

També vam acordar que de tant en tant podríem fer algunes xerrades.

3.2. RELACIÓ AMB LES ENTITATS La relació amb les entitats ha estat desigual, cosa que potser ens ajuda a obrir la nostra mirada a la realitat i a detectar noves necessitats. Una de les primeres feines va ser actualitzar la relació de les entitats del barri per facilitar la presa de contacte. Des del principi hem estat oberts a totes les entitats i persones del barri, les hem informades i, de tant en tant, les hem convocades. La resposta quantitativa ha estat més aviat minsa. Hi ha moltes entitats, però algunes no volen més implicació que la que els pertoca. Hi ha entitats que han estat a la comissió des del començament i altres que ho han fet de forma puntual i esporàdica. L’AVV, promotora del grup, ha donat suport a totes les iniciatives, buscant recursos i col·laborant: enganxant cartells per anunciar les conferències, venent materials, fent els expositors de les maquetes, etc. Altres entitats també han estat al projecte des de l’inici, tirant endavant les seves iniciatives i participant activament en les altres, com laFundició, el CEL’H o la biblioteca. El CEL’H ha tingut un paper important ja que ens ha facilitat suport històric i documental; la biblioteca també ha tingut una implicació molt directa i entusiasta, en les accions que s’han fet en el seu si, així com els membres de laFundició que, a més del joc de rol, ha participat activament en altres activitats. Alguns grups de teatre del barri han col·laborat amb laFundició en les escenificacions dels jocs de rol. També ho han fet altres col·lectius, com ja s’ha mencionat. Les escoles i centres educatius s’hi han implicat totes, comunicant i compartint més o menys, depenent que hi hagués alguna persona disposada a prendre la iniciativa o de la vinculació personal amb algun membre de l’equip. En aquest sentit valorem que la relació personal amb els centres és molt important; però s’ha fet en la mesura de les possibilitats dels membres de 50

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

l’equip que treballem de manera voluntària, compaginant aquestes activitats amb la vida personal i professional. Alguna escola concertada, l’escola d’adults i un centre de temps lliure també han vingut en ocasions a les reunions i s’han interessat pels projectes. Hi ha entitats que han col·laborat activament en algun projecte en concret, com els Grallers i Gralleres de Bellvitge, que s’han coordinat assíduament amb el grup de Bellvitge 50, aportant l’activitat que desenvolupen amb l’EMCA L’H, del ball “Nostra Senyora de Bellvitge”. També el grup sardanista Tot Bellvitge ha participat a les reunions, aportant documentació i difonent les seves pròpies activitats. L’entitat ecologista La Saboga que organitza cada any la Festa del Sol, ha inclòs en aquest acte tot un seguit d’activitats de Bellvitge 50. També han participat en aquesta festa l’entitat No més blocs, salvem Cal Trabal. A finals de juny van organitzar una sortida a aquest espai agrari en què van participar, també, alguns membres de la nostra comissió. Algunes entitats han ofert col·laboracions concretes i puntuals, com els Amics de l’ermita, obrint i ensenyant aspectes d’aquest edifici emblemàtic del barri a totes les escoles que ho han demanat, durant les setmanes culturals. La parròquia de Mare de Déu de Bellvitge va demanar una xerrada testimonial a una de les integrants del grup. El contingut s’explica a l’annex 6. Altres iniciatives que no formen part del projecte han desenvolupat activitats en el barri aquest any, com la Jornada de Poesia Social que es va dur a terme a la plaça de la Cultura amb el suport de l’Ajuntament i de la biblioteca que, tot i no ser part del projecte, ha sumat valor al barri. Però també hi ha hagut entitats i persones que no han volgut participar en el projecte, ni comunicar el que fan i que, en canvi, han utilitzat els 50 anys del barri, per promocionar les seves pròpies iniciatives. Segur que tenen les seves raons i que cal acceptar que no tenim l’exclusivitat de la celebració del 50è aniversari. D’altres entitats no n’hem tingut cap resposta ni coneixement. Nosaltres hem volgut fer extensiu el que fem i recollim, perquè considerem que compartir dóna valor al que es fa. 51

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

A Bellvitge hi ha un gran teixit social però es necessitaria més obertura, comunicació i confiança entre els grups i entitats.

