6
7
8
9
10
11
Margarida Colomer i Rovira fa molt de temps que investiga entorn la Guerra Civil i postguerra al Maresme, recollint dades sobre morts, desapareguts, exiliats i deportats. Darrerament s’ha centrat a la recerca de dos deportats: Esteve Rovira i Ventura Casanovas, de Cabrera i Argentona respectivament.
Com membre del Centre d’Estudis Argentonins i del Grup d’Història del Casal de Mataró el 2020 ha pogut acabar de redactar i publicar diverses biografies d’exiliats i exiliades de Mataró, i presentades al 12è Col·loqui Història a Debat del Grup d’Història del Casal de Mataró, Exilis i dissidències.
Sobre la deportació als camps de concentració nazis la investigadora ha publicat els noms i característiques dels deportats de Mataró i Cabrera al llibre La postguerra a Mataró 1939-1953, Edicions de l’Abadia de Montserrat, 2013. El gener i febrer passat, va col·laborar amb Òmnium Maresme a l’Exposició Mauthausen. L’Univers de l’horror, sobre la deportació de republicans a Mauthausen, on va exposar la recerca dels 15 deportats de Mataró i el d’Esteve Rovira de Cabrera.
Juntament amb David Farell han acabat el treball d’investigació de les biografies d’Esteve Rovira i de Ventura Casanovas i es presentaran en el marc del projecte Stolpersteine o Pedres de la Memòria, llambordes que commemoren i homenatgen els deportats i assassinats.
En el cas d’Argentona va publicar l’estudi Guerra Civil i revolució a Argentona, Edicions l’Aixernador,1990. Més tard va endegar el treball sobre morts i desapareguts a la Guerra Civil a Argentona, trobant el nom del deportat Ventura Casanovas i Miguel veí d’aquesta població. D’aquest treball l’Ajuntament d’Argentona en va encarregar a l’Agàpit Borràs un monument amb el nom de tots els morts i desapareguts que es va erigir a la plaça del Memorial Democràtic d’aquesta població el 2018.
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Plaça de l’Ajuntament, 31 08370 Calella T. 937 690 386 b.calella.csp@diba.cat DIRECCIÓ: M. Dolors Llavall Cases
21
22
23
24
25
La Beca de Recerca Local és una publicació que va néixer l’any 1990 amb l’objectiu de difondre la història local en format de revista, vinculada al Museu i amb temàtica nàutica, de periodicitat quadrimestral, i estava dividida en dos apartats: una monografia temàtica i una fitxa tècnica de material conservat al Museu. Entre el 1990 i el 2002 se’n van publicar 25 números. L’any 2002 canvia per dedicar-se a difondre els treballs guanyadors de la Beca de Recerca Local del Masnou per fomentar l’estudi i la recuperació de la història de la vila. S’atorga al millor projecte inèdit d’investigació sobre el Masnou, prioritàriament en l’àmbit de la història, el patrimoni cultural, artístic i musical. Per a cada edició es determina una temàtica. Hi poden optar totes les persones que, de manera individual o col·lectiva, presentin una proposta de recerca. Un jurat qualificat analitza i avalua tots els projectes presentats i selecciona el guanyador. El guanyador aleshores du a terme la recerca, que pot tenir una durada màxima de sis mesos, tot i que aquest termini es pot prorrogar.
3. El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure (segles XVIII-XXI), de Miquel Rico Vázquez i Marta Roig Lerones (any 2006). 4. Passat i present de les poblacions d’aus al municipi del Masnou, per Toni Marí Vivancos, Xavier Castañer Ferruz i Jordi Ribas Mares (any 2011). 5. Atles electoral. Els consistoris del Masnou 1812-1979, de Rosa Toran (any 2013). 6. L’obra arquitectònica de Bonaventura Bassegoda i Amigó a la vila del Masnou, de Miquel Rico Vázquez i Marta Roig Lerones (any 2016). 7. Lluís Millet i Pagès. Retalls de vida. Aportacions biogràfiques a través de les cartes del llegat familiar, de Núria Vilà i Miguel i Maria Villanueva i Margalef (any 2017). 8. Estudi sobre els refugiats al poble durant la Guerra Civil (sense títol definitiu encara). Escrit per Glòria Campoy Collado (previsiblement es publicarà l’any 2021).
La darrera edició, obra de Glòria Campoy, narra l’estiu dels refugiats que van arribar al poble durant la Guerra RELACIÓ DE GUANYADORS Civil, sobretot persones vingudes del País Basc i de 1. La transformació del paisatge del Masnou (1849-1945), Madrid que fugien de la guerra. Van ser acollides per la d’Isabel Giménez i Molina (any 2001). població, algunes en edificis confiscats, i fins i tot es va 2. Quan els immigrants venien del nord: l’allau francesa a fer un menjador per als infants. Una narració que ens la comarca del Maresme als segles XVI i XVII, d’Alexandra apropa més a la nostra història com a municipi i posa en Capdevila Muntadas (any 2004). valor l’esperit solidari de la nostra gent.
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57