El 1462, quan esclata la guerra civil catalana, amb una part en conflicte amb el monarca Joan II, consta que Pere Joan Ferrer ja vivia al castell de Burriac. D’altra banda, no se sap però si pel fet que tenia relacions familiars amb el propietari, o senzillament perquè n’era el seu convidat. Aquí cal situar la relació de Ferrer amb l’emblemà8ca construcció que esguarda el Maresme, que l’acompanyarà fins a la seva mort. El militar par8ciparà en la guerra amb un paper destacat, sent reconeguda la seva vàlua amb el nomenament per part dels diputats de la Generalitat com a Capità General i Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya. Més precisament, el 1445 esdevé diputat de la Generalitat per l’estament militar i el 1446, en propietat. L’any 1471 torna a Barcelona per exercir aquest càrrec polí8c, però desapareix sobtadament. El misteri no tardarà en aclarir-se, ja que la causa d’aquest fet és que ell, amb d’altres militars reconeguts, veient que no guanyarien la guerra en la que estaven immersos, es passen al bàndol de Joan II. Fruit d’aquest acte de traïdoria, però, rebrà la vila de Mataró, el castell de Burriac, Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià. També hi ha constància que intervé, junt als companys amb qui ha canviat de bàndol, per afavorir la fi de la lluita.
Traïdor, rà i supervivent contra tot i tots Per les seves gens honorables ac8tuds, Pere Joan Ferrer i els seus companys seran jutjats per rebel·lia i condemnats per traïció a ser executats i arrossegats pels carrers de Barcelona. Ja incorporat a l’exèrcit de Joan II, però, par8cipa en el combat de Balldovina, on es desfà la tropa de Barcelona. No s’ha equivocat en canviar al bàndol victoriós i la jugada li ha sor8t bé.
El 1472 es dirigeix a Mataró. El que coneixem avui com a comarca del Maresme se situava entre les zones més fidels a la causa catalana. Ferrer no pot vèncer els mataronins i es dirigeix a Argentona. Amb aquesta expedició vol posar sota el seu poder els que seran els futurs vassalls i també al Senyor per dret d’herència, Pere Desbosch. Li planten cara i aconsegueixen rebutjar-lo. Finalment, però, Desbosch haurà de cedir sense renunciar al 0tol de Senyor dels castells de Sant Vicenç i Vilassar. Un cop Pere Joan Ferrer es converteix en amo i senyor del castell decideix aixecarlo de les seves runes i conver8r-lo en la seva residència habitual. Per fer realitat el seu projecte exigeix als vassalls que treballin un jornal cada 15 dies, però aquests, en obvi desacord per la part que els toca, van a veure al sobirà i als Consellers de Barcelona, queixant-se del tracte que se’ls dóna. Tot i que inicialment el rei decretarà a favor dels vassalls, al final, Ferrer se’n sor8rà amb la seva.
Cada cop més poderós El rei li demana que par8cipi en la lluita contra Lluís XI de França al Rosselló i en una cruenta campanya es dis8ngeix pel seu valor. Fruit d’això, en acabar la campanya, el 1475 augmenta les seves possessions del Maresme, obtenint sobre els seus vassalls la jurisdicció civil i criminal i d’altres prerroga8ves. El 1476 ja constava amb el seu nom aquest 0tol: ‘Senyor del Castell de Sant Vicens de Burriac e baró de Mataró o altres baronies del Maresme’. De fet, però, el ‘Baró’ va viure en conflicte amb els seus vassalls, que al cap de cinc anys i plantar-li cara malgrat les seves influències, van recobrar l’alliberament.
Precisament, tot i haver ob8ngut la jus0cia del rei en resposta a les seves pe8cions, els homes de Mataró i les rodalies, davant la previsible venjança de Ferrer, demanen ser posats sota protecció. El “Baró”, però, en lloc de canviar la seva ac8tud, con8nuarà vexant els seus vassalls fins al greu punt que el rei demana que s’inves8guin els fets. No serà Joan II, però, vell i feble, qui portarà la solució als súbdits del cruel Baró de Burriac, sinó el seu successor, Ferran II, el Catòlic. L’any 1479 escriu una carta a Pere Joan Ferrer, cridant-lo a no seguir amb les injus0cies que come8a amb als seus vassalls. De res serveix, tampoc, fins que el monarca recupera les parròquies del Maresme, previ pagament del vassallatge. I a més, l’infame Baró va con8nuar vivint a Burriac fins la seva mort. Els historiadors apunten que va morir entre l’any 1502 i el 1504.
En la figura del Baró de Burriac trobem un model de l’època, marcada pels conflictes de poder i l’ambició. I si el seu comportament amb els vassalls només es pot recordar per la infàmia, no deixa de representar la figura feudal i dominant, generada en un món on la guerra, els enfrontaments i la supervivència, eren la prioritat per als poderosos, quan per als més febles era arribar vius a la nit. g
I en aquest context històric i de combats entre les classes dirigents, el que fa més interessant la figura de Pere Joan Ferrer és precisament la seva vocació literària, amb l’escriptura de El Pensament, obra al·legòrica que porta a imaginar-nos que el cruel senyor del castell va dedicar una part de la seva vida a la reflexió, com a mínim, del que s’havia de fer encara que no ho prac8qués. La condició humana és així.
L’evocació d’una altra època De l’espasa i la sang a la ploma i la nta A banda de la guerra i el conflicte amb els seus vassalls, la vida del Baró de Burriac ve determinada per un altre gran eix, la seva obra literària. La seva tasca com a autor, amb treballs com El Sumari de batalla a ultrança i El Pensament, es mou pels viaranys de la passió per la lluita, el domini feudal propi del moment i l’ideal cavalleresc com a ofici que correspondria als “homes de bé” de l’època. El Sumari de batalla a ultrança és un manual d’usos i costums dels cavallers i El Pensament, una obreta al·legòrica, amb pretensions líriques, on s’exalta l’ideal cavalleresc i amorós, plantejada quan s’adona que ha entrat en crisi vital. Potser per això, com apunten alguns estudiosos de l’obra, Ferrer, en El Pensament, busca la jus8ficació del que ha estat la seva vida.
Que sigui el Baró de Burriac el primer gegant de caire públic (n’existeix un de privat a Agell) que té Cabrera de Mar, suposa la recuperació del tes8moniatge d’aquest passat medieval i feudal del qual beuen les nostres arrels històriques. Personatge controver8t i no precisament es8mat pels seus vassalls, Pere Joan Ferrer, home de guerra i de lletres, d’ideals cavallerescos i accions ben discu8bles, va arrodonir les malvestats que va cometre buscant en el refugi de l’escriptura el consol de la jus8ficació. Vinculat indestriablement amb el castell de Burriac que esguarda Cabrera de Mar i el Maresme, ara la seva figura de 8rà i home de lletres s’integra amb el poble amb el qual va entrar en conflicte, per obra i gràcia de la cultura popular. Coses del pas del temps. Albert Calls i Xart Text escrit el 2015, amb mo8u de l’estrena del gegant dedicat a Pere Joan Ferrer. Amb l’assessorament de l’historiador Joaquim Graupera.
Pere Joan Ferrer a la Biblioteca Ilturo A la biblioteca podeu consultar els següents documents que parlen de la figura d’en Pere Joan Ferrer: •
•
ALBERT I CORP, Esteve. Pere Joan Ferrer, darrer senyor feudal de Mataró [en línia]. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1980, abril, núm. 7, p. 15 -19. [Consulta 1 setembre 2016]. Disponible a: h)p://www.raco.cat/ index.php/FullsMASMM/ar cle/ view/115055 CARRERAS I CANDI, Francesc. Pere Joan Ferrer: militar i senyor del Maresme. Barcelona: Alta Fulla: Patronat Municipal de Cultura de Mataró, 1987. 184 p. (Caps de bou ; 6). ISBN 8486556244. Localització: 92(Fer) Car
•
MONCLÚS I LLORENS, Joaquim. Pere Joan Ferrer: senyor de Burriac i Baró del Maresme: un cavaller entre la guerra i les lletres. Argentona: Ajuntament d'Argentona, 1984. 65 p. Localització: 92(Fer) Mon
•
RIPOLL. El Tirà de Burriac. Argentona: La Impremta, DL 2000. [9] p. Localització: C Rip
I també les dues obres que va escriure, un manual d’usos i costums dels cavallers i una novel·la: •
FERRER, Pere Joan. Sumari de batalla á ultrança. Mataró: Estampa Abadal, 1898. 81 p. Localització: 355 Fer
•
FERRER, Pere Joan. Pensament. En PACHECO, Arseni. Novel·letes sen mentals dels segles XIV i XV. Barcelona: Edicions 62, 1970, p. 73-84. Localització: N 833 Nov
Biblioteca Ilturo Sant Joan, 8 08349 CABRERA DE MAR Tel. 937 542 949 b.cabreram.i@diba.cat Bloc: hZp://bibliotecailturo.blogspot.com.es Facebook: hZp://ca-es.facebook.com/bibliotecailturo Biblioteca virtual: hZp:/bibliotecavirtual.diba.cat Horari: Ma8ns, divendres i dissabte de 10h a 13h Tardes, de dilluns a divendres de 16h a 20:30h