3.3.

L’EDUCACIÓ DES DE LA COOPERACIÓ I LA COMUNICACIÓ

P. Freire ens diu: "Nadie educa a nadie, nadie se educa a sí mismo, los hombres se educan entre sí con la mediación del mundo."39 Llavors, de què serveixen els educadors? En aquest punt ens remetrem a Carl Rogers i al seu concepte de “facilitadors”40: eduquem facilitant les condicions perquè hi hagi aquest procés personal i col·lectiu d’identificar els problemes, intentar resoldre’ls, avaluar-los i redefinir-los. Dewey ens diu que l’educació ha de considerar tres aspectes bàsics: El treball (o la cooperació), el llenguatge (o la comunicació) i les relacions socials. “La formació té lloc en les relacions vives i concretes entre persones.”41L’educació és una activitat vital i constant. Més que en el rendiment que obtenim, les veritables adquisicions es produeixen en les interrelacions que establim. En aquest sentit podem dissenyar una pedagogia a mesura de l’ésser humà, facilitadora de la comunicació, la confiança i el bé. S’han creat condicions i s’han generat sinergies per afavorir aquestes relacions socials; en aquest sentit, podem considerar un èxit la feina feta, ara queda la feina de continuar facilitant les interrelacions en les accions que es plantegin i valorar el desenvolupament, sigui des d’aquest grup o des d’un altre. Quant a la diversitat lingüística i cultural, hem anat avançant una mica cap a l’acceptació normalitzada dels dos idiomes, com a riquesa cultural que facilita la integració i la bona convivència. La llengua pròpia és un element d’identitat important, en aquest sentit és bo que cadascú sigui lliure d’expressar-se en la seva, però també ho és, el fet de permetre que l’altre ho pugui fer, valorant que el coneixement de les llengües ens enriqueix, intel·lectual i culturalment, a tots. També hem après que és bo valorar i estimar les arrels del nou lloc on ens situem, tant com les que portem i que, per això, cal conèixer-les bé.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Donar la paraula, aquest és el camí que ens humanitza i ens allibera. Com diu P. Freire és un dret que tota persona té i que cal afavorir. “Com més conscient un poble faci la seva història, amb més lucidesa percebrà les dificultats que ha d’afrontar.” 42 La “cultura del silenci”, en canvi, és la interiorització de la inferioritat, el mecanisme de l’opressió.43 La lectura crítica de la realitat no és fàcil, però és el que assegura la democràcia i s’ha d’exercir des del respecte a la persona. No ens agrada parlar dels problemes, hi ha una tendència a minimitzar-los i amagar-los, però només a partir del reconeixement de les dificultats podem avançar. La paraula es dóna en la relació amb algú que escolta, balbotejant, equivocant-nos, qüestionant-nos i deixant-nos qüestionar. És un camí que fem entre el nostre entorn i el nostre interior; com els herois dels contes, amb valor perquè ens hem d’afrontar a les nostres pors, però, també com ells, amb algú al costat que ens facilita la tasca, ens obre portes, ens dona pistes, ens mira... A Bellvitge 50 hem pogut trobar i comunicar moltes dades i vivències, i en ferho, altres persones han volgut compartir les seves i fer camí plegats. Hem fet memòria de persones que ja no són entre nosaltres, rescatant, també, la seva paraula.

