VÉÜàxátÇxá Ä|àxÜõÜ|xá
bwxààx wx VÜ°vç
T Ät ÜxvxÜvt wxÄ àxÅÑá ÑxÜwâà? `tÜvxÄ cÜÉâáà És una cortesana de la Belle Epoque francesa que es guanya una considerable reputació de "gaudir" amb aristòcrates, artistes i burgesos, dels dos sexes. A Un amor de Swann, és descrita com una dona gran, de formes esculturals que atreia els homes d’una forma irresistible, però que no corresponia amb el tipus femení que li agradava a Charles Swann. Abans de conèixer-la, Swann era un faldiller, però quan coneix Odette, en la mesura en què conegui detalls de la seva vida privada i sospiti uns altres, entra en un procés obsessiu de gelosia i dependència amorosa. La primera vegada que apareix, quan Madame de Verdurin li presenta a Charles Swann, és descrita així: “ (...) ella va aparèixer davant Swann, certament bella, però amb una mena de bellesa que li era indiferent, que no li inspirava cap desig, fins i tot li causava una espècie de repulsió física. (...) Tenia el perfil massa acusat per agradar-li,
la
pell
massa
fràgil,
les
galtes
massa
pronunciades, els trets massa estirats. Els seus ulls eren bells però tan grossos que queien a causa de la seva pròpia massa, fatigaven la resta del seu rostre i li donaven sempre l’aire de tenir mala cara o bé d’estar de mal humor. (...) “
Ell se n’adona que ella és un ésser mediocre, d’escassa cultura, de mal gust, amb excepció d’un instint precís per a pentinar-se i vestir-se de forma atractiva. Després de casar-se amb Charles
Swann es converteix en una dona més o menys respectable, una mica grossa, rubicunda i només acceptada en algunes cases. Charles i Odette tenen una filla, Gilberte, que al final de El temps recobrat, provoca el narrador amb un gest obscè que sembla indicar que Gilberte Swann era digna filla de la seva mare. Al final de la seva vida, Swann dirà: “Pensar que he malbaratat anys de la meva vida, [...] per una dona que no m’agradava, que no era el meu tipus!” Finalment descobrirem que Charles Swann no s’interessa tant en Odette com en ell mateix, en la seva passió insatisfeta, en el seu desig desesperat de conèixer tots els episodis de la vida d’ella, sense excloure els més foscos i els més humiliants per a ell mateix. En darrer terme, Swan era un masoquista, com el propi Marcel Proust: un masoquista intel lectual, marcat per una set inesgotable de coneixement, ficat en un moviment de cerca, d’investigació de l’altre, que no tenia final possible. Al costat de Swann, Odette arribarà a ser una dama refinada i quasi experta en art i, un cop mort Swann, entrarà al món dels aristòcrates gràcies a les seves noces amb el Duc de Forcheville.
El personatge està parcialment basat en Mery Laurent una cortesana que es va fer famosa durant l’Exposició Universal de París de 1867 quan va aparèixer gairebé nua en l’obra de teatre La belle Hélène i musa d’artistes com Édouard Manet, Stéphane Mallarmé o Émile Zola, que es va inspirar en ella per crear Nana.
`tÜzâxÜ|àx Ztâà|xÜ
_t wtÅt wx Äxá vtÅ¢Ä|xá? TÄxåtÇwÜx WâÅtá ;y|ÄÄ< És una cortesana relacionada amb molts cavallers i enamorada d’Armand Duval. Va néixer al camp però va abandonar la seva família per a viure a París, on destacaria per la seva vida llicenciosa i les seves grans despeses, a més de per estar sempre acompanyada d’un ram de camèlies. Era una jove molt bella però bastant malaltissa. Tot i que sembla molt superficial, al llarg de l’obra es presenta com una dona enamorada, senzilla i sobretot abnegada. Tot i que al començament de la seva relació amb Armand l’obliga a comportar-se segons els seus capritxos, acaba abandonant els seus costums llicenciosos per a viure de forma estable amb ell. Però el pare d’Armand li prega que el deixi i ella torna a la seva vida llicenciosa per a accelerar la seva penosa i solitària mort, causada per la tisi.
Aquest personatge està basat en la cortesana Marie Duplessis, a la que Dumas va conèixer el 1844 i amb la que va tenir una relació plena d’alts i baixos, de retrets i gelosia fins al 1845, quan ell la va abandonar amb aquesta nota:
Estimada Marie, No sóc prou ric per a estimar-te com voldria ni prou pobre per a ser estimat com voldries tu. Oblideu-m’ho tot llavors, tu un nom que t’ha de ser gairebé indiferent, jo una felicitat que se’m fa impossible. És inútil dir-te quant ho sento perquè tu saps bé
quant t’estimo. Llavors, adéu. Tens massa cor com per a no entendre el motiu de la meva carta i massa intel ligència com per a no perdonar-me. Mil records 30 d’agost, a mitjanit A.D.
Tot i les semblances entre Marie Duplessis i Marguerite Gautier, la relació de Dumas amb ella no va ser ni tan romàntica ni tan idealitzada com l’escriptor narraria més tard. Els motius de la seva carta de comiat, segons alguns autors, no haurien estat ni els gelós ni l’escassa fortuna que aquest podia posar a la seva disposició, sinó la por a resultar contagiat per la tuberculosi. Després d’aquest comiat, Dumas no tornaria a veure-la mai més ja que va prendre la decisió d’anar-se’n de viatge amb el seu pare a Espanya. La mort de la cortesana el va sorprendre a Marsella, on un amic li va comunicar la notícia. Giuseppe Verdi va convertir la novel la en l’òpera La Traviata, anomenant a la protagonista, Violetta Valéry
atÇt
atÇt? ñÅ|Äx mÉÄt Nana és una cortesana pobra que aconsegueix seduir la majoria de persones riques de París gràcies al seu cos i els seus excessos sexuals. De caràcter infantil, debuta en un teatre per anar ascendint socialment. Té com a amants banquers, nobles, periodistes i joves burgesos, per escàndol de la ciutat, que no obstant acaba copiant part del seu estil de vida. Amant del luxe, dilapida les fortunes dels homes que l'envolten fins que cau malalta de verola i mor. No aconsegueix donar un futur millor al seu fill, mort també de la infecció, ni aconseguir el respecte social que buscava.
La novel la està dividida en dues parts (no marcades per l'autor) i cadascuna acaba amb un descens de Nana. En la primera la cortesana sedueix Paris i comença l'ascens social però s'enamora d'un còmic que la maltracta i la fa viure en la indigència. Quan l'abandona torna a escalar socialment, cada
cop a un ritme més vertiginós de sexe i luxe, fins que mata indirectament alguns dels seus amants (un se suïcida, l'altre desapareix, diversos queden arruïnats i deshonrats) i ha de fugir. La seva reaparició coincideix amb l'inici de la malaltia infecciosa, que la desfigura abans de morir. Aquí s'ha vist la crítica de Zola, malgrat el seu suposat positivisme, que ataca la bellesa que ha permès la dona pujar socialment i la fa morir entre les dones de la seva condició, lluny de la seva amiga Satin i els seus antics amants. D’aquesta manera Zola ofereix la imatge d’una dona bella, però corrupta per la seva genètica, que mostra la degradació a la que pot arribar l’ésser humà per causes deterministes i superiors a ell.
YtÇÇç [|ÄÄ
YtÇÇç [|ÄÄM ÅxÅÉÜ|tá wx âÇt Åâ}xÜ wx ÑÄtvxÜ? ]É{Ç VÄxÄtÇw Fanny Hill, «moza alta y pelirroja, de firmes e insolentes pechos y atrayentes tobillos», en paraules de Camilo José Cela, és una incauta jove de províncies que cau a la prostitució portada pels seus desitjos de provar fortuna a Londres. Allà, com a pupila de la senyora Brown, la seva companya Phoebe la instruirà en l’amor lèsbic i li ensenyarà l’art de satisfer els homes. Des d’aquest moment, la seva vida com a pupila en diferents
bordells i com amant de varis homes li permet millorar el seu estatus social, gaudir al màxim del plaer i conèixer l’amor romàntic de la mà del jove ric Charles. El fet de convertir al final a Fanny en una burgesa feliçment casada, l’autor va contravenir moltes de les normes de les novel les de l’època que condemnaven les prostitutes a la misèria. Aquesta novel la és una obra de referència de l’erotisme del Segle de les Llums des de la seva publicació el 1749 i va ser la primera novel la prohibida als Estats Units el 1819.
El personatge està basat en Fanny Murray, una prostituta de 17 anys que treballava a la Rose Tavern. Va ser una de les cortesanes més destacades de la seva època, nascuda a la pobresa va arribar a la riquesa i la fama abans d’assentar-se en una vida de prosperitat respectable. Els detalls de la seva vida no són clars, però la majoria de fonts coincideixen en què va néixer a Bath el 1729 i es va quedar orfe als 12 anys. Als 14 anys va començar a exercir de prostituta per a pagar-se els vestits que li permetien obtenir clients més adinerats, cosa bastant comú a l’època, fins que va començar a treballar per a Jack Harris. Amb el seu suport, va arribar a ser molt coneguda de tal manera que als 17 era famosa i àmpliament desitjada i fins i tot apareix en els diaris de Giacomo Casanova com la convidada d’honor en una festa celebrada per l’ambaixador britànic a Venècia, John Murray. Es va convertir en l’amant d’una cadena de destacats
polítics britànics i de celebritats, mentre que el seu estil es va posar de moda a l’escena de Londres. Es va casar amb Sir Richard Atkins però van tenir una vida marital bastant temperamental i plena d’infidelitats. Quan ell va morir, es va tornar a casar amb l’actor David Ross amb el que va tenir un matrimoni plàcid fins a la seva mort.
