Nissagues literĂ ries catalanes
Mirall trencat. Mercè Rodoreda Novel la de la vellesa i de la mort, a Mirall trencat culminen les grans habilitats narratives de l’autora. En el dibuix d’una paràbola de càlcul assegurat, l’obra descriu la promoció, des de l’anonimat fins als cercles distingits de la societat, d’una noia de bellesa exultant que ven peix a la Boqueria. Una trajectòria que inclou l’ascensió, i també la davallada, d’una figura, Teresa Goday; d’un espai privilegiat, la casa i el jardí de Sant Gervasi, i d’una època agitada i tèrbola de la societat catalana. Maqueta precisa d’un espai concret i d’una família determinada, ressò d’una etapa de la història de Catalunya, esdevé alhora, per ambició creativa i voluntat de projecció, d’extensió europea.
El jersei. Blanca Busquets L'àvia Dolors fa un jersei per a la seva néta, asseguda en un racó de casa de la seva filla. Mentre teixeix observa els moviments dels habitants de la casa. Cada membre de la família, que en aparença és molt normal, guarda, en realitat, secrets inconfessables... El que ningú no sap és que Dolors, tot i que ha patit
una embòlia que l'ha deixat sense parla i sense mobilitat, no és ni sorda ni cega, ni ha perdut un bri de la seva brillant intel ligència. I serà ella qui portarà el lector, ja des de la primera pàgina, de sorpresa en sorpresa, fins al més inconfessable de tots els secrets, el que ella mateixa amaga. Blanca Busquets, combinant una estructura construïda de manera impecable i uns personatges quotidians i entranyables, ha aconseguit crear una novel la humana i propera, un relat que uneix tres generacions de dones i ens mostra que, tot i que el món ha canviat, els sentiments i els desitjos de les persones sempre són els mateixos.
Júlia M. Sílvia Romero La Júlia M. o Júlia Muntanyola, més coneguda amb el sobrenom de Jujú, és una velleta de setanta anys a qui tothom considera una bellíssima persona. L’Elisa, la veritable protagonista de la novel la, se la trobarà de veïna en canviar-se de pis. A partir d’aquesta premissa arrenca la història de Júlia M., una narració que ens transporta del món familiar i quotidià del vell barri barceloní del Poble Sec, cap a un passat que ens absorbeix amb una espiral d’encontres i sorpreses. Una mare amb una espina clavada al cor. Un degoteig pausat de cartes no llegides fins al moment. Un secret adormit en el silenci. Una crònica antiga d’anhels de llibertat. Una de tantes
petites seqüències que forgen la genealogia de la Humanitat. L’autora ens fa entrar en una història de sentiments, però també ens endinsa vers un repàs de la nostra memòria històrica, amb dones enfrontades a la seva realitat i a elles mateixes. Ens parla de l’Elisa, que veu el seu món trencat en el present; de l’Antònia, que ens rememora el passat a través de les seves cartes; de la Jujú, que serveix de nexe entre ambdues èpoques. Obra guanyadora del IV Premi Ramon Roca Boncompte, 2008
El silenci de les vinyes. Gisela Pou Aquesta és la història dels Brucart, una família rica i amb molt de glamur de Santa Pau del Penedès que es dedica a l'apassionant món de les vinyes i el cava. L'Aurora, matriarca dels Brucart, gràcies a la seva ambició i intel ligència ha aconseguit que els seus caves siguin els més apreciats arreu. Però no tot és de color de rosa ... El dia del casament del seu primogènit, un dels seus fills mor en un accident de moto i això farà que els ciments de la seva vida trontollin. Tots els seus familiars, amics treballadors i també ella, per suposat, amaguen secrets del passat i del present. I la set de venjança, el rancor i les enveges dominaran les seves vides a partir d'aleshores. Què s'amaga en el silenci de les vinyes?
La febre d’or. Narcís Oller Novel la que planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una família menestral de Barcelona. La primera part de l'obra (La pujada) narra l'escalada econòmica, social i política del protagonista Gil Foix fins a la direcció d'un ambiciós projecte ferroviari, entre l'adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l'atordiment eufòric d'ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar. La segona (L'estimbada) analitza l'esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge amb moralitzant esquematisme tots els qui no es deixaren enlluernar per l'opulència i no abandonaren llurs ideals artístics.
El árbol y la ceniza. Ignacio Agustí 1. Mariona Rebull (1943) 2. El viudo Rius (1944) 3. Desiderio (1957) 4. Diecinueve de julio (1965) 5. Guerra civil (1972)
Col lecció de novel les que narren la història de Barcelona, i Catalunya, des de l’atemptat anarquista en el Liceu el 1893, on mor Mariona Rebull, fins al final de la Guerra Civil.
