EL MARESME ES MOU PER LA SOSTENIBILITAT BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME
GUIA DE RECURSOS 2020
1
EDITA- BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME DISSENY GRÀFIC - DORTOKA disseny SL ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC - CNL Maresme B 7754-2020 © Dels autors Imprès en paper FSC/PEFC (Programa pel Reconeixement de Plantació Forestal). Prové de boscos amb garantia de replantació i el seu procés és ecològic.
2
Biblioteques Municipals del Maresme
El Maresme és una comarca estreta, però ecològicament molt diversa. I amb molta gent. Aquesta guia recull les iniciatives d’aquesta gent: els agrada gaudir d’un territori ric, però vulnerable. Els motiva la preocupació responsable per la millora del medi compartit. Incorporen accions que combinen objectius socials i ambientals molt ben lligats, que responen a aliances entre persones, entitats i institucions. Sovint a partir d’episodis que van suscitar alarma, com els incendis del 1994. O de processos de degradació creixent, com la pèrdua de biodiversitat. O de la convicció que cal canviar de model de consum i d’estil de vida. Les propostes triades cerquen la connexió de la biodiversitat forestal amb la urbana, el consum responsable de recursos, l’increment de la recollida selectiva de residus, l’aprofitament de l’aigua o l’eficiència energètica. Alguna esdevé crit de suport al futur! Totes incorporen idees molt suggerents que poden inspirar el lector en les seves pròpies actuacions. S’interessen per les ratapinyades, els ocells, els alocs, el verd urbà, les rieres, les platges, els boscos. I, sobretot, per la gent. Totes les propostes representen implicacions personals amb visió cívica per la millora de la vida col·lectiva en una comarca acollidora. 2020 és any de traspàs. De motivació ciutadana i política per la transició energètica. De reactivació de la consciència social per un planeta amb recursos finits que no pot suportar uns consums infinits. El canvi climàtic mostra per fi els seus efectes locals davant d’una societat atònita, majoritàriament inconscient fins ara. Alguns joves reaccionen i interpel·len els vells sobre l’herència que els deixen. Les biblioteques públiques del Maresme, compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible promoguts per les Nacions Unides, es volen fer ressò de totes aquestes iniciatives, i d’aquesta manera aportar el seu petit gra de sorra, en la conscienciació sobre la necessitat de protegir el medi ambient i adquirir uns hàbits de vida més sostenibles. Aquesta guia recull tot això.
Joan Manel Riera Escola de Natura del Corredor
3
2020
06 08 10 12 14 16 18
4
EL MARESME ES MOU PER LA SOSTENIBILITAT
Alella Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Ajuts per afavorir l’agroecologia i mantenir el paisatge agrari. Arenys de Mar Biblioteca Pare Fidel Fita. La naturalització de les platges d’Arenys de Mar. Arenys de Munt Biblioteca Antònia Torrent i Martori. Tria bé! a Arenys de Munt.
Argentona Biblioteca Joan Fontcuberta i Gel. Escoles verdes.
Cabrera de Mar Biblioteca Ilturo. Compromesos amb la gestió forestal. Cabrils Biblioteca Pública de Cabrils. L’Arboretum, un passeig pel bosc.
Caldes d’Estrac Biblioteca Can Milans. Caldes d’Estrac amb la sostenibilitat.
20
Calella Biblioteca Can Salvador de la Plaça. Celebració de la Festa dels Boscos.
22
Canet de Mar Biblioteca P. Gual i Pujadas. Reinventant Canet des del clima.
24 26 28 30
El Masnou Biblioteca Joan Coromines. Parc Vallmora.
Malgrat de Mar Biblioteca La Cooperativa. La Ciència Ciutadana i els ratpenats.
Mataró Biblioteca Antoni Comas. Biblioteca Pompeu Fabra. Mataró cívica i activa. El valor social de la recollida selectiva. Montgat Biblioteca Tirant lo Blanc. La bateria d’un cotxe en desús dona llum a una biblioteca.
Biblioteques Municipals del Maresme
32
Palafolls Biblioteca Enric Miralles. Compromesos amb el medi natural de Palafolls.
46
Santa Susanna Biblioteca Vall d’Alfatà. Control biòlogic de les plagues del verd urbà.
34
Pineda de Mar Biblioteca M. Serra i Moret. Bilblioteca Poblenou. Els horts urbans a Pineda de Mar.
48
Teià Biblioteca Can Llaurador. L’Agrupació de Defensa Forestal de Teià.
36 38 40 42 44
Premià de Dalt Biblioteca Jaume Perich i Escala. Enjardinaments sotenibles a Premià de Dalt. Premià de Mar Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. La xarxa verda urbana: els corredors verds i les zones pulmó. Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca. Un nou model de jardineria des de Llavaneres. Sant Pol de Mar Biblioteca Can Coromines. El porta a porta a Sant Pol.
50 52 54 56
Tiana Biblioteca Can Baratau. La Plantada Popular al parc de les olors, un parc construït entre tots. Tordera Biblioteca de Tordera. Fridays for Future Tordera.
Vilassar de Dalt Biblioteca Can Manyer. La Badoquera, horta social i comunitària. Vilassar de Mar Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Els Alocs a Vilassar de Mar.
Sant Vicenç Montalt Biblioteca La Muntala. Els ocells del Parc dels Germans Gabrielistes.
5
Alella Ajuts per afavorir l’agroecologia i mantenir el paisatge agrari El vi d’Alella és potser un dels productes més coneguts del
de quaranta persones físiques o jurídiques que han resultat
municipi i de la comarca, gràcies a la seva denominació
beneficiàries. Actualment hi ha tres línies subvencionables:
d’origen. Però al sòl agrícola d’Alella no només hi ha vinya,
la recuperació de béns patrimonials associats a l’activitat
també hi podem trobar diverses explotacions hortícoles,
agrària (restauració, conservació i rehabilitació d’elements
alguns fruiters i fins fa pocs anys, també planta ornamental.
d’arquitectura popular i elements afins); el manteniment i la
Aquestes activitats s’ integren en un mosaic divers format per
millora de l’activitat agrícola i forestal (explotacions en actiu);
boscos, rieres i erms, que conté alhora nombrosos vestigis
la dinamització de l’activitat agrària (projectes educatius i
de construccions i elements arquitectònics associats al
turístics, renovació de maquinària, assessorament tècnic, o
món agrari. Tot plegat constitueix un territori complex, que
manteniment de camins, entre d’altres).
encara perviu malgrat la important pressió urbanística, i que és símbol identitari i paisatgístic de la població.
De l’import total del pressupost disponible, com a mínim la meitat es destina a la segona línia. Igualment, s’estableixen
Per tal de contribuir al manteniment i a la millora d’aquest
puntuacions diferenciades en funció del tipus de conreu
territori, entenent-lo com a eina vertebradora, identitària,
o explotació, de qui treballa la terra, i uns límits mínims i
d’atracció, de desenvolupament econòmic i com a element
màxims als imports concedits.Tant les bases dels ajuts, que
de singularitat, l’Ajuntament d’Alella va crear l’any 2007 els
detallen els requisits per poder-hi concórrer, la documentació
ajuts agroambientals, que posteriorment es van anomenar
que cal aportar o els criteris de puntuació, entre d’altres,
ajuts al desenvolupament turístic del món rural. Des de
com les convocatòries anuals es poden consultar a la
llavors s’han convocat cada any sense interrupcions i s’han
pàgina web de l’Ajuntament, on també hi ha els documents
concedit més de 180.000 euros en total, repartits entre més
estandarditzats per tramitar-les.
Jordi Serrano Alcaraz. Tècnic de Medi Ambient.
Foto: La vall de Rials. Autoria: Ajuntament d’Alella.
6
Biblioteca Ferrer i Guàrdia Alella
HORARI D’HIVERN Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.30 h
--
Façana
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats infantils i familiars
Informació local
Activitats per a adults
Internet i +
Audiollibres
Préstec + Préstec interbibliotecari
Bústia de retorn de documents
Proposa una compra
Butlletins electrònics
Renovació de documents
Club de lectura
Reserva de documents
Consulta de bases de dades
Reserva d’ordinadors
Dv.
Cursos i tallers
Wi-Fi
Ds.
Informació
Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h Tancat
--
Juny - setembre
XARXES SOCIALS Biblioteca Ferrer i Guàrdia
@biblioalella
@biblioalella
Issuu.com/balellafg
INFO CONTACTE Hort de la Rectoria, s/n 08328 Alella T. 935 559 055 b.alella.fg@diba.cat DIRECCIÓ: Rosa Casas Culla
Vídeo:
7
Arenys de Mar La naturalització de les platges d’Arenys de Mar Sovint percebem les platges com a espais estrictament
i també per a espècies de fauna que necessiten espais
d’interès turístic, que ens serveixen només per prendre el
d’aquesta mena, com el corriol camanegre (Charadrius
sol o banyar-nos durant els mesos d’estiu, i que són l’escenari
alexandrinus), un petit ocell que nia directament a la sorra.
“ideal” per desenvolupar-hi activitats d’oci que procuren
Aquest hàbitat natural, però, es troba en un estat crític arreu
treure un rèdit econòmic d’ aquestes zones i del seu poder
del litoral pels greus impactes humans que pateix.
d’atracció. A Arenys de Mar intentem, des del 2009, posar en valor les Aquesta és, però, una visió antropocèntrica de les platges,
platges de la vila (Cavaió, Picòrdia i Musclera) com a espais
esbiaixada i que no té en compte el que són: espais naturals
naturals i d’ús públic sostenible, i fer-ho de la mà de les
molt fràgils, sense els quals cap aprofitament econòmic i
escoles. Aquesta tendència es va consolidar el 2014 amb
social podria reeixir.
l’aprovació del Pla de Gestió Integral de les platges i del litoral d’Arenys de Mar per part del plenari de l’Ajuntament.
Per exemple, les platges poden desenvolupar, si ho permetem, un hàbitat sorrenc característic i únic, adaptat
Una eina innovadora que planteja, per exemple, la protecció
a unes condicions ambientals molt exigents (substrat
d’uns 36.000 m2 d’espais sorrencs de la platja del Cavaió
bellugadís, elevada salinitat, gran oscil·lació tèrmica, etc.),
(30%) per preservar i recuperar les espècies psammòfiles
exclusiu per a determinades espècies vegetals que només
amenaçades; la restauració de desembocadures de rials i
viuen a la sorra (psammòfiles), com el lliri de mar (Pancratium
rieres; o la recuperació de fauna litoral en perill, com la gavina
maritimum) o el passacamins marí (Polygonum maritimum),
corsa o el corriol camanegre, entre d’altres.
Jordi Simó Boladeras. Ambientòleg / Tècnic municipal de Medi Ambient.
Foto: Carme Buxalleu. Biòloga.
8
Biblioteca P. Fidel Fita Arenys de Mar
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Interior
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Servei d’acollida a persones
Activitats per a adults
nouvingudes
Audiollibres
Préstec + Préstec a domicili
Biblioplatja
Préstec interbibliotecari
Biblioteques portes enllà
Préstec de llibres electrònics
Bústia de retorn
Proposa una compra
Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers
Reserva de documents i ordinadors
Informació + Informació local
Wi-Fi
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.30 a 21.00 h
Dt.
--
15.30 a 21.00 h
Dc.
--
15.30 a 21.00 h
Dj.
--
15.30 a 21.00 h
Racó de famílies
Dv.
--
15.30 a 21.00 h
Renovació de documents
Ds.
Tancat
--
1 de juliol fins 15 de setembre
Internet i + Llibres en braille XARXES SOCIALS Bibliotecarenysdemar
Bibliotecarenysdemar.blogspot.com
@biblioarenysmar
www.flickr.com/photos/bibliotecarenysdemar
@BiblioArenysMar
Issuu.com/barenysmapff
INFO CONTACTE Bonaire, 2 08350 Arenys de Mar T. 937 923 253 b.arenysma.pff@diba.cat DIRECCIÓ: Muntsa Abad Padrosa
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
9
Arenys de Munt Tria bé! a Arenys de Munt
El planeta i els seus recursos són finits, la seva capacitat
emergent al vespre recordant què toca treure aquell dia en
de càrrega també. El futur ens mira, si no ho fem nosaltres,
el sistema porta a porta.
qui ho farà?
-Visites informatives porta a porta: amb el lliurament del material de l’orgànica (format per un cubell airejat, un
A Arenys de Munt hem realitzat la campanya Tria bé!,
imant amb el calendari de la recollida porta a porta, bosses
l’orgànica i les altres fraccions per fomentar la correcta
compostables i un tríptic informatiu).
separació i reciclatge de la matèria orgànica i les altres
-Accions al carrer (festes, punts d’informació, tallers
fraccions, estalviar recursos naturals i evitar els costos
familiars...) i materials de comunicació com el termòmetre
ambientals i econòmics de no fer-ho. S’han dut a terme
del reciclatge, on s’ indica el nivell en què se situa Arenys
accions com ara:
de Munt i quant falta per assolir l’objectiu fixat pel 2020 de recollida selectiva.
-Una campanya de comunicació digital amb la creació de
-Visites informatives a grans productors.
quatre videoclips de curta durada difosos a Facebook, Whatsapp, Youtube, i a la pàgina web municipal. Amb la
Aquesta campanya va acompanyada d’altres millores com
participació, la vivència personal, la valoració crítica i el
la reducció dels punts d’emergència, ampliació del sistema
sentiment dels veïns i veïnes d’Arenys de Munt en relació
porta a porta a urbanitzacions, i l’estudi d’un sistema
als diferents aspectes de la recollida orgànica i els residus.
d’aplicació de taxa més justa pels residus, per avançar en la
-La creació de l’aplicació mòbil Tria Bé (dins de l’aplicació
fiscalitat ambiental i el pagament per generació.
MunniApp) que permet, per exemple, rebre un avís diari
Marc Plans. Tècnic de Medi Ambient. Ajuntament d’ Arenys de Munt.
10
Foto: Campanya Tria bé!
Biblioteca Antònia Torrent i Martori Arenys de Munt
HORARI D’HIVERN Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.00 h
--
Interior
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Internet i +
Activitats per a adults
Préstec
Audiollibres
Préstec interbibliotecari
Clubs de lectura
Proposa una compra
Consulta de bases de dades
Renovació de documents
Cursos i tallers
Reserva de documents
Informació
Wi-Fi
Informació local
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
Tancat
--
Juliol i agost
XARXES SOCIALS ATM biblio
Issuu.com/arenysdemunt
@bibarenysdemunt
Biblioarenysdemunt.wordpress.com
INFO CONTACTE Rial Bellsolell, 5 08358 Arenys de Munt T.937 938 448 b.arenysmu.sm@diba.cat
@barenysmusm DIRECCIÓ: Arnau Espinach Broceño
Vídeo:
11
Argentona Escoles verdes
Corria l’any 2009 quan l’escola més antiga d’Argentona
-Promoure la participació i la implicació activa de la
es va posar en contacte amb l’Ajuntament per iniciar el
comunitat educativa en la millora del seu entorn.
projecte Escola Verda, un projecte per treballar l’educació
- Afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen uns
dels infants en el medi ambient, per tal de donar-los les eines
mateixos objectius.
crítiques per encarar els reptes ambientals i socials que el present i el futur de la nostra societat ens estan imposant.
Per assolir aquests fins, les escoles disposen d’un Pla d’Acció
De seguida, la resta d’escoles de la vila, incloses les escoles
ambiental (PA), amb activitats i projectes per millorar la
bressol municipals, es van sumar a aquesta iniciativa i es
cura i el respecte mediambiental del centre, per treballar la
va constituir la Xarxa Local d’Escoles Verdes d’Argentona,
sostenibilitat en tots els àmbits de l’escola, i per participar
on cada centre aplica els protocols del Programa
en trobades amb altres escoles verdes amb la finalitat
Escoles Verdes tot respectant la seva pròpia autonomia.
de compartir experiències. A més a més, tenen un pla de
Paral·lelament va néixer la XESC (Xarxa d’ Escoles per la
formació anual de mestres, la implicació i compromís
Sostenibilitat de Catalunya), una xarxa de xarxes de la qual
dels quals, juntament amb l’assessorament dels tècnics
Argentona també en forma part.
municipals i dels formadors ambientals, ajuda a fer camí per tenir centres cada cop més sostenibles, més compromesos
Els objectius de la Xarxa Local d’ Escoles Verdes són:
socialment i ambientalment, que capacitin els nostres petits
-Ajudar els centres col·laboradors a incorporar els
ciutadans per entendre la realitat, per ser-ne crítics, i per
valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els
poder fer canviar el món.
àmbits de la vida escolar (currículum acadèmic, gestió
Sembrant aquesta llavor, regant-la amb valors, esperança i
interna de la institució, relacions amb l’entorn, etc.)
treball, recollirem un futur més verd.
Joan Collet i Pujol. Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Argentona.
12
Biblioteca Municipal d’Argentona Argentona
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dc.
09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dj.
09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.30 h
--
Del 16 de setembre al 30 de juny
Interior
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Lupes
Activitats per a adults
Préstec
Clubs de lectura
Proposa una compra
Cursos i tallers
Racó de famílies
Espai d’intercanvi
Renovació de documents
Informació
Reserva de documents
Informació local
Wi-Fi
Internet
HORARI D’ESTIU Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dc.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
Tancat
--
De l’1 de juliol al 15 de setembre
XARXES SOCIALS @bibliotecaargentona
Biblioteca Argentona
@biblioargentona
http://argentona.cat
@biblioargentona
Biblioteca Argentona
INFO CONTACTE Gran, 3-5 08310 Argentona T.937 971 215 biblioargentona@argentona.cat DIRECCIÓ: Gemma Bravo Gordo
Vídeo:
13
Cabrera de Mar Compromesos amb la gestió forestal Cabrera de Mar, situada dins del Parc de la Serralada Litoral,
Per altra banda, es reaprofita la llenya per a la caldera de
a la comarca del Maresme, està envoltada de boscos, de
biomassa del municipi i, alhora, tot plegat suposa donar feina
pinedes i de brolles, i capitanejada pel cim i el Castell de
a un conjunt de persones que gestionen el bosc.
Burriac. Aquests boscos són els pulmons de la població i ajuden a mantenir una vida més saludable i a poder gaudir
A més a més, Cabrera de Mar és la seu de l’Agrupació de
d’activitats de lleure a l’aire lliure.
Propietaris Forestals Serralada Litoral Central (APFSLC), que engloba els propietaris forestals i ajuntaments des de Tiana
Així doncs, a través del seu Ajuntament, Cabrera té un
fins a Argentona i part del Vallès. La seva tasca és gestionar
compromís ferm amb la gestió forestal i amb la prevenció
els treballs de neteges forestals amb la col·laboració de la
d’incendis en els boscos.
Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Aquesta gestió implica eliminar arbres malalts, com ara els
A la població també s’hi troba la seu de l’Agrupació de
afectats per l’escarabat Tomicus destruens, retirar d’altres
Defensa Forestal (ADF) Burriac, que vigila i, si s’escau,
que no poden sobreviure per ells mateixos i reduir el risc
col·labora amb un gruix important de persones voluntàries
d’incendi amb neteges forestals de sotabosc, accions
i vehicles en la prevenció i extinció d’incendis forestals que
indispensables per mantenir l’ecosistema de la zona i de la
es puguin patir dins aquest àmbit.
fauna, i de tota la població que envolta el Parc.
Jaume Tolrà Pascual. Responsable de Protecció Civil de l’ Ajuntament de Cabrera de Mar.
14
Foto: Parc de la Serralada Litoral (Cabrera de Mar).
Biblioteca Ilturo Cabrera de Mar
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
--
16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.00 h
--
De l’1 de setembre al 30 de juny
Sala d’adults
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Préstec interbibliotecari
Activitats per a adults
Proposa una compra
Biblioteca portes enllà
Racó de famílies
Bústia de retorn de documents
Renovació de documents
Clubs de lectura
Reserva de documents
Consulta de bases de dades
Reserva d’ordinadors
Cursos i tallers Internet i + Préstec a domicili
Servei d’informació
Préstec d’autoservei
Wi-Fi
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Sales d’estudi
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Serveis a escoles
Ds.
Tancat
--
XARXES SOCIALS Biblioteca Ilturo
Biblioteca Ilturo
@biblioilturo
Bibliotecailturo.blogspot.com
De l’1 de juliol al 31 d’agost
INFO CONTACTE Sant Joan, 8 08349 Cabrera de Mar T. 937 542 949 b.cabreram.i@diba.cat
Issuu.com/bibliotecailturo DIRECCIÓ: Judit Garcia Val
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
15
Cabrils L’Arboretum, un passeig pel bosc
Situat a la masia de Can Barba, construïda entre finals del
El doctor Martí Boada, juntament amb la Universitat
segle XVI i principis del XVII, és un regal pels cabrilencs i per
Autònoma de Barcelona (UAB), va cedir un tresor natural
a tots els visitants.
únic en forma d’arbrissons. Cadascun és fill o net d’algun arbre monumental de Catalunya. Aquesta col·lecció està
Un espai agradable i acollidor on es troben els principals
formada per 35 arbres repartits i etiquetats per l’Arborètum.
ecosistemes naturals del territori. De les 120 espècies
Entre els arbrissons s’hi pot trobar el net del Pi de les Tres
d’arbres que viuen a Catalunya, 90 es troben a l’ Arborètum.
Branques i el fill del Castanyer de Can Cuc, amb més de mil anys d’història.
Així doncs, hi són comunes espècies d’ alzines centenàries, diferents tipus de roures, arbres d’alta muntanya com l’avet,
Tot el que s’hi troba està orquestrat per poder gaudir
el pi negre o el faig i arbres de ribera com l’ om, el salze, el
d’unes jornades lúdiques i d’educació ambiental guiades per
bedoll, l’ aloc.
l’Escola del Corredor dirigit a escoles i grups interessats pel medi ambient.
Presidint tot el conjunt de l’ Arborètum hi ha un exemplar únic, un espectacular roure de més de 30 metres d’ alçada i
Ja sigui com a instrument d’educació ambiental o com a
450 anys de vida que vigila i cuida el bosc. A la part central hi
activitat d’oci plena de sensacions i experiències noves, està
ha un riu amb tres cascades que proporcionen un ambient
clar que l’Arborètum de Can Barba és un museu a l’aire lliure
de bosc de ribera. Aquest riu alimenta dues basses que
viu i interactiu que no deixarà indiferent a ningú.
contenen diferents tipus d’amfibis, entre ells la reineta, el gripau comú, la granota verda i les salamandres. Pere Sáez Mora. Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrils.
16
Foto: l’ Arboretum.
Biblioteca Pública de Cabrils Cabrils
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Entrada
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats infantils i per adults
Proposa una compra
Audiollibres
Racó de famílies
Bústia de retorn
Renovació de documents
Clubs de lectura
Reserva de documents
Consulta de bases de dades
Reserva d’ordinadors
Cursos i tallers
Serveis a les escoles
Informació
Serveis a petits lectors
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
informació local
Visites guiades
Internet i +
Wi-Fi
Ds.
Tancat
--
Préstec d’autoservei
Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Del 15 de juny al 15 setembre
Préstec interbibliotecari
XARXES SOCIALS Biblioteca de Cabrils
@bibcabrils
@bibliocabrils
Bibliotecadecabrils.wordpress.com
INFO CONTACTE Domènec Carles, 21 08348 Cabrils T. 937 531 186 b.cabrils@diba.cat DIRECCIÓ: Sònia Escobar Horcajo
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
17
Caldes d’Estrac Caldes d’Estrac amb la sostenibilitat
Caldes pot presumir de comptar amb iniciatives populars
La creació el 2017 de la biofira Aqua Calida a la vila, que
molt compromeses amb la cura del medi ambient i
fomenta un estil de vida basat en el benestar, la nostra salut
un consum responsable. Uns bons exemples de bona
i la conservació del nostre ecosistema, contribueix també
organització i implicació són les agrupacions creades
en la labor de divulgació de les sobiranies alimentària,
enguany: “Caldetes Sostenible” i “Petita petjada”. Un exemple
energètica i econòmica. Darrerament, s’han fet diverses
de les seves accions és el Trash challenge, el repte que fa
sessions participatives per impulsar l’economia local i
que veïns i veïnes netegin les platges i diferents indrets de la
ecològica, així com les compres col·lectives i el foment de
vila de burilles, plàstics i d’altres residus. L’objectiu és evitar
l’ economia circular amb la creació d’una MicroEcoRegió.
que aquests residus acabin al mar, i també que agafem
El mercat de segona mà que es fa a la vila des de fa molts
consciència de la necessitat d’un canvi d’hàbits.
anys també està basat en els valors del consum responsable
Les seves publicacions fomenten evitar els plàstics d’un sol
i el reciclatge.Tot això ha aportat a Caldes un reconeixement
ús, reutilitzar, reciclar, el consum de km. 0, la compra a granel
de la revista Aire Libre pel seu compromís amb el turisme
i la difusió de consells per fer el nostre dia més sostenible.
sostenible a la darrera edició de FITUR (Fira Internacional
L’Ajuntament de Caldes es mostra encantat amb aquestes iniciatives i anima a una major participació de tothom, a la vegada que ha començat a col·laborar-hi aportant materials com pots per a l’oli o cubells per facilitar el reciclatge, comptant així amb una via addicional per a la seva distribució. Hi ha previstes altres accions conjuntes.
Òscar Baró Clariana. Regidor de Turisme i Medi Ambient.
18
de Turisme). Així mateix, l’Ajuntament està iniciant accions per reduir l’ús de paper i plàstics d’un sol ús, i està treballant per aconseguir més distincions al Compromís per a la Sostenibilitat BIOSPHERE, com ja ha adquirit l’Oficina de Turisme. Caldes d’ Estrac preveu noves accions i vol seguir presentant les seves credencials per ser un referent de sostenibilitat a la comarca. Foto: Caldes sostenible.
Biblioteca Can Milans Caldes d’Estrac
HORARI D’HIVERN Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.00 h
--
De l’1 d’octubre al 31 de maig
Interior
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Proposa una compra
Activitats per a adults
Racó de famílies
Bústia de retorn de documents
Renovació de documents
Cursos i tallers
Reserva de documents
Internet i +
Reserva d’ordinadors
Préstec
Serveis a escoles
Préstec a domicili
Serveis a petits lectors
Préstec d’autoservei Préstec interbibliotecari
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
Tancat
--
De l’1 de juny al 30 de setembre
XARXES SOCIALS Biblioteca Can Milans
Bibliotecacanmilans.blogspot.com
INFO CONTACTE Carrer de l’Església, 6 08393 Caldes d’Estrac T. 937 913 025 b.caldese.cm@diba.cat DIRECCIÓ: Tamara Alfaro Sánchez
Vídeo:
19
Calella Celebració de la Festa dels Boscos
El Dia Internacional dels Boscos se celebra cada 21 de març.
determinades zones s’hi poden olorar els romanís i les
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i
lavandes. És un indret que convida al passeig, al repòs, al
l’Agricultura (FAO) commemora aquest dia des de l’any
lleure i permet gaudir de la natura. L’objectiu principal de
1971 amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la
l’activitat va ser que els participants poguessin aprofitar
importància dels ecosistemes boscosos i els arbres, la
d’una manera senzilla tots els beneficis que ens dona estar
pèrdua de massa forestal del nostre planeta i la necessitat
en contacte amb la natura i aprendre a respectar-la i cuidar-la.
de preservar els boscos com a pulmons per a la humanitat.
Al voltant de 400 infants de Calella, de diversos centres
Per tant, és una diada que convida a la reflexió i arreu del món
educatius del municipi, hi van participar. Aquests nens
es duen a terme diferents activitats tant educatives com
i nenes van dur a terme diverses activitats: instal·lar
informatives sobre els valors i la importància dels boscos.
menjadores per als ocells per potenciar la biodiversitat del
L’Àrea de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Calella, dins del
parc, col·laborar en la plantació d’alzines en un espai que
programa d’ activitats escolars i amb motiu de la Celebració
havia quedat degradat a causa d’un petit incendi, identificar
del Dia Internacional dels Boscos, el 21 de març va organitzar
diverses especies vegetals i animals existents en els nostres
la 1a Festa dels Boscos, al Parc Dalmau.
boscos i, finalment, fer una simbòlica recollida de deixalles.
El Parc Dalmau és una zona molt emblemàtica de la nostra
Aquesta primera edició de la Festa dels Boscos va tenir una
ciutat. És un magnífic espai natural amb jardins i boscos
molt bona participació per part dels centres educatius locals.
mediterranis de gran riquesa natural, on predominen els
És per aquest motiu que ja n’hem programat la segona
pins pinyers, les alzines i les brolles. També s’hi observen
edició, que se celebrarà el proper 21 de març de 2020.
aladerns, arboços, garrofers, entre altres espècies, i en Pilar Riera Villaret. Coordinadora de l’ Àrea de Sostenibilitat de l’ Ajuntament de Calella..
20
Foto: Joan Maria Arenaza.
Biblioteca Can Salvador de la Plaça Calella
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.30 h
--
Façana
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Préstec interbibliotecari
Activitats per a adults
Proposa una compra
Bústia de retorn de documents
Racó de famílies
Clubs de lectura
Renovació de documents
Consulta de bases de dades
Reserva de documents
Cursos i tallers
Reserva d’ordinadors
Formació en TIC Informació informació local
Wi-Fi
HORARI D’ESTIU Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Serveis a les escoles
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Visites guiades
Ds.
--
--
Internet i +
De l’1 de juliol al 31 d’agost
Préstec
Tanca dissabtes de juliol i agost
Préstec de llibres electrònics XARXES SOCIALS Bibliocalella
http://www.calella.cat/adreces-i-telefons/ biblioteca-can-salvador-de-la-placa-
Bibliotecacalella
Bibliocalella.blogspot.com.es
INFO CONTACTE Plaça de l’Ajuntament, 31 08370 Calella T. 937 690 386 b.calella.csp@diba.cat DIRECCIÓ: M. Dolors Llavall Cases
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
21
Canet de Mar Reinventant Canet des del clima “No podem solucionar els problemes amb la mateixa
són recursos i els recursos són finits.
mentalitat amb què els vàrem crear – Albert Einstein”
-Consumir menys energia i assegurar-nos que la que
Aquest consell d’un dels físics més famosos de la història
consumim prové de fons renovables. Rentar amb aigua
ens pot il·luminar a l’hora de reinventar Canet de Mar des
freda i no fer servir l’assecadora, evitar fer un ús excessiu
d’una perspectiva climàtica. Els senyals del canvi climàtic no
de la calefacció i de l’aire condicionat, utilitzar llums de baix
paren d’acumular-se: l’increment de temperatures, la major
consum.
freqüència de fenòmens meteorològics adversos, el major
-Fer compra de proximitat, afavorint així l’economia local
risc d’ incendi, la recurrència de les sequeres, les espècies
alhora que reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
invasores, els refugiats climàtics, més inundacions i més
-Canviar els nostres hàbits alimentaris. Adoptar una dieta
temporals no faran de Canet un Canet millor. Cal un camí
basada en la reducció del consum de productes d’ origen
de canvis en la nostra forma d’organitzar-nos, en la nostra
animal.
forma de conviure amb l’ entorn i amb el planeta. Per això, els
-Realitzar un consum responsable i, en definitiva, acceptar
habitants de Canet tenim a les nostres mans l’ oportunitat de:
el canvi de prioritats sobre el que fins ara es consideren els pilars de la societat del benestar.
-Prioritzar el transport col·lectiu en detriment del transport privat. Optar, quan es pugui, pels desplaçaments de
Mitjançant aquestes accions, entre d’altres, tots podem
proximitat en bicicleta o a peu i pels vehicles de 0 emissions
fer front a l’emergència climàtica, reduir l’emissió de gasos
de CO2.
d’efecte hivernacle, i, en definitiva, preservar la vida, el nostre
-Recordar que el millor residu és aquell que no es produeix,
bé més preuat.
evitar la generació de residus, no utilitzar productes d’un sol ús, reutilitzar tot allò que es pugui i reciclar. No són residus, Carme Ruiz March i Jordi Bonet Beltran. Biòloga i Químic Tècnics de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme.
22
Foto: Biblioteca.
Biblioteca P. Gual i Pujadas Canet de Mar
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.30 h
--
Detall Façana
SERVEIS Acollida a persones nouvingudes
Pregunta a la biblioteca
Activitats infantils, familiars i per a adults
Préstec d’autoservei
Audiollibres
Préstec interbibliotecari
Aules multimèdia
Proposa una compra
Bústia de retorn de documents
Racó de famílies
Butlletins electrònics
Renovació de documents
Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers
Serveis a escoles
Informació + Informació local
Visites guiades
Internet i +
Wi-Fi
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.30 a 21.00 h
Dt.
--
15.30 a 21.00 h
Dc.
--
15.30 a 21.00 h
Dj.
--
15.30 a 21.00 h
Reserva de documents/ordinadors
Dv.
--
15.30 a 21.00 h
Sales d’estudi
Ds.
Tancat
--
XARXES SOCIALS Biblioteca Municipal Canet de Mar
Issuu.com/bibliotecacanetdemar
@bibliocanetdemar
www.canetdemar.cat/biblioteca
De l’15 de juny al 13 de setembre
INFO CONTACTE Riera de Sant Domènec, 1A 08360 Canet de Mar T. 937 956 037 b.canet.pgp@diba.cat DIRECCIÓ: Irene Feliu Pou
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
23
El Masnou Parc Vallmora
El cor del parc és un gran passeig equipat que esdevé el
de la vegetació, al mateix temps que s’aporta variabilitat
balcó mirador de la vila del Masnou.
cromàtica i estacional al llarg de l’any. El parc també disposa
En aquest parc, la vegetació és un element funcional per
d’un bosc, on els veïns i veïnes del Masnou van plantar 1.200
resoldre problemes d’estabilitat i erosió que es puguin produir
arbres ja fa uns anys.
per les pluges. Tota la zona de sauló i els talussos amb vegetació es consideren drenants en tota la seva superfície, i disposa d’unes cunetes vegetals a l’entorn del cor del parc que recullen l’excés d’ aigua de pluja per potenciar el retorn de l’aigua al nivell freàtic i evitar la impermeabilització del sector.
Per a la fauna, el parc acull un hotel d’insectes, refugi i lloc d’hibernació artificial per a insectes creat amb materials naturals. Es tracta d’una estructura dividida en estrats per a diferents tipus de nius, com pedres, fusta i pinyes. Les espècies especialment vulnerables, com les abelles solitàries,
L’aigua drenada és recollida en dos pous i la seva reutilització
s’hi poden instal·lar amb la finalitat de desenvolupar-se i
permet regar el conjunt del parc.
reproduir-se en un espai tranquil i protegit. D’ altra banda, les
Paral·lelament, les plantes escollides són majoritàriament autòctones o plantes que s’adapten a les condicions climàtiques de la zona. Aquesta vegetació aporta biodiversitat, ja que la plantació de diferents espècies garanteix la diversitat d’interaccions duradores entre les espècies i el seu ambient. D’aquesta manera es redueix
zones obertes del parc el fan un lloc perfecte per observar-hi espècies no forestals d’aus, ja que és molt a prop del Parc de la Serralada Litoral. Aquest pulmó del Masnou, de 55.000 m2, té tot un sistema de recorreguts per a vianants que garanteix accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i que serveixen de
el risc de patir plagues importants que afecten el conjunt
suport per al passeig, l’esbarjo i també la pràctica esportiva.
Cristina Ramos Santamaria. Regidora d’Educació i de Medi Ambient.
Foto: Parc Vallmora.
24
Biblioteca Joan Coromines El Masnou
HORARI D’HIVERN Dl. Dt.
--
15.30 a 20.30 h
09.30 a 13.00 h 15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
09.30 a 13.00 h 15.30 a 20.30 h
Ds.
09.30 a 13.00 h
--
Àrea d’Adults
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Pregunta a la biblioteca
Activitats per a adults
Préstec + Préstec interbibliotecari
Bústia de retorn de documents
Proposa una compra
Cessió d’espais
Racó de famílies
Clubs de lectura
Renovació de documents
Consulta de bases de dades
Reserva de documents/ordinadors
Cursos i tallers Informació + Informació local
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.00 a 20.30 h
Dt.
--
15.00 a 20.30 h
Dc.
--
15.00 a 20.30 h
Dj.
--
15.00 a 20.30 h
Serveis a les escoles
Dv.
09.00 a 14.00h
--
Wi-Fi
Ds.
Tancat
--
Internet i +
Consulteu la pàgina web municipal
XARXES SOCIALS BibliotecaJoanCoromines
Issuu.com/biblioteca_joan_coromines
@biblioelmasnou
Bibliotecajoancoromines.blogspot.com
BibJoanCoromines
INFO CONTACTE Pujadas Truch, 1A 08320 El Masnou T. 935 571 888 b.masnou.jc@diba.cat DIRECCIÓ: Anna Fincias Villa
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
25
Malgrat de Mar La Ciència Ciutadana i els ratpenats En algunes ocasions, la imatge del científic immers en les
riquesa d’espècies en funció del tipus d’hàbitat: forestal, urbà,
seves investigacions no queda tan allunyada de nosaltres
fluvial, agrari i marítim.
com podria semblar. Tota la feina realitzada es veurà reflectida en la publicació La Ciència Ciutadana té com a objectiu implicar la ciutadania
d’un article científic i ha provocat la consolidació d’un grup
en les tasques pròpies de la investigació; el mètode científic,
amb notable coneixement de quiròpters.
la recol·lecció de dades i l’anàlisi dels resultats. Aquest tipus de projectes beneficien tant als científics que milloren la
Aquest projecte fou possible gràcies a la inestimable
qualitat de les dades locals com als seus participants, ja
col·laboració i mestratge del doctor Jordi Serra-Cobo (UB-
que obtenen una formació científica bàsica i una interacció
IRBIO), que segueix els estudis del doctor Enric Balcells, i el
amb el medi que en alguns casos és difícil d’assolir.
seu equip. A més dels seus coneixements, ens aportaren idees i estratègies per fer que la nostra ciència arribés al
A Malgrat de Mar vam realitzar una activitat d’aquest tipus
millor port possible.
que va consistir a treballar com a voluntaris en la recollida de dades sobre les poblacions de ratpenats. En primer lloc,
Com a cloenda, es va realitzar una jornada d’escolta de
vam participar en vint hores de formació teòrica i pràctica
ratpenats al bosc de Santa Rita, on acudiren unes dues-
per conèixer el material que utilitzaríem i de quina manera
centes persones. Els voluntaris de Ciència Ciutadana vam
ho hauríem de fer. Posteriorment, vam definir les línies de
poder guiar, i fins i tot preparar, nous experts en ratpenats
treball amb què volíem dirigir el programa, estudiant la
de Malgrat.
Grup de Ciència Ciutadana de Malgrat de Mar.
Foto: Ajuntament de Malgrat de Mar.
26
Biblioteca La Cooperativa Malgrat de Mar
HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.
--
15.30 a 20.00 h
10.00 a 13.00 h 15.30 a 20.00 h --
15.30 a 20.00 h
10.00 a 13.00 h 15.30 a 20.00 h
Dv.
--
15.30 a 20.00 h
Ds.
10.00 a 13.00 h
--
Sala d’Adults
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats infantils i familiars
Préstec de llibres electrònics
Activitats per a adults
Proposa una compra
Bústia de retorn de documents
Racó de famílies
Clubs de lectura
Renovació de documents
Consulta de bases de dades
Reserva de documents
Cursos i tallers
Reserva d’ordinadors
Informació
Sales d’estudi
Dv.
--
Informació local
Visites guiades
Internet i +
Wi-Fi
Ds.
Tancat
Préstec
Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 15.30 a 20.30 h 15.30 a 20.30 h
Del 15 de juny al 15 de setembre
Préstec interbibliotecari
XARXES SOCIALS
INFO CONTACTE
Biblioteca La Cooperativa
Issuu.com/bibliotecalacooperativa
Desclapers, 14-18 08380 Malgrat de Mar
@bibliomalgrat
www.ajmalgrat.cat/temes/ biblioteca-la-cooperativa
T. 937 619 032 b.malgrat.lc@diba.cat DIRECCIÓ: M. Cinta Velilla Badia
Vídeo:
27
Mataró Mataró Cívica i Activa. El valor social de la recollida selectiva Mataró Cívica i Activa és un projecte social que té com
Els barris de Rocafonda i Pla d’en Boet han estat els
a estratègia invertir part dels ingressos econòmics que
primers on s’ha posat en marxa aquesta iniciativa, i s’ ha
l’Ajuntament rep per l’ increment de la recollida selectiva en
triat la realització d’una sortida cultural gratuïta per a tots
accions socials i de millora dels serveis municipals de neteja
els escolars de la zona com a acció social engrescadora per
en cadascun dels barris que hi participin.
millorar els índex de recollida selectiva.
Les accions, que han de dedicar-se a una causa comuna,
Aquesta és una acció més en la llarga trajectòria municipal
solidària i útil, i han de revertir en la qualitat de vida de les
de lluita per millorar la qualitat del medi ambient. Un projecte
persones del barri, són escollides pels propis veïns i veïnes
que s’emmarca de ple en les directrius del Pla d’Acció
mitjançant un procés participatiu, i han de ser motivadores
Municipal per l’Energia Sostenible i el Clima aprovat l’any
en l’obtenció de l’objectiu del projecte social.
2018.
La millora en la recollida selectiva també es planteja per a
Els municipis catalans estem obligats a assolir els objectius
cada barri i això permet relacionar-ho directament amb l’acció
de recollida selectiva marcats per la Comissió Europea
social. Només amb l’ assoliment de l’objectiu del percentatge
i pel Programa de Prevenció i Gestió dels Residus de la
de recollida selectiva fixat prèviament s’aconsegueix el retorn
Generalitat. Mataró Cívica i Activa ha nascut amb l’objectiu
econòmic per dur a terme les accions socials escollides.
d’incrementar al màxim aquests resultats i fer-ho d’una
D’aquesta manera, a més de transformar la brossa en
manera innovadora.
diners per a les persones millorem la seva qualitat de vida mitjançant el reciclatge dels productes valoritzables. Joan Campmajó Sebastià. Cap del Servei d’Espais Públics.
28
Foto: Campanya Mataró Cívica i Activa.
Biblioteca Pompeu Fabra Biblioteca Antoni Comas Mataró
Biblioteca Pompeu Fabra
HORARI D’HIVERN Dl.
09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Dt.
09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Dc.
09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Dj.
09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Dv.
09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Ds.
10.30 a 14.00 h 15.30 a 19.30 h
HORARI D’ESTIU Dl. Dt. Biblioteca Pompeu Fabra
Biblioteca Antoni Comas
SERVEIS
XARXES SOCIALS
Acollida a persones nouvingudes Aules multimèdia + Sales d’estudi Clubs de lectura
Biblioteques de Mataró @bibliosmataro
Cursos i tallers
@bibliosmataro
Certificat ACTIC Formació en TIC
Biblioteques de Mataró
JAWS (Job Access with Speech)
culturamataro.cat
Proposa una compra Préstec d’autoservei Préstec de llibres electrònics Serveis a escoles, visites guiades
INFO CONTACTE Biblioteca Pompeu fabra Plaça d’Occitània, s/n 08302 Mataró T. 937 412 920 b.mataro.pf@diba.cat
Biblioteca Antoni Comas Prat de la Riba, 110 08301 Mataró T. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat
CAP BIBLIOTEQUES DE MATARÓ I BIBLIOTEQUES DEL MARESME: Sílvia Sebastián Salvatierra SOTSDIRECCIÓ: Laura Villaret Izquierdo
Vídeo:
DIRECCIÓ: Sílvia Barragán Sagredo
Vídeo Biblioteca Pompeu Fabra
Vídeo Biblioteca Antoni Comas
Dc. Dj.
--
16.00 a 21.00 h
10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h --
16.00 a 21.00 h
10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h
Dv.
--
Ds.
Tancat
16.00 a 21.00 h
Agost Biblioteca Antoni Comas
HORARI D’HIVERN Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
09.30 a 20.30 h
--
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
09.30 a 20.30 h
--
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
HORARI D’ESTIU Dl.
--
16.00 a 21.00 h
Dt.
--
16.00 a 21.00 h
Dc.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h
Dj.
--
16.00 a 21.00 h
Dv.
--
16.00 a 21.00 h
Ds.
Tancat
--
Agost
29
Montgat La bateria d’un cotxe en desús dona llum a una biblioteca La biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat encén els llums cada
fa a través de diversos algoritmes. El sistema permet reciclar
tarda gràcies a la bateria d’un cotxe. Es tracta d’una prova
les bateries dels cotxes i al mateix temps optimitzar la gestió
pilot, iniciada l’any 2016 amb l’estudi teòric, i el 2019 amb
energètica dels edificis públics i residencials, així com reduir
la fase pràctica, que dona una segona vida a les bateries
la factura de l’electricitat.
desgastades dels vehicles elèctrics. El REFER (Reducció Energètica i Flexibilitat en Edificis en Com funciona? La bateria del cotxe emmagatzema
Rehabilitació) és un projecte d’innovació format per 14
l’excedent d’energia que generen les plaques fotovoltaiques
entitats (l’Administració, gran i petita empresa, universitats,
instal·lades al terrat de la biblioteca, que fins ara es retornava
centres d’investigació, i centres tecnològics) que pretén
a la xarxa, per utilitzar-la a la tarda o quan hi hagi una major
millorar les alternatives energètiques disponibles per a
demanda d’energia. A més, la bateria també es pot carregar
edificis.
quan es detecta que el preu de l’energia és més baix, com pot ser de nit, i descarregar quan el preu és més elevat, és a
Es tracta d’un nou pas en la transició energètica per avançar
dir, durant les hores punta del dia.
cap a un model energètic més net, sostenible i democràtic. A més de facilitar que cada ciutadà pugui generar, consumir i
Es tracta d’un sistema intel·ligent al núvol que gestiona de
gestionar la seva energia, experiències com la de la biblioteca
manera autònoma i automàtica la càrrega i descàrrega
Tirant lo Blanc contribueixen a integrar energies renovables
de la bateria: aquesta està connectada a un ordinador
en el sistema i redueixen tant la dependència de les energies
que decideix què fer amb l’energia segons la demanda
d’origen fòssil com les emissions contaminants.
energètica, la previsió del temps i els preus de mercat, i ho Enric Ortega Font. Director del projecte.
30
Foto: Biblioteca.
Biblioteca Tirant lo Blanc Montgat
HORARI D’HIVERN Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Interior
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Proposa una compra
Activitats per a adults
Racó de famílies
Bústia de retorn de documents
Renovació de documents
Clubs de lectura
Reserva de documents
Consulta de bases de dades
Reserva d’ordinadors
Cursos i tallers
Sales d’estudi
Informació + Informació local
Visites guiades
Internet i + Préstec + Préstec a domicili Préstec interbibliotecari
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.00 a 20.30 h
Dt.
--
15.00 a 20.30 h
Dc.
--
15.00 a 20.30 h
Dj.
--
15.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 14.00 h
--
Ds.
Tancat
Del 24 de juny al 12 de setembre
XARXES SOCIALS Biblioteca Tirant Lo Blanc
Issuu.com/bibliotecatirantloblanc
@bibliomontgat
Bibliotecamontgat.blogspot.com
@bibliomontgat
Bmontgattb
pinterest.com/bibliomontgat
INFO CONTACTE Ronda dels Països Catalans, s/n. 08390 Montgat T. 934 690 098 b.montgat.tb@diba.cat DIRECCIÓ: Patrícia Rodes Navarro
Vídeo:
31
Palafolls Compromesos amb el medi natural de Palafolls La nostra societat sovint tendeix a supeditar tot l´ordre
A Palafolls aquest patrimoni natural i paisatgístic mereix ser
natural a la nostra espècie per tal de satisfer unes necessitats
protegit per tal de llegar-lo a les generacions properes en les
profuses a compte d’uns recursos naturals que esdevenen
millors condicions possibles: des de la fèrtil plana al·luvial
insuficients. Per això, en aquest context actual, agreujat per
de la Tordera, una de les zones humides de major riquesa
una crisi climàtica de pèssimes perspectives, la natura i totes
faunística del país, fins als darrers reductes de la feréstega
les altres espècies tant de flora com de fauna, així com el
serralada del Montnegre, passant pels turons del castell
paisatge natural, ja sigui originari o resultant de la interacció
de Palafolls, allà on la serralada esdevé l’últim espetec del
durant segles entre l’home i el medi, mereixen una protecció,
Montnegre que penetra la plana de la Tordera. Tot plegat,
un foment i una salvaguarda especial.
paisatges encatifats d’un verd heterogeni de pins i alzines, i d’uns roures prodigiosos i esvelts que pigallen l’obaga,
Conscients d’aquest repte majúscul de dimensions globals,
excepcionals en el nostre entorn. I tants altres paratges que
Palafolls aportarà el seu granet de sorra destinant el 0,5%
mereixen ser protegits.
de la recaptació municipal de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a activitats relacionades amb la protecció de la natura.
Per tal de garantir-ne la conservació, l’Ajuntament de Palafolls
El medi natural en el seu conjunt ens ofereix tot de recursos
destinarà el 0,5% de l’IBI anual a fer plans estratègics de
materials que hem de saber aprofitar de manera sostenible
la conservació del municipi, campanyes d’educació i
com a impacte positiu en la salut cada vegada més apreciat
conscienciació ambiental i projectes de gestió i millora del
en la nostra societat, ja que les evidències dels beneficis de
patrimoni natural que beneficiaran aquests ecosistemes i
viure a prop d’un medi natural equilibrat són científicament
d’ altres.
inqüestionables. Aleix Freixa i Ferrer. Regidor de Medi Ambient i patrimoni de Palafolls.
32
Foto: Aleix Freixa i Ferrer.
Biblioteca Enric Miralles Palafolls
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Exterior
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats infantils i familiars
Internet i +
Activitats per a adults
Préstec
Bústia de retorn de documents
Préstec interbibliotecari
Cessió d’espais
Proposa una compra
Club de lectura
Racó de famílies
Consulta de bases de dades
Renovació de documents
Cursos i tallers
Reserva de documents
Dv.
--
Informació
Visites escolars
Ds.
Tancat
Informació local
Dl.
--
16.00 a 21.00 h
Dt.
--
16.00 a 21.00 h
Dc.
--
16.00 a 21.00 h
Dj.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h 16.00 a 21.00 h
Del 24 de juny al 24 de setembre
XARXES SOCIALS Biblioteca Enric Miralles
Issuu.com/bibliotecaplf
@BiblioPalafolls
www.palafolls.cat
@bibliopalafolls
INFO CONTACTE Parc de les Esplanes, s/n 08389 Palafolls T. 937 657 908 b.palafolls.em@diba.cat DIRECCIÓ: Josep M. Simon Saballs
33
Pineda de Mar Els horts urbans a Pineda de Mar Els horts urbans són espais de cultiu a petita escala,
urbans. Concretament són uns rectangles d’aproximadament
socialment útils, i que contribueixen de diverses maneres a
7,50 m de llarg i 7 m d’ample, amb una mitjana de 52,80 m2
la millora de la salut i de la qualitat de vida de les persones
L’ús al qual es destinaran les parcel·les serà exclusivament
usuàries. Fomenten una alimentació saludable, la creació de
conreu hortícola destinat al consum familiar i, en qualsevol
relacions socials, l’activitat física regular, l’envelliment actiu,
cas, l’Ajuntament de Pineda de Mar vol prioritzar i donar
la reducció d’estrès i incrementen l’autonomia personal,
èmfasi a la funció social i ambiental dels terrenys a cedir.
l’autoestima i l’autoconfiança. Els horts urbans tenen uns importants valors socials entre
Els requisits mínims per poder optar a l’adjudicació són:
les persones que hi participen, però també tenen un alt valor
tenir 60 anys o més, o trobar-se en situació d’invalidesa
ambiental per a la ciutat, ja que esdevenen nous espais verds
permanent, jubilació o atur de llarga durada; estar
públics en els quals l’horta és la protagonista.
empadronat al municipi de Pineda de Mar com a resident,
Un altre aspecte destacat és la funció d’educació ambiental.
amb una antiguitat mínima de 2 anys; no disposar de cap
Mitjançant activitats destinades a les escoles es permet
altre hort o terreny de conreu al municipi; no tenir cap altre
que nens i nenes coneguin el món agrari i els principis de
membre de la unitat de convivència que sigui adjudicatari o
l’agricultura ecològica. Així mateix hi ha una funció social
sol·licitant d’un hort urbà al municipi.
de convivència entre generacions, ja que les activitats educatives que es fan als horts urbans faciliten la relació
L’ús dels horts tindrà una durada màxima de quatre anys.
entre els infants i les persones grans.
L’acte de lliurament de les claus es va produir el 18 d’octubre
L’Ajuntament de Pineda de Mar, propietari del terreny, ha
de 2019.
impulsat la creació de 10 parcel·les destinades a horts Ajuntament de Pineda de Mar.
34
Foto: Hort Urbà.
Biblioteca M. Serra i Moret Biblioteca Poblenou Pineda de Mar
Biblioteca M. Serra i Moret
HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc.
--
15.30 a 20.30 h
10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h --
15.30 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
HORARI D’ESTIU Dl. Dt. Dc. Bib. M. Serra i Moret
Bib. Poblenou
SERVEIS
XARXES SOCIALS
Acollida a persones nouvingudes Activitats per a tots els públics Butlletins electrònics Consulta de bases de dades Clubs de lectura Cursos i tallers Informació local Informació Internet i + Préstec de llibres electrònics Préstec interbibliotecari Préstec Racó de famílies Serveis a escoles Wi-Fi
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h --
15.30 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Manuel Serra Moret Biblioteca
Ds.
Tancat
--
Poblenoubiblioteca
Del l’1 de juliol al 31 d’agost
@BibliotecaMSM
Biblioteca Poblenou
@bibliospineda
Tancada fins a nou avís
Issuu.com/bpinedamsm
Servei alternatiu: Punt de lectura Poblenou Passeig Costa Brava, 47
Bibliospineda.wordpress.com www.spotify.com/bibliospineda www.youtube.com/user/ BibliotecaPineda
Horari: de dilluns a divendres de 15.30 a 20.00 h
INFO CONTACTE Biblioteca M. Serra i Moret Progrés, 22 08397 Pineda de Mar T. 937 623 796 b.pineda.msm@diba.cat
Biblioteca Poblenou Tancada fins a nou avís. Passeig d’Europa, 23-25 08397 Pineda de Mar T. 937 662 016 b.pineda.p@diba.cat
DIRECCIÓ: Juana de Haro Henche
DIRECCIÓ: Teresa Tamayo Olivar
Vídeo:
35
Premià de Dalt Enjardinaments sostenibles a Premià de Dalt Premià de Dalt s’ apunta a la sostenibilitat en el reg de l’ espai
d’aigua és immediat i evita possibles relliscades de persones
públic amb un innovador sistema de telegestió que permet
i vehicles i, per tant, accidents.
el control, via internet, de tots els elements hidràulics de la xarxa de regs per a jardineria pública. L’actuació permet
Aquesta actuació innovadora i sostenible suposa un estalvi
un estalvi econòmic en els consums i alhora un estalvi
d’aigua de més del 40% del consum anual, un estalvi de
mediambiental important.
temps i desplaçaments en les tasques de manteniment, i, en conseqüència, una disminució del combustible i la
Aquest innovador sistema permet la lectura remota dels
contaminació de vehicles.
comptadors d’aigua i el tall automàtic de les electrovàlvules de seguretat en cas de consums excessius, fuites o
L’aposta per la tecnologia i la innovació en el sistema de reg
trencaments. L’aposta per la telegestió es fa sense obres ni
a l’espai públic i entorn verd és un granet de sorra més que
cablejats i amb un cost molt reduït.
aporta Premià de Dalt per la lluita contra el canvi climàtic.
Es monitoritzen els consums i possibles fuites d’aigua i, per
Canviant els hàbits i portant a terme petites accions podem
tant, ens avancem a situacions meteorològiques d’aiguats,
aconseguir un impacte més petit del canvi climàtic en les
gelades o ventades evitant així el malbaratament d’un bé tan
nostres vides, ja que combatre’l és cosa de totes i tots. És
escàs com és l’aigua. A més, en casos d’onada de fred, el tall
l’hora d’actuar!
Oriol Arderiu. Tècnic de Medi Ambient. Ajuntament de Premià de Dalt.
Foto: Mònica Farré. Ajuntament de Premià de Dalt.
36
Biblioteca Jaume Perich i Escala Premià de Dalt
HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.
--
16.00 a 20.30 h
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h --
16.00 a 20.30 h
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.30 h
--
Hora del Conte
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats infantils i familiars
Internet i +
Activitats per a adults
Préstec
Bústia de retorn de documents
Préstec interbibliotecari
Cessió d’espais
Préstec d’autoservei
Club de lectura
Proposa una compra
Consulta de bases de dades
Racó de famílies
Cursos i tallers Informació Informació local
Visites escolars
Dl.
--
15.00 a 21.00 h
Dt.
--
15.00 a 21.00 h
Dc.
--
15.00 a 21.00 h
Dj.
--
15.00 a 21.00 h
Renovació de documents
Dv.
--
15.00 a 21.00 h
Reserva de documents
Ds.
Tancat
--
Del 15 de juny al 15 de setembre
XARXES SOCIALS @bibjaumeperich
Issuu.com/96702
@bibjaumeperich
Biblioteca Jaume Perich i Escala
INFO CONTACTE Riera de Sant Pere, 88 08338 Premià de Dalt T. 937 514 771 b.premiad@diba.cat DIRECCIÓ: Raquel Rodríguez Díaz
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
37
Premià de Mar La xarxa verda urbana: els corredors verds i les zones pulmó Amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici de les possibilitats
d’aquests corredors es basen en la naturalització, és a dir, la
de l’ecologia urbana, a Premià de Mar s’està treballant en el
transformació de l’espai urbanitzat en un, on la natura s’obri
disseny de la futura xarxa verda urbana municipal.
pas i s’hi puguin establir nous biòtops. En aquest sentit, en els
El concepte de la xarxa verda es basa a donar continuïtat
corredors verds s’han de veure representats tots els estrats
als parcs i jardins ja consolidats, que actuen com a zones
vegetals; s’han de visionar espais dinàmics i canviants,
pulmó, mitjançant la creació de corredors verds a través
tenint en compte la temporalitat estacional i evolutiva dels
de la zona urbana, que sovint els aïlla. Per fer-ho, es té en
elements verds; s’ha d’afavorir la biodiversitat i alhora han
compte l’arbrat viari, tant públic com privat, i la possibilitat
de ser atractius, de manera que afavoreixin la mobilitat, amb
d’afegir jardineres, murs verds i escocells enjardinats, entre
prioritat per als vianants, saludables i divulgatius per a la
d’altres elements, que permetin crear camins continus de
població.
vegetació dins del marc urbà. D’aquesta manera s’afavoreix la connectivitat ecològica que possibilita el pas d’espècies
Cal que la població hi participi de manera activa, ja que
animals i vegetals i el seu intercanvi poblacional.
resulta imprescindible que l’espai privat en formi part. Els corredors verds tenen com a finalitat una millora de
Per consolidar la xarxa verda de Premià de Mar s’han
la qualitat ambiental traduïda en la regulació d’aspectes
definit cinc corredors que travessaran el municipi tant
climàtics, atenuació de diferents tipus de contaminació
longitudinalment com perpendicularment. Aquests seran
i potenciació de la biodiversitat, entre d’altres objectius.
el corredor Mar-Muntanya, el Lluís Companys, el de la
Alhora, també aporten una millora del benestar social i
carretera de Vilassar de Dalt, el del torrent de la Fontsana
emocional, ja que han de ser espais d’interrelació i usos
i, finalment, el parc lineal de sorra. Els criteris de disseny
diferenciats per a la població, i amb diversitat paisatgística.
Mercè Carbonell. Tècnica de Medi Ambient (Ajuntament de Premià de Mar).
Foto: Parc de l’U d’Octubre / Ajuntament de Premià de Mar.
38
Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras Premià de Mar
HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.
--
15.30 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h --
15.30 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.30 h
--
Exterior
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Proposa una compra
Activitats per a adults
Racó de famílies
Clubs de lectura
Renovació de documents
Consulta de bases de dades
Reserva de documents
Cursos i tallers
Reserva d’ordinadors
Informació
Visites guiades
Internet i +
Wi-Fi
Préstec + Préstec interbibliotecari Préstec d’autoservei
HORARI D’ESTIU Dl. Dt.
--
15.30 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Dc.
--
15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
Tancat
--
Del 15 de juny al 15 de setembre
XARXES SOCIALS Biblioteca Martí Rosselló
Issuu.com/bibliotecapremiademar
@bibliotecabmr
biblioteca.pdm.cat
@bibliotecabmr
INFO CONTACTE Carretera de Vilassar de Dalt, 100 08330 Premià de Mar T. 937 510 145 b.premiam@diba.cat DIRECCIÓ: Bàrbara Lara Fernàndez
Vídeo:
39
Sant Andreu de Llavaneres Un nou model de jardineria des de Llavaneres Sant Andreu de Llavaneres és un dels pobles on els espais
seva adaptabilitat i els seus límits. Aquesta iniciativa ha
verds i parcs tenen una major qualitat, tal com reconeix
merescut el premi PITA al jove emprenedor innovador de
la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya
la Generalitat de Catalunya a un dels responsables del viver.
anualment amb la concessió del premi Viles Florides. Però més enllà d’aquest reconeixement, en aquest municipi també
En el jardí demostració s’hi poden trobar més de 350
es treballa amb un nou model de jardinera que segueix els
espècies diferents, hotels d’insectes de producció pròpia
criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient i la
i elements per afavorir la biodiversitat. També ha generat
diversitat. L’impulsor d’aquest canvi de model és Vivers Sala
l’interès d’universitats, especialistes del sector i responsables
Graupera.
d’administracions públiques, que venen fins a Llavaneres per visitar-lo i assessorar-se. A més, l’empresa està adoptant
D’uns anys ençà van realitzar una aposta per la jardineria
cada cop més mesures per esdevenir més sostenible, com
sostenible, un concepte que parteix d’una idea molt
per exemple, darrerament ha ampliat el seu camp fotovoltaic
senzilla: fer parcs i jardins amb espècies adaptades
i és l’únic viver de l’ Europa continental que demostra el
al nostre medi i a les nostres condicions climàtiques,
sistema de recuperació d’aigües sobrants cleanleach.
amb l’objectiu d’estalviar recursos externs com aigua de reg, tractaments fitosanitaris i excessiva mà d’obra.
Així, la jardineria sostenible és un canvi de model que es
Amb aquesta idea, van instal·lar un jardí demostració on
fomenta des de Llavaneres, fent ús de les tècniques més
es poden observar diferents espècies botàniques amb
innovadores del sector que contribueix a la sostenibilitat del
capacitat d’ adaptació al clima mediterrani, i n’estudien la
medi ambient.
Biblioteca.
Foto: Vivers Sala Graupera.
40
Biblioteca Sant Andreu de Llavaneres Sant Andreu de Llavaneres
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Exterior
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats infantils i familiars
Préstec interbibliotecari
Activitats per a adults
Proposa una compra
Bústia de retorn de documents
Racó de famílies
Cessió d’espais
Renovació de documents
Club de lectura
Reserva de documents
Consulta de bases de dades
Visites escolars
Dl.
--
15.30 a 21.00 h
Dt.
--
15.30 a 21.00 h
Dc.
--
15.30 a 21.00 h
Dj.
--
15.30 a 21.00 h
Cursos i tallers
Dv.
--
15.30 a 21.00 h
Informació
Ds.
Tancat
--
Informació local Internet i +
Del 15 de juny al 15 de setembre
Préstec
XARXES SOCIALS Biblioteca Municipal de St. Andreu de Llavaneres
Bibliotecallavaneres.blogspot.com
@bstandreulla
www.ajllavaneres.cat
@bibliollavaneres
Bstandreulla biblioteca
INFO CONTACTE Closens, 65 08392 Sant Andreu de Llavaneres T. 937 926 872 b.st.andreulla@diba.cat DIRECCIÓ: Manel Aires Pedrerol
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
41
Sant Pol de Mar El porta a porta a Sant Pol
Quan parlem de residus parlem d’un problema que no té
disminuir un 50%, la recollida selectiva d’envasos augmentà
límits ni final, encara no som conscients de la quantitat de
un 125%, la de paper un 19% i el vidre un 65%.
residus que generem i, sobretot, de les conseqüències que tenen el transport i la gestió d’aquest residus.
Aquest sistema fa partícip a tothom: davant les possibles queixes de ciutadans que veuen com ells col·laboren
Els primers exemples de recollida porta a porta els trobem
activament en el reciclatge mentre d’altres no ho fan, com
a Itàlia, i el primer municipi català va ser Tiana l’any 2000.
que tots passen a formar part del sistema ja no hi ha més
S’entén per recollida porta a porta aquell sistema en què
opció que participar-hi.
la recollida selectiva dels residus s’entreguen separats en origen, a la porta del domicili, segons les diferents fraccions
Sant Pol va optar per la recollida de les 5 fraccions, una
amb un calendari preestablert, i sobre els que es pot efectuar
modalitat menys estesa a la resta de Catalunya. Un sistema
un control de qualitat.
complex que requereix d’un ampli consens polític però, sobretot, d’una responsabilitat pública col·lectiva en relació
D’aquesta manera fem visible el residu, el ciutadà pren
a la gestió dels residus. Hi ha qui veu en aquest sistema
consciència del volum i del tipus de residu que genera.
un senyal de civisme degut al fort impacte social que té la seva implantació.
Des de la implantació al nucli de Sant Pol, les xifres de reciclatge augmenten espectacularment, i disminueix
La voluntat actual es fer arribar la recollida porta a porta a
també espectacularment el volum de residus que va a la
tot el municipi i millorar la gestió de la deixalleria.
planta incineradora. El primer any d’implantació el rebuig va Elena Fernàndez Rodrigo Tècnica de Medi Ambient
42
Fotos: Ajuntament de Sant Pol
Biblioteca Can Coromines Sant Pol de Mar
HORARI D’HIVERN Dl.
--
15.30 a 20.00 h
Dt.
--
15.30 a 20.00 h
Dc.
--
15.30 a 20.00 h
Dj.
10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.00 h
Dv.
--
15.30 a 20.00 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Exterior
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats infantils i familiars per a adults
Proposa una compra
Biblioteca portes enllà
Racó de famílies
Bústia de retorn de documents
Renovació de documents
Clubs de lectura
Reserva de documents
Consulta de bases de dades
Reserva d’ordinadors
Certificat ACTIC
Servei a entitats i a escoles
Informació + Informació local
Serveis a petits lectors
Dv.
--
16.00 a 20.00 h
Internet i +
Visites guiades
Préstec d’ autoservei
Wi-Fi
Ds.
Tancat
--
Préstec + Préstec interbibliotecari
Dl. Dt. Dc. Dj.
--
16.00 a 20.00 h
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.00 h --
16.00 a 20.00 h
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.00 h
Del 15 de juny al 15 de setembre
XARXES SOCIALS Bibliosantpol
http://santpol.cat/biblioteca
@bibliostpol
@bibliosantpol
INFO CONTACTE Consulat del Mar, 9, 08395 Sant Pol de Mar T. 937 604 544 b.st.pol.cc@diba.cat DIRECCIÓ: Marta Quer Rodríguez
Vídeo:
43
Sant Vicenç de Montalt Els ocells del Parc dels Germans Gabrielistes Un dels petits plaers de què encara podem gaudir ben a
L’any 2018, de la col·laboració entre l’Institut Català
prop de casa, sense haver-hi d’invertir gaire temps, i a
d’Ornitologia (ICO) i l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt,
més de franc, és anar a observar ocells. Darrerament hi ha
va sorgir un projecte destinat a posar en valor la riquesa
força estudis que demostren que aquesta activitat és molt
ornitològica d’aquest espai. Amb aquest objectiu es van
beneficiosa tant per al cos com per a la ment, ja que potencia
instal·lar uns plafons informatius amb uns codis QR que
les capacitats d’observació i concentració, es desenvolupa en
permeten consultar informació en temps real dels ocells
un entorn natural i fa que haguem de realitzar exercici físic.
que s’estan observant mitjançant la plataforma de ciència ciutadana ORNITHO.
Un bon lloc per gaudir d’aquesta activitat és el Parc dels Germans Gabrielistes de Sant Vicenç de Montalt. Aquest
Aquesta plataforma és una eina que l’ICO posa a disposició
parc presenta una interessant població ornitològica.
de qualsevol persona que vulgui introduir les seves observacions, sobretot d’ocells, però també d’altres grups
A dia d’avui ja s’ hi han observat una cinquantena d’espècies
taxonòmics, de forma que puguin ser consultades per
diferents d’ocells. Hi destaca l’abundància i diversitat
tothom qui ho desitgi.
de mallerengues (carbonera, blava, petita, cuallarga i emplomallada), el gaig i la puput i, durant l’època de migració,
D’aquesta manera, abans d’anar a fer una volta pel parc o
els mosquiters i els tallarols de casquet. Al petit llac, a part
per qualsevol altre indret del nostre país podem consultar
dels ànecs, hi podem observar el blauet, un dels ocells més
què s’hi ha vist darrerament.
bonics de la nostra fauna.
Xavier Riera. Unitat de Divulgació i Formació / Institut Català d’Ornitologia.
44
Foto: Fotografia del Grup Fotogràfic de Sant Vicenç de Montalt.
Biblioteca La Muntala Sant Vicenç de Montalt
HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.
--
16.00 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h --
16.00 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h.
--
Interior
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Acollida a persones nouvingudes
Préstec + Préstec a domicili
Activitats infantils, familiars per a
Préstec interbibliotecari
adults
Proposa una compra
Aula polivalent
Racó de famílies
Clubs de lectura + llibres en braille
Renovació de documents
Consulta de bases de dades
Reserva de documents/ordinadors
Cursos, tallers i serveis a petits lectors
Telelupes, escàners i lupes de mà
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Formació en TIC
Wi-Fi
Ds.
--
--
Informació + Informació local Internet i +
Dl. Dt. Dc. Dj.
--
16.00 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h --
16.00 a 20.30 h
10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h
De l’1 al 31 d’agost
XARXES SOCIALS La Muntala
www.bibliolamuntala.blogspot.com
@biblioteca_la_muntala
www.svmontalt.cat
La Muntala Sant Vicenç de Montalt
INFO CONTACTE Riera del Gorg, s/n 08394 Sant Vicenç de Montalt T. 937 912 372 b.st.vicensm@diba.cat DIRECCIÓ: Antònia Caño Bermúdez
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
45
Santa Susanna Control biològic de les plagues del verd urbà Santa Susanna dona un pas endavant per gaudir d’un
que això comporta per a la salut de les persones i per al
municipi cada vegada més sostenible. La voluntat de
medi ambient. Per portar a terme la prevenció i el control
l’Ajuntament és portar a terme el control de les plagues
de les plagues de l’arbrat mitjançant control biològic es
de l’arbrat i arbusts mitjançant control biològic i, per
penjaran a les capçades dels arbres unes capsetes que
aquesta raó, l’ Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) SELMAR
contindran els insectes beneficiosos. Paral·lelament també
l’assessora. Quan un insecte incrementa molt la seva
es reforçarà aquest tipus de control, plantant en els escocells
població pot esdevenir plaga i causar danys a l’arbrat i,
vegetació que propicia el manteniment d’una població
de retruc, provocar molèsties als ciutadans per l’excés de
estable d’aquests insectes beneficiosos. També s’instal·larà
melassa que cau de l’arbre i que pot embrutar o provocar
pel municipi algun “hotel d’insectes”, una mena de caixa niu
caigudes. Un dels mètodes més natural i sostenible per
perquè els insectes beneficiosos trobin un lloc per refugiar-
mantenir baixa la població d’insectes potencialment
se o utilitzar-lo com a niu. També està previst fer alguna
problemàtics és l’ús d’insectes beneficiosos que s’alimenten
actuació formativa per apropar els ciutadans al món dels
de les plagues. Aquests insectes beneficiosos són els que
insectes i la seva diversitat. Les restes de la poda de l’arbrat
anomenem “fauna útil” i aquesta és la base del control
municipal són triturades i acumulades en una parcel·la
biològic.
municipal on la Brigada Municipal de Jardineria s’ocupa de
El control biològic té com a objectiu afavorir i introduir la
vigilar que es vagi “compostant”, és a dir, es vagi formant el
fauna útil necessària perquè d’una manera natural es puguin
compost que serà el que s’utilitzarà per reomplir escocells
controlar les plagues. Un dels grans avantatges d’utilitzar el
i adobar parcs i jardins. Així mateix aquest compost estarà
control biològic és que ens permet reduir l’ús de productes
disponible per a tots els veïns que en necessitin per a la seva
químics insecticides en el municipi, amb tots els beneficis
llar (jardins, parterres, etc.).
Montse Martí: Biòloga, Federació SELMAR
Foto: Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar.
46
Biblioteca Vall d’Alfatà Santa Susanna
HORARI D’HIVERN Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Ds.
09.30 a 13.30 h
--
Exterior
SERVEIS
HORARI D’ESTIU
Activitats per a adults
Racó de famílies
Activitats per a adolescents i joves
Renovació de documents
Bústia de retorn de documents 24 h
Reserva d’ordinadors
Cessió d’espais + Espai per a joves
Serveis a les escoles
Clubs de lectura, + cursos i tallers
Wi-Fi
Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Dc.
09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Informació +Informació local
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Préstec + Préstec interbibliotecari
Ds.
Tancat
--
Consulta a Bases de dades
Préstec d’autoservei Proposa una compra
Del 15 de juny al 13 de setembre
XARXES SOCIALS Biblioteca Vall d’Alfatà
@bibvallalfata
@bibVallAlfata
Issuu.com/bibliotecaalfata
INFO CONTACTE Rambla dels Països Catalans, 2 08398 Santa Susanna T. 937 679 502 b.st.susanna@diba.cat DIRECCIÓ: Núria Basart Bagot
Vídeo:
47
Teià L’ Agrupació de Defensa Forestal de Teià L’ Agrupació de Defensa Forestal de Teià es va fundar el 4 de
Sempre hem estat curosos en l’aprofitament dels recursos
març de 1987, en un acte al qual assistiren el grup ecologista
naturals que ens ofereix el bosc, sobretot pel que fa a
Amics de la Natura, com a entitat promotora, regidors de
l’aprofitament de l’aigua que brolla de les mines i fonts.
l’Ajuntament i propietaris forestals de la vila.
Sempre hem seguit el mateix criteri: l’aigua del naixement per a les persones, el sobrant per als animals i la sobreeixida
Des dels inicis de l’agrupació, gestionada bàsicament
emmagatzemada per a la prevenció d’incendis.
per voluntaris, l’activitat principal va ser la protecció dels nostres boscos i, en general, la preservació del nostre medi
L’any 2017, en la 22a edició dels Premis de Prevenció
natural. Per assolir aquest fi, amb l’ajuda de la Diputació de
d’Incendis de la Diputació de Barcelona, vam guanyar el Premi
Barcelona, ajuntaments i Medi Ambient de la Generalitat, es
Jordi Peix amb el projecte “Aprofitament i emmagatzematge
va crear la Xarxa Bàsica de Camins de Prevenció d’Incendis,
de la sobreeixida de la Font de l’ Ajupit”. Aquest projecte ens
reflectida dins el Pla de Prevenció d’ Incendis (PPI).
va permetre soterrar dos dipòsits de 12 m3, aptes per a la prevenció d’incendis, i construir abeuradors per als animals
El fet de disposar de la xarxa de camins de prevenció ens
del bosc.
va permetre recuperar mines, fonts i indrets aptes per a la creació d’infraestructures de prevenció, com per exemple,
Avui en dia seguim treballant amb els mateixos paràmetres,
punts d’emmagatzematge d’ aigua. També va ser important
satisfets que amb el nostre esforç estem contribuint a
perquè ens va permetre accedir al bosc per fer tasques de
defensar el que tant ens estimem: el nostre bosc.
neteja del sotabosc i poda d’arbrat, feines habituals d’una ADF. Francesc Casals Carbonell. President de l’ADF de Teià.
48
Fotos: ADF Teià.
Biblioteca Can Llaurador Teià
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Dj.
--
16.00 a 20.30 h
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Diputació de Barcelona. Ago2/Oscar Ferrer
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Préstec + Préstec interbibliotecari
Activitats per a adults
Proposa una compra
Aula multimèdia
Racó de famílies
Bústia de retorn de documents
Renovació de documents
Certificat ACTIC
Reserva de documents
Clubs de lectura
Reserva d’ordinadors
Consulta de bases de dades Cursos i tallers
HORARI D’ESTIU Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Dj.
--
16.00 a 20.30 h
Serveis a petits lectors
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Wi-Fi
Ds.
Tancat
--
Formació en TIC Informació + Informació local
Del 22 de juny al 31 d’agost.
Internet i +
XARXES SOCIALS Biblioteca Can Llaurador
@bteiacl
@biblioteia
www.teia.cat
INFO CONTACTE Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40 08329 Teià T. 935 550 104 b.teia@diba.cat DIRECCIÓ: Teresa Sauco Álvarez
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
49
Tiana La Plantada Popular al parc de les olors, un parc construït entre tots El 1994, Catalunya va patir un dels pitjors episodis d’incendis
Hi ha diversos espais amb diferents espècies aromàtiques
forestals. A Tiana, gairebé tot l’espai natural va patir els focs
i culinàries: romaní, espígol, sàlvia, farigola, espernallac, ...
de juny i agost. Segons dades oficials, l’11 d’ agost es van
Per altra banda també es planten espais amb estepa. Des
cremar més de 300 ha, un 40% del terme de Tiana.
de l’inici s’ha treballat per millorar la vegetació existent, i s’ha
Des de fa més de 20 anys, a Tiana es fa la Plantada Popular
afegit a l’espai mobiliari i cartelleria amb informació de la
per reforestar i recuperar el medi natural de la Serralada de
flora i els arbres que hi ha a tocar de la plantació; i també
Marina. Posteriorment, la plantada s’orienta a l’entorn urbà,
refugis per a fauna, un hotel d’insectes i caixes niu per a
limítrof amb el Parc forestal, sempre amb la col·laboració
aus i ratpenats.
popular de tothom. La Plantada Popular de Tiana és un acte familiar de sensibilització i educació ambiental. Tothom que vol hi col·labora replantant espècies autòctones de la zona i participant a les diverses activitats que s’hi organitzen. A les darreres edicions l’ objectiu és que una zona de pineda esdevingui un espai on plantes aromàtiques i autòctones de la zona siguin les protagonistes, creant i divulgant un espai que convidi a despertar els sentits.
Ajuntament de Tiana.
50
Continuem treballant perquè entre tots puguem millorar aquest espai pensat i construït per als veïns i veïnes i amb els veïns i veïnes. Jornada organitzada des de l’Ajuntament de Tiana amb la col·laboració del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, el Parc de la Serralada de Marina, l’ADF la Conreria, Grup d’Astronomia de Tiana, el Grup Ecologista de Montcada ACER, el jardí secret, Tiana cultiva les seves llavors, Econimbus, entre d’altres.
Foto: Ajuntament de Tiana.
Biblioteca Can Baratau Tiana
HORARI D’HIVERN Dl. Dt.
--
16.00 a 20.30 h
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Dc.
--
16.00 a 20.30 h
Dj.
--
16.00 a 20.30 h
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
--
Façana
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Proposa una compra
Activitats per adults
Racó de famílies
Bústia de retorn de documents
Renovació de documents
Consulta de bases de dades
Reserva de documents i ordinadors
Cursos i tallers
Serveis a entitats
Clubs de lectura
Serveis a escoles
Informació + Informació local Internet i + Nascuts per llegir
Wi-Fi
16.00 a 20.30 h
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h --
16.00 a 20.30 h
Dj.
--
16.00 a 20.30 h
Serveis a petits lectors
Dv.
--
16.00 a 20.30 h
Visites guiades
Ds.
--
--
De l’1 de juliol al 31 d’agost
XARXES SOCIALS Biblioteca Can Baratau
www.tiana.cat
@bibtiana
www.biblioteca.tianat.cat
Btianacb
Dt.
--
Dc.
Préstec + Préstec interbibliotecari
@bibliocanbaratau
HORARI D’ESTIU Dl.
INFO CONTACTE Lola Anglada, 10 08391 Tiana T. 934 657 741 b.tiana.cb@diba.cat DIRECCIÓ: Pilar Aznar Alarcón
Vídeo:
51
Tordera Fridays For Future Tordera
La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el
ofegant de calor. Hem apujat la temperatura i estem acabant
més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema
amb els peixos dels mars. I ara ella està cridant socors. El
solar, això segons la Viquipèdia. Però per a nosaltres no
que volem nosaltres és rescatar-la.
només és el lloc on vivim. El planeta és la nostra història i el nostre futur.
Nosaltres som Fridays For Future Tordera i el que fem és intentar ajudar la terra. Cada divendres de 14h a 17h ens
On hem viscut els nostres records. La Terra és platges
manifestem davant de l’Ajuntament de Tordera perquè els
d’aigua cristal·lina, boscos frondosos, aire net. O com a
polítics comencin a prendre mesures per solucionar el canvi
mínim era això per a nosaltres.
climàtic, seguint la iniciativa de la jove sueca Greta Thunberg. A més a més, organitzem recollides de brossa i xerrades per
Ara la Terra s’està convertint en un destí indesitjable per a
tal de conscienciar la gent.
turistes. Plena de cotxes, mars inundats de plàstic, núvols negres de contaminació, terres àrides, ciutats fent aigües.
Només som dues noies i soles no podem fer gaire cosa, necessitem la vostra ajuda. Al cap i a la fi, no només és el
La Terra està malalta, està patint la malaltia del canvi climàtic.
nostre futur, sinó el de tots.
Estem esgotant els seus recursos, l’estem contaminant i
Sara Correa i Laia Litzell.
52
Foto: Sara Correa i Laia Litzell.
Biblioteca de Tordera Tordera
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h.
Dc.
10.00 a 20.30 h 10.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 13.00 h
--
Interior
SERVEIS Activitats infantils, familiars
Préstec d’autoservei
i per a adults
Préstec de llibres electrònics
Aula multimèdia + Audiollibres
Racó de famílies i petits lectors
Bústia de retorn de documents
Renovació de documents
Cessió d’espais
Reserva de documents / ordinadors
Cursos i tallers + Clubs de lectura
Sala d’estudi
Formació en TIC Informació + Informació local Internet i +
Wi-Fi
HORARI D’ESTIU Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc.
10.00 a 20.30 h 10.00 a 20.30 h
Dj.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Serveis a entitats i a escoles
Dv.
10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h
Visites guiades
Ds.
Préstec interbibliotecari
Tancat
--
Del 15 de juny al 15 de setembre
Proposa una compra
XARXES SOCIALS Biblioteca de Tordera
Issuu.com/bibliotecadetordera
@btordera
www.tordera.cat
@biblioteca_tordera
Biblioteca de Tordera
INFO CONTACTE Joan Maragall, 6 08490 Tordera T. 937 642 560 b.tordera@diba.cat DIRECCIÓ: Sílvia Anfrons Balat
Vídeo:
Vídeo Biblioteca:
53
Vilassar de Dalt La Badoquera, horta social i comunitària Fruit de la voluntat de tots els grups municipals, l’any 2017
El cultiu a l’horta serveix per proveir els veïns i veïnes
el Ple de l’ajuntament aprova el projecte d’horta ecològica,
participants d’aliment fresc, saludable i produït per a consum
social i comunitària. Per donar cabuda a tothom s’endega un
propi, així mateix es dedica l’excedent a complementar el
procés participatiu amb l’objectiu de crear una horta social,
proveïment solidari d’aliments a totes aquelles persones que
comunitària i de jardineria pública, treballant i formant en
es trobin en situació de precarietat.
agricultura ecològica a través de l’acció comunitària. Les
L’associació organitza més de 4.000 m² cultivables en dos
persones participants en el procés tenien clar que l’agricultura
tipus de feixes: horta comunal i petites parcel·les de cultius
ecològica era el fil conductor del projecte i paraules com
associats. Per una banda, l’horta comunal són feixes de
experimentació, innovació, xarxes de solidaritat, vincles,
cultius extensius que es planten en jornades de feina
empoderament, bé comú i comunitat són les que van definir
col·lectiva on pot participar tothom, per l’altra, les parcel·les
com volien que fos el projecte i com s’organitzaria.
petites són feixes destinades al cultiu d’horta per part de
Finalment, es va constituir La Badoquera, associació
grups reduïts com famílies o grups definits.
formada per un grup de veïns i veïnes de Vilassar de Dalt
A l’horta comunitària de Vilassar es reciclen les restes
que, després de més d’un any de treball intens recuperant
vegetals del verd urbà i es cultiva de manera totalment
el terreny, es va inaugurar oficialment el juliol del 2019 en
ecològica. A més, pretén ser un lloc que ofereix formació a
una jornada festiva.
tothom interessat a treballar la terra i fomenta un estil de vida
La Badoquera es proposa promoure l’agricultura ecològica,
més sostenible. El treball i l’ús comú de la terra contribueix a
col·lectiva i d’autoabastiment com a pràctica per millorar la
la reconstrucció de llaços comunitaris i es pren consciència
qualitat de vida de les persones i el medi ambient davant
de la necessitat de defensar el territori natural del poble.
de les problemàtiques socials, alimentàries i climàtiques.
Si cuides la terra, la terra et cuida!
Josep Maria Gardell Laffite. Tècnic de Medi Ambient, Ajuntament de Vilassar de Dalt.
Foto: Horta social.
54
Biblioteca Can Manyer Vilassar de Dalt
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc. Dj.
09.30 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h --
16.00 a 20.30 h
Dv.
09.30 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
09.30 a 13.30 h
--
Inerior
SERVEIS Acollida a persones nouvingudes
Préstec a domicili
Activitats infantils, familiars i adults.
Préstec d’autoservei
Biblioteca portes enllà
Proposa una compra
Butlletins electrònics
Racó de famílies
Consulta de bases de dades
Renovació de documents
Cursos i tallers
Reserva de documents / ordinadors
Clubs de lectura Internet i + Informació local + Informació
Wi-Fi
HORARI D’ESTIU Dl.
--
15.30 a 20.30 h
Dt.
--
15.30 a 20.30 h
Dc.
09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h
Dj.
--
15.30 a 20.30 h
Serveis a entitats i escoles
Dv.
--
15.30 a 20.30 h
Visites guiades
Ds.
Tancat
--
Pregunta a la biblioteca
Del 15 de juny al 15 de setembre
Préstec / interbibliotecari
XARXES SOCIALS BiblioManyer
Issuu.com/bibliomanyer
@bibliomanyer
Biblioteca Can Manyer
@bibliomanyer
INFO CONTACTE Plaça Miquel Martí Pol, 6 08339 Vilassar de Dalt T. 937 530 952 b.vilassard.cm@diba.cat DIRECCIÓ: Anna Bedoya Pellicé
Vídeo:
55
Vilassar de Mar Els Alocs a Vilassar de Mar
L’aloc, Vitex agnus-castus, és un arbust caducifoli amb les
alocs. Els únics llocs on se’n van trobar van ser:
fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors,
- La desembocadura de la riera de Cabrils, eren alocs
d’un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues
plantats.
molt flairoses i vistoses a l’estiu; el fruit és petit, esfèric i de
- La riera de Cabrils, del carrer Pau Casals fins al carrer
color negre. El podem trobar disseminat per tota la costa
Manuel Roca. Hi havia pocs exemplars, amenaçats per
mediterrània. A Catalunya viu, junt amb un seguit de plantes
les canyes;
de flors vistoses, associat als marges de les rieres, torrents
- La desembocadura de la riera de Vilassar de Dalt, eren
i rambles del litoral.
alocs plantats.
Malauradament, passejant per les nostres rieres es pot comprovar que cada cop és més difícil trobar-hi alocs. Les
Amb col·laboració amb el Museu de la Mina Vella es
causes les hem de buscar en el canvi d’usos del sòl que
va fer un planter d’alocs per tal de repoblar les rieres del
ha accelerat la degradació d’aquesta comunitat i afavorit
Maresme. Durant l’hivern 2007-2008 part dels plançons es
l’expansió d’espècies invasores, com ara la canya.
van plantar a la riera de Cabrils a l’alçada de l’Escola del Mar.
A la primavera de 2004 es va organitzar una xerrada, en què es va donar a conèixer el Projecte Alocs. La gent més
Posteriorment, com a conseqüència del treball de
interessada va decidir col·laborar amb el projecte, i també
conscienciació sobre l’estat de les rieres, es va triar el nom
s’hi va implicar el Museu de la Mina Vella.
d’ Els Alocs per batejar un nou Centre d’Educació Infantil i
Es va formar un grup de vilassarencs que, durant l’estiu de
Primària i vincular-lo amb el seu entorn.
2005, va explorar les rieres de Vilassar recorrent un total de 5.425 m per tal d’ identificar els punts on encara hi havia Laia Castells. Ex - Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Actualització: Feliu Novell. Historiador.
56
Foto: Els Alocs a Vilassar de Mar.
Biblioteca Ernest Lluch i Martín Vilassar de Mar
HORARI D’HIVERN Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Dc.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Dj.
--
16.00 a 20.30 h
Dv.
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h
Ds.
10.00 a 14.00 h
Façana
SERVEIS Activitats infantils i familiars
Proposa una compra
Bústia de retorn de documents
Racó de famílies i petits lectors
Cessió i lloguer d’espais
Renovació de documents
Consulta de bases de dades
Reserva de documents / ordinadors
Cursos i tallers + Clubs de lectura
Serveis a les escoles.
Formació en TIC
Wi-Fi
HORARI D’ESTIU Dl.
--
16.00 a 20.30 h
Dt.
--
16.00 a 20.30 h
Dc. Dj.
Informació + Informació local
Dv.
Internet i +
Ds.
Nascuts per llegir Préstec + Préstec interbibliotecari
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h --
16.00 a 20.30 h
10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h Tancat
Del 22 de juny al 13 de setembre
Préstec de tauletes i llibres electrònics
XARXES SOCIALS Biblioteca Ernest Lluch
Issuu.com/biblioteca_vdm
@sombiblioteca_vdm
pinterest.com/BibliotecaVdM
@Biblioteca_VdM
https://superlectorsvdm.wordpress.com/ https://queemllegeixo.wordpress.com/
Vídeo:
INFO CONTACTE Santa Eulàlia, 66-80 08340 Vilassar de Mar T. 937 506 834 b.vilassarm.elm@diba.cat DIRECCIÓ: Sol Teixidó Blanch
Vídeo Biblioteca:
57
Biblioteques Municipals del Maresme ALELLA
Ferrer i Guàrdia
ARENYS DE MAR
P. Fidel Fita
ARENYS DE MUNT
Antònia Torrent i Martori
ARGENTONA
Joan Fontcuberta i Gel
CABRERA DE MAR
Ilturo
CABRILS
Biblioteca Pública de Cabrils
CALDES D’ESTRAC
Can Milans
CALELLA
Can Salvador de la Plaça
CANET DE MAR
P. Gual i Pujadas
EL MASNOU
Joan Coromines
MALGRAT DE MAR
La Cooperativa
MATARÓ
Pompeu Fabra
MATARÓ
Antoni Comas
MONTGAT
Tirant lo Blanc
PALAFOLLS
Enric Miralles
PINEDA DE MAR
M. Serra i Moret
PINEDA DE MAR
Poblenou
PREMIÀ DE DALT
Jaume Perich i Escala
PREMIÀ DE MAR
Martí Rosselló i Lloveras
SANT ANDREU DE LLAVANERES
Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres
SANT POL DE MAR
Can Coromines
SANT VICENÇ DE MONTALT
La Muntala
SANTA SUSANNA
Vall d’Alfatà
TEIÀ
Can Llaurador
TIANA
Can Baratau
TORDERA
Biblioteca de Tordera
VILASSAR DE DALT
Can Manyer
VILASSAR DE MAR
Ernest Lluch i Martín
Podeu consultar el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals aladi.diba.cat
58
Bibliografia
“II Fòrum de la Xarxa d’Escoles per la sostenibilitat”. A: Cap de Creus, 2013,núm. 123, p. 14.
BASSA i VILA, Oriol. Els boscos del Maresme. Argentona: Natura, 1997. 158 p.
XI Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d’Estudis Vilassarencs, 2017. 256 p.
BASSA i VILA, Oriol; PUJOL i COLLET, Joan; GOÁS i GONZÁLEZ, Raquel. Guia del medi natural de Vilassar de Mar. Vilassar de Mar: L’Ajuntament. Regidoria de Medi Ambient, 1999. 62 p.
L’Ajuntament de Pineda posarà en marxa els horts urbans. [en línia]. Pineda de Mar: Ràdio Pineda, 2018. http://bit.ly/2HmqtDT. [Consulta: 03/02/20].
BASSA I VILA, Oriol. Guia dels conreus al Maresme: cultius, vegetació, fauna i ecologia. Argentona: Natura, 1996. 117 p.
“L’Ajuntament de Tiana organitza la XV plantada popular d’arbres amb la col·laboració de diverses entitats i el Parc de la Serralada de Marina”. A: Plaça de la vila: revista d’informació municipal de Tiana, 2011, núm. 60, p. 8. Alocs: projecte d’estudi i conservació dels alocars del Maresme: anuari 2005. [Mataró]: Patronat Municipal de Cultura, 2005. 36 p. ANDRÉS i Casanovas, Marc. L’Arborètum de Catalunya: educació primària, cicle inicial. Cabrils: Natura, Entitat de Medi Ambient, 2004. 26 p. ARCAS, Francesc. “El murs dels rials, un dels últims vestigis de l’agricultura” A: El Sot de l’Aubó, 2003, núm. 2, p. 9-11. ASENSIO, Àlex. “L’agricultura en el futur d’Alella”. A: Alella, 2008, núm. 295, p. 41-44. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS D’ARGENTONA. “Argentona i les Escoles Verdes” A: El banc de la plaça, 2011, núm. 32, p. 11 Atles dels ocells nidificants del Maresme. Arenys de Mar: El Setciències, 2007. 184 p.
BUXALLEU I SERRAS, Carme. L’Alt Maresme: itineraris de natura. [s.l.]: L’autora, 2006. 199 p. CALLS i XART, Albert. El Masnou blauverd: un itinerari per una vila del segle XXI. El Masnou: L’Ajuntament, 2011. 191 p. Campanya Mataró cívica i activa, per convertir els residus en diners per a les persones [Arxiu de vídeo]. Mataró: Ràdio La Veu de Cerdanyola, 2019. http://bit.ly/2vrKExw. [Consulta: 04/02/20] CORBERA, Jordi. “L’Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació” A: Atzavara, 2007, núm. 15, p. 175-182. CORBERA I BENEDICTO, Jordi. “Un itinerari submarí: les comunitats marines dels fons de roca entre les rieres de Mata i de Llavaneres” A: Atzavara, 1999, núm. 8, p. 73-80. “L’escola a debat”. A: Cap de Creus, 2016, núm. 137, p. 6-8. “Escoles Verdes”. A: Cap de Creus, 2012, núm. 112, p. 21. Escoles Verdes [en línia]. Argentona: L’Ajuntament, Serveis, Medi Ambient.
http://bit.ly/2Hib33K. [Consulta: 14/01/20] “Les Feines de prevenció dels incendis forestals”. A: Butlletí: informatiu local municipal. Teià: L’Ajuntament, 2000-2001, núm. 76, p. 22. FRANCH ILLA, Robert. “La recollida selectiva: porta a porta a Canet de Mar” [Treball de recerca]. Barcelona: IES Les Corts de Barcelona, 2006. 102 p. FUGUET; ILLAS; SOLER. Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima (PAESC) de Mataró [Arxiu PDF]. Mataró: L’Ajuntament; Diputació de Barcelona, 2018. http://bit.ly/2UJH4tn. [Consulta: 03/02/20] GIMÉNEZ i MOLINA, Isabel. La transformació del paisatge del Masnou: 1849-1945. El Masnou: L’Ajuntament, 2005. 152 p. GINESTA i SALICRÚ, Amadeu. Records d’un pagès i bosquerol de l’Alt Maresme. Barcelona: Papyrusdisseny, 2007. 60 p. GRAU I TORT, Salvador. “Medi ambient i territori al Maresme”. A: Alella, 1990, núm. 210, p. 21-26. Guia de serveis ambientals de Canet de Mar. Canet de Mar: L’Ajuntament. Àrea de Medi Ambient, 2007. 31 fitxes. GUTIERREZ PRAT, Núria. “Bacteris ambientals de l’Institut” [Treball de recerca]. Canet de Mar: IES Lluís Domènech i Montaner, 2006. 70 p. GUTIÉRREZ i CAMAROS, Josep. Estudi del marc geoambiental del Masnou i rodalies. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1989. 2 v.
59
GUTIÉRREZ i PEREARNAU, César. La Tordera: perspectiva geografico històrica d’un riu. Sant Celoni: L’Ajuntament, 1999. 117 p.
MONTERDE I MULET, Laia. “Canet de Mar, llums i ombres. Anàlisi social, política i administrativa” A: El Sot de l’Aubó, 2005, núm. 13, p. 11-24.
Insectes en lloc de pesticides per combatre les plagues dels arbres. A: Butlletí d’informació municipal de Santa Susanna, 2018, núm. 3, p. 13.
MORET, Xavier. “Parc de la Serralada de Marina: mar i muntanya”. A: Parcs naturals pas a pas: Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011, p. 199-217.
“Joves agricultors amb consciència mediambiental”. A: Alella, 2014, núm. 330, p. 37-45. LLEONART, Pere; GARCIA, M. Àngels. El Maresme: una visió immobiliària. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1996. 248 p. LLEONART, Pere. Diagnosis estratègies territorials: document d’estratègies pel territori del Maresme. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació, 2004. 186 p. Manteniment i conservació dels espais, del mobiliari i de les instal·lacions [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament. http://bit.ly/2HiTeBr. [Consulta: 22/01/20] MARCH, Evarist. “Els alocs de les rieres del Maresme: un projecte per al seu estudi i conservació” A: Atzavara, 2003, núm. 11, p. 103-108. El Maresme: planejament urbanístic i problemàtica territorial. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, 1995. 114 p. Mataró activa una campanya per promoure el reciclatge d’envasos de vidre al sector de l’hostaleria i la restauració [en línia]. Mataró: L’Ajuntament, 2019. http://bit.ly/2OL9S0K. [Consulta: 03/02/20] Mataró premiarà els barris que augmentin la recollida selectiva amb sortides escolars i d’altres projectes comunitaris [en línia]. Mataró: L’Ajuntament, 2019. http:// bit.ly/39mIWfE. [Consulta: 04/02/20] Memòria 2018. Calella: L’Ajuntament. Àrea de Medi Ambient, sostenibilitat i espais naturals, 2018. 15 p. 60
MUNNÉ I TORRAS, Toni. “Les rieres litorals i la directiva marc de l’aigua” A: Atzavara, 2003, núm. 11, p. 27-36. Ni ports ni regeneració: salvem el litoral: política d’ordenació del litoral del Maresme, 15 anys de propostes i alternatives ecològiques. Mataró: Coordinadora per a la Defensa de la Serra de Marina, 2000. 39 p. “Nova edició de la plantada popular d’arbres”. A: Tiana’t, 2014, març-abril, p.7. OLLER, Lluïsa. “El Paisatge contemporani”. A: Alella, 2007, núm. 288, p. 29-37. “El Paisatge del vi”. A: Alella, 2006, núm. 282, p. 35-41. Passejada per Teià: arbres, camins i paisatges. Teià: L’Ajuntament, La Unió, Arxiu Municipal d’Història de Teià, 2002. [12] p. Passejada per Teià: basses i fonts. Teià: L’Ajuntament, La Unió, Arxiu Municipal d’Història de Teià, 2001. [12] p. Pels volts de Sant Pol: itineraris de natura, historia i paisatge. Sant Pol de Mar: Centre Excursionista de Sant Pol de Mar: L’Ajuntament, 1998. 63 p. PELAGIO BRUALLA, Manel. Les rierades del Maresme: plantejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona: Editorial Congrés, 1999. 220 p. Pla de gestió integral de les platges i del litoral d’Arenys. [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament. http:// bit.ly/2OORHHs. [Consulta: 22/01/20] “Plantada d’arbres als pins de
Can Puigcarbó”. A: Plaça de la vila: revista d’informació municipal de Tiana, 2010, núm. 49, p. 7. “Plantades populars de Tiana”. A: Plaça de la vila: revista d’informació municipal de Tiana, 2011, núm. 62, p. 14. Platges d’Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament. https://arenysdemar.cat/platges. [Consulta: 22/01/20] Portes obertes dels horts urbans municipals. [en línia]. Pineda de Mar: Ràdio Pineda, 2019. http://bit.ly/31KIRzM. [Consulta: 03/02/20]. “El projecte Mataró cívica i activa ha iniciat una campanya informativa sobre els avantatges de recollir selectivament els residus” [en línia]. A: Sostenible. Revista de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, 2019. http://bit.ly/2SBLqjv . [Consulta: 04/02/20] RABASSEDA, Joan. Què ens diuen les escombraries? [manuscrit]: estudi dels residus sòlids urbans generats a Arenys de Munt. [s.l.]: [s.n.], [1994]. 47 f. “Segona edició de la festa Escoles Verdes i premi per I’hort escolar d’EI Bosquet”. A: Cap de Creus, 2013, núm. 120, p. 11. SERRA, Montserrat. “Ser pagès al Baix Maresme”. A: Papers de vi, 2019, núm. 60, p. 22-32. SERRA-COBO, Jordi. El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats. Malgrat de Mar: L’Ajuntament, 2015. 148 p. SERRANO I MÉNDEZ, Alexis. “Les rieres, cursos hídrics secs que a voltes es desborden”. A: Vilassar de Mar: recull gràfic 1852-1965. El Papiol: Efadós, 2007, p. 462-466. Sistema de gestió ambiental [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament. http://bit. ly/39xiwYR. [Consulta: 22/01/20] SUBIRATS, Chantal. “Les Mines de Teià”. A: Pànxing Maresme. 2010, núm. 6, p. 22-27.
Tancament de naturalització a les platges d’Arenys [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament, 2017. http://bit.ly/2SmCBLD. [Consulta: 22/01/20]
Agrupació de Defensa Forestal: ADF 172: Serra de Marina [en línia]. [Mataró]: Federació ADF Maresme. http://www.adf172. org. [Consulta: 03/03/20]
[Consulta: 06/03/20] Fot-li castanya! Vocalia de Medi Ambient de la Plataforma Odeon [en línia]. Canet de Mar: Associació Cultural Plataforma Odèon, 2020. http:// fotlicastanya.blogspot.com. [Consulta: 06/03/20]
Arca Serveis Ambientals [en línia]. Argentona: Arca Serveis Ambientals. http:// www.arcadelmaresme.com. [Consulta: 03/03/20]
Fundació Daina per la defensa dels animals i la natura [en línia]. Mataró: La Fundació, 2020. http://daina.protectoramataro. org. [Consulta: 03/03/20]
TORRENT i BESCÓS, Lluís. Polítiques mediambientals al municipi d’Arenys de Munt [manuscrit]: anàlisi polític de la implantació del nou model de gestió de residus i del procés de soterrament de la Riera de Sobirans. [s.l.]: [s.n.], [2003]. 116 f.
Arenys pel món [en línia]. Arenys de Mar, 2020. http:// bit.ly/332GKYV. [Consulta: 04/03/20]
Natura, entitat de medi ambient [en línia]. http:// naturamaresme.blogspot.com. [Consulta: 04/03/20]
Associació Cetàcea: defensem el medi marí [en línia]. Montgat, 2020. www.associaciocetacea. org. [Consulta: 06/03/20]
Tria bé! Separa l’orgànica i les altres fraccions. [en línia]. Arenys de Munt: L’Ajuntament, 2018. http://bit.ly/2UMTmBg. [Consulta: 22/01/20]
Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor [en línia]. Sant Celoni: L’Associació, 2018. https:// montnegrecorredor.org. [Consulta: 03/03/20]
Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda [en línia]. [Pineda de Mar]. http:// salvemlarieradepineda.pangea. org. [Consulta: 03/03/20]
“Tercera festa de les Escoles Verdes”. A: Cap de Creus, 2014, núm. 128, p. 14. TIÓ, Manuel. “L’agricultura com a agressora del medi”. A: Ens: el nou santpolenc, 1997, núm. 20, p. 6.
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. Diagnosi ambiental al Parc del Montnegre i el Corredor: projectes de ciències ambientals. Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals. Xarxa de Parcs Naturals, 2005. 140 p. VENTURA i COT, Montserrat. Els Arbres del Masnou. El Masnou: L’Ajuntament. Regidoria de Medi Ambient, 1994. 107 p.
ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ LOCAL A LA XARXA
Associació de Propietaris Forestals Serralada Litoral Central [en línia]. Cabrera de Mar: l’Associació, 2017. https://serraladalitoralcentral. cat. [Consulta: 06/03/20]
Posidònia 2021 [en línia]. [Mataró]. https://posidonia2021. org. [Consulta: 03/03/20] Som mobilitat sostenible [en línia]. Mataró: Som mobilitat SCCL. https://www. sommobilitat.coop. [Consulta: 03/03/20]
Associació Horts Urbans Bon Recés [en línia]. Mataró: L’Associació, 2018. http://bit.ly/2TjvZ1a. [Consulta: 03/03/20] Casa Capell [en línia]. Mataró: L’Ajuntament, 2019. http://bit. ly/2vodIpO. [Consulta: 12/02/20] Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme [en línia]. Mataró: Diputació de Barcelona; Consell Comarcal; Municipis del Maresme. http://www. cresidusmaresme.com. [Consulta: 12/02/20] Delegació de la Serralada Litoral Central de la Institució Catalana d’Història Natural [en línia]. Mataró: Delegació de la Serralada Litoral Central – Institució Catalana d’Història Natural, 2020. http://www.dslcichn.cat. [Consulta: 03/03/20] Escola de Natura del Corredor [en línia]. Dosrius: l’Escola, 2020. http://www.enc.pangea.org. 61
SANT JORDI 2020
Descarrega’t l’app de les Biblioteques Municipals del Maresme
BIBLIOSMARESME
ODS