Guia de lectura
Llibres de narracions: - Personatges (sic) (1994) - Silencis (1995) Novel·la: - ¿Per què has vingut? (1996)
Biblioteca de Cultura Artesana Centre Cultural la Misericòrdia Via de Roma, 1, 07012 Palma Telèfons: 971 219 536 / 971 219 531 bca@conselldemallorca.net www.conselldemallorca.net/bca www.facebook.com/ bibliotecadeculturartesana
Club de lectura BCA 2019
Obres de Rafel Crespí
25 d’abril de 2019
La música de les constel·lacions Rafel Crespí Ramis
Rafel Crespí Ramis (1961)
L’any 1995 es presenta a les I Jornades d’Estudis Locals amb “El Pare Antoni Serra”. I l’any 1998 a les II Jornades amb “Bernat Palou i Estarellas, glosador portolà”. Fins al moment ha publicat dos llibres de narracions: Personatjes (sic), premi "Recull" de Blanes, (1984) i Silencis (1995). ¿Per què has vingut? (1996) és el títol de la seva única novel·la editada fins al moment.
Biografia Nascut a Pòrtol l’any 1961. És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. Treballa com a professor de Llengua i literatura catalanes a l’IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca). És un dels coordinadors de la revista Latitud 39 (1981-83). També ha col·laborat amb les revistes Pòrtula, Lluc i El Mirall, i actualment és columnista del Diari de Balears i participa activament en política. Ha guanyat alguns premis literaris de narrativa curta arreu dels Països Catalans. Finalista del Primer Concurs de Contes a Marratxí, organitzat per Focs i Olles i Pòrtula, amb l’obra “Deixau-me un kleenex, per amor de Déu”.
La música de les constel·lacions A “La música de les constel·lacions”, Rafel Crespí conta la història de n'Eulàlia, una dona amb una vida condicionada per les contradiccions i les paradoxes, i fragmentada entre tres ciutats (Barcelona, Boston i Palma) i dos homes: en Marcel, un científic tan prestigiós i admirat com emocionalment fred, incapaç de la més mínima efusió sentimental i pare de la filla de n'Eulàlia; i en Blai, un home afectuós però que carrega amb el pes de més d'un secret de família, com sabrem a través de la seva pròpia mare, l'altra veu que ens parla en aquesta novel·la.
Amb un llenguatge acurat i riquíssim, que poua directament de la parla viva de la Mallorca del segle XX, Rafel Crespí executa un brillant exercici de construcció narrativa i psicològica. Minuciosament ordida com un mosaic que es va completant a ulls del lector de la mà de les dues dones que la narren en primera persona, aquesta història ens endinsa en les perplexitats de l'ànima humana a partir de les vicissituds d'en Blai i del seu pare, el vell Horaci, que quedaren lligades per sempre més a ”quinze pams de corda de ca la Sollerica”. Però sobretot, de les de la mateixa Eulàlia, la ”petxina amb ànima de tauró”, com la va descriure en certa ocasió un metge amic de la família. A la fi de la seva narració, n'Eulàlia descobrirà que l'esdevenidor no és gratuït ni atzarós, que ”la música de les constel·lacions no neix per casualitat, alguna mà divina les fa anar compassades”. Potser que la seva vida no hagi estat, en realitat, altra cosa més que una conspiració?