4. REPTES DE FUTUR i PROPOSTES DE CONTINUÏTAT Un projecte neix, es desenvolupa, s’avalua i es tanca, però sempre obre camins a nous projectes que caldrà desenvolupar. Amb el treball que hem fet ja es veuen temes que, potser, podrem continuar en funció de les possibilitats i de les valoracions que fem o que quedaran per a altres grups i persones que els vulguin dur a terme. Els àmbits d’aquestes propostes de continuïtat són: URBANÍSTIC Els arquitectes, previsiblement, faran el seguiment dels plans de millora d’accessibilitat i aïllaments dels edificis i de l’urbanisme del barri. Els canvis no són fàcils i potser serà necessària una pedagogia que ajudi a acceptar-los.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Per a tots és un repte sortir dels estigmes del passat, amb l’apropiació i la integració de l’espai públic, lligant aquests processos al de la memòria dels moviments socials com a clau de pertinença i obrint, al mateix temps, l’accés a la natura i a la ciutat com a mitjà per a trencar la condició de polígon. AGRARI Una lluita actual és la de conservar i recuperar la zona agrària que tenim al costat. Potser es podria destinar una part dels terrenys a fer horts urbans, com es fa en altres poblacions. Està clar que per aconseguir millores ens haurem de posar d’acord i anar tots a l’una, com vam fer en les lluites del passat. SOCIAL •

Promoure espais i polítiques per al jovent

Una important mancança del barri actual són espais de trobades pel jovent; així ho van constatar els joves entrevistats44 i l’educador Antonio Rosa a l’entrevista que li van fer a laFundició: “manquen polítiques culturals juvenils, i l’educador té poca cosa a fer...”45 Potser hauran de ser els joves mateixos els que defensin el seu dret a crear i a tenir aquests espais, però segur que ho podrem facilitar. •

Continuar fomentant el coneixement, l’interès i la participació

Aquest és un objectiu de Bellvitge 50: que les noves generacions i els nous habitants s’impliquin per continuar millorant el barri com van fer els nostres pares i mares, amb esperança, complicitat i valor. Potser aquest exercici de memòria i difusió ho facilitarà; en tot cas, és una tasca que ha de continuar i que hauran d’assumir les entitats, els centres, els grups i les persones del barri. EDUCATIU Hem ofert a les escoles i centres educatius tot un seguit de materials i propostes. Han estat ben rebudes però hi ha hagut poc intercanvi. Potser haurem de buscar maneres de reforçar el contacte personal amb els centres.

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

També falta un suport clar i confiat en els processos educatius que parteixen de les iniciatives dels mateixos implicats. Les persones i entitats que volen funcionar d’una manera més autogestionada es troben, sovint, amb dificultats. Al racó de Bellvitge de la nostra biblioteca, a l’espai sobre educació, hem llegit: “Es necesario facilitar que los niños y jóvenes conozcan, accedan y participen de las dinámicas culturales que se llevan a cabo en la ciudad con plena normalidad (...) es decir, que dispongan de espacios desde donde establecer lazos sociales, relaciones de amistad, de compromiso y de pertenencia (...) un lugar desde el cual puedan actuar, intercambiar, crear, jugar, aprender, teniendo en cuenta siempre la subjetividad de cada cual, a sabiendas que es respetada como cualquier otra.”46 Hi ha col·lectius que disposen d’aquests espais que, també, cobreix l’administració pública, com la gent gran amb els casals d’avis i els espais de jocs de petanca o similars. Les dones, tot i no tenir encara, prou reconeixement i visibilitat al barri, van trobant espais: a les AMPA, als casals, als centres esportius, culturals i educatius o en grups de tota mena, des dels quals compartir, oferint, molt sovint, un servei a altres persones. Tot i que els infants ja no juguen lliurement al carrer com abans,tenen parcs, instal·lacions esportives, centres de temps lliure... És veritat que són llocs controlats, però podem acceptar que en aquests espais es poden desenvolupar entre iguals. No passa el mateix amb el jovent. Tenen espai als centres i agrupacions, però, sovint, no els senten com a propis. Potser hem d’acabar de consensuar l’educació com un procés que es produeix establint relacions des de la llibertat, la responsabilitat i la confiança.

ARTÍSTIC i CULTURAL

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Tot i que hi ha entitats i iniciatives d’aquest tipus, s’haurien de facilitar més les propostes que neixen de la creativitat, de l’autogestió i de crear relacions lliures i iguals. Alguna de les activitats iniciades aquest any van encaminades a millorar les relacions entre persones amb l’apropiació i ús de l’espai públic, esperem que tinguin continuïtat i suport. •

Del sóc al som?

