Bibliopegia antropodèrmica (o de l’art d’enquadernar amb pell humana) A l’Edat Mitja van aparèixer els primers exemplars de llibres folrats amb pell humana, com alguna còpia de la Bíblia en el segle XIII. Aquesta tècnica va tenir el seu punt culminant entre els segles XVII i XIX. Tot i que era una tècnica rara i sorprenent, era més habitual del que es pensa, ja que hi ha llibreries de Boston i Harvard que tenen col leccions d’aquest tipus de llibre. A la Biblioteca del Col legi de Físics de Filadelfia, es poden trobar quatre llibres d’aquest tipus, un dels quals mostra, fins i tot, un tatuatge. Existeix un llibre d’anatomia cobert de pell humana a la llibreria John Hay de la Universitat de Brown, a Providence, Estats Units. El llibre es titula De Humanis Corporis Fabrica i va ser publicat el 1568 pel cirurgià belga Andrés Vesalio. També es poden fullejar dues edicions del llibre The Dance of Death, on es relaten històries i moralitats de l’Edat Mitja. Aquests llibres es van editar el segle XIX. Un altre lloc on pot trobar-se un llibre enquadernat amb la pell d’un miner és en el Museu de Bohemia Occidental, a la República Xeca, on hi ha una publicació de l’Odissea d’Homer datada el 1930.
A la Universitat de Harvard, poden veure dos exemplars als arxius de l’Escola de Medicina, així com a la biblioteca de llibres rars de Houghton. També podem veure un llibre legislatiu escrit en castellà titulat Practicarum quaestionum circa leges regias Hispaniae que es troba a la biblioteca de l’Escola de Dret de Langdell, Cambridge. A l’última pàgina es pot llegir: “Las tapas de este libro, son todo lo que queda de mi amigo Jonas Wright, quien fue despellejado vivo por los Wavuma el día 4 de Agosto de 1632. El libro pertenecíó a Jonas, y se me entregó junto a su piel por el Rey Btesa para que lo encuadernara. Descanse en paz”. Durant la Revolució Francesa, certs defensors van aprofitar la pell de les persones executades per folrar llibres. Existeixen exemplars de La Constitució Francesa i Els Drets de l’Home, datats el 1793, que posseeixen aquest macabre folratge. A partir de la Revolució Francesa, la tècnica de la bibliopegia antropodèrmica es va utilitzar amb finalitats propagandístiques, com a la Guerra de Secessió o la Primera i Segones Guerres Mundials. El llibre que es pot veure al costat d’aquest paràgraf, es va trobar de forma casual quan es perseguia un lladre. Té una antiguitat de 200 anys i és un volum de oracions en francès, així que possiblement també pertanyi al conjunt de llibres adobats amb pell humana de la Revolució Francesa.
A començaments del segle XIX, se li va donar una visió romàntica a aquesta classe de llibres i ben aviat es va transformar en un moda elitista de l’alta societat. Diversos llibres d’anatomia posseïen aquesta singularitat, degut a que els doctors o alumnes de medicina que els redactaven, treien el material dels cossos que disseccionaven. Una altra pràctica que també es feia servir, era la d’utilitzar la pell dels criminals que morien. Un exemple d’això és el Diccionari Samuel Johnson’s, que estava adobat amb la pell del delinqüent James Johnson, que va ser executat a la soga a Norwich, Regne Unit, el 1818. Un cas semblant es pot trobar a la galeria Bury Saint Edmunds, localitzada a les terres britàniques de Suffolk. Allà es conserven uns registres sobre el curs legal contra William Corder, els quals estan adobats amb la pell del processat:
Existeixen fins i tot casos estranys en els que el mateix escriptor enquaderna la publicació amb la seva pròpia pell, com va ocórrer amb les aventures narrades pel bandoler George Walton al llibre The Highwayman: Narrative of the Life of James Allen alias George Walton. Al llibre es pot llegir la inscripció: Hic liber waltonis cute compactus est (el llibre de Walton recobert de la seva pròpia pell). Aquesta va ser una de les voluntats expressades en el testament de George Walton, així com que el volum fos entregat a John A. Fenno, un individu al que George va intentar assaltar en vida. Sembla ser que George va quedar sorprès davant la valentia de Fenno per resistir-se a ser atracat, fins i tot estant ferit. Un cop mort George, l’exemplar va se llegat a Fenno, qui el va passar als seus successors, fins que aquests el van donar a la llibreria Boston Athenaeum, on roman actualment. Una de les còpies del llibre Terres du ciel que pertany a l’astrònom francès Camille Flammarion, es va enquadernar amb la pell de la seva enamorada, la qual va morir de tuberculosi. Aquesta va voler entregar la seva pell per a què Flammarion mai l’oblidés. La gent deia que Flammarion sempre va elogiar les espatlles de la seva enamorada, i ella va voler amb aquesta última voluntat passar a la posteritat en el llibre escrit per l’home de la seva vida. El llibre es conserva actualment a la llibreria de l’Observatori de Jusivy, França.