Biblioteca Josep Janés i Olivé
L L I B R E F Ò R U M Brúixoles que busquen somriures perduts d’Albert Espinosa
HORARI Matins: dimarts, dimecres i dissabte de 10 h a 13.30 h Tardes: de dilluns a divendres de 15.30 h a 20.30 h http://www.l-h.cat/biblioteques/josepjanes.aspx
Dimarts, 9 de juny de 2015 Brúixoles que busquen somriures perduts
Sinopsi «Mai no ens mentirem… Escolta’m bé, això implica alguna cosa més que ser sincer… En aquest món hi ha molta gent falsa… Les mentides t’envolten, i saber que hi ha un arxipèlag de persones que sempre et diran la veritat és molt valuós… Vull que formis part del meu arxipèlag de sinceritat… »El fet de saber que pots confiar en l’altra persona, que mai no et mentirà, que sempre et dirà la veritat quan l’hi demanis, no té preu… Et fa sentir fort, molt poderós… »I és que la veritat mou mons… La veritat et fa feliç… Crec que la veritat és l’única cosa que importa…» L’amor vertader, la família, la venjança, les segones oportunitats, la sinceritat… En aquesta nova novel·la, Albert Espinosa ens submergeix en una història emocionant protagonitzada per uns personatges inoblidables que ens faran reflexionar i descobrir el que realment és important a la vida. Web oficial d’Albert Espinosa. http://www.albertespinosa.com/llibres/bruixoles-que-busquen-somriures-perduts [Consulta: 11 de març de 2015]
Biografia i obra de l’autor Albert Espinosa és escriptor, director, actor i guionista de cinema, teatre i televisió. Dins la seva producció destaquen pe·lícules com Herois, Planta 4a, No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré o Deu ser que ningú és perfecte... Planta 4a fou la 2a pel·lícula més taquillera del 2004 i Va a ser que nadie es perfecto la 5a del 2006. Obres de teatre com El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals, La teva vida en 65’, o Los pelones. Ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Lliure i al Centro Drámatico Nacional. I ha aconseguit el premi TeatreBcn, Butaca i el Chivas com a millor autor. Durant el Nadal del 2012 estrenarà nova obra de teatre al Teatre Nacional de Catalunya. A televisió ha escrit més de 20 produccions en diferents àmbits, i destaca la creació pròpia (idea original i creació dels 13 capítols) de la sèrie de televisió Polseres Vermelles, els drets de la qual han estat adquirits per la productora DreamWorks de Steven Spielberg i serà adaptada per Marta Kauffman (creadora de Friends) per a la cadena ABC (amb el títol de The Red Band Society). Polseres Vermelles, que també s’emetrà en l’àmbit de tot l’Estat tant al canal TNT de la plataforma Digital Plus i a Antena 3, es basa en el seu llibre 1
Dimarts, 9 de juny de 2015 Brúixoles que busquen somriures perduts
El món groc i en la seva pròpia vida i lluita contra el càncer. La sèrie ja ha estat guardonada amb el premi al millor guió als Seoul International Drama Awards, i a més va guanyar la menció especial als Prix European 2011 a les millors sèries d’Europa. I ha estat venuda a Mèxic, Finlàndia i tot Sudamèrica. Els llibres d’Albert Espinosa (El món groc, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo i Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine) han esdevingut un èxit literari superant el mig milió d’exemplars venuts de tota la seva obra. A més, acaba de rebre el premi Protagonistas, que atorga el periodista Luis del Olmo, a la categoria de literatura. La seva novel·la Si tu em dius vine ho deixo tot...però digue’m vine, porta venuts més de 350.000 exemplars amb 24 reimpressions fins a la data d’avui, va ser el llibre més venut per Sant Jordi i a la Feria de Madrid i ha estat més de 15 setmanes al número 1 del rànquing dels llibres més venuts. Els seus llibres ja han estat venuts a 17 llengües. Entre d’altres: França, Alemanya, Holanda, Itàlia, Polònia, Rússia, Sèrbia, Bulgària, Portugal, Noruega, Finlàndia, Corea, Grècia, Brasil... Tots els seus llibres estan a més disponibles en Ebook, trobant-se entre els llibres més venuts amb aquest suport. Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine també es troba disponible a l’AppStore de l’iTunes com a aplicació (APP) per a l’iPad. Web oficial d’Albert Espinosa. http://www.albertespinosa.com/llibres/bruixoles-que-busquen-somriures-perduts [Consulta: 25 de març de 2015] .