Potser aquest serà el veritable i fonamental repte de futur: passar del sóc al som com a símbol de pertinença en un teixit obert i plural, cosa que implicarà augmentar el coneixement mutu, entre les persones i els grups; saber d’on venim, què volem, fer-nos costat i tenir-nos més confiança. J. A. Marina, filòsof i educador reconegut, ens proposa fer un canvi del sistema educatiu en poc temps47. Com? Amb la complicitat de molts agents: educadors, famílies, institucions, barris... Tot el que hem fet amb aquest projecte, després d’ampliar i difondre el coneixement o de celebrar els 50 anys, ha anat encaminat a enfortir les relacions entre persones i entitats del barri que treballem amb un mateix objectiu: el bé comú. Esperem haver fet un pas més.

5. BELLVITGE,

BARRI

EDUCADOR.

Conclusions

conseqüències. Hipòtesis de partida. Ens plantejàvem: •

Com o quan podem dir que és educador un barri?

•

Amb quines accions i maneres podem afavorir que ho sigui?

•

És Bellvitge un “barri educador”?

I partien de les següents premisses: 1. Amb l’acció construïm coneixement. 2. Amb el treball col·lectiu ens conscienciem de la pròpia identitat i de la realitat social. 3.- El reconeixement de les persones ens obre a la confiança i a la comunicació, des dels quals podem generar nous processos educatius. 56

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Reflexió prèvia: Ha estat Bellvitge un barri educador des de la nostra experiència personal? El punt de partida de qualsevol recerca i actuació són les pròpies experiències: les mancances que hem trobat, les dificultats que hem afrontat, el bagatge que portem amb nosaltres. Compartint aquestes entre els que aquí ens hem educat, arribem a la conclusió de que podem dir que el nostre barri ha resultat educatiu perquè: •

Hi ha gent que, des de la mirada i reconeixement, ens han ajudat a ser.

•

Implicar-se en el barri, treballant en equip, ens ha instat a col·laborar en la transformació de la realitat i a avançar en l’alliberament personal.

•

Les comunicacions que establim des de l’escolta i el donar valor, generen confiança i ens fan més feliços.

Reflexió des de l’experiència compartida amb la “nova immigració.” Alguns tenim contacte directe amb la nova immigració, ajudant a “dir la paraula” en grups de dones i d’infants i joves, principalment. En aquests grups sovint es troben la vella i la nova immigració. Tot i que el nostre barri no té una incidència quantitativa molt alta d’immigració, sí que hi ha molta varietat de procedències: Sud América, Europa de l’Est, Marroc, India, Pakistan, Xina, Àfrica subsahariana... Les persones amb les que treballem són d’aquestes i d’altres zones. El reconeixement, l’escolta i les relacions mútues que estableixen, augmenten la confiança en les seves possibilitats. Tot i la diversitat cultural, les persones, per damunt de tot, som persones, el que vol dir que totes busquem la felicitat per a nosaltres i pels que estimem i totes necessitem el respecte i el reconeixement. R. Fernández Jurado, el nostre mestre i poeta deia, partint de l’estimació per la terra que el va acollir, tant com la de les seves arrels, anava més enllà i deia: La terra són els homes que hi viuen, que hi pateixen, que hi treballen. (...) 57

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Desitjo que un dia la gent tingui una gran cultura humanística, àmplia, universalista, que sàpiguen que tots els homes som germans, que tots naixem i morim de la mateixa manera: desemparats.48 Veritablement, les necessitats són l’empenta que ens ajuden a “tirar endavant” buscant solucions. Comptar amb persones al costat i treballar en comú per les mateixes fites, facilita molt la consecució d’aquestes.

