David Foster Wallace L'aigua és això Gener de 2017
David Foster Wallace (DFW) va néixer a Ithaca, Nova York, fill de James Donald Wallace i Sally Foster Wallace, professors universitaris de filosofia i literatura respectivament, fet que el va fer créixer en un entorn molt intel·lectual. Quan David tenia només sis mesos, la família es va traslladar a la localitat de Champaign, Illinois, on el futur escriptor passaria la seva infància i joventut. En la seva adolescència, Wallace es va interessar pel tennis, destacant en la pràctica d'aquest esport. Va estudiar a l'Amherst College, es va llicenciar en anglès i filosofia, especialitzant-se en lògica modal i matemàtica. La seva tesi doctoral, El 'fatalisme' de Richard Taylor i la semàntica de modalitat física (publicat a The New York Times el 2008), va rebre el premi "Gail Kennedy Memorial." L'any 1987, es va llicenciar en escriptura creativa a la Universitat d'Arizona.
Wallace es va traslladar a Boston per anar a la Universitat de Harvard, però aviat la va abandonar. El 1991, va començar a fer classes de literatura com a professor adjunt a la facultat Emerson College de Boston. El 1992, a la petició del seu col·lega Steven Moore, Wallace va aconseguir un lloc de treball en el departament d'anglès de la Universitat Estatal d'Illinois. Ja des de l'institut patia atacs d'ansietat i posteriorment una depressió que li va fer aparcar temporalment la universitat i que mai més el deixaria (amb diferents graus d'intensitat) fins a la fi dels seus dies. Wallace es va suïcidar el 12 de setembre de 2008. DFW és considerat, encara avui, el novel·lista més important de les darreres dècades, el millor cronista del malestar dels Estats Units i una de les veus més crítiques i insatisfetes amb l’actual sistema polític i social.
Obra literària La primera novel·la de Wallace, L'escombra del sistema, apareguda el 1987, va tenir una gran acollida crítica. El seu èxit però, va arribar amb La broma infinita, publicada el 1996, una novel·la de culte de més de mil pàgines, amb diversos centenars de notes, algunes molt llargues, ambientada en un futur en el qual les grans corporacions patrocinen i donen nom als anys. La seva acció transcorre en un centre de rehabilitació per a addictes a les drogues i en una acadèmia de tennis d'elit. L'obra conté diàlegs divertits i enginyosos i consideracions filosòfiques diverses sobre la vida i l'art. La revista Time la va considerar una de les millors cent novel·les publicades en anglès des 1923. En totes les seves obres, de tall experimental, dissecciona amb intel·ligència i acidesa la societat postmoderna. L'addicció a elles és símbol del malestar de la societat capitalista. Considerava la televisió com una forma narrativa del futur. A més, la relació de l'home amb la realitat apareix en les seves obres violentament mediatitzada per l'impacte que tenen en ell els mitjans i la tecnologia. Se'l considera el líder d'una generació que inclou a noms com William T. Vollman, Richard Powers, A. M. Homes, Jonathan Franzen o Mark Layner. Posseeix un do especial per descobrir l'irracional, l'absurd, el surreal en els actes quotidians, i per trobar la deshumanització, l'anul·lació de l'empatia, de manera que l'humor en la seva obra encobreix una amargor profunda i essencial. Algunes obres destacades
L'escombra del sistema, 1987 Girl with Curious Hair, 1989 La broma infinita, 1996 Up, Simba!, 2000 Everything and More, A Compact History of Infinity, 2003 L'aigua és això, 2005 El rei pàl·lid, 2011
L'aigua és això
L'escriptor reflexiona sobre alguns dels aspectes més importants de la vida en aquest manifest agut i profund. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i dissecciona sense complexos una de les decisions més importants i alhora inconscients que prenem constantment: què pensem del món que ens envolta i de quina manera ho fem. Escrit amb l’intel·lecte i l’humor inconfusible de l’autor, L’aigua és això ens interpel·la sobre els reptes de la vida diària i ens ofereix reflexions provocadores que ens renoven a cada lectura. El pròleg és de Vicenç Pagès Jordà. “Les realitats més òbvies, ubiqües i importants sovint són les que més costen de veure.”
Font: https://ca.wikipedia.org https://lletresminuscules.cat ttp://www.elconfidencial.com
Plaça de la Pau, 2 08251 SANTPEDOR tel. 93/ 832 04 80 Correu electrònic: b.santpedor.pic@diba.es Pàgina web: http://bibliotecasantpedor.wordpress.com HORARI: De dilluns a divendres: 15.30 a 20.30 h. Divendres i dissabtes: 10.00 a 13.30 h. També ens trobaràs a: Facebook: https://www.facebook.com/bibliotecasantpedor Twitter: https://twitter.com/bsantpedor Pinterest: http://pinterest.com/bsantpedor/