CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts 10 de febrer de 2014 a les 18:00h.
L’obra s’estructura en set tractats.
La Vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades El Lazarillo és una autobiografia per defensar-se d’una infàmia. En la carta respon a una pregunta, i al mateix temps, aprofita i explica una part important de la seva vida per justificar el seu present Es creu que la novel·la que va servir de model al Lazarillo va ser El asno de oro de Apuleu. És l’autobiografia d’un personatge desgraciat a qui tothom maltracta i que està al servei de diversos amos dels qui fa un retrat. Però aquest personatge és un ase. És també una mena de confessió. Quant al gènere epistolar es parla d'un tipus de cartes molt important que apareixen a Itàlia en la primera meitat del segle XVI, conegudes com a carta “col·loqui” que explicaven casos puntuals, algun fet que li havia ocorregut a algú, i que un amic li demana que compti amb una llengua desenfada. El llibre té un pròleg i set tractats. Part de la crítica pensa que l'autor no va portar el llibre a la impremta tal com avui ho coneixem. Per tant, aquesta divisió i el títol de cada tractat és cosa dels impressors. Afegeixen també el final, i enmig de les anècdotes que explica Llàtzer, inclouen unes altres. El pròleg és el que dóna la clau de la situació. Llàtzer adult ens diu que va a explicar el seu “cas”. Ell ha rebut la carta i explica el seu cas, però no es limita a explicar el final sinó tota la seva vida des del principi, plantejant l'estructura de l'obra. Tot el pròleg dóna voltes al voltant del tema de l'honra. Del concepte que ell té de l'honra. Accepta la situació de deshonra final, negant-ho. Així ningú li diu gens i ell té pau a la seva casa. És un concepte d'honra personalitzat. Per aparença d'honra la gent fa qualsevol cosa. En el tractat VII a manera d'epíleg es revela al lector el contingut argumental del esmentat “cas”. El text introductori té la missió de preparar al lector perquè atengui favorablement els fets narrats pel protagonista.
En el primer, ens diu Llàtzer que és fill de Tomé González, moliner, acusat de lladre que mor en la batalla de Gelves. La seva mare Antonia Pérez dóna a llum en la ribera de Tormes. Aniran a la ciutat doncs la seva mare decideix “arrimarse a los buenos”. Allí fa menjar pels estudiants, renta la roba. En la fonda de Solana ho donarà al cec com lazarillo. Rep burles de tot tipus: amb el toro de pedra, els raïms, la llonganissa. Llàtzer decideix abandonar al seu amo després de venjar-se fent-li xocar amb un pla. En el segon, serveix al clergue de Maqueda que és avar i cruel. L’amo li fa fora. Al tercer, és mosso de l’escuder. Veiem l’episodi de la casa de llòbrega. En el quart tractat Llàtzer estarà un breu temps amb el frare de la Mercè. Va trencar moltes sabates. En el cinquè tractat serveix al buldero. Dues burles fingides. En el sisè Llàtzer diu que s’acomoda amb un mestre de pintar panderos. Més tard exercirà d’aiguador d’un capellà, passat un temps li abandonà, però l’hi diu abans. En el setè últim tractat, va amb un agutzil però ho deixa per ser un ofici perillós i passa a l’ofici de pregoner. Es casa.
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@l- h.cat
El Lazarillo i la novel··la
La novel··la en el Renaixement
picaresca.
El Lazarillo és l’ iniciador d’ un génere narratiu de gran vitalitat al segle d’ Or: la
La novel·la, com a relat en prosa, reneix al segle XV i es desenvolupa en el XVI. En aquest últim segle sorgeixen diversos subgèneres novelescos en la literatura castellana atenent a dues criteris: Cronològics, distingint dos etapes:
novel·la picaresca. Va ser l’ única nove·lla
Primera meitat segle XVI, període d'apogeu dels llibres de cavalleries i elaboració del Lazarillo de Tormes, primera manifestació de la novel·la picaresca.
d’aquest génere publicada al segle XVI, ja que la segona meitat d’aquest segle (regnat de Felipe II) no era època propícia pel
Segona meitat del seglo XVI, en la qual predominen els gèneres pastoril, morisc i bizantí.
desenvolupament del génere.
En 1599 va aparèixer La Vida del pícaro Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, que venia a consolidar el génere inaugurat pel Lazarillo.
En la primera meitat del segle XVII es van publicar altres novel·les picaresques: El Buscón, de Francisco de Quevedo. La pícara Justina, el protagonista del qual és una dona.
Luís Santamaría Pizarro Segons el tema i l'estil literari, s'agrupen en dos grans nuclis:
El escudero Marcos de Obregón, de Vicente Espinel.
Novel·les fantàstiques, en les quals la imaginació i la idealització de la realitat s'uneixen a un estil refinat i artificiós, allunyat de la llengua comuna.
La Vida de Estebanillo González, d’ autor anónimo.
Novel·les realistes, que tracten de reflectir la vida quotidiana fins i tot en els seus aspectes més vulgars i prosaics utilitzant un llenguatge senzill, clar i proper a la llengua col·loquial: la novel·la picaresca, la manifestació de la qual d'aquest segle és el Lazarillo de Tormes.
La novel·la picaresca a la Xarxa de l’Hospitalet: . La novela picaresca española. . La novela picaresca y el punto de vista. . La Pícara Justina. . El Buscón.
En la novel·la picaresca, els seus protagonistes, els picaros, en la societat real de l'època, són éssers sense ofici fix, rodamóns, aficionats a la mendicitat i a l'engany, i situats al marge de l’ordre social establert. Narren la seva vida en primera persona, exposen la seva genealogia narrant la vida deshonrosa dels seus pares, que condiciona la seva. El picaro és un mosso de molts amos. Passa de la innocència a la malícia, ja que la vida és com un aprenentatge negatiu que ensinistra al picaro per enfrontar-se a la malícia que li envolta. Té un desig d'ascendir socialment que sempre acaba frustrat.
. La prosa novelesca en el Renacimiento.
La novel·la picaresca és un reflex i una crítica de la realitat social en els seus diversos estaments.
www.facebook.com/bibbellvitge
www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx