Al país del núvol blanc by Biblioteca Bellvitge

CLUB DE LECTURA DE NOVEL.LA HISTÒRICA Biblioteca Bellvitge Dimarts, 11 de juny a les 19:00h

L’AUTORA I L’OBRA

Sarah Lark el seu pseudònim de l’escriptora alemanya Christiane Gohl. Va néixer a la ciutat de Bochum l’any 1958 i actualment resideix a Mojacar, Almeria. Ha treballat de periodista, de redactora publicitària i de guia turística. Aquesta darrera professió ha demostrat ser fonamental en la seva vida. Fou així que conegué Nova Zelanda, país del que s’enamorà i que ha inspirat la saga que inicia Al país del núvol blanc.

Christiane Gohl és una persona molt inquieta i amb moltes aficions. Entre elles es troben els animals, especialment gossos i cavalls, cosa que es reflecteix a les seves novel·les. De fet ha convertit la seva casa de Mojacar en un refugi d’acollida per a cavalls abandonats. La seva mascota preferida, però, és una gosseta anomenada Cleo, nom que no serà desconegut als lectors del llibre. Des de ben petita Gohl ha escrit relats, i un altre dels seus somnis era convertir-se en escriptora. Curiosament, va començar la seva carrera literària unint dos d’aquests somnis. Des de principis dels anys 90 ha publicat prop de dos-cents llibres sobre cavalls i ha arribat a ser una autora bastant famosa. Fou per això que quan presentà al seu editor el projecte d’escriure una novel·la romàntica ambientada a Nova Zelanda a mitjans del segle XIX, aquest la va convèncer de fer servir un pseudònim. Així nasqué Sarah Lark. Poc després començà a escriure novel·les històriques amb un segon pseudònim: Ricarda Jordán. Al país del núvol blanc ens explica la història de dues noies angleses, una de classe alta, la Gwyneira, i una altra de classe baixa, la Helen, que el 1852 emigren a Nova Zelanda per casar-se. Cap de les dues coneix el seu futur marit, ni sap gran cosa del nou país on van a viure. Aquí comença una llarga saga familiar ambientada en la societat colonial de l’illa sud de Nova Zelanda, on veurem les aventures de la Gwyneira, la Helen i els seus descendents. La novel·la es publicà l’any 2007 i fou un èxit de vendes insospitat. Després la seguiren La cançó del maoris, l’any 2008, i El crit de la terra el 2009, novel·la que tanca aquesta primera trilogia de Sarah Lark. L’any 2011 ha començat una segona trilogia ambientada a Jamaica. El primer llibre, L’illa de les mil fonts, s’ha publicat aquest any 2013 al nostre país.

LA NOVA ZELANDA COLONIAL Al país del núvol blanc és el començament d’una saga de tres llibres que narra les aventures de dues famílies de colons anglesos a la Nova Zelanda del segle XIX. Aquesta primera novel·la comença a l’any 1852, quan dues noies angleses, la Gwyneira i la Helen, S’embarquen cap a Nova Zelanda en el vaixell Dublin per anar a casar-se. El seu destí és l’illa sud de Nova Zelanda, que ja llavors començava a destacar per la riquesa que estaven acumulant els productors de llana, i on poc després es descobriria or. Al país del núvol blanc, sense deixar de ser una novel·la romàntica, ens permet endinsar-nos en la societat colonial. Nova Zelanda es va convertir en el segle XIX en allò que els historiadors coneixen com a “noves europes”, colònies de poblament on la població d’origen europeu va acabar per superar (i en alguns casos gairebé exterminar els habitants nadius). La Gwyneira i la Helen formen part d’aquestes onades de colonitzadors que convertiren Nova Zelanda en una segona Anglaterra i on els maoris, els aborígens de les illes, acabaren per sentir-se uns estranys després de que els arrabassessin les seves terres i la seva cultura. Sarah Lark és especialment hàbil en mostrar-nos la societat europea de les illes. Veiem com unes petites comunitats van creixent i enriquint-se fins esdevenir un nou país. També veiem l’obsessió dels colonitzadors per recrear a les antípodes la forma de vida que coneixien d’Anglaterra. Un altre aspecte ben representat per l’autora es la desproporció entre la població masculina i la femenina al començament de la colònia, i com es varen buscar mitjans per solucionar el problema, bàsicament la cerca de matrimonis concertats amb dones angleses. Igualment reflecteix molt be els motius i els anhels de les persones que emigraven en aquella època. La crítica que se li pot fer a la novel·la és de no posar massa èmfasi en l’altra part de la societat neozelandesa, els maoris. Els personatges d’ètnia maori són pocs i bastant secundaris. De la mateixa manera la seva progressiva despossessió de la terra i la pèrdua de la seva cultura se’ns mostren d’una manera bastant tangencial i inclús edulcorada. No crec que sigui casualitat que l’autora hagi localitzat la seva novel·la a l’illa sud. Era la regió amb més població europea i amb menys maoris. La cultura polinèsia d’aquests només coneixia conreus tropicals, així que s’adaptaren malament al clima tan fred del sud i sempre foren pocs. A l’illa nord, en canvi, els maoris oposaren una forta resistència a l’espoli de terres que seguí al tractat de Waitangi (tractat que va suposar la conversió de Nova Zelanda en colònia britànica). Entre 1845 i 1872, l’illa nord va viure en guerra constant, fins que els darrers caps maoris hagueren de rendir-se. Mentrestant, a l’illa sud els escassos maoris veieren impotents com els blancs s’apoderaven de les seves terres per pasturar ovelles i establir mines d’or.

Biblioteca Bellvitge Avinguda d’Amèrica, 69 Telèfon: 93 264 15 72 bibbellvitge@l-h.cat 08907 L’Hospitalet de Llobregat

Llibres sobre Nova Zelanda que pots trobar a les biblioteques de l’Hospitalet Charles Higham: Los maoríes Douglas R. Oliver: Las islas del pacífico Alfred W. Crosby: Imperialismo ecológico Llibres de Sarah Lark que pots trobar a les biblioteques de l’Hospitalet Al país del núvol blanc La cançó del maoris El crit de la terra La doctora de Maguncia (Com a Ricarda Jordán) El Juramento de los cruzados (Com a Ricarda Jordán)