Sobre la novel·la Núria Sánchez. “Brúixoles que busquen somriures perduts”. Publicat el 21 de març de 2013 a La Finestra Digital https://www.lafinestradigital.com/2013/03/21/bruixoles-que-busquen-somriuresperduts-dalbert-espinosa/ [Consulta: 24 de març de 2015] Fa dos dies que tinc el llibre “Brúixoles que busquen somriures perduts” de l’Albert Espinosa. Es troba damunt la taula, ben visible, però m’hi resisteixo. És una lluita titànica de voluntats, vull llegir-lo, devorar-lo, però alhora se que em canviarà, que em parlarà, que m’acariciarà l’ànima i per fi estic preparada. Sense paraules, seria la sensació que m’ha deixat aquesta novel·la, m’ha agafat el cor en un puny i l’ha anat esclafant de mica en mica. És molt fàcil sentir empatia pels personatges, uns personatges que estan marcats tots ells per la seva infància i pel seu present, uns personatges que s’hauran d’enfrontar 2
Dimarts, 9 de juny de 2015 Brúixoles que busquen somriures perduts
a allò que en el fons ens fa por a tots, viure la vida. No es tracta de sobreviure, ni tan sols d’amagar-nos rere una imatge o un record, es tracta d’aprofitar cada dia, cada instant, de deixar una empremta en aquest món. Tots els llibres de l’Albert Espinosa pugnen per la vida amb l’acceptació de la seva limitació, una vida formada per dies comptats i que no tots seran bons, aquest reflex realista, empàtic, eufòric i amb moments dolorosos es copsen plana a plana. No hi ha una sola plana on no pugueu extreure una cita o una frase per poder reflexionar. El protagonista ens fa reflexionar, no us donaré noms, no us donaré descripcions, no us donaré ni el més petit spoiler, ja que aquesta novel·la no ho permet. Heu de deixar que siguin les seves paraules les que us colpegin i us commoguin. L’amor vertader, la família, la venjança, les segones oportunitats, la sinceritat són alguns dels temes presents en una novel·la que ens submergeix en una història emocionant protagonitzada per uns personatges inoblidables que ens faran reflexionar i descobrir el que realment és important a la vida. A la novel·la es diu que “si tanques els ulls del tot, només pot significar que estàs al teu propi món… I els mons propis solen ser tan personals que necessites que l’exterior no els esquitxi…” Doncs bé, aquesta novel·la és tan intimista i profunda que per poder-la gaudir, jo us recomano silenci, tranquil·litat, un sofà ben còmode i cap presa. És una historia addictiva, dinàmica que enganxa al lector i no us deixarà gens indiferent. Els títols dels capítol són molt suggerents, uns capítols curts i et deixen amb ganes de més. Plana a plana, m’ha atrapat, les hores m’han volat i reconec que quan l’he acabat tenia una llàgrima regalimant per la meva galta. M’agradaria acabar aquesta ressenya amb una frase encara que no sigui de diumenge: “Quan la vida et presenti raons per plorar, demostra-li que tens mil i una raó per riure” Anònim
Ana Pacheco. “Mi brújula muestra los caminos que no tomaste”. Publicat el 22 de març de 2013 a El País https://www.ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/21/catalunya/1363901214_288320.h tml [Consulta: 24 de març de 2015] Verdad, amistad o felicidad son bienes, intangibles, del universo de Albert Espinosa (Barcelona, 1973), obsesionado en impregnar de vida —en mayúsculas— cada línea de sus textos para el teatro, la televisión o sus exitosos libros. Brújulas que buscan sonrisas perdidas (Grijalbo, en catalán en 3
Dimarts, 9 de juny de 2015 Brúixoles que busquen somriures perduts
Rosa dels Vents), título de su cuarta novela, conserva, para deleite de sus lectores, ese afán de encontrarse con uno mismo, que lo ha convertido en toda una revelación de la narrativa juvenil y adulta. “La novela habla de brújulas, pero no de las que te indican el norte, sino aquellas que te muestran los caminos que no tomaste, los besos que no diste, las sonrisas perdidas”, avanzó ayer el autor durante la presentación de su nueva obra que apunta a best-seller para el próximo Sant Jordi. La novela narra la vida de un hombre con una vida rota por la trágica muerte de su esposa y por la enfermedad de su padre, que padece Alzheimer. El sentido de la vida y el sufrimiento como leitmotiv recurrente, Espinosiano, toman fuerza en este relato para ensalzar la importancia del “perdón y las segundas oportunidades”, según explicó ayer el autor, que añadió: “No creo en la felicidad, creo en encontrar aquellas cosas que nos hacen infelices, como el protagonista de mi novela, que se enfrenta a ellas”. Sus anteriores obras estaban protagonizadas por personajes masculinos; en esta la feminidad se potencia gracias al papel de las cinco mujeres —esposa, madre, dos hijas y mujer de su