Guia de lectura
GUISEPPE TORNATORE
16 de juny de 2016
FILMOGRAFIA
*Cinema Paradiso (1987) Todos están bien (1990) Pura formalidad (1994) El hombre de las estrellas (1995) La leyenda del pianista en el océano (1998) Malena (2000) La desconocida (2006) Baaria (2008) L’ultimo Gattopardo (2010) *La mejor oferta (2013) La correspondencia (2015)
NARRATIVA Nuovo cinema paradiso, 1989 Baarìa, 2009 Il collezionista di baci, 2014 La millor oferta, 2013 La corrispondenza, 2016 A la Biblioteca trobareu les pel·lícules assenyalades*
Biblioteca de Cultura Artesana Centre Cultural la Misericòrdia Via de Roma, 1, 07012 Palma Telèfons: 971 219 536 / 971 219 531 bca@conselldemallorca.net www.conselldemallorca.net/bca www.facebook.com/ bibliotecadeculturartesana
Club de lectura BCA 2016
El profesor (Il camorrista) (1986)
La millor oferta Giuseppe Tornatore
pel·lícules homònimes de més èxit de Tornatore.
Guiseppe Tornatore Va néixer el 27 de maig de 1956 a Bagheria, Sicília (Itàlia). Giusseppe Tornatore és un director, productor i guionista italià. Va començar la seva trajectòria professional com a fotògraf i realitzador televisiu, abans de debutar a la gran pantalla l’any 1986 amb Il camorrista (El profesor, a Espanya), un retrat cru d’un cap de la Camorra napolitana. Va rodar diversos documentals, com Le minoranze etniche in Sicilia, que guanyà un premi al Festival de Salern. El seu següent projecte, Cinema Paradiso (1988), drama nostàlgic i iniciàtic amb traces autobiogràfiques, va aconseguir l’èxit internacional i va donar a conèixer internacionalment la seva obra quan guanyà un premi al Festival de Canes i l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Obra literària La prestigiosa editorial palermitana Sellerio va publicar les adaptacions a la literatura del guions de Cinema Paradiso i Baaria, les pel·lícules
En aquest cas, el procés és a la inversa: La millor oferta neix com una obra literària, un híbrid a cavall entre el guió cinematogràfic i el conte, del qual sorgeix la darrera pel·lícula del famós director. En el pròleg, titulat «Doble contrapunt», Tornatore explica com va tenir molt de temps dos personatges sense història units per la dificultat narrativa. El temps va transformar aquests simples esbossos psicològics, que es varen mostrar amb un impuls netament literari en l’autor, el qual va fixar les seves obsessions i la trama en una trentena de quartilles. La pretensió era fer-ho de la mateixa manera artesanal que quan es fa una pel·lícula basada en un llibre. Tornatore despulla en aquest pròleg la seva manera de treballar i de crear, a més de fer una breu sinopsi i una interpretació de la seva obra amb reflexions sucoses sobre les relacions entre la literatura i el cinema.
en unes quantes habitacions d’una mansió familiar ruïnosa, sense veure mai ningú, atesa sols per un criat vell. Virgil Oldman, un subhastador i expert en art, madur i prestigiós, és un misantrop solitari que només es relaciona per necessitat amb comptades persones: el seu secretari, un expert en la reparació d’autòmats, i el pintor, que li proporciona els retrats de dona que formen la seva col·lecció estimada i que constitueixen la seva única passió. Claire contracta els serveis de Virgil perquè taxi diferents peces i antiguitats. A partir d’aquest moment, el món d’ell trabuca, ja que queda fascinat per aquesta dona misteriosa que no es deixa veure, la cerca i se la imagina en les pintures de la seva col·lecció, però les imatges i el tacte dels llenços ja no el poden satisfer i es tornen una il·lusió de vida insuportables.
La millor oferta és un conte llarg o una novel·la curta dividida en trenta capítols breus. Claire Ibbetson és una jove que pateix un cas extrem d’agorafòbia i viu reclosa
(Fonts: elimparcial.es. , wikipedia , elpais.com)