Vida privada. Josep Maria de Sagarra Vida privada (1932) és una novel la que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat i
la
més baixa, pels seus salons, les seves sales de juntes, els seus cenacles i els seus bordells. Ha estat considerada la novel la emblemàtica de Barcelona. Els protagonistes són la família Lloberola, una família de les més respectades de la burgesia barcelonina, que després d'anys de prosperitat econòmica viuen temps de decadència, i veuen fondre's el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep M. de Sagarra en la seva millor novel la. Premi Crexells, 1932.
La vida escrita. Isidre Grau 1. Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi 1985) 2. La nit vermella 3. El balancí negre
4. Groc d’índia 5. El punt blanc de l’horitzó A través d’un arc temporal que abasta el període 1930-1985 Els colors de
l’aigua és el pòrtic de presentació del matrimoni format per Pau Benavent i Lola Frías i dels seus cinc fills nascuts entre 1939 i 1960: Maridol, Carolina, Berta, Marina i Àngel. La trama de la novel la, però, no es limita a seguir l’evolució de la casa pairal de Can Benavent sinó que de manera paral lela descriu el sorgiment, apogeu i decadència d’una societat que en poc més de mig segle passa de rural a industrial.
La nit vermella: llibre que mostra una altra de les característiques del cicle —la presència d’un color en el títol— i que retrata el món de la burgesia industrial a través de les cabòries sentimentals de Carolina Benavent
El balancí negre, el segon premi Ciutat de Palma que Grau exhibeix en la seva bibliografia, ens presenta el món del teatre a través de la personalitat volcànica de Maridol
Groc d’Índia és una aproximació al món de les recerques espirituals alternatives contemplat des de l’experiència vital de Marina Benavent
El punt blanc explora, través de Berta, el sindicalisme i la clandestinitat, península endins, en el darrer franquisme, i la seva adaptació a la democràcia.
Condenados a vivir. José M. Gironella Aquesta novel la, guardonada amb el Premi Planeta 1971, relata la vida de dues famílies de Barcelona, a partir de l’any 1939 fins al final de la dècada dels seixanta. L’autor, combinant la seva capacitat de fabulació amb el seu sentit realista, aconsegueix recrear amb exactitud el clima ambiental d’una llarga postguerra. Els personatges, pertanyents a dues generacions diferents, s’enfronten en una lluita d’idees i valors que culmina en un abisme, en el que ni tan sols el diàleg és possible. Les paraules acaben per no tenir el mateix significat per a uns i altres, i els conflictes es van encadenant, creant friccions dramàtiques representatives de l’època. Aquest enfrontament és el reflex dels conflictes de la classe burgesa al llarg de vint anys. Gironella aconsegueix oferir-nos un testimoni fidedigne del nostre temps.
Trilogia. Montserrat Roig 1. Ramona adéu 2. El temps de les cireres 3. L’hora violeta
Autora d'èxit i compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la
volen(Premi Víctor Català 1970), fet que li va valer la inclusió, ja el 1971, en La generació literària dels 70, d'Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells.
Aquest primer recull de narracions inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel les: Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres(1977, Premi Sant Jordi 1976) i L'hora violeta (1980). Les quatre obres, relacionades per les protagonistes (les membres de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix), literaturitzen la història de la petita burgesia de l'Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX incidint sobretot en els darrers temps del franquisme. Deutors de la tradició novel lística catalana (Narcís Oller i Mercè Rodoreda especialment), els textos es construeixen des de l'òptica de les dones que viuen aquesta història i, per tant, en donen una versió marcada per la condició sexual dels personatges principals, sovint mitjançant els seus propis escrits (des de cartes fins a una novel la). Per això són importants temes com les relacions entre les dones, els rols socials que se'ls adjudiquen, la sexualitat femenina, la problemàtica de l'articulació de la seva subjectivitat, el paper de l'escriptura en aquesta articulació, les relacions de poder entre els sexes, etc.
Les dones que hi ha en mi. Maria de la Pau Janer En aquella casa hi habitaven els fantasmes de les meves mares.» Així comença el fascinant relat de Carlota, que ens submergeix en els misteris i las passions ocultes d'una mansió en què van viure la seva mare, Elisa, i l'àvia, Sofia, totes dues mortes de molt joves. Carlota vol refer el fil de les seves vides, saber què va ocórrer, i per aconseguir-ho només compta amb les paraules de l'avi i, a vegades, amb els seus eloqüents silencis. Sofia, l'àvia, va morir als vint anys, després del part de la seva única filla, Elisa, que va morir a la mateixa edat en estranyes circumstàncies. Carlota recorre als papers oblidats a l'alcova, als comentaris familiars, al seu propi instint de dona, i coneix així les estranyes formes amb què es manifesta la passió, i la injustícia de les ganes de viure truncades per una mort arribada massa d'hora. Tot allò que anirà descobrint amb aquest viatge a través de tres generacions de dones afectarà Carlota d'una manera inesperada. A Les dones que hi ha en mi, finalista del Premi Planeta 2002, Maria de la Pau Janer desplega tots els seus recursos de gran narradora per oferir-nos una obra suggeridora i apassionant, que sedueix per la força de la narració i per la bellesa del món que ens descobreix.