hermano—, que acompañan al protagonista. La novela fue escrita en ciudades como Córdoba, La Coruña, Londres, París o Buenos Aires, por lo que Espinosa pensó, inicialmente, titularla Barcelona, Boston, Buenos Aires. En cualquier caso, los viajes, así como las personas que ha conocido en ellos, tienen una fuerte presencia en el libro y sirven para completar su “archipiélago de sinceridad” formado por “las personas-islas que sé que siempre me dirán la verdad y con las que te vas encontrando a lo largo de tu vida”. Siguiendo con títulos enredados, Brújulas que buscan sonrisas perdidas llega dos años después de Si tú me dices ven lo dejo todo… pero dime ven, traducida a 22 lenguas. En total, junto con Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo (2010) y El mundo amarillo (2008) ha vendido un millón de copias en cuatro años. Ayer, Espinosa admitió que la conexión definitiva con ese nuevo público quinceañero “muy pasional” se debe al éxito de Polseres Vermelles, la serie emitida en TV-3, con 800.000 espectadores en su segunda temporada, y en Antena3 con casi 3 millones. DreamWorks, productora de Steven Spielberg, ha comprado los derechos de la serie y planean emitirla próximamente en la cadena estadounidense ABC. Muchos de los textos de Espinosa acostumbran a terminar con puntos suspensivos. Para él, los tres puntos son sinónimo “de ligereza, de un no final, de hacer la vida más fácil a la gente”. Y esa misma es la máxima que parece imperar en la narrativa de este escritor en pleno boom, que proclama aquello tan simple y, a la vez tan necesario, de que “para vivir, hace falta vivir…”.
4
Dimarts, 9 de juny de 2015 Brúixoles que busquen somriures perduts
Entrevista María Valdovín. “Entrevista a Albert Espinosa”. Publicada el 4 de juny de 2013 al El Periódico de Aragón. http://bit.ly/1GFdEPY [Consulta: 11 de març de 2015] -Brújulas que buscan sonrisas perdidas comienza con la frase "para vivir, hace falta vivir". ¿Encierra esa máxima la esencia de la novela? --Sí, la novela habla precisamente de eso. El protagonista decide salir a vivir al mundo con la ayuda de cinco mujeres que le acompañan. Es una historia que habla de que lo triste no es morir sino no vivir intensamente. El protagonista parece que pasa por el peor de los momentos pero, sin embargo, es el mejor de sus instantes y creo que el viaje que hace a través de su familia y de las nuevas oportunidades es lo que le brinda la posibilidad de volver. Es una historia sobre las segundas oportunidades. --Como en otros trabajos, la enfermedad vuelve a tener gran peso en la trama. --Cuando enferma tu padre o tu madre, pilares en la vida de la gente, y se pierden o se pierde su imagen es muy complicado. Pero como le sucede al protagonista, en esos duros momentos, vuelve con los ojos del adulto a la adolescencia y a la niñez porque ahí están tus raíces. --Se puede decir que el libro es un alegato al sentimiento. --A mí me gusta hacer historias de aventura, de ternura y de amor; y creo que la historia no deja de ser eso. Intenté que fuese distinta a las otras novelas porque sobre todo se habla de las emociones de los personajes, antes incluso que de su nombre o de su puesto de trabajo. --¿Qué peso tiene el perdón? --Mucho. Creo que enlazo con la obra De profundis, de Oscar Wilde, en la que decía que a veces comemos comida que no es buena pero que igualmente nos da energía, velocidad y color en el cabello. Pasa lo mismo con las situaciones malas que al final acaban trayendo muchas cosas buenas. Hay que aceptar las cosas que pasan en la vida. Cuando conozco a alguien que odia o no perdona a otra persona, me transmite que tiene una enfermedad. --¿Cómo y cuándo nació la novela? --Mi novela Si tú me dices lo dejo todo... pero dime ven fue hace dos años el libro más vendido en España y también se vendió a 21 países. Lo más bonito fue que tuve que ir de promoción a todos esos países y tomé la decisión de que en cada uno de ellos escribiría esta novela, a través de las situaciones que
5
Dimarts, 9 de juny de 2015 Brúixoles que busquen somriures perduts
vivía en ciudades como Buenos Aires o Berlín. Conocí muchas historias y personas que he plasmado en el libro. --¿Es cierto que escribe a mano y cerca del agua? --Sí, las novelas siempre a mano, sin embargo el cine a ordenador. Y lo hago siempre al lado del agua, de piscinas, lagos. Para mí es muy importante porque es una especie de atmósfera ideal de creación. --¿Cómo va el proyecto de Pulseras rojas con la productora de Steven Spielberg? --Dentro de dos meses graban el piloto. Creo que el hecho de que a Spielberg le encantase, riese, llorase y comprase la historia fue un auténtico sueño que ha multiplicado la repercusión.
6