El Call Jueu de Girona
El barri jueu a Girona estava emplaçat en l’actual carrer de la Força. El carrer Claveria servia de límit per la part Est. Per la part Nord hi havia un carrer ample que s’anomenava de la Ruca, i del carrer de la Claveria baixava un carreró fins a la Sinagoga, la qual estava enclavada en la part posterior de les primeres cases del costat dret del carrer de Sant Llorenç.
L’actual pujada de la Pera formava també part del barri jueu i era llavors un carrer amb molta pujada, que arribava fins a prop d’on hi ha l’actual porta dels Apòstols de la Catedral. L’Aljama o Casa del Consell jueu va estar emplaçada en l’actual casa de les Escolapies, i la casa del costat, la que fa cantonada amb el carrer de la Força, possiblement fos propietat del cèlebre jueu gironí Bonastruc ça Porta. Elements de la vida jueva: La vida jueva: El pare és al capdavant de la família; decideix tots els afers i compleix amb els seus deures de jueu; la seva jornada s’inicia amb les oracions matinals; després s’ocupa de la feina, dels negocis i afers quotidians. Compleix amb el repòs del dissabte i amb tots els preceptes de la sinagoga i de la casa. La mare vetlla pel compliment de les tradicions, dels rituals i de les lleis dietètiques; s’ocupa de l’educació dels fills en els primers anys de vida. Els infants aprenen a respectar els preceptes i a seguir la Llei i se’ls ensenya els costums i la història del seu poble. Les aljames: Des del s. XIII a Catalunya les comunitats jueves medievals (aljames) tenen un sistema de governament propi, dirigit per un Consell de Notables i uns gestors, els secretaris, que exerceixen els càrrecs de govern. L’aljama és una entitat amb personalitat pública reconeguda per l’autoritat cristiana. La sinagoga: La sinagoga és el lloc on la comunitat estudia, prega, es reuneix i celebra les festivitats. El Séfer Torà (Rotlle de la Llei) ocupa un lloc preeminent, i es guarda a l’Aron haqodeix (arca sagrada), en el mur orientat a Jerusalem. La mezuzà: En alguns indrets de Girona s’hi poden veure encara les escletxes en pedres de l’antic call. Aquestes escletxes guardaven la mezuzà, un petit pergamí enrotllat que té escrits els versets bíblics:
“Escolta, Israel, el Senyor és el teu Déu, el Senyor és Ú (...) i aquestes paraules restaran al teu cor i les escriuàs a les llindes i a les portes de casa teva” (Dt. VI, 4-9)
Les lleis de l’alimentació: El judaisme és molt estricte pel que fa a quins aliments es poden consumir i quins estan prohibits. Segons la Bíblia només es poden menjar “les bèsties remugants que tenen peülla partida, però cal
exceptuar el camell, la llebre i el conill. També el porc, considereu-lo impur. Dels animals que viuen a l’aigua, els que tenen aletes i escates. Podeu menjar qualsevol ocell pur, però absteniu-vos de menjar l’àguila, el trencalòs, el voltor, el milà i tota espècie de falcó. Considereu impurs tots els insectes alats i no mengeu carn d’una bèstia morta de mort natural” (Deutoronomi. 14, 3-21). Xabbat: El Xabbat és una jornada de repòs, dedicada a l’estudi, l’oració i la reunió amb la família. El Micvé (bany ritual): El micvé serveix per a la purificació a través de l’aigua, seguint normes rituals molt antigues. Les dones utilitzen el micvé en moments importants del seu cicle vital, i els homes practiquen periòdicament la immersió ritual. Els jueus gironins tenien un micvé prop de la sinagoga, a tocar la muralla de les Ballesteries, que recollia l’aigua de l’Onyar. El ritual funerari: L’enterrament jueu es feia seguint un estricte i antic ritual. El cadàver era curosament netejat, se li tallaven les ungles i s’afaitava per extreure-li tots els elements impurs; després era embolcallat en una mortalla nova i de lli blanc, cosida a grans puntades. El cos era col·locat en una mena de llitera de fusta i traslladat en seguici fúnebre fins al cementiri. Les sepultures, de forma antropomòrfica, estaven orientades cap a Jerusalem. El cos es dipositava en una fossa profunda, directament a terra o dins d’un senzill taüt de fusta. En el ritual funerari es defugia l’ornamentació, i no eren comuns els enterraments amb joies i aixovars. Montjuïc: La comunitat jueva de Girona era propietària, des del segle XIII, d’uns terrenys al nord de la ciutat que complien les normes de puresa i ubicació necessàries per als cementiris dels jueus: fora de les muralles, en un terreny sense conrear, en pendent i pròxim a un corrent d’aigua. Allà, a la falda de la muntanya de Montjuïc, topònim que vol dir “muntanya jueva”, hi van enterrar els seus morts fins l’any 1492. Amb l’expulsió, els jueus gironins van haver d’abandonar el cementiri, que va ser donat per l’aljama a Joan de Sarriera. El terreny ha restat sense edificar durant cinc segles i ha conservat
l’estructura casi exacte que tenia a l’època en que era el cementiri dels jueus de Girona. Les làpides: Sobre les tombes s’hi dipositaven pedres sepulcrals (matsevot) que evocaven el difunt i rememoraven gestes de la seva vida.
"va morir d'una vellesa feliç en el mes de Quislev de l'any 5150" El cicle de la vida: El primer esdeveniment important en la vida d’un jueu és el naixement que suposa una gran alegria familiar sobretot si es tracta d’un nen. Al cap de vuit dies, té lloc la circumcisió, que simbolitza el pacte entre Déu i Israel i la pertinença del noi al poble jueu. En arribar a l’edat adulta, té lloc el matrimoni. Les unions matrimonials són pactades per les famílies anys abans del casament. El compromís es formalitza amb la quetubà (contracte matrimonial) que fixa el dot i els drets de la núvia. El calendari i les festes: El judaisme compta els anys segons la data de la Creació del Món acordada pels rabins. Comença 3760 anys abans que el calendari cristià. Els mesos es regeixen pel cicle de la lluna, comencen amb la lluna nova i duren 29 o 30 dies. La diferència de dies totals entre l’any lunar i el solar es corregeix afegint un mes en determinats anys. Festivitats al llarg de l’any: •
ROIX ha-XANÀ: Any Nou (1 i 2 de Tixrí (setembre-octubre))
•
IOM KIPUR: Dia del Perdó, consagració amb Déu i el proïsme (10 de Tixrí (setembre-octubre))
•
HANUKKÀ: Festa de la Llum, a l’entorn del solstici d’hivern (25 de Quisleu (novembre-desembre))
•
PURIM: Festa de la reina Ester, celebra l’alliberament dels jueus de Pèrsia (14 d’Adar (març))
•
PÉSSAH: Pasqua, commemora l’Èxode i l’arribada a la Terra Promesa (15 de Nissan (març-abril))