Partint de l’escolta i de les necessitats i facilitant les relacions entre iguals és com es generen els processos educatius. •

Conclusions del treball:

Amb la tasca que hem fet, la informació que hem anat recollint i compartint, les relacions establertes, les dinàmiques endegades, els anàlisis, les valoracions i els nous reptes que se’ns obren, podem concloure que: Un barri pot ser educador, si entenem educador com a “facilitador.” En aquest sentit, Bellvitge ha estat des d’un principi i és, encara, un bon mitjà facilitador dels processos educatius, gràcies a les persones, entitats i institucions que procuren aquesta tasca. Realment amb l’acció augmentem la conscienciació i aquesta redunda en noves accions més ajustades a les demandes humanes i socials del nostre entorn. Ho hem pogut constatar amb aquest projecte. El reconeixement de les persones obre a la confiança i la comunicació. Potser es necessitaria més d’aquest reconeixement i valoració mútua entre entitats i institucions. La conclusió final és que Bellvitge és un barri facilitador de processos educatius, però necessita avançar en la comunicació i la confiança, especialment entre entitats i institucions.

6. BIBLIOGRAFIA I REFERENCIES Bibliografia sobre el barri Domínguez, Manuel “Quadern d’estudi, n 10. El barri de Bellvitge.” CEL’H, 1991 58

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Valcárcel, Antonio “La ermita de Bellvitge, ayer y hoy, del siglo XI al XXI” ISBN: 978-84-615-4580-3, 1a edició 2012.

Documentació i arxius de l’AVV Bellvitge 50 blogspot http://bellvitge2015.blogspot.com.es/ “Bellvitge, paraíso immobiliario”. Revista Destino, 1975 “Barris i crisi. Estudi del Cas de Bellvitge”. Bellaterra, 2014 Cols, Carles. El Periódico 20/01/12 “La metamorfosi de Bellvitge és un exemple sobre com combatre la marginalitat.” “Exposició: 50 anys del barri de Bellvitge.” Vídeo i document. “Bellvitge, el valor de un barrio”. http://vimeo.com/97307410 Vídeo. “Des dels nostres barris” https://vimeo.com/130251634 Vídeo. Alarcón, Mª Isabel i García-Carpintero, Mª Àngels “Els follets de la Marina” ISBN 978-84-937806-8-5

http://www.slideshare.net/mariaisabelalarconhijano/bellvitge Power Point

Bloc didàctic Bellvitge: http://blocs.xtec.cat/bellvitg.didactic/ Campamà, J. Mª, “Quan Bellvitge eren camps.” Conferència i resum. “Bellvitge antes de los bloques” La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/local/baixllobregat/20150407/54429381354/bellvitge-antes-bloques.html

Valero, J.C., El llobregat “El barrio de Bellvitge cumple 50 años y está mejor que nunca.” http://www.elllobregat.com/noticia/11170/opinio/el-barrio-de-bellvitge-cumple-50anos-y-esta-mejor-que-nunca.html http://www.elperiodico.com/es/noticias/hospitalet/bloque-resiste-4578932

Ferrer, C. “Bellvitge a la literatura” L’H Digital 11-12-2013 Bellvitge 50 aniversario, en Youtube https://www.youtube.com/watch?v=_N-9mondSBw Entrevistes de Bellvitge 50 “Històries de vida en Bellvitge”. Youtube Entrevistes a Guillem Vallecillos, Miquel López i Javi Mejías a “Bellvitge cincuenta, histories de vida al barri” “Projecte Bellvitge 50” Presentació al Centre Cultural de Bellvitge. “Bellvitge 50 Emili Salas” vídeos. Resum de la conferència: “Les dones del barri” a Televisió de L’H Digital http://lhdigital.cat/videos_2015/5minuts/5MIN_BELLVITGE_50_ANYS_DONES_1504.mp4 http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat//journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/9657588 video=http://lhdigital.cat/videos_2015/5minuts/5MIN_EXPO_50A_BELLVITGE_0107.mp4 59

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-aventura-del-saber/aventura-del-saberfundicio/2573955/ LaFundició rol en vivo http://lafundicio.net/blog/tag/bellvitge-rol-en-vivo/ lafundicio.net/blog/2014/11/30/entrevista-a-antonio-rosa/ “Diàlegs a Barcelona, conversa entre R. Fernández Jurado i J. Morera. Transcrita per X. Febrés.” Ed. Laia. 1984

Bibliografia sobre educació Rosa, A. “Ciudad y Educación Social” Laboratorio de E.S. Ed. UOC,2013 Freire, P. “Pedagogía del Oprimido”, Ed. S. XXI Rogers, C. “El camino del ser”. Ed. Kairós F. Ornar Ochoa Restrepo. “J. Dewey: Filosofía y Exigencias de la Educación” Freire, P. “L’educació com a pràctica de la llibertat”, Eumo editorial. Marina, J.A. “Despertar al diplodocus”, E. Ariel,.

“Bellvitge, paraíso immobiliario”. Revista Destino, 1975 Font: http://www.l-h.cat/anuarisEstadistics.aspx 3 No-Do nº 1294ARTVEes.wmv del 26/10/67 i nº 1337ARTVEes.wmv de 19/08/68 4 Ferrer, C. “Bellvitge a la literatura” L’H Digital 11-12-2013 5 “Barris i crisi. Estudi del Cas de Bellvitge”. Bellaterra, 2014 6 De la conferencia “Dones del barri” de Bellvitge 50, març, 2015 7 “Barris i crisi. Estudi del Cas de Bellvitge”. Bellaterra, 2014 8 Cols, Carles, El Periódico 20/01/12 “La metamorfosi de Bellvitge és un exemple sobre com combatre la marginalitat.” 9 Entrevistes de Bellvitge 50. “Històries de vida en Bellvitge”. You Tube 10 “El espacio físico de LaFundició quiere devenir un pequeño laboratorio social y cultural, un lugar en el que experimentar con formas colectivas, horizontales y transfronterizas de relacionarnos, de construir y poner en circulación la cultura y el conocimiento, entendidos estos como recursos de uso común. Está abierto a las propuestas y la colaboración de lxs vecinxs y de todas aquellas personas y grupos interesados en ideas y prácticas que potencien la democracia cultural.” 11 De la conferencia “Dones del barri” de Bellvitge 50, març, 2015 12 “Exposició: 50 anys del barri de Bellvitge.” Vídeo i document. 13 “Projecte Bellvitge 50”. Presentació al Centre Cultural de Bellvitge, i “Bellvitge 50. Emili Salas” vídeos. 14 Ferrer, C. “Bellvitge a la literatura.” L’H Digital 11/12/2013 15 “Bellvitge, el valor de un barrio.”, documental realitzat per alumnes de 3r d’ESO de l'Institut Bellvitge amb l'acompanyament de Daniel Lacasa (cineasta) i Dolors Busquets (professora). http://vimeo.com/97307410 2

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

Campamà “Quan Bellvitge eren camps.” Conferència i resum. Resum de la conferència: “Les dones del barri” a Televisió L’H Digital http://lhdigital.cat/videos_2015/5minuts/5MIN_BELLVITGE_50_ANYS_DONES_1504.mp4 18 “ Els follets de la Marina” de M. Alarcón y Mª A. Gª-C. ISBN 978-84-937806-8-5 19 http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video//journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/9661496 http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat//journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/9657588 20 www.elperiodico.cat/ca/noticias/.../busco-pis-424530.. 21 Bellvitge 50 aniversario, A. C. P. Luz de Luna. 22 http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-

video?video=http://lhdigital.cat/videos_2015/5minuts/5MIN_EXPO_50A_BELLVITGE_0107.mp4 23

Domínguez, Manuel “Quadern d’estudi nº 10 El barri de Bellvitge.” CEL’H http://www.slideshare.net/mariaisabelalarconhijano/bellvitge-43382065 Power Point. 25 http://blocs.xtec.cat/bellvitgedidactic/ 26 “Bellvitge, el valor de un barrio”, http://vimeo.com/97307410 24

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-aventura-del-saber/aventura-del-saber-fundicio/2573955/

“Sobre el relato épico de las luchas vecinales”, laFundició rol en vivo “Ambaixadors de Bellvitge”, Bellvitge rol en vivo escena I 23/11/2014 30 “Boicot a las obras de Bellvitge”, Bellvitge rol en vivo escena II 12/05/2015 31 “Perros Callejeros.” Bellvitge, rol en vivo escena III, 15/02/2015 29

“Trabajos y días” Bellvitge, rol en vivo, escena IV 13/06/2015

“Bellvitge 2065” Bellvitge, rol en vivo, escena V 13/09/2015

La representació es va fer el 16 d’abril “Candel, l’altre català” representada pel grup de teatre “Amics d’Alpha 63” sota la direcció de Joan Soto. 35 laFundició “Bellvitge, rol en vivo” http://lafundicio.net/bellvitgerolenvivo. 36 “Des dels nostres barris” https://vimeo.com/130251634 37 García-Carpintero, Mª Àngels “Amatxus” ISBN 978-84-608-1733-8 38 “Bellvitge es Bellvitge” https://www.youtube.com/watch?v=DX8rAuvKWVo&feature=youtu.be 39

Freire, P. “Pedagogia del Oprimido”, Ed. S. XXI, pág. 69 Rogers, C. “El camino del ser”. Ed. Kairós 41 F. Ornar Ochoa Restrepo. “John Dewey: Filosofia y Exigencias de la Educación” 42 Freire, P. “L’educació com a pràctica de la llibertat” Eumo editorial, pPág 147 43 Freire, P. “L’educació com a pràctica de la llibertat”, Eumo editorial. pàg. XLI 44 Entrevistes a G. Vallecillos, M. López i J. Mejías en “Bellvitge 50, histories de vida al barri” 45 lafundicio.net/blog/2014/11/30/entrevista-a-antonio-rosa/ 46 Rosa, A. “Ciudad i Educación Social”, Laboratorio de E.S. Ed. UOC,2013, pàg. 69 47 Marina, J.A. “Despertar al diplodocus” Editorial Ariel, 2015 48 “Diàlegs a Barcelona, conversa entre R. Fernández Jurado i J. Morera. Transcrita per Xavier Febrés.” Ed. Laia, 1984. Pàg. 85 40

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

AGRAÏMENTS •

A les entitats que han dut a terme aquest projecte: l’AVV, el CEL’H, Biblioteca Bellvitge, laFundició, Grallers i Gralleres de Bellvitge.

•

A les entitats i institucions que han col·laborat i han donat el seu suport: Regidoria de l’Ajuntament, Escola de Música i Banda de Bellvitge, Grup Sardanista “Tot Bellvitge”, La Saboga, Els Amics de la Ermita, Esplai Bellvitge, “Ronda Internacional”, Grups de teatre del barri i moltes altres

•

Als centres educatius que s’han implicat en augmentar el coneixement del barri i en propiciar la participació dels infants i joves en ell.

•

A les persones que han dedicat el seu temps i il·lusió de manera altruista.

•

A totes les persones

que ens han aportat material oral, escrit o

fotogràfic. •

A Normalització Lingüística de l’Hospitalet, pel seu ajut en les correccions.

•

I especialment a tots els veïns i veïnes que, d’una manera o d’altre, han aconseguit i aconsegueixen fites en pro del bé comú del barri.

L’equip de Bellvitge 50:

Alarcón, Mª Isabel, Arenas Blé, Nicolás, Bestraten, Sandra, Corral, Fidencio Domínguez, Manuel, Escudero, Ignasi Fernández, Mª Lo García-Carpintero, MªÀngels, García, Gemma Hormias, Emili, Palomo, Santi Peydró, Nelly, Rubio, Francisco, Salas, Emili, Segura, Francesc, (Kiko) Tejedor, Carlos

A Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat, 31 de març de 2016 62

BELLVITGE 50. MEMÒRIA.

8. ANNEXOS Annex 1. Resum d'activitats per al Casalet Annex 2. Relació de documents i materials educatius Annex 3. Informació treballs de recerca Bellvitge50 Annex 4. Exposició de fotografies Annex 5. Pregó 2015 Annex 6. Testimoni: Recorregut vital del nostre “bell viatge” Annex 7. Resum sobre la documentació recollida a “Bellvitge 50”