^tÅtÄt
f|ww{tÜàt? [xÜÅtÇÇ [xááx “I peregrinant ha d'arribar a una ciutat en la qual ha de conèixer a la bella Kamala, amb la qual es llançarà a viure el mai viscut.” Kamala és una cortesana que gaudeix dels plaers de l’amor i de la sensualitat deliberada i total. És bella, intel ligent i rica. Viu en un palau central envoltat d'ombrívols jardins poblats de belles plantes exòtiques. Quan Siddhartha la coneix decideix aprendre els secrets de l’amor amb ella. A partir del seu contacte amb ella compartirà també els menesters de la casa, la feina, com guanyar diners i distribuir les despeses, etc. Així, Kamala aconsegueix que un home que era un model immaculat, se’ns presenti com un subjecte a les normals
debilitats humanes, que Siddharta considerava negatives i menyspreables.
Després de molts anys junts, arriba el tedi i Siddharta se sent cansat d’una existència que transcorre en la dissipació i l’oblit i comprèn que s’ha equivocat. Llavors abandona tot aquest orbe de superficialitats i a Kamala en el moment en el que ella porta en el seu si un fill no declarat seu.
Vtà{ç TÅxá
T Ä:xáà wx Ä:XwxÇ? ]É{Ç fàx|Çuxv~ Cathy Ames apareix de sobte a la vida d’Adam i el seu germà, que viuen una plàcida i discreta existència a la granja paterna, per trastocar-la del tot: Adam, commogut pel seu estat i impressionat per la seva bellesa, la demana en matrimoni. Per a la seva desgràcia, la jove Cathy Ames resulta ser un ésser fred, manipulador i malvat que sota la seva dolça aparença amaga un terrible passat criminal i una maldat que no trigarà a manifestarse. Pocs dies després de donar a llum dos bessons, Caleb i Aaron, Adam es troba a Cathy fent les maletes per abandonarlos, quan intenta aturar-la, ella el dispara i el deixa malferit. Kathy, que passa a anomenar-se Kate, aconsegueix ser admesa com a prostituta en el bordell de Faye, una dona bondadosa, noble i amb una ètica irreprotxable. Mitjançant l’impostura i l’engany, no trigarà a guanyar-se amb fingida bondat i modèstia
el cor de les seves companyes i de la pròpia Faye, que acabarà per veure en ella la filla que mai va tenir. Finalment, canviarà el seu testament a favor de Kate deixant-li tots els seu bens. A partir d’aquest moment, Kate començarà a enverinar-la lentament fins assassinar-la. Després d’una dècada, Adam descobreix que la seva dona, a la que creia a l’est, regenta en realitat el pitjor bordell de la regió. Una tarda decideix enfrontar-se a ella i per fi percep plenament i per primera vegada la veritable natura de Kate. El fill d’Adam, Caleb, també descobreix qui és la seva mare i decideix visitar-la, per acabar adonant-se que és un ésser roí i menyspreable. Decideix amagar-li la veritat al seu germà, sabedor que no la suportaria, però cegat pel ressentiment, acaba mostrant-li qui és la seva mare. Aaron, destrossat, decideix allistar-se com a voluntari en el front europeu. Quan Kate veu les llàgrimes del seu fill Aaron al saber com és la seva mare, experimenta una mena de revelació, i és conscient per primera i única vegada a la seva vida de la seva natura corrupta i, no podent suportar-lo, se suïcida amb una sobredosi de narcòtics.
Cathy Ames és el personatge principal del llibre i responsable directe de tots els conflictes que s’hi desenvolupen. És presentada des de la seva infantesa com un ésser pervers, egoista i incapaç de sentir la més mínima empatia del que Steinbeck arribar a afirmar que va néixer amb “l’ànima deformada”. Completament amoral, no dubta a utilitzar els altres i, si és necessari, recórrer al crim per a aconseguir els seus
objectius, el primer dels quals és l’assassinat a sang freda dels seus pares, als que crema vius. Posseïdora d’una gran bellesa, la fa servir com un mitjà per a obtenir la submissió completa dels homes, sobre els que posseeix una especial capacitat de fascinació i als que, tot i això, deprecia. Capaç també de reconèixer les debilitats i els més foscos desitjos d’aquells que l’envolten, als que ella és immune, no dubta en aprofitar-ho per al seu benefici.
Steinbeck va treballar molt en la construcció del personatge i el va considera el seu major èxit i el preferit dels seus fills literaris, referint-se a ella com “la seva estimada Cathy”. Quan es va publicar l’obra el personatge va ser rebut amb fredor per la crítica perquè entenien que era massa pervers i poc versemblant, però avui dia és celebrat com una de les primeres i més precises descripcions literàries de la personalitat